Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "congru��ncia" dentro de todas las áreas temáticas

congruència congruència

<Psicologia>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  congruència, n f
  • es  congruencia

<Psicologia>

congruència congruència

<Matemàtiques>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  congruència, n f
  • es  congruencia
  • en  congruence

<Matemàtiques>

congruència congruència

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  congruència, n f
  • es  congruencia, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

congruència congruència

<Dret constitucional>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  congruència, n f
  • es  congruencia, n f

<Dret constitucional>

congruència congruència

<Dret processal>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  congruència, n f

<Dret processal>

Definición
Qualitat de congruent.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • V. t.: principi de congruència n m
congruència congruència

<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.

  • ca  congruència, n f
  • oc  congruéncia, n f
  • es  congruencia, n f
  • fr  cohérence, n f
  • en  congruence, n

<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>, <Activitat parlamentària > Funció legislativa>

Definición
Adequació del contingut de les tramitacions parlamentàries a les iniciatives amb les quals estan relacionades.

Nota

  • 1. El Reglament del Parlament exigeix congruència i la Mesa del Parlament qualifica, específicament, la congruència o incongruència, entre altres, del contingut de les esmenes respecte de les iniciatives legislatives, de les mocions respecte de les interpel·lacions de les quals deriven, o de les respostes escrites respecte de les preguntes.
  • 2. Vegeu també "harmonització legislativa".
congruència congruència

<Llengua > Lingüística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  congruència, n f
  • es  congruencia
  • fr  congruence
  • en  congruence

<Lingüística>

Definición
Correspondència entre els diversos nivells d'anàlisi lingüística.
incongruència incongruència

<Dret penal>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  incongruència, n f
  • es  incongruencia, n f

<Dret penal>

principi de congruència principi de congruència

<Dret > Dret administratiu>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  principi de congruència, n m
  • es  principio de congruencia, n m

<Dret administratiu > Procediment administratiu i acte administratiu>

Definición
Principi pel qual la resolució d'un procediment administratiu ha de decidir totes les qüestions plantejades per les persones interessades i totes les que se'n derivin.
principi de congruència principi de congruència

<Dret processal>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  principi de congruència, n m
  • es  principio de congruencia

