Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "cent" dentro de todas las áreas temáticas

mocassí xinès mocassí xinès

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  mocassí xinès, n m
  • fr  vipère des cent pas, n f
  • en  Chinese moccasin, n
  • en  hundred pacer, n
  • en  sharp-nosed pit viper, n
  • en  snorkel viper, n
  • la  Deinagkistrodon acutus

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Nota

  • Rèptil de la família dels crotàlids.
ou mil·lenari ou mil·lenari

<Gastronomia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  ou mil·lenari, n m
  • es  huevo centenario, n m
  • es  huevo milenario, n m
  • fr  oeuf centenaire, n m
  • fr  oeuf de cent ans, n m
  • it  uovo centenario, n m
  • pt  ovo centenário, n m
  • pt  ovo de cem anos, n m
  • pt  ovo preservado, n m
  • en  century egg, n
  • en  millennium egg, n
  • en  pidan, n
  • en  preserved egg, n
  • en  thousand-year egg, n
  • en  thousand-year-old egg, n
  • de  chinesisches Ei, n n
  • de  fermentiertes Ei, n n
  • de  hundertjähriges Ei, n n
  • de  tausendjähriges Ei, n n
  • zh  皮蛋, n
  • zh  pídàn·, n

<Gastronomia>

Definición
Plat de la cuina xinesa consistent en un ou dur de gallina, ànec o guatlla, amb la clara de color d'ambre i el rovell de color verd negrós, de textura gelatinosa i gust fort, que es prepara colgant l'ou cru en un medi alcalí, tradicionalment una barreja de calç, cendra, sal i argila, durant un període que pot oscil·lar entre unes setmanes i uns quants mesos.
ou mil·lenari ou mil·lenari

<Alimentació. Gastronomia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Glossari de sabors del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/201/>

  • ca  ou mil·lenari, n m
  • es  huevo centenario, n m
  • es  huevo milenario, n m
  • fr  oeuf centenaire, n m
  • fr  oeuf de cent ans, n m
  • en  century egg, n
  • en  millennium egg, n
  • en  pidan, n
  • en  preserved egg, n
  • en  thousand-year egg, n
  • en  thousand-year-old egg, n
  • zh  pídàn, n
  • zh  sōnghuā dàn, n

<Ous > Producte elaborat>

Definición
Ou de gallina, ànec o guatlla, amb la clara de color d'ambre i el rovell de color verd negrós, de textura gelatinosa i gust fort, que es prepara colgant l'ou cru en una barreja de calç, cendra, sal i argila, durant un període que pot oscil·lar entre unes setmanes i uns quants mesos, durant el qual l'ou va canviant gradualment de color, textura i gust.

Nota

  • L'ou mil·lenari és un ingredient del plat tofu amb ous mil·lenaris (vegeu-ne la fitxa).
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  panical, n m
  • ca  card blanc, n m sin. compl.
  • ca  card girgoler, n m sin. compl.
  • ca  card panical, n m sin. compl.
  • ca  espinacal, n m sin. compl.
  • ca  herba capitana, n f sin. compl.
  • ca  cadernera, n f alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  card corredor, n m alt. sin.
  • ca  card punxent, n m alt. sin.
  • ca  card sant, n m alt. sin.
  • ca  cardassa, n f alt. sin.
  • ca  cardiguera, n f alt. sin.
  • ca  cardina, n f alt. sin.
  • ca  cardinxes, n f pl alt. sin.
  • ca  cardot petit, n m alt. sin.
  • ca  centcaps, n m alt. sin.
  • ca  espinacals, n m pl alt. sin.
  • ca  espinacard, n m alt. sin.
  • ca  obriülls, n m alt. sin.
  • ca  panical comú, n m alt. sin.
  • ca  panical de camp, n m alt. sin.
  • ca  panical femella, n m alt. sin.
  • ca  panical punxent, n m alt. sin.
  • ca  panical ver, n m alt. sin.
  • ca  paniquera, n f alt. sin.
  • ca  pixallits, n m alt. sin.
  • ca  abreüll, n m var. ling.
  • ca  carc girgoler, n m var. ling.
  • ca  carc panical, n m var. ling.
  • ca  carcanical, n m var. ling.
  • ca  card de setes, n m var. ling.
  • ca  card parnical, n m var. ling.
  • ca  card perical, n m var. ling.
  • ca  card pernical, n m var. ling.
  • ca  card pinacal, n m var. ling.
  • ca  card seter, n m var. ling.
  • ca  cardo, n m var. ling.
  • ca  cardo panical, n m var. ling.
  • ca  cardo perical, n m var. ling.
  • ca  cent caps, n m var. ling.
  • ca  espanical, n m var. ling.
  • ca  espinacalça, n f var. ling.
  • ca  espinacan, n m var. ling.
  • ca  espinacau, n m var. ling.
  • ca  espinacaut, n m var. ling.
  • ca  espinical, n m var. ling.
  • ca  herba de la parrella, n f var. ling.
  • ca  panecal, n m var. ling.
  • ca  panecol, n m var. ling.
  • ca  panical de setes, n m var. ling.
  • ca  panicar, n m var. ling.
  • ca  panicard, n m var. ling.
  • ca  panicaut, n m var. ling.
  • ca  panival, n m var. ling.
  • ca  penical, n m var. ling.
  • ca  perical, n m var. ling.
  • ca  pericol, n m var. ling.
  • ca  punical, n m var. ling.
  • nc  Eryngium campestre L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

