Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "cavall" dentro de todas las áreas temáticas

0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis 0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis
  • ca  A1. Noms propis documentats: cabra Caixmir (EXEMPLE), n f
  • ca  A1. Noms propis documentats: porc Bayeux (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Noms propis no documentats: cavall Connemara (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Noms propis no documentats: vaca Pinzgau (EXEMPLE), n f
  • ca  A2. Gentilicis documentats: ase piemontès (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Gentilicis documentats: cabra manxega (EXEMPLE), n f
  • ca  A2. Gentilicis documentats: cocker spaniel anglès (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  A2. Gentilicis no documentats i no tradicionals: gos briard (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Gentilicis no documentats i no tradicionals: vaca marchighiana (EXEMPLE), n f
  • ca  A2. Gentilicis no documentats tradicionals: cavall ardenès (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Gentilicis no documentats tradicionals: gallina paduana (EXEMPLE), n f
  • ca  B. Elisió de preposició en nom simple: conill Alaska (EXEMPLE, n m
  • ca  B. Elisió de preposició en nom simple: gallina Menorca (EXEMPLE), n f
  • ca  B. Manteniment de preposició en nom complex: cavall trotador d'Orlov (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Manteniment de preposició en nom complex: gos pastor de Shetland (EXEMPLE), n m

<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ramaderia>

Definición
Els noms de les races domèstiques poden plantejar dubtes en l'adaptació al català pel que fa al tractament de noms propis i gentilicis, preposicions davant de nom propi, manlleus descriptius, majúscules i minúscules, i ordenació de les paraules en les formes complexes. (Es prenen en consideració els animals domèstics tradicionals, és a dir les races asinines, avícoles, bovines, cabrunes, canines, cunícoles, equines, felines, ovines i porcines.)

Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels noms propis i gentilicis i pel que fa a la presència de preposició anterior:

A. ADAPTACIÓ DE NOMS PROPIS I GENTILICIS

A1. Noms propis

- Els noms propis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex. ànec Aylesbury; ase Poitou; cabra Caixmir; conill Angora; gallina Dorking; gat blau de Rússia; gos Chihuahua; oca Tolosa; ovella Illa de França; porc Bayeux; vaca Galloway

- Els noms propis no documentats en les obres catalanes de referència s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex.: cavall Connemara; vaca Pinzgau

- Quan la forma coneguda no correspon a la grafia de la llengua original sinó a l'adaptació feta per una llengua vehicular, és preferible respectar la grafia original.
Ex.: cavall Merenç (forma occitana del topònim) és millor que cavall Mérens (forma francesa del topònim)

A2. Gentilicis

- Els gentilicis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: ase piemontès; cabra manxega; cavall gal·lès; conill polonès; gallina gal·la; gat siamès; gos llebrer afganès; oca alsaciana; ovella sarda; porc hongarès; vaca avilesa
Excepció: gos épagneul bretó; cocker spaniel anglès
[Perquè l'adaptació dels gentilicis épagneul i spaniel a espanyol dificultaria la identificació de les races.]

- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència però amb una adaptació tradicional (perquè es tracta de races històricament conegudes) s'escriuen també adaptats.
Ex.: cavall ardenès (de les Ardenes, regió francesa); gallina paduana (de Pàdua, ciutat italiana); gos slugui (de Saluq, ciutat àrab); ovella tarasconina (de Tarascon, ciutat francesa); porc craonès (de Craon, ciutat francesa); vaca romanyola (de Romagna, regió italiana)

- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència i sense una adaptació tradicional s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex..: cabra verata (de La Vera, regió espanyola); cavall haflinger (de Hafling, població tirolesa); gos briard (de Brie, regió francesa); vaca marchighiana (de Marche, regió italiana)

B. ÚS DE LA PREPOSICIÓ DE DAVANT DE NOM PROPI

En la llengua general, un dels usos de la preposició de davant d'un nom propi és expressar la procedència. En les denominacions de races domèstiques, però, aquesta preposició rep un tractament especial:

