Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "culpa" dentro de todas las áreas temáticas

0 CRITERI Sufix -ble: Verbs de la 2a conjugació 0 CRITERI Sufix -ble: Verbs de la 2a conjugació

<Criteris>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Sufix -ble: Verbs de la 2a conjugació
  • ca  A1. Sufix -ble amb verb conjugació 1: degradable (EXEMPLE), adj
  • ca  A1. Sufix -ble amb verb conjugació 2: abatible (EXEMPLE), adj
  • ca  A1. Sufix -ble amb verb conjugació 3: elegible (EXEMPLE), adj
  • ca  A2. Alta productivitat sufix -ble conjugació 1: acoblable (EXEMPLE), adj
  • ca  A2. Baixa productivitat sufix -ble conjugació 2: extensible (EXEMPLE), adj
  • ca  A2. Baixa productivitat sufix -ble conjugació 3: reductible (EXEMPLE), adj
  • ca  B1. Conjugació 2 amb radical acabat en diftong: prescriptible (EXEMPLE), adj
  • ca  B1: Conjugació 2 amb radical acabat en grup consonàntic: transmissible (EXEMPLE), adj
  • ca  B1. Conjugació 2 amb solució culta: cognoscible (EXEMPLE), adj
  • ca  B2. Grup -ndre amb d epentètica: componible (EXEMPLE), adj
  • ca  B2. Grup -ndre amb d etimològica: atendible (EXEMPLE), adj
  • ca  B2. Grup -ndre amb s etimològica: reprensible (EXEMPLE), adj

<Criteris lingüístics > Formació amb afixos>

Definición
A. GENERAL

El sufix -ble del català serveix per a formar adjectius derivats de verbs transitius, als quals aporta el significat "Que pot ser (participi)".
Ex.: liquar - liquable ('Que pot ser liquat'); deglutir - deglutible ('Que pot ser deglutit')

Tot i això, de vegades també s'aplica a verbs preposicionals (que requereixen un complement introduït amb preposició).
Ex.: prescindir (de) - prescindible ('Que se'n pot prescindir'); transitar (per) - transitable ('Que s'hi pot transitar)

A1. Patró de formació

El patró que se segueix per a crear un adjectiu amb el sufix -ble és el següent:
- radical del verb (=forma del verb un cop suprimides la vocal i la r finals de l'infinitiu)
- vocal temàtica (=vocal d'enllaç que pren el radical per combinar-se amb els morfemes, que és característica en cada conjugació verbal)
. En verbs de la 1a conjugació (acabats en -ar, com ara degradar): a
. En verbs de la 2a conjugació (acabats en -er o -re, com ara abatre): i [També e, amb altres morfemes]
. En verbs de la 3a conjugació (acabats en -ir, com ara elegir): i
- -ble

Ex. 1(1a conj.): degradar - degrad-a-ble
Ex. 2 (2a conj.): abatre - abat-i-ble
Ex. 3 (3a conj.): elegir - eleg-i-ble

A2. Productivitat segons la conjugació

El sufix -ble és molt productiu per a la creació d'adjectius, especialment aplicat a verbs de la 1a conjugació.
Ex. 1: acoblable - acoblar
Ex. 2: auditable - auditar

En canvi, en el cas de verbs de la segona conjugació i de la tercera és força menys productiu, motiu pel qual pot generar dubtes sobre la forma de l'adjectiu resultant.

De fet, amb una certa freqüència els adjectius amb -ble relacionats amb verbs d'aquestes conjugacions no tenen una formació regular.
Ex. 1: extensible - estendre (i no *estendible)
Ex. 2: reductible - reduir (i no *reduïble)

B. VERBS DE LA SEGONA CONJUGACIÓ

B1. Generalitats

La dificultat de crear adjectius amb -ble incideix especialment en la segona conjugació, possiblement per l'abundància de radicals acabats amb diftong i pels grups consonàntics a què dona lloc la terminació -re.