  • Tal com explica MASCLANS, aquesta planta es troba sovint parasitada pel bolet radicícola Pleurotus eryngii, anomenat precisament gírgola de panical. D'aquí el nom card girgoler o els noms recollits per NPLAG (que inclouen el castellanisme seta) card de setes, card seter i panical de setes.
panical panical

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  panical, n m
  • ca  card blanc, n m sin. compl.
  • ca  card girgoler, n m sin. compl.
  • ca  card panical, n m sin. compl.
  • ca  espinacal, n m sin. compl.
  • ca  herba capitana, n f sin. compl.
  • ca  cadernera, n f alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  card corredor, n m alt. sin.
  • ca  card punxent, n m alt. sin.
  • ca  card sant, n m alt. sin.
  • ca  cardassa, n f alt. sin.
  • ca  cardiguera, n f alt. sin.
  • ca  cardina, n f alt. sin.
  • ca  cardinxes, n f pl alt. sin.
  • ca  cardot petit, n m alt. sin.
  • ca  centcaps, n m alt. sin.
  • ca  espinacals, n m pl alt. sin.
  • ca  espinacard, n m alt. sin.
  • ca  obriülls, n m alt. sin.
  • ca  panical comú, n m alt. sin.
  • ca  panical de camp, n m alt. sin.
  • ca  panical femella, n m alt. sin.
  • ca  panical punxent, n m alt. sin.
  • ca  panical ver, n m alt. sin.
  • ca  paniquera, n f alt. sin.
  • ca  pixallits, n m alt. sin.
  • ca  abreüll, n m var. ling.
  • ca  carc girgoler, n m var. ling.
  • ca  carc panical, n m var. ling.
  • ca  carcanical, n m var. ling.
  • ca  card de setes, n m var. ling.
  • ca  card parnical, n m var. ling.
  • ca  card perical, n m var. ling.
  • ca  card pernical, n m var. ling.
  • ca  card pinacal, n m var. ling.
  • ca  card seter, n m var. ling.
  • ca  cardo, n m var. ling.
  • ca  cardo panical, n m var. ling.
  • ca  cardo perical, n m var. ling.
  • ca  cent caps, n m var. ling.
  • ca  espanical, n m var. ling.
  • ca  espinacalça, n f var. ling.
  • ca  espinacan, n m var. ling.
  • ca  espinacau, n m var. ling.
  • ca  espinacaut, n m var. ling.
  • ca  espinical, n m var. ling.
  • ca  herba de la parrella, n f var. ling.
  • ca  panecal, n m var. ling.
  • ca  panecol, n m var. ling.
  • ca  panical de setes, n m var. ling.
  • ca  panicar, n m var. ling.
  • ca  panicard, n m var. ling.
  • ca  panicaut, n m var. ling.
  • ca  panival, n m var. ling.
  • ca  penical, n m var. ling.
  • ca  perical, n m var. ling.
  • ca  pericol, n m var. ling.
  • ca  punical, n m var. ling.
  • nc  Eryngium campestre L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

