Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "crispar" dentro de todas las áreas temáticas

acabament crispat acabament crispat

<Indústria > Indústria de la pell > Processos d'elaboració>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  acabament crispat, n m
  • es  acabado rugoso

<Indústria > Indústria de la pell > Processos d'elaboració>

Definición
Acabament en el qual es dona a una pell una superfície irregular i desigual, amb relleus i depressions produïts per l'ús d'una substància astringent que la contrau.
activació per CRISPR activació per CRISPR

<Ciències de la vida > Genètica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  activació per CRISPR, n f
  • ca  CRISPRa, n f sigla
  • es  activación CRISPR, n f
  • es  activación de CRISPR, n f
  • es  CRISPRa, n f sigla
  • fr  activation de CRISPR, n f
  • fr  activation par CRISPR, n f
  • fr  CRISPRa, n f sigla
  • en  CRISPR activation, n
  • en  CRISPRa, n sigla

<Ciències de la vida > Genètica>

Definición
Activació de l'expressió d'un gen determinat mitjançant versions modificades de les proteïnes Cas, generalment dCas9, i activadors transcripcionals afegits a aquestes proteïnes o a l'RNA que les guia.
adob de crispació adob de crispació

<Indústria de la pell>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  adob de crispació, n m
  • es  curtiente de crispación
  • fr  tanin crispant
  • en  shrunk-leather tannin

<Indústria > Indústria de la pell>

agrassó agrassó

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrassó, n m
  • ca  agrassó (fruit), n m sin. compl.
  • ca  gaixiva, n f sin. compl.
  • ca  gaixiva (fruit), n f sin. compl.
  • ca  agrassera, n f alt. sin.
  • ca  agrassons, n m pl alt. sin.
  • ca  burba (fruit), n f alt. sin.
  • ca  burbera, n f alt. sin.
  • ca  burberes, n f pl alt. sin.
  • ca  burbes, n f pl alt. sin.
  • ca  burbes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  gaixives, n f pl alt. sin.
  • ca  grosella, n f alt. sin.
  • ca  grosella d'Europa, n f alt. sin.
  • ca  groseller, n m alt. sin.
  • ca  grosellers, n m pl alt. sin.
  • ca  raïm de Sant Pere, n m alt. sin.
  • ca  riba blanca (fruit), n f alt. sin.
  • ca  riber, n m alt. sin.
  • ca  riber espinós, n m alt. sin.
  • ca  ribes, n f pl alt. sin.
  • ca  agrasom, n m var. ling.
  • ca  agrasons, n m pl var. ling.
  • ca  agressons, n m pl var. ling.
  • ca  búrberes (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  gatxiva, n f var. ling.
  • ca  gatxiva (fruit), n f var. ling.
  • ca  pinsós, n m pl var. ling.
  • nc  Ribes uva-crispa L.
  • nc  Ribes grossularia L. var. ling.

<Botànica > saxifragàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrassó, n m
  • ca  agrassó (fruit), n m sin. compl.
  • ca  gaixiva, n f sin. compl.
  • ca  gaixiva (fruit), n f sin. compl.
  • ca  agrassera, n f alt. sin.
  • ca  agrassons, n m pl alt. sin.
  • ca  burba (fruit), n f alt. sin.
  • ca  burbera, n f alt. sin.
  • ca  burberes, n f pl alt. sin.
  • ca  burbes, n f pl alt. sin.
  • ca  burbes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  gaixives, n f pl alt. sin.
  • ca  grosella, n f alt. sin.
  • ca  grosella d'Europa, n f alt. sin.
  • ca  groseller, n m alt. sin.
  • ca  grosellers, n m pl alt. sin.
  • ca  raïm de Sant Pere, n m alt. sin.
  • ca  riba blanca (fruit), n f alt. sin.
  • ca  riber, n m alt. sin.
  • ca  riber espinós, n m alt. sin.
  • ca  ribes, n f pl alt. sin.
  • ca  agrasom, n m var. ling.
  • ca  agrasons, n m pl var. ling.
  • ca  agressons, n m pl var. ling.
  • ca  búrberes (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  gatxiva, n f var. ling.
  • ca  gatxiva (fruit), n f var. ling.
  • ca  pinsós, n m pl var. ling.
  • nc  Ribes uva-crispa L.
  • nc  Ribes grossularia L. var. ling.

<Botànica > saxifragàcies>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  agrassó, n m
  • es  grosella espinosa
  • fr  groseille à maquereau
  • en  gooseberry
  • nc  Ribes grossularia
  • nc  Ribes uva-crispa

<Botànica>

agrassó agrassó

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  agrassó, n m
  • es  grosella espinosa, n f
  • fr  groseiller à maquereau, n m
  • en  gooseberry, n
  • nc  Ribes uva-crispa

<Enginyeria forestal>

agulles agulles

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulles, n f pl
  • nc  Erodium foetidum (L. et Nath.) L'Hér. subsp. crispum (Lapeyr.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Erodium crispum Lapeyr. sin. compl.

<Botànica > geraniàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulles, n f pl
  • nc  Erodium foetidum (L. et Nath.) L'Hér. subsp. crispum (Lapeyr.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Erodium crispum Lapeyr. sin. compl.

<Botànica > geraniàcies>

ala de la crista galli ala de la crista galli

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  ala de la crista galli, n f
  • es  ala de la crista galli
  • en  ala cristae galli
  • TA  ala cristae galli

<Anatomia>