Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "crosta" dentro de todas las áreas temáticas

crosta crosta

<Ciències de la Terra>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  crosta, n f
  • es  costra
  • fr  croûte
  • fr  plaque de regel
  • en  snow crust

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Neu i mantell nival>

Definición
Capa de neu que ha patit un humitejament i posteriorment un regel, el qual l'ha cohesionada, i que pot trobar-se a l'interior o a la superfície del mantell nival.
crosta crosta

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  crosta, n f
  • es  costra
  • fr  croûte
  • fr  plaque de regel
  • en  snow crust

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Neu i mantell nival>

Definición
Capa de neu que ha patit un humitejament i posteriorment un regel, el qual l'ha cohesionada, i que pot trobar-se a l'interior o a la superfície del mantell nival.
crosta crosta

<Ciències de la Terra>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  crosta, n f
  • es  costra
  • fr  croûte
  • en  crust
  • en  duricrust

<Geografia física > Ciència del sòl > Classificació i tipus de sòls>, <Geografia física > Geomorfologia>

Definición
Capa externa o subsuperficial de matèria endurida, especialment calcària però també ferruginosa, salina, guixenca o silícia, formada per precipitació química en un sòl o en una regolita, característica d'àrees àrides i subàrides.
crosta crosta

<Geografia > Geografia física>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  crosta, n f
  • es  costra
  • fr  croûte
  • en  crust
  • en  duricrust

<Geografia física > Ciència del sòl > Classificació i tipus de sòls>, <Geografia física > Geomorfologia>

Definición
Capa externa o subsuperficial de matèria endurida, especialment calcària però també ferruginosa, salina, guixenca o silícia, formada per precipitació química en un sòl o en una regolita, característica d'àrees àrides i subàrides.
crosta crosta

<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  crosta, n f
  • es  costra
  • fr  croûte
  • en  crust
  • en  scab

<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>

Definición
Capa seca de sang, de pus o de líquid serós que es forma damunt d'una ferida o una úlcera.
crosta crosta

<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  crosta, n f
  • es  costra
  • fr  croûte
  • en  crust
  • en  scab

<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>

Definición
Capa seca de sang, de pus o de líquid serós que es forma damunt d'una ferida o una úlcera.
crosta crosta

<Ciències de la salut>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  crosta, n f
  • es  costra, n f
  • fr  croûte, n f
  • en  crust, n

<Infermeria>

crosta crosta

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  crosta, n f
  • es  costra, n f
  • fr  croûte, n f
  • en  crust, n
  • en  scab, n
  • la  crusta

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>

Definición
Estratificació produïda per l'assecament de serositats, de pus o de sang.
crosta crosta

<Construcció > Execució de l'obra>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  crosta, n f
  • es  costra, n f

<Construcció > Execució de l'obra>

Definición
Capa de calç, de morter, etc., amb què es recobreix un mur o altra superfície d'una construcció.
crosta crosta

<Alimentació. Gastronomia > Productes lactis > Formatges>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de formatges [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/305>

  • ca  crosta, n f
  • ca  cotna, n f sin. compl.
  • ca  escorça, n f sin. compl.
  • ca  pell, n f sin. compl.
  • es  corteza, n f
  • fr  croûte, n f
  • en  rind, n

<Formatges > Components del formatge>

Definición
Part externa del formatge, que pot presentar fongs, llevats, cera o altres revestiments alimentaris i que té la funció de permetre'n la maduració, protegir-lo o definir-ne característiques exteriors.

Nota

  • 1. Hi ha crostes naturals, que es creen de manera espontània durant la maduració, i crostes artificials o sintètiques, generalment parafines. Hi ha també crostes florides, en què les floridures poden haver crescut de manera natural i espontània durant la maduració, per l'addició de fongs a la quallada o per la polvorització de la part externa del formatge una vegada ja té la seva forma; crostes amb condiments, com ara carbó vegetal, espècies o herbes aromàtiques, i crostes rentades, que es produeixen fregant la superfície del formatge amb salmorra, llevats, cervesa, ratafia o brisa, entre d'altres, durant la maduració.
  • 2. Hi ha crostes comestibles i n'hi ha que no ho són. Les crostes artificials o sintètiques no són comestibles. Entre les crostes naturals, es mengen les que aporten gust o aromes al formatge, que formen part del seu gust, com ara les toves o humides. En canvi, no es mengen les eixutes, dures o deshidratades ja que no aporten res al formatge.