  • Tal com explica MASCLANS, aquesta planta es troba sovint parasitada pel bolet radicícola Pleurotus eryngii, anomenat precisament gírgola de panical. D'aquí el nom card girgoler o els noms recollits per NPLAG (que inclouen el castellanisme seta) card de setes, card seter i panical de setes.
passacamins passacamins

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  passacamins, n m
  • ca  escanyavelles, n m sin. compl.
  • ca  estiravelles, n m sin. compl.
  • ca  herba caminadora, n f sin. compl.
  • ca  herba de cent nusos, n f sin. compl.
  • ca  herba llarga, n f sin. compl.
  • ca  llengua de moixó, n f sin. compl.
  • ca  tiravaques, n m sin. compl.
  • ca  traspassacamins, n m sin. compl.
  • ca  travacavalls, n m sin. compl.
  • ca  ametleret, n m alt. sin.
  • ca  ametleret bord, n m alt. sin.
  • ca  arenària, n f alt. sin.
  • ca  cairell, n m alt. sin.
  • ca  canyaret, n m alt. sin.
  • ca  cent nusos, n m alt. sin.
  • ca  centinòdia, n f alt. sin.
  • ca  cenyuc, n m alt. sin.
  • ca  cordó, n m alt. sin.
  • ca  corretjola, n f alt. sin.
  • ca  corretjoles, n f pl alt. sin.
  • ca  corriol, n m alt. sin.
  • ca  corriola, n f alt. sin.
  • ca  corrioles, n f pl alt. sin.
  • ca  corriols, n m pl alt. sin.
  • ca  cruatelles, n f pl alt. sin.
  • ca  cua de lluert, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  cua de vaca, n f alt. sin.
  • ca  destrompassacamins, n m alt. sin.
  • ca  entrebancacamins, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossí, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossins, n m pl alt. sin.
  • ca  estiravella, n m alt. sin.
  • ca  estisoreta, n f alt. sin.
  • ca  gata pelosa, n f alt. sin.
  • ca  herba caminaire, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent nus, n f alt. sin.
  • ca  herba de cinquanta nusos, n f alt. sin.
  • ca  herba de corriola, n f alt. sin.
  • ca  herba de ferro, n f alt. sin.
  • ca  herba del nuguet, n f alt. sin.
  • ca  herba terrera, n f alt. sin.
  • ca  herbeta urinària, n f alt. sin.
  • ca  llengua d'ocell, n f alt. sin.
  • ca  llengua de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  meligó, n m alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària, n f alt. sin.
  • ca  tirabou, n m alt. sin.
  • ca  tirabous, n m alt. sin.
  • ca  tiravelles, n m alt. sin.
  • ca  traspassacamins comú, n m alt. sin.
  • ca  travabous, n m alt. sin.
  • ca  travacamins, n m alt. sin.
  • ca  travarada, n f alt. sin.
  • ca  almetleret, n m var. ling.
  • ca  altamandria, n f var. ling.
  • ca  ammetleret bord, n m var. ling.
  • ca  centinodi, n m var. ling.
  • ca  cenyut, n m var. ling.
  • ca  corrihuela, n f var. ling.
  • ca  corrijoles, n f pl var. ling.
  • ca  herba de cent nussos, n f var. ling.
  • ca  herba de cent nuus, n f var. ling.
  • ca  herba de les calentures, n f var. ling.
  • ca  llengua de mixó, n f var. ling.
  • ca  sentinodi, n m var. ling.
  • ca  trababous, n m var. ling.
  • nc  Polygonum aviculare L.
  • nc  Polygonum monspeliense Pers. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>