(1) Es tendeix a elidir la preposició quan la denominació es compon només del nom de l'animal i un nom propi; sovint aquest nom propi s'utilitza tot sol com a denominació de la raça.
Ex.: ànec Pequín; ase Poitou; cabra Toggenburg; cavall Dartmoor; conill Alaska; gallina Menorca; gos Terranova; oca Sebastòpol; ovella Suffolk; porc Jabugo tacat; vaca Devon

(2) Es tendeix a mantenir la preposició davant de nom propi quan la denominació es compon del nom de l'animal, un tret característic i un nom propi; sovint aquest nom propi no s'utilitza tot sol com a denominació de la raça, sinó acompanyat del tret característic.
Ex.: (cavall) trotador d'Orlov; (conill) blanc d'Otot; (gall dindi) blanc de Beltsville; (gat) blau de Rússia; (gos) pastor de Shetland; (oca) arrissada del Danubi; (ovella) merina de Rambouillet; (porc) vermell d'Extremadura; (vaca) rossa d'Aquitània

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació de races d'animals domèstics en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-races-animals-domestics.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis 0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis

<Criteris>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis
  • ca  A1. Noms propis documentats: cabra Caixmir (EXEMPLE), n f
  • ca  A1. Noms propis documentats: porc Bayeux (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Noms propis no documentats: cavall Connemara (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Noms propis no documentats: vaca Pinzgau (EXEMPLE), n f
  • ca  A2. Gentilicis documentats: ase piemontès (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Gentilicis documentats: cabra manxega (EXEMPLE), n f
  • ca  A2. Gentilicis documentats: cocker spaniel anglès (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  A2. Gentilicis no documentats i no tradicionals: gos briard (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Gentilicis no documentats i no tradicionals: vaca marchighiana (EXEMPLE), n f
  • ca  A2. Gentilicis no documentats tradicionals: cavall ardenès (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Gentilicis no documentats tradicionals: gallina paduana (EXEMPLE), n f
  • ca  B. Elisió de preposició en nom simple: conill Alaska (EXEMPLE, n m
  • ca  B. Elisió de preposició en nom simple: gallina Menorca (EXEMPLE), n f
  • ca  B. Manteniment de preposició en nom complex: cavall trotador d'Orlov (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Manteniment de preposició en nom complex: gos pastor de Shetland (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definición
Els noms de les races domèstiques poden plantejar dubtes en l'adaptació al català pel que fa al tractament de noms propis i gentilicis, preposicions davant de nom propi, manlleus descriptius, majúscules i minúscules, i ordenació de les paraules en les formes complexes. (Es prenen en consideració els animals domèstics tradicionals, és a dir les races asinines, avícoles, bovines, cabrunes, canines, cunícoles, equines, felines, ovines i porcines.)

Davant d'aquests dubtes, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels noms propis i gentilicis i pel que fa a la presència de preposició anterior:

A. ADAPTACIÓ DE NOMS PROPIS I GENTILICIS

A1. Noms propis

- Els noms propis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex. ànec Aylesbury; ase Poitou; cabra Caixmir; conill Angora; gallina Dorking; gat blau de Rússia; gos Chihuahua; oca Tolosa; ovella Illa de França; porc Bayeux; vaca Galloway

- Els noms propis no documentats en les obres catalanes de referència s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex.: cavall Connemara; vaca Pinzgau

- Quan la forma coneguda no correspon a la grafia de la llengua original sinó a l'adaptació feta per una llengua vehicular, és preferible respectar la grafia original.
Ex.: cavall Merenç (forma occitana del topònim) és millor que cavall Mérens (forma francesa del topònim)

A2. Gentilicis

- Els gentilicis continguts en les denominacions de races domèstiques s'escriuen tal com figuren en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: ase piemontès; cabra manxega; cavall gal·lès; conill polonès; gallina gal·la; gat siamès; gos llebrer afganès; oca alsaciana; ovella sarda; porc hongarès; vaca avilesa
Excepció: gos épagneul bretó; cocker spaniel anglès
[Perquè l'adaptació dels gentilicis épagneul i spaniel a espanyol dificultaria la identificació de les races.]

- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència però amb una adaptació tradicional (perquè es tracta de races històricament conegudes) s'escriuen també adaptats.
Ex.: cavall ardenès (de les Ardenes, regió francesa); gallina paduana (de Pàdua, ciutat italiana); gos slugui (de Saluq, ciutat àrab); ovella tarasconina (de Tarascon, ciutat francesa); porc craonès (de Craon, ciutat francesa); vaca romanyola (de Romagna, regió italiana)

- Els gentilicis no documentats en les obres catalanes de referència i sense una adaptació tradicional s'escriuen d'acord amb la grafia original.
Ex..: cabra verata (de La Vera, regió espanyola); cavall haflinger (de Hafling, població tirolesa); gos briard (de Brie, regió francesa); vaca marchighiana (de Marche, regió italiana)

B. ÚS DE LA PREPOSICIÓ DE DAVANT DE NOM PROPI

En la llengua general, un dels usos de la preposició de davant d'un nom propi és expressar la procedència. En les denominacions de races domèstiques, però, aquesta preposició rep un tractament especial:

(1) Es tendeix a elidir la preposició quan la denominació es compon només del nom de l'animal i un nom propi; sovint aquest nom propi s'utilitza tot sol com a denominació de la raça.
Ex.: ànec Pequín; ase Poitou; cabra Toggenburg; cavall Dartmoor; conill Alaska; gallina Menorca; gos Terranova; oca Sebastòpol; ovella Suffolk; porc Jabugo tacat; vaca Devon

(2) Es tendeix a mantenir la preposició davant de nom propi quan la denominació es compon del nom de l'animal, un tret característic i un nom propi; sovint aquest nom propi no s'utilitza tot sol com a denominació de la raça, sinó acompanyat del tret característic.
Ex.: (cavall) trotador d'Orlov; (conill) blanc d'Otot; (gall dindi) blanc de Beltsville; (gat) blau de Rússia; (gos) pastor de Shetland; (oca) arrissada del Danubi; (ovella) merina de Rambouillet; (porc) vermell d'Extremadura; (vaca) rossa d'Aquitània

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació de races d'animals domèstics en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-races-animals-domestics.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació 0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació

<Criteris>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació
  • ca  A1. Formes descriptives d'ús internacional: cavall paso fino (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Formes descriptives d'ús internacional: gat bobtail japonès (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Formes descriptives d'ús internacional: gos bullmastiff (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Formes descriptives d'ús internacional: porc lampinyo (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  A2. Formes descriptives que delimiten variants: gos schnauzer gegant (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Formes descriptives que delimiten variants: vaca shorthon de llet (EXEMPLE), n f
  • ca  B. Majúscula en nom propi de complement: cavall Camarga (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Majúscula en nom propi de complement: gallina Prat (EXEMPLE), n f
  • ca  B. Minúscula en nom propi de base: camarga (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Minúscula en nom propi de base: prat (EXEMPLE), n f
  • ca  C. Ordenació en manlleus no adaptats: gordon setter (EXEMPLE), n m
  • ca  C. Ordenació en manlleus que s'adapten: setter irlandès (EXEMPLE), n m
  • ca  C. Ordenació en manlleus que tenen nom propi: terrier de Yorkshire (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definición
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels manlleus descriptius, la utilització de majúscules i minúscules i l'ordenació interna dels noms:

A. TRADUCCIÓ DE FORMES DESCRIPTIVES

A.1 Formes d'ús internacional

En general es mantenen les formes de les denominacions que descriuen característiques de la raça quan són d'ús internacional. (Per al cas dels gentilicis, vegeu la fitxa CRITERI Denominació de races domèstiques (1).)
Ex.: (ànec) kaki Campbell; (ase) americà Mammoth Jack; (cavall) paso fino; (conill) chamois de Turíngia; (gat) bobtail japonès; (gos) bullmastiff; (haca) acchetta sarda; (ovella) milchschaf; (porc) edelschwein alemany; (vaca) retinta andalusa
Excepció: porc lampinyo (en comptes de porc lampiño); porc entrepelat (en comptes de porc entrepelado); porc camús vitorià (en comptes de porc chato vitorià)
[Per l'absència d'algunes grafies en català, per la proximitat entre català i castellà i per tradició.]