<Dret processal>

Definición
Principi segons el qual hi ha d'haver correspondència i conformitat entre la resolució judicial i les peticions de les parts.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • La congruència, tal com ha mantingut Manuel Serra Domínguez, és un dels conceptes més interessants del dret processal, perquè relaciona els actes inicials del procés amb la sentència final, i estudiar-la planteja un nombre important dels problemes de la dinàmica processal. La doctrina ha destacat el seu arrelament històric en el sistema jurídic espanyol, fins a arribar a l'article 218 de la Llei d'enjudiciament civil (LEC), enquadrat en la secció segona del capítol VIII, que fa referència als requisits interns de la sentència i dels seus efectes. No obstant això, s'ha d'entendre que, en general, la congruència fa referència a les resolucions judicials, no solament a la sentència.
    La jurisprudència estableix el principi dispositiu i el principi de contradicció com a fonaments de la congruència, sense oblidar que s'han de completar amb el principi de non liquet, pel qual els òrgans jurisdiccionals tenen el deure inexcusable de resoldre en tots els casos. En aquest sentit, el principi dispositiu no permet que l'òrgan jurisdiccional es pronunciï sobre una petició diferent de la plantejada per les parts en la demanda o en la contestació de la demanda, en la demanda reconvencional o en la seva contestació, o bé respecte dels actes de disposició (renúncia, aplanament, transacció o desistiment). En cas d'acumulació d'accions, totes les pretensions acumulades han de ser objecte de resolució en la sentència definitiva. A més a més, el principi de contradicció impedeix resoldre sobre tot el que no ha estat sotmès a debat entre les parts.
    Tal com estableix amb caràcter general la Sentència del Tribunal Suprem (STS) 66/2009, del 5 de febrer (Repertorio de jurisprudencia Aranzadi 2009\1366), la congruència és una activitat comparativa entre les peticions de les parts i la decisió de la resolució. Per a analitzar-la s'ha de tenir en compte el que se sol·licita en l'escrit de petició, però també la part argumentativa i justificativa, perquè sovint s'ha d'analitzar la motivació per a determinar la pretensió respectiva. Així, l'element essencial per a determinar la incongruència d'una resolució es troba analitzant si hi ha correlació entre els dos elements següents: les pretensions de les parts en l'acte de petició i l'acte resolutiu de l'òrgan jurisdiccional.
    En primer lloc, hi ha d'haver correlació en relació amb les pretensions de les parts processals en llurs escrits d'al·legacions, formulades oportunament, ja que la resolució ha de limitar els pronunciaments a aquests, tant si és el cas d'una intervenció inicial com si és sobrevinguda.
    El segon terme de la comparació és la resolució jurisdiccional, concretament la decisió. No obstant això, no s'ha de confondre la congruència i la motivació suficient, l'última de les quals no fa referència a la resposta jurisdiccional, sinó a la fonamentació fàctica i jurídica. Així, segons la STS 648/2009, del 2 d'octubre, la incongruència i la manca de motivació són diferents, ja que una sentència pot ser congruent encara que no estigui motivada, i també és possible que la sentència sigui incongruent encara que estigui motivada. La congruència es mesura per l'adequació de la decisió al que s'ha demanat, mentre que la manca de motivació s'ha de referir als casos en què, un cop fet el pronunciament i complert el requisit de congruència, no hi ha emparament en raonaments fàctics o jurídics suficients per a justificar-ho. No obstant això, s'entén que per a determinar la congruència d'una resolució no s'han de tenir en compte els fonaments de la resolució, tot i que s'han d'analitzar per a determinar l'existència de la incongruència.
    D'altra banda, els òrgans jurisdiccionals estan vinculats als fets al·legats per les parts pel principi secundum allegata et probata. Incorre en incongruència la resolució que s'aparta dels fets plantejats per les parts, tant si es prescindeix de fets acceptats per les dues parts com si la resolució es fonamenta en fets no al·legats per les parts. Això no vol dir que els jutges han de quedar vinculats d'una manera rígida a les peticions de les parts o a les al·legacions jurídiques fetes, ja que el principi iura novit curia els permet fonamentar la decisió en les normes jurídiques que trobin més adequades per a cada cas concret, encara que no hagin estat al·legades per les parts. Per tant, respectant el petitum i la causa petendi de l'acció exercida, la petició i els fets que la fonamenten, en virtut dels principis iura novit curia i da mihi factum ego dabo tibi ius, els òrgans jurisdiccionals no han de fonamentar necessàriament les resolucions en les normes i les argumentacions jurídiques invocades per les parts, sinó que les poden fonamentar en les que, a partir dels fets aportats i provats, considerin aplicables a l'efecte jurídic demanat o oposat, sempre que no representin una alteració de les pretensions de les parts.