passacamins passacamins

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  passacamins, n m
  • ca  escanyavelles, n m sin. compl.
  • ca  estiravelles, n m sin. compl.
  • ca  herba caminadora, n f sin. compl.
  • ca  herba de cent nusos, n f sin. compl.
  • ca  herba llarga, n f sin. compl.
  • ca  llengua de moixó, n f sin. compl.
  • ca  tiravaques, n m sin. compl.
  • ca  traspassacamins, n m sin. compl.
  • ca  travacavalls, n m sin. compl.
  • ca  ametleret, n m alt. sin.
  • ca  ametleret bord, n m alt. sin.
  • ca  arenària, n f alt. sin.
  • ca  cairell, n m alt. sin.
  • ca  canyaret, n m alt. sin.
  • ca  cent nusos, n m alt. sin.
  • ca  centinòdia, n f alt. sin.
  • ca  cenyuc, n m alt. sin.
  • ca  cordó, n m alt. sin.
  • ca  corretjola, n f alt. sin.
  • ca  corretjoles, n f pl alt. sin.
  • ca  corriol, n m alt. sin.
  • ca  corriola, n f alt. sin.
  • ca  corrioles, n f pl alt. sin.
  • ca  corriols, n m pl alt. sin.
  • ca  cruatelles, n f pl alt. sin.
  • ca  cua de lluert, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  cua de vaca, n f alt. sin.
  • ca  destrompassacamins, n m alt. sin.
  • ca  entrebancacamins, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossí, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossins, n m pl alt. sin.
  • ca  estiravella, n m alt. sin.
  • ca  estisoreta, n f alt. sin.
  • ca  gata pelosa, n f alt. sin.
  • ca  herba caminaire, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent nus, n f alt. sin.
  • ca  herba de cinquanta nusos, n f alt. sin.
  • ca  herba de corriola, n f alt. sin.
  • ca  herba de ferro, n f alt. sin.
  • ca  herba del nuguet, n f alt. sin.
  • ca  herba terrera, n f alt. sin.
  • ca  herbeta urinària, n f alt. sin.
  • ca  llengua d'ocell, n f alt. sin.
  • ca  llengua de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  meligó, n m alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària, n f alt. sin.
  • ca  tirabou, n m alt. sin.
  • ca  tirabous, n m alt. sin.
  • ca  tiravelles, n m alt. sin.
  • ca  traspassacamins comú, n m alt. sin.
  • ca  travabous, n m alt. sin.
  • ca  travacamins, n m alt. sin.
  • ca  travarada, n f alt. sin.
  • ca  almetleret, n m var. ling.
  • ca  altamandria, n f var. ling.
  • ca  ammetleret bord, n m var. ling.
  • ca  centinodi, n m var. ling.
  • ca  cenyut, n m var. ling.
  • ca  corrihuela, n f var. ling.
  • ca  corrijoles, n f pl var. ling.
  • ca  herba de cent nussos, n f var. ling.
  • ca  herba de cent nuus, n f var. ling.
  • ca  herba de les calentures, n f var. ling.
  • ca  llengua de mixó, n f var. ling.
  • ca  sentinodi, n m var. ling.
  • ca  trababous, n m var. ling.
  • nc  Polygonum aviculare L.
  • nc  Polygonum monspeliense Pers. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>

passacamins passacamins

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  passacamins, n m
  • ca  bec de moixó, n m sin. compl.
  • ca  herba caminadora, n f sin. compl.
  • ca  herba de cent nusos, n f sin. compl.
  • es  centinodia
  • es  corregüela de los caminos
  • nc  Polygonum aviculare

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definición
Planta herbàcia anual de la família de les poligonàcies. Posseeix tanins d'acció astringent i hemostàtica; ha estat emprada en infusió com a diürètic.
percentatge percentatge

<Matemàtiques>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  percentatge, n m
  • ca  tant per cent, n m
  • es  porcentaje, n m
  • es  tanto por ciento, n m
  • fr  pourcentage, n m
  • en  percentage, n

<Matemàtiques>

Definición
Proporció d'una quantitat respecte a una altra de referida al valor 100 com a unitat.
percentatge en massa percentatge en massa

<Química>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  percentatge en massa, n m
  • ca  tant per cent en massa, n m sin. compl.
  • es  porcentaje en masa
  • es  tanto por ciento en masa
  • fr  pour cent en masse
  • fr  pourcentage en masse
  • en  mass percent
  • en  mass percentage
  • en  percent by mass

<Química>

Definición
Quantitat de massa que hi ha dissolta en cent grams de solució.