Com a conseqüència, sovint el derivat amb -ble no es crea sobre la forma catalana sinó que és una forma culta presa directament del llatí.
Ex. 1 (radicals amb diftong final): veure - visible (llatí visibilis); prescriure - prescriptible (llatí prescriptibilis)
Ex. 2 (grups consonàntics): transmetre - transmissible (llatí transmissibilis); ometre - omissible (llatí omissibilis)
Ex. 3 (altres): conèixer - cognoscible(llatí cognoscibilis)

En determinats casos, la forma culta no està presa directament del llatí, sinó que està creada per analogia sobre una base llatina.
Ex.: estendre - extensible (base llatina relacionada extensus)

B2. Grup -ndre: Situació

Dins dels verbs que presenten dificultats específiques per a la creació d'adjectius per mitjà del sufix -ble hi ha el cas dels infinitius acabats en -ndre. Aquest grup presenta dos aspectes problemàtics:

En primer lloc, que en aquest grup hi conflueixen verbs que presenten la d interconsonàntica per raons etimològiques (ja era present en l'original llatí) i verbs que la presenten com a epèntesi històrica per a fer pronunciable el segment -nre resultant de l'evolució lingüística del llatí al català.
. Aquesta doble naturalesa determina la presència o l'absència de d en el derivat normatiu quan pren com a referència la forma llatina.
Ex. 1 (d etimològica): vendre (llatí vendere) - vendible; atendre (llatí attendere) - atendible
Ex. 2 (d epentètica): compondre (llatí componere) - componible

En segon lloc, que en alguns casos l'adjectiu llatí corresponent no presenta un radical amb d final sinó un radical amb s, fet que determina que la forma culta del català corresponent prengui igualment s.
Ex. 1: comprendre (llatí comprehendere) > comprensible (llatí comprehensibilis)
Ex. 2: confondre (llatí confundere) > confusible (llatí confusibilis)
Ex. 3: reprendre (llatí reprehendere) > reprensible (llatí reprehensibilis)
Ex. 4: difondre (llatí diffundere) > difusible (sobre el llatí fusus)

Tots aquests adjectius, ja recollits en el diccionari normatiu, no són el resultat de l'aplicació de mecanismes de derivació propis del català sinó que són formes cultes justificades per l'etimologia.

B3. Grup -ndre: Creació de noves formes

Com s'ha d'actuar quan cap diccionari de referència recull un adjectiu amb el sufix -ble a partir d'un verb acabat en -ndre?

D'acord amb el que s'ha exposat fins ara, hi ha dues grans possibilitats per a crear aquesta forma adjectiva nova:

(1) Seguir el patró habitual del català (radical + vocal temàtica + ble). Com que es parteix només del català, s'interpreta que la d forma part del radical, ja que és la forma que queda un cop suprimida la marca d'infinitiu.
Ex.: aprendre - aprendible; ofendre - ofendible

(2) Buscar la forma etimològica llatina i adaptar-la amb el sistema habitual (simplificació de grups consonàntics, conversió del sufix -bilis en -ble, etc.)
Ex.: aprendre - aprensible (llatí aprehensibilis); ofendre - ofensible (llatí offensibilis)

Finalment, encara hi ha l'opció de buscar un sufix alternatiu propi del català, com és el sufix -dor: A més d'un sentit actiu més habitual, -dor també pot prendre el sentit passiu 'Que pot ser [participi]'. Hi ha diverses formes amb aquest sentit passiu ja recollides en el diccionari normatiu.
Ex.: entendre - entenedor ('Que pot ser entès'); aprendre - aprenedor ( 'Que pot ser après')
accés a la polpa accés a la polpa

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  accés a la polpa, n m
  • es  acceso a la pulpa
  • fr  accès à la pulpe
  • en  pulp access

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

alosa de Friedmann alosa de Friedmann

<Zoologia > Ocells>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  alosa de Friedmann, n f
  • es  alondra de Friedmann
  • fr  alouette de Friedmann
  • en  Friedmann's lark
  • de  Friedmannlerche
  • nc  Mirafra pulpa

