Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "crosta" dentro de todas las áreas temáticas
<Esport > Esports d'hivern. Neu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca crosta, n f
- es costra
- fr croûte
- fr plaque de regel
- en snow crust
<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Neu i mantell nival>
Definición
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca crosta, n f
- es costra
- fr croûte
- fr plaque de regel
- en snow crust
<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Neu i mantell nival>
Definición
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca crosta, n f
- es costra
- fr croûte
- en crust
- en duricrust
<Geografia física > Ciència del sòl > Classificació i tipus de sòls>, <Geografia física > Geomorfologia>
Definición
<Geografia > Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca crosta, n f
- es costra
- fr croûte
- en crust
- en duricrust
<Geografia física > Ciència del sòl > Classificació i tipus de sòls>, <Geografia física > Geomorfologia>
Definición
<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca crosta, n f
- es costra
- fr croûte
- en crust
- en scab
<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>
Definición
<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca crosta, n f
- es costra
- fr croûte
- en crust
- en scab
<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>
Definición
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca crosta, n f
- es costra, n f
- fr croûte, n f
- en crust, n
<Infermeria>
<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca crosta, n f
- es costra, n f
- fr croûte, n f
- en crust, n
- en scab, n
- la crusta
<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>
Definición
<Construcció > Execució de l'obra>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca crosta, n f
- es costra, n f
<Construcció > Execució de l'obra>
Definición
<Alimentació. Gastronomia > Productes lactis > Formatges>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de formatges [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/305>
- ca crosta, n f
- ca cotna, n f sin. compl.
- ca escorça, n f sin. compl.
- ca pell, n f sin. compl.
- es corteza, n f
- fr croûte, n f
- en rind, n
<Formatges > Components del formatge>
Definición
Nota
- 1. Hi ha crostes naturals, que es creen de manera espontània durant la maduració, i crostes artificials o sintètiques, generalment parafines. Hi ha també crostes florides, en què les floridures poden haver crescut de manera natural i espontània durant la maduració, per l'addició de fongs a la quallada o per la polvorització de la part externa del formatge una vegada ja té la seva forma; crostes amb condiments, com ara carbó vegetal, espècies o herbes aromàtiques, i crostes rentades, que es produeixen fregant la superfície del formatge amb salmorra, llevats, cervesa, ratafia o brisa, entre d'altres, durant la maduració.
- 2. Hi ha crostes comestibles i n'hi ha que no ho són. Les crostes artificials o sintètiques no són comestibles. Entre les crostes naturals, es mengen les que aporten gust o aromes al formatge, que formen part del seu gust, com ara les toves o humides. En canvi, no es mengen les eixutes, dures o deshidratades ja que no aporten res al formatge.