Tots aquests manlleus mantenen la grafia original, excepte si estan recollits en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: pòinter (en anglès, pointer)

A2. Delimitació de variant

En canvi, es tradueixen els sintagmes que delimiten una variant d'una raça per mitjà d'una característica física.
Ex.: gos schnauzer gegant - gos schnauzer nan (variants de la raça schnauzer); vaca shorthon de llet (en anglès, Milking Shorthorn); vaca Hereford escornada (en anglès, Polled Hereford)

En cas de coexistència d'una forma amb manlleu descriptiu i una forma adaptada al català, es dona prioritat a la forma adaptada.
Ex.: Welsh poni / poni gal·lès --> poni gal·lès; Kentucky Saddlebred / cavall de sella americà --> cavall de sella americà; Missouri Fox Trotting / trotador de Missouri --> trotador de Missouri

B. MAJÚSCULES I MINÚSCULES

Les denominacions completes de races s'escriuen amb minúscula inicial.

Pel que fa als noms propis, tenen un tractament singular:
- S'escriuen amb majúscula inicial quan no funcionen sols sinó que tenen davant el nom referit al tipus d'animal, una característica de la raça, etc.
Ex.: ànec Orpington; cavall Camarga; conill Beveren; gallina Prat; ovella Hampshire; porc Berkshire; vaca Durham
- S'escriuen amb minúscula inicial quan funcionen tots sols en el discurs.
Ex.: un orpington; un camarga; un beveren; una prat; una hampshire; un berkshire; una durham

C. ORDENACIÓ INTERNA DE PARAULES

L'ordenació interna de les diverses paraules que componen una denominació de raça domèstica depèn del grau d'adaptació de la denominació:

(1) Quan s'agafa una denominació estrangera sense adaptar, es manté l'ordre de la llengua original.
Ex.: gordon setter (anglès, Gordon Setter)

(2) Quan se'n tradueix un gentilici o una característica al català, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: setter anglès (anglès, English Setter); setter irlandès (anglès, Irish Setter)

(3) Quan contenen un nom propi, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: terrier de Yorkshire (anglès, Yorkshire Terrier)

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació de races d'animals domèstics en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-races-animals-domestics.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació 0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació
  • ca  A1. Formes descriptives d'ús internacional: cavall paso fino (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Formes descriptives d'ús internacional: gat bobtail japonès (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Formes descriptives d'ús internacional: gos bullmastiff (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Formes descriptives d'ús internacional: porc lampinyo (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  A2. Formes descriptives que delimiten variants: gos schnauzer gegant (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Formes descriptives que delimiten variants: vaca shorthon de llet (EXEMPLE), n f
  • ca  B. Majúscula en nom propi de complement: cavall Camarga (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Majúscula en nom propi de complement: gallina Prat (EXEMPLE), n f
  • ca  B. Minúscula en nom propi de base: camarga (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Minúscula en nom propi de base: prat (EXEMPLE), n f
  • ca  C. Ordenació en manlleus no adaptats: gordon setter (EXEMPLE), n m
  • ca  C. Ordenació en manlleus que s'adapten: setter irlandès (EXEMPLE), n m
  • ca  C. Ordenació en manlleus que tenen nom propi: terrier de Yorkshire (EXEMPLE), n m

<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ramaderia>

Definición
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels manlleus descriptius, la utilització de majúscules i minúscules i l'ordenació interna dels noms:

A. TRADUCCIÓ DE FORMES DESCRIPTIVES

A.1 Formes d'ús internacional

En general es mantenen les formes de les denominacions que descriuen característiques de la raça quan són d'ús internacional. (Per al cas dels gentilicis, vegeu la fitxa CRITERI Denominació de races domèstiques (1).)
Ex.: (ànec) kaki Campbell; (ase) americà Mammoth Jack; (cavall) paso fino; (conill) chamois de Turíngia; (gat) bobtail japonès; (gos) bullmastiff; (haca) acchetta sarda; (ovella) milchschaf; (porc) edelschwein alemany; (vaca) retinta andalusa
Excepció: porc lampinyo (en comptes de porc lampiño); porc entrepelat (en comptes de porc entrepelado); porc camús vitorià (en comptes de porc chato vitorià)
[Per l'absència d'algunes grafies en català, per la proximitat entre català i castellà i per tradició.]