<36.071 Ocells > Passeriformes > Alàudids>

Nota

  • El nom específic de Friedmann fa referència a Herbert Friedmann (1900 - 1987), ornitòleg nord-americà que va treballar a la Smithsonian Institution durant més de 30 anys i va presidir la Unió Americana d'Ornitòlegs (AOU) entre 1937 i 1939.
alosa de Friedmann alosa de Friedmann

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  alosa de Friedmann, n f
  • es  alondra de Friedmann
  • fr  alouette de Friedmann
  • en  Friedmann's lark
  • de  Friedmannlerche
  • nc  Mirafra pulpa

<36.071 Ocells > Passeriformes > Alàudids>

Nota

  • El nom específic de Friedmann fa referència a Herbert Friedmann (1900 - 1987), ornitòleg nord-americà que va treballar a la Smithsonian Institution durant més de 30 anys i va presidir la Unió Americana d'Ornitòlegs (AOU) entre 1937 i 1939.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  avena, n f
  • ca  avena borda, n f alt. sin.
  • ca  balloca, n f alt. sin.
  • ca  civada, n f alt. sin.
  • ca  civada borda, n f alt. sin.
  • ca  cugula, n f alt. sin.
  • ca  cugula borda, n f alt. sin.
  • ca  cugula grossa, n f alt. sin.
  • ca  cugula vertadera, n f alt. sin.
  • ca  promesos, n m pl alt. sin.
  • ca  ratja, n f alt. sin.
  • ca  cagula, n f var. ling.
  • ca  caüla, n f var. ling.
  • ca  civà, n f var. ling.
  • ca  cogul, n m var. ling.
  • ca  cogula, n f var. ling.
  • ca  coüla, n f var. ling.
  • ca  covula, n f var. ling.
  • ca  cucula, n f var. ling.
  • ca  cúgula, n f var. ling.
  • ca  cula, n f var. ling.
  • ca  nóvios, n m pl var. ling.
  • ca  nòvios, n m pl var. ling.
  • ca  vena, n f var. ling.
  • nc  Avena sterilis L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  avena, n f
  • ca  avena borda, n f alt. sin.
  • ca  balloca, n f alt. sin.
  • ca  civada, n f alt. sin.
  • ca  civada borda, n f alt. sin.
  • ca  cugula, n f alt. sin.
  • ca  cugula borda, n f alt. sin.
  • ca  cugula grossa, n f alt. sin.
  • ca  cugula vertadera, n f alt. sin.
  • ca  promesos, n m pl alt. sin.
  • ca  ratja, n f alt. sin.
  • ca  cagula, n f var. ling.
  • ca  caüla, n f var. ling.
  • ca  civà, n f var. ling.
  • ca  cogul, n m var. ling.
  • ca  cogula, n f var. ling.
  • ca  coüla, n f var. ling.
  • ca  covula, n f var. ling.
  • ca  cucula, n f var. ling.
  • ca  cúgula, n f var. ling.
  • ca  cula, n f var. ling.
  • ca  nóvios, n m pl var. ling.
  • ca  nòvios, n m pl var. ling.
  • ca  vena, n f var. ling.
  • nc  Avena sterilis L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

