Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "consuet" dentro de todas las áreas temáticas
<Empresa > Ètica empresarial. Responsabilitat social corporativa>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca ètica professional, n f
- es ética profesional, n f
- fr conduite professionnelle, n f
- fr éthique professionnelle, n f
- en professional conduct, n
- en professional ethics, n
<Empresa > Ètica empresarial. Responsabilitat social corporativa>
Definición
Nota
- Convé distingir l'ètica professional, que té en compte la reflexió sobre la correcció de la pràctica professional, de la deontologia, que s'ocupa de regular normativament aquesta pràctica.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aferradissa, n f
- ca congret d'ase, n m alt. sin.
- ca endrapallengües, n m/f alt. sin.
- ca herba rasposa, n f alt. sin.
- ca pega, n f alt. sin.
- ca rapa, n f alt. sin.
- ca rapallengua, n f alt. sin.
- ca raspeta, n f alt. sin.
- ca rogeta, n f alt. sin.
- ca rogeta de quatre fulles, n f alt. sin.
- nc Rubia peregrina L. subsp. peregrina
<Botànica > rubiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aferradissa, n f
- ca congret d'ase, n m alt. sin.
- ca endrapallengües, n m/f alt. sin.
- ca herba rasposa, n f alt. sin.
- ca pega, n f alt. sin.
- ca rapa, n f alt. sin.
- ca rapallengua, n f alt. sin.
- ca raspeta, n f alt. sin.
- ca rogeta, n f alt. sin.
- ca rogeta de quatre fulles, n f alt. sin.
- nc Rubia peregrina L. subsp. peregrina
<Botànica > rubiàcies>
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca agent consular, n m, f
- ca cònsol, n m, f sin. compl.
- es agente consular
- es cónsul
- fr agent consulaire | agente consulaire
- fr agent de consulat | agente de consulat
- it agente consolare
- it console
- en consular agent
- ar قنصل | قنصلة
<Actors internacionals > Estats > Òrgans estatals per a les relacions internacionals>
Definición
Nota
- 1. Els agents consulars són un dels principals òrgans estatals de relacions internacionals, juntament amb el cap d'estat, el cap de govern, el ministre d'afers estrangers i els agents diplomàtics.
- 2. Segons el rang de l'agent consular, aquest és un cònsol general, un cònsol, un vicecònsol o un agent consular.
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca agent consular, n m, f
- es agente consular
- fr agent consulaire | agente consulaire
- fr agent de consulat | agente de consulat
- it agente consolare
- en consular agent
- ar وكيل قنصلي
<Actors internacionals > Estats > Òrgans estatals per a les relacions internacionals>
Definición
Nota
- L'oficina consular a càrrec d'un agent consular és una agència consular.
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca anàlisi de visibilitat, n f
- ca anàlisi de conques visuals, n f sin. compl.
- es análisis de cuencas visuales
- es análisis de visibilidad
- en viewshed analysis
- en visibility analysis
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi del terreny>
Definición
Nota
- Segons els programes i les opcions, el resultat d'una anàlisi de visibilitat pot ser binari (simple indicació de visible o de no visible), acumulat (quants punts d'observació veuen cada àrea) o categoritzat (quins punts d'observació veuen cada àrea). Igualment, se sol disposar d'opcions per a ajustar l'altura del punt d'observació (per exemple, afegint l'altura d'una torre de guaita) i l'altura de l'objectiu segons la coberta del sòl (per exemple, afegint l'altura mitjana de les capçades dels arbres o dels edificis), com també els angles de visió horitzontal i vertical i la distància visual d'interès mínima i màxima.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca anàlisi de visibilitat, n f
- ca anàlisi de conques visuals, n f sin. compl.
- es análisis de cuencas visuales
- es análisis de visibilidad
- en viewshed analysis
- en visibility analysis
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi del terreny>
Definición
Nota
- Segons els programes i les opcions, el resultat d'una anàlisi de visibilitat pot ser binari (simple indicació de visible o de no visible), acumulat (quants punts d'observació veuen cada àrea) o categoritzat (quins punts d'observació veuen cada àrea). Igualment, se sol disposar d'opcions per a ajustar l'altura del punt d'observació (per exemple, afegint l'altura d'una torre de guaita) i l'altura de l'objectiu segons la coberta del sòl (per exemple, afegint l'altura mitjana de les capçades dels arbres o dels edificis), com també els angles de visió horitzontal i vertical i la distància visual d'interès mínima i màxima.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca anàlisi de visibilitat, n f
- ca anàlisi de conques visuals, n f sin. compl.
- es análisis de cuencas visuales
- es análisis de visibilidad
- en viewshed analysis
- en visibility analysis
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi del terreny>
Definición
Nota
- Segons els programes i les opcions, el resultat d'una anàlisi de visibilitat pot ser binari (simple indicació de visible o de no visible), acumulat (quants punts d'observació veuen cada àrea) o categoritzat (quins punts d'observació veuen cada àrea). Igualment, se sol disposar d'opcions per a ajustar l'altura del punt d'observació (per exemple, afegint l'altura d'una torre de guaita) i l'altura de l'objectiu segons la coberta del sòl (per exemple, afegint l'altura mitjana de les capçades dels arbres o dels edificis), com també els angles de visió horitzontal i vertical i la distància visual d'interès mínima i màxima.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Transports > Transport per carretera > Components d'automoció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca arbre mogut, n m
- ca arbre comandat, n m sin. compl.
- ca arbre conduït, n m sin. compl.
- ca arbre receptor, n m sin. compl.
- es árbol mandado
- es árbol receptor
<Transports > Transport per carretera > Components d'automoció>
Definición
<Components d'automoció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca arbre mogut, n m
- ca arbre comandat, n m sin. compl.
- ca arbre conduït, n m sin. compl.
- ca arbre receptor, n m sin. compl.
- es árbol conducido
- es árbol mandado
- es árbol receptor
- fr arbre commandé
- fr arbre conduit
- fr arbre mené
- fr arbre récepteur
- en driven shaft
<Indústria > Indústria mecànica > Components d'automoció>