    Tot i això, es distingeix entre els arguments que fonamenten les al·legacions de les parts, que no vinculen l'òrgan jurisdiccional, i la causa per la qual la norma és al·legada. Certament, l'òrgan jurisdiccional pot estimar la demanda encara que sigui fonamentada en una norma jurídica no al·legada, si la considera aplicable, però el que no pot fer és fonamentar la resolució en una causa diferent de l'al·legada. Per exemple, no pot fonamentar la sentència en un contracte de préstec quan es discuteix si s'ha pagat el preu en un contracte de compravenda. En canvi, els òrgans jurisdiccionals no queden vinculats al plantejament fixat per les parts quan es tracta de matèries no sotmeses al principi dispositiu o en relació amb problemes processals de natura imperativa. Per tant, en relació amb l'objecte del procés, la resolució s'ha de pronunciar només sobre la pretensió processal discutida. Des d'aquesta perspectiva, es fa una classificació de les causes d'incongruència possibles.
    1. Pel que fa a la incongruència quantitativa, s'esdevé quan es concedeix més del que s'ha demanat. Per contra, no es considera incongruent la resolució que concedeix menys del que s'ha demanat.
    2. També es diferencia la incongruència en referència als casos, en relació amb la pretensió deduïda, ja sigui perquè la resolució concedeix o denega el que no s'ha demanat o perquè s'atorga una cosa diferent del que s'ha demanat alterant els termes del debat i decidint sobre una cosa diferent derivada de la modificació, l'alteració o la substitució del supòsit de fet essencial per a discutir sobre l'objecte del procés. En canvi, s'entén que no hi ha incongruència extra pètita quan l'òrgan jurisdiccional decideix sobre una pretensió que, encara que no hagi estat sol·licitada, estava implícita o era conseqüència necessària de la qüestió principal discutida en el procés.
    3. La incongruència també es pot esdevenir perquè es resol de manera diferent de la plantejada per les parts. S'han de resoldre totes les pretensions sol·licitades, en la forma i per la causa per les quals s'han formulat. La incongruència, quant a la manera de resoldre, es produeix quan es resol alterant els fets al·legats, per variació de la causa per la qual s'ha formulat la demanda o per modificació de les excepcions i els mitjans de defensa de la persona demandada. En canvi, no hi ha incongruència en una resolució totalment absolutòria o condemnatòria, si no és que s'ha fonamentat en una excepció que no és al·legada ni apreciable d'ofici, si no s'ha pres en consideració l'acceptació total o parcial de la pretensió de la part demandant per la part demandada, i si per a acollir un pronunciament s'altera en la resolució la raó petitòria.
    En relació amb la causa petendi, si s'adopta la teoria de la individualització s'entén que la demanda s'ha modificat i, per tant, hi ha incongruència si canvia el punt de vista jurídic; en canvi, si s'adopta la teoria de la substanciació, no hi ha transformació de la demanda (mutatio libelli), si es mantenen els mateixos fets i només varia el fonament jurídic. I hi ha litispendència i cosa judicada si en un procés posterior s'exerceix la mateixa acció sobre els mateixos fets, encara que variï la fonamentació jurídica.
    La congruència també es manifesta en el recurs d'apel·lació, que en el sistema processal espanyol es configura, amb l'excepció de l'aportació de material probatori i de nous fets (art. 456.1 i 460 LEC), com una revisio prioris instantiae, en què l'òrgan jurisdiccional superior o a quem té plena competència per a revisar tot el que s'ha conegut en la instància prèvia. I això, tant pel que fa als fets com a les qüestions jurídiques al·legades per les parts, a fi de controlar si la resolució objecte del recurs s'adequa o no a les normes processals i materials aplicables al cas, amb les limitacions que es descriuen a continuació.
    a) Si el recurs d'apel·lació ha estat interposat totalment per les dues parts o si una de les parts s'ha adherit a l'apel·lació, o l'ha impugnada, l'òrgan jurisdiccional a quem pot conèixer tot el litigi. b) La impossibilitat d'arribar a conèixer els extrems que han estat consentits perquè no han estat objecte d'impugnació (principi tantum devolutum, quantum appellatum). L'òrgan ad quem només pot arribar a conèixer els extrems de la sentència de primera instància que han estat objecte d'impugnació per les parts en apel·lació, si no és que es tracta d'aspectes que pot conèixer d'ofici. c) El tribunal no pot empitjorar la situació de la part apel·lant amb la revocació de la resolució recorreguda i substituir-la per una altra de més perjudicial (prohibició de la reformatio in peius) si no hi ha adhesió o impugnació de la persona que apel·la. d) El tribunal no pot reduir l'obligació dels pronunciaments de la resolució de primera instància en benefici de la part que no hi va recórrer i que, per tant, la va consentir. e) El tribunal no pot resoldre sobre les pretensions no al·legades ni discutides en la primera instància, amb l'excepció del que determina l'article 460 de la LEC, que estableix l'aportació de documents i la sol·licitud de prova en apel·lació. I f) Si es revoca la resolució de primera instància, l'òrgan jurisdiccional a quem ha d'entrar en el fons i substituir un pronunciament per un altre o, en cas de pretensions subsidiàries o accessòries, s'hi ha de pronunciar en cas de revocació de la pretensió principal.
    Finalment, la incongruència es pot al·legar mitjançant els recursos ordinaris (reposició, revisió i apel·lació) o mitjançant el recurs extraordinari per infracció processal.
  • V. t.: apel·lació n f
  • V. t.: revisió n f