Tots aquests manlleus mantenen la grafia original, excepte si estan recollits en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: pòinter (en anglès, pointer)

A2. Delimitació de variant

En canvi, es tradueixen els sintagmes que delimiten una variant d'una raça per mitjà d'una característica física.
Ex.: gos schnauzer gegant - gos schnauzer nan (variants de la raça schnauzer); vaca shorthon de llet (en anglès, Milking Shorthorn); vaca Hereford escornada (en anglès, Polled Hereford)

En cas de coexistència d'una forma amb manlleu descriptiu i una forma adaptada al català, es dona prioritat a la forma adaptada.
Ex.: Welsh poni / poni gal·lès --> poni gal·lès; Kentucky Saddlebred / cavall de sella americà --> cavall de sella americà; Missouri Fox Trotting / trotador de Missouri --> trotador de Missouri

B. MAJÚSCULES I MINÚSCULES

Les denominacions completes de races s'escriuen amb minúscula inicial.

Pel que fa als noms propis, tenen un tractament singular:
- S'escriuen amb majúscula inicial quan no funcionen sols sinó que tenen davant el nom referit al tipus d'animal, una característica de la raça, etc.
Ex.: ànec Orpington; cavall Camarga; conill Beveren; gallina Prat; ovella Hampshire; porc Berkshire; vaca Durham
- S'escriuen amb minúscula inicial quan funcionen tots sols en el discurs.
Ex.: un orpington; un camarga; un beveren; una prat; una hampshire; un berkshire; una durham

C. ORDENACIÓ INTERNA DE PARAULES

L'ordenació interna de les diverses paraules que componen una denominació de raça domèstica depèn del grau d'adaptació de la denominació:

(1) Quan s'agafa una denominació estrangera sense adaptar, es manté l'ordre de la llengua original.
Ex.: gordon setter (anglès, Gordon Setter)

(2) Quan se'n tradueix un gentilici o una característica al català, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: setter anglès (anglès, English Setter); setter irlandès (anglès, Irish Setter)

(3) Quan contenen un nom propi, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: terrier de Yorkshire (anglès, Yorkshire Terrier)

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació de races d'animals domèstics en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-races-animals-domestics.pdf).
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àloe, n m
  • ca  atzavara, n f alt. sin.
  • ca  atzavara vera, n f alt. sin.
  • ca  bàlsam, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam de jardí, n m alt. sin.
  • ca  cactus, n m alt. sin.
  • ca  figuerassa, n f alt. sin.
  • ca  figuerasses de jardí, n f pl alt. sin.
  • ca  herba sostal, n f alt. sin.
  • ca  penques, n f pl alt. sin.
  • ca  pita, n f alt. sin.
  • ca  pites, n f pl alt. sin.
  • ca  pop, n m alt. sin.
  • ca  sèver, n m alt. sin.
  • ca  sèver de cavall, n m alt. sin.
  • ca  sèver socotrí, n m alt. sin.
  • ca  acerve, n m var. ling.
  • ca  adsabara, n f var. ling.
  • ca  aloe, n m var. ling.
  • ca  aloe vera, n m var. ling.
  • ca  àloe vera, n m var. ling.
  • ca  asever, n m var. ling.
  • ca  asséver, n m var. ling.
  • ca  atsabara, n f var. ling.
  • ca  etsabara vera, n f var. ling.
  • ca  güevera, n f var. ling.
  • ca  sèver sucotrí, n m var. ling.
  • nc  Aloe vera (L.) Burm. f.
  • nc  Aloe barbadensis Mill. var. ling.
  • nc  Aloe vulgaris Lam. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Nota

