Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "coniller" dentro de todas las áreas temáticas

abatedor de temperatura abatedor de temperatura

<Indústria > Béns d'equipament>, <Indústria > Indústria alimentària>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  abatedor de temperatura, n m
  • es  abatidor de temperatura
  • es  célula de enfriamiento rápido
  • fr  abatteur de température
  • fr  cellule de refroidissement rapide
  • fr  refroidisseur à courant d'air
  • en  air-blast chiller
  • en  blast chiller

<Indústria > Béns d'equipament>, <Indústria > Indústria alimentària>

Definición
Aparell frigorífic que permet abaixar la temperatura dels aliments de manera molt ràpida.
aconsellador | aconselladora aconsellador | aconselladora

<Psicologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  aconsellador | aconselladora, n m, f
  • es  consejero
  • fr  conseiller
  • en  counsellor

<Psicologia>

Definición
Especialista en aconsellament.
agent de viatges agent de viatges

<Lleure. Turisme > Ocupacions>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  agent de viatges, n m, f
  • ca  agent turístic | agent turística, n m, f
  • ca  empleat d'agència de viatges | empleada d'agència de viatges, n m, f sin. compl.
  • es  agente de viajes
  • es  empleado de agencia de viajes
  • fr  agent de voyages
  • fr  conseiller en voyages
  • en  travel agent
  • en  travel consultant

<Lleure. Turisme > Ocupacions>

Definición
Persona que, en una agència de viatges, s'encarrega de fer l'itinerari i el pressupost d'un viatge i de reservar-ne els bitllets i l'allotjament.
agent de viatges agent de viatges

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  agent de viatges, n m, f
  • ca  agent turístic | agent turística, n m, f
  • es  agente de viajes, n m, f
  • fr  agent de voyages | agente de voyages, n m, f
  • fr  conseiller en voyages | conseillère en voyages, n m, f
  • en  travel agent, n
  • en  travel consultant, n
  • en  travel counsellor, n
  • en  travel counselor, n
  • de  Reiseagent | Reiseagentin, n m, f
  • de  Reiseberater | Reiseberaterin, n m, f

<Turisme > Organització i intermediació de viatges>

Definición
Persona que, en una agència de viatges, s'encarrega de l'organització i la planificació d'un viatge amb tasques que poden incloure l'elaboració d'un itinerari, el pressupost d'un viatge o la reserva de bitllets o d'allotjament.
alfàbega de ca alfàbega de ca

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alfàbega de ca, n f
  • ca  colletja roïna, n f alt. sin.
  • ca  conillet bord, n m alt. sin.
  • ca  melandri blanc, n m alt. sin.
  • ca  cunillet bort, n m var. ling.
  • nc  Silene latifolia Poir. subsp. latifolia
  • nc  Melandrium macrocarpum (Boiss. et Reut.) Willk. sin. compl.
  • nc  Silene alba (Mill.) E.H.L. Krause in Sturm subsp. divaricata (Rchb.) Walters var. ling.

<Botànica > cariofil·làcies>

alfàbega de ca alfàbega de ca

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alfàbega de ca, n f
  • ca  colletja roïna, n f alt. sin.
  • ca  conillet bord, n m alt. sin.
  • ca  melandri blanc, n m alt. sin.
  • ca  cunillet bort, n m var. ling.
  • nc  Silene latifolia Poir. subsp. latifolia
  • nc  Melandrium macrocarpum (Boiss. et Reut.) Willk. sin. compl.
  • nc  Silene alba (Mill.) E.H.L. Krause in Sturm subsp. divaricata (Rchb.) Walters var. ling.

<Botànica > cariofil·làcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  ancià, n m
  • ca  conseller presbiteral, n m

<Religions > Cristianisme > Protestantisme>

Definición
Persona que actua d'ajudant del pastor en les esglésies reformades o presbiterianes.

Nota

  • L'ancià té un paper important en l'elecció dels pastors i en la designació dels representants sinodals.
ancorar ancorar

<11 Esports nàutics > 01 Vela>, <11 Esports nàutics > 06 Motonàutica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  ancorar, v tr
  • ca  fondejar, v tr
  • es  anclar
  • es  fondear
  • fr  mouiller
  • en  anchor, to

<Esport > 11 Esports nàutics > 01 Vela>, <Esport > 11 Esports nàutics > 06 Motonàutica>

Definición
Evitar el desplaçament d'una embarcació llançant l'àncora al fons del mar.
ancorar ancorar

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ancorar, v tr
  • ca  fondejar, v tr sin. compl.
  • es  anclar
  • es  ancorar
  • es  fondear
  • fr  ancrer
  • fr  mouiller
  • en  anchor, to

<Ports > Accions>

Definición
Assegurar una embarcació amb l'àncora o les àncores.
angelets angelets

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  angelets, n m pl
  • ca  cap de reina, n m alt. sin.
  • ca  cendrosa, n f alt. sin.
  • ca  collcolom, n m alt. sin.
  • ca  colomets, n m pl alt. sin.
  • ca  colomina, n f alt. sin.
  • ca  conillets, n m pl alt. sin.
  • ca  fumària, n f alt. sin.
  • ca  fumària oficinal, n f alt. sin.
  • ca  fumaterra, n f alt. sin.
  • ca  fumdeterra, n f alt. sin.
  • ca  fumera, n f alt. sin.
  • ca  fumusterra, n f alt. sin.
  • ca  gallaret, n m alt. sin.
  • ca  gallarets, n m pl alt. sin.
  • ca  gallgallaret, n m alt. sin.
  • ca  herba de colom, n f alt. sin.
  • ca  herba de foc, n f alt. sin.
  • ca  herba de fum, n f alt. sin.
  • ca  herba dels innocents, n f alt. sin.
  • ca  julivert bord, n m alt. sin.
  • ca  manetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
  • ca  mataconill, n m/f alt. sin.
  • ca  peuets de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  pixallits, n m alt. sin.
  • ca  ponedora, n f alt. sin.
  • ca  sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  sang de Crist, n f alt. sin.
  • ca  fum de terra, n f var. ling.
  • ca  fumilisterra, n f var. ling.
  • ca  fumisterra, n f var. ling.
  • ca  fumisterre, n f var. ling.
  • ca  fumisterri, n f var. ling.
  • ca  fumulterra, n f var. ling.
  • ca  galleret, n m var. ling.
  • ca  gallerets, n m pl var. ling.
  • ca  gallgalleret, n m var. ling.
  • ca  jolivert bord, n m var. ling.
  • ca  serri musteli, n m var. ling.
  • ca  serri musterri, n m var. ling.
  • ca  terri mus-terri, n m var. ling.
  • nc  Fumaria officinalis L.

<Botànica > papaveràcies>

Nota

  • 1. MASCLANS indica que de vegades algunes de les denominacions que recull s'apliquen també a altres espècies del gènere Fumaria.
    2. Entre les nombroses variants del nom fumdeterra (forma normativa recollida a DIEC2-E), és habitual en obres rosselloneses la forma fuma terra (paral·lela al francès fumaterre), i en obres balears la forma fumusterra (a partir del llatí FUMUS TERRAE 'fum de la terra' o bé FIMUS TERRAE 'fems de la terra').