civada civada

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  civada, n f
  • ca  avena, n f sin. compl.
  • ca  civada (gra), n f sin. compl.
  • ca  avena (gra), n f alt. sin.
  • ca  cugula, n f alt. sin.
  • ca  biada (gra), n f var. ling.
  • ca  cagula, n f var. ling.
  • ca  caüla, n f var. ling.
  • ca  civa, n f var. ling.
  • ca  civà, n f var. ling.
  • ca  civà (gra), n f var. ling.
  • ca  cogula, n f var. ling.
  • ca  coüla, n f var. ling.
  • ca  covula, n f var. ling.
  • ca  cula, n f var. ling.
  • ca  sevà, n f var. ling.
  • ca  vena, n f var. ling.
  • ca  xivada, n f var. ling.
  • nc  Avena sativa L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • Biada és un nom alguerès provinent de l'italià biada 'civada, farratge'.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  civada, n f
  • ca  avena, n f sin. compl.
  • ca  civada (gra), n f sin. compl.
  • ca  avena (gra), n f alt. sin.
  • ca  cugula, n f alt. sin.
  • ca  biada (gra), n f var. ling.
  • ca  cagula, n f var. ling.
  • ca  caüla, n f var. ling.
  • ca  civa, n f var. ling.
  • ca  civà, n f var. ling.
  • ca  civà (gra), n f var. ling.
  • ca  cogula, n f var. ling.
  • ca  coüla, n f var. ling.
  • ca  covula, n f var. ling.
  • ca  cula, n f var. ling.
  • ca  sevà, n f var. ling.
  • ca  vena, n f var. ling.
  • ca  xivada, n f var. ling.
  • nc  Avena sativa L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • Biada és un nom alguerès provinent de l'italià biada 'civada, farratge'.
compensació de culpes compensació de culpes

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  compensació de culpes, n f
  • es  compensación de culpas, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

compensació de culpes compensació de culpes

<Dret civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  compensació de culpes, n f
  • es  compensación de culpas

<Dret civil>

Definición
Reducció proporcional de la responsabilitat que assumeix la persona que causa un dany pel fet que la conducta de la víctima també hi ha incidit.

Nota

  • La compensació de culpes opera en l'àmbit de la responsabilitat civil i, per tant, en virtut del principi de no causar danys a d'altres, qualsevol causant d'un dany o perjudici respon per aquest.
    El rerefons de la compensació de culpes és que hi ha una concurrència de culpes, per tant, el dany és degut a la conducta d'una o diverses persones, les causants, però també és degut a la víctima: la persona perjudicada ha actuat negligentment.
    Aquest fet implica que el jutge o tribunal competent per a jutjar el cas pot moderar, i modera, la indemnització que el causant ha de pagar d'acord amb la intervenció que també hagi tingut la víctima en el dany. El tribunal ha d'establir quin és el percentatge de participació de la víctima en aquest, o en l'increment d'aquest dany o perjudici i, segons el resultat, ha d'establir la indemnització que el causant haurà de pagar, que pot ser més petita o més gran, o pràcticament es pot mantenir igual, si la intervenció de la víctima gairebé no ha interferit.
    D'altra banda, si la intervenció de la víctima és tan important que és a causa d'aquesta intervenció que s'ha patit el dany o perjudici, s'esdevé l'anomenada culpa exclusiva de la víctima, en què els altres intervinents queden exonerats de la responsabilitat i, en conseqüència, no han de pagar cap indemnització.
    La denominació compensació de culpes prové de la doctrina espanyola; el Tribunal Suprem no la reconeix com a tal tècnicament, tot i que sí que s'hi refereix en diverses sentències; de fet, aquest tribunal exposa i aplica aquest mecanisme en les seves resolucions davant de supòsits de concurrència de responsabilitats. Aquest fet suposa, com s'ha explicat, la possibilitat de reduir l'obligació d'indemnitzar fins al punt en què es consideri que comença la responsabilitat de la víctima; i ho fa en virtut de l'article 1103 del Codi civil espanyol, que disposa que «la responsabilitat que procedeixi de la negligència és igualment exigible en el compliment de tota classe d'obligacions; però es podrà moderar pels tribunals segons els casos».
    En un àmbit tan específic com el dels accidents de vehicles de motor, el Reial decret legislatiu 8/2004, del 29 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles de motor, regula aquesta possibilitat. En aquest sentit, el primer apartat de l'article 1 estipula que el conductor ha de respondre pels danys que causi a persones i béns, excepte si aquests són causats per culpa exclusiva de la persona perjudicada o per força major inherent a la conducció o al funcionament del vehicle. El segon apartat del mateix article disposa que quan la víctima no sigui l'única responsable del dany però que hi contribueixi, es reduiran totes les indemnitzacions fins a un màxim del setanta-cinc per cent.
  • V. t.: concurrència de culpes n f