  • El nom güevera és una variant lingüística formada a partir de àloe vera (àloe vera > la güevera).
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àloe, n m
  • ca  atzavara, n f alt. sin.
  • ca  atzavara vera, n f alt. sin.
  • ca  bàlsam, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam de jardí, n m alt. sin.
  • ca  cactus, n m alt. sin.
  • ca  figuerassa, n f alt. sin.
  • ca  figuerasses de jardí, n f pl alt. sin.
  • ca  herba sostal, n f alt. sin.
  • ca  penques, n f pl alt. sin.
  • ca  pita, n f alt. sin.
  • ca  pites, n f pl alt. sin.
  • ca  pop, n m alt. sin.
  • ca  sèver, n m alt. sin.
  • ca  sèver de cavall, n m alt. sin.
  • ca  sèver socotrí, n m alt. sin.
  • ca  acerve, n m var. ling.
  • ca  adsabara, n f var. ling.
  • ca  aloe, n m var. ling.
  • ca  aloe vera, n m var. ling.
  • ca  àloe vera, n m var. ling.
  • ca  asever, n m var. ling.
  • ca  asséver, n m var. ling.
  • ca  atsabara, n f var. ling.
  • ca  etsabara vera, n f var. ling.
  • ca  güevera, n f var. ling.
  • ca  sèver sucotrí, n m var. ling.
  • nc  Aloe vera (L.) Burm. f.
  • nc  Aloe barbadensis Mill. var. ling.
  • nc  Aloe vulgaris Lam. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Nota

  • El nom güevera és una variant lingüística formada a partir de àloe vera (àloe vera > la güevera).
albellatge albellatge

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albellatge, n m
  • ca  alba, n f alt. sin.
  • ca  albellatge gros, n m alt. sin.
  • ca  alga blanca, n f alt. sin.
  • ca  fenal, n m alt. sin.
  • ca  fenal alt, n m alt. sin.
  • ca  fenal de bou, n m alt. sin.
  • ca  fenals, n m pl alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de bou, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de cua de cavall, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de cuca, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de cuques, n m alt. sin.
  • ca  fenassa, n f alt. sin.
  • ca  fenassos, n m pl alt. sin.
  • ca  llistó, n m alt. sin.
  • ca  llistons, n m pl alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  albelage, n m var. ling.
  • ca  albelatge, n m var. ling.
  • ca  almelage, n m var. ling.
  • ca  almelatge, n m var. ling.
  • ca  almel·lage, n m var. ling.
  • ca  almel·latge, n m var. ling.
  • ca  almetlage, n m var. ling.
  • ca  ametlatge, n m var. ling.
  • ca  ammetlatge, n m var. ling.
  • ca  asbelatge, n m var. ling.
  • ca  atbellatge, n m var. ling.
  • ca  auvellatge, n m var. ling.
  • ca  balatge, n m var. ling.
  • ca  belage, n m var. ling.
  • ca  belatge, n m var. ling.
  • ca  bellatge, n m var. ling.
  • ca  beratge, n m var. ling.
  • ca  elbelatge, n m var. ling.
  • ca  esbalatge, n m var. ling.
  • ca  fanals, n m pl var. ling.
  • ca  fenàs de monte, n m var. ling.
  • ca  melage, n m var. ling.
  • ca  mel·latge, n m var. ling.
  • ca  metlatge, n m var. ling.
  • ca  obatge, n m var. ling.
  • ca  obellatge, n m var. ling.
  • ca  ovellatge, n m var. ling.
  • nc  Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv.
  • nc  Andropogon hirtus L. sin. compl.
  • nc  Cymbopogon hirtus (L.) Thomson sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions fenal i llistó per a Hyparrhenia hirta, però indica que aquests noms s'empren amb preferència per a Brachypodium phoenicoides i B. retusum, respectivament. Pel que fa a la denominació pelosa, fa notar que s'empra preferentment per a Polypogon monspeliensis.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albellatge, n m
  • ca  alba, n f alt. sin.
  • ca  albellatge gros, n m alt. sin.
  • ca  alga blanca, n f alt. sin.
  • ca  fenal, n m alt. sin.
  • ca  fenal alt, n m alt. sin.
  • ca  fenal de bou, n m alt. sin.
  • ca  fenals, n m pl alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de bou, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de cua de cavall, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de cuca, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de cuques, n m alt. sin.
  • ca  fenassa, n f alt. sin.
  • ca  fenassos, n m pl alt. sin.
  • ca  llistó, n m alt. sin.
  • ca  llistons, n m pl alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  albelage, n m var. ling.
  • ca  albelatge, n m var. ling.
  • ca  almelage, n m var. ling.
  • ca  almelatge, n m var. ling.
  • ca  almel·lage, n m var. ling.
  • ca  almel·latge, n m var. ling.
  • ca  almetlage, n m var. ling.
  • ca  ametlatge, n m var. ling.
  • ca  ammetlatge, n m var. ling.
  • ca  asbelatge, n m var. ling.
  • ca  atbellatge, n m var. ling.
  • ca  auvellatge, n m var. ling.
  • ca  balatge, n m var. ling.
  • ca  belage, n m var. ling.
  • ca  belatge, n m var. ling.
  • ca  bellatge, n m var. ling.
  • ca  beratge, n m var. ling.
  • ca  elbelatge, n m var. ling.
  • ca  esbalatge, n m var. ling.
  • ca  fanals, n m pl var. ling.
  • ca  fenàs de monte, n m var. ling.
  • ca  melage, n m var. ling.
  • ca  mel·latge, n m var. ling.
  • ca  metlatge, n m var. ling.
  • ca  obatge, n m var. ling.
  • ca  obellatge, n m var. ling.
  • ca  ovellatge, n m var. ling.
  • nc  Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv.
  • nc  Andropogon hirtus L. sin. compl.
  • nc  Cymbopogon hirtus (L.) Thomson sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions fenal i llistó per a Hyparrhenia hirta, però indica que aquests noms s'empren amb preferència per a Brachypodium phoenicoides i B. retusum, respectivament. Pel que fa a la denominació pelosa, fa notar que s'empra preferentment per a Polypogon monspeliensis.
aleixandri aleixandri

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aleixandri, n m
  • ca  api de cavall, n m sin. compl.
  • ca  cugul, n m sin. compl.
  • ca  angèlica, n f alt. sin.
  • ca  angèlica de Montjuïc, n f alt. sin.
  • ca  api bord, n m alt. sin.
  • ca  api cavallar, n m alt. sin.
  • ca  api de síquia, n m alt. sin.
  • ca  cuguls, n m pl alt. sin.
  • ca  julivert de moro, n m alt. sin.
  • ca  queixals de llop, n m pl alt. sin.
  • ca  àbit bord, n m var. ling.
  • ca  àbit de síquia, n m var. ling.
  • ca  aleixandrí, n m var. ling.
  • ca  àpio de riu, n m var. ling.
  • ca  àpit bord, n m var. ling.
  • ca  àpit de cavall, n m var. ling.
  • ca  cúgul, n m var. ling.
  • ca  juro, n m var. ling.
  • ca  juru, n m var. ling.
  • nc  Smyrnium olusatrum L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

  • Juro és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) juru.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aleixandri, n m
  • ca  api de cavall, n m sin. compl.
  • ca  cugul, n m sin. compl.
  • ca  angèlica, n f alt. sin.
  • ca  angèlica de Montjuïc, n f alt. sin.
  • ca  api bord, n m alt. sin.
  • ca  api cavallar, n m alt. sin.
  • ca  api de síquia, n m alt. sin.
  • ca  cuguls, n m pl alt. sin.
  • ca  julivert de moro, n m alt. sin.
  • ca  queixals de llop, n m pl alt. sin.
  • ca  àbit bord, n m var. ling.
  • ca  àbit de síquia, n m var. ling.
  • ca  aleixandrí, n m var. ling.
  • ca  àpio de riu, n m var. ling.
  • ca  àpit bord, n m var. ling.
  • ca  àpit de cavall, n m var. ling.
  • ca  cúgul, n m var. ling.
  • ca  juro, n m var. ling.
  • ca  juru, n m var. ling.
  • nc  Smyrnium olusatrum L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

  • Juro és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) juru.