Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "curador" dentro de todas las áreas temáticas

0 CRITERI curador de continguts | curadora de continguts, gestor de continguts | gestora de continguts, responsable de continguts o gestor de comunitats | gestora de comunitats? 0 CRITERI curador de continguts | curadora de continguts, gestor de continguts | gestora de continguts, responsable de continguts o gestor de comunitats | gestora de comunitats?

<Economia. Empresa>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI curador de continguts | curadora de continguts, gestor de continguts | gestora de continguts, responsable de continguts o gestor de comunitats | gestora de comunitats?
  • es  (curador de continguts | curadora de continguts; gestor de continguts | gestora de continguts) responsable de contenidos, n m, f
  • es  (gestor de comunitats | gestora de comunitats) community manager, n m, f
  • es  (gestor de comunitats | gestora de comunitats) gestor de comunidades | gestora de comunidades, n m, f
  • es  (gestor de comunitats | gestora de comunitats) gestor de comunidades en línea | gestora de comunidades en línea, n m, f
  • es  (gestor de continguts | gestora de continguts) administrador de contenidos | administradora de contenidos, n m, f
  • es  (gestor de continguts | gestora de continguts) director de contenidos | directora de contenidos, n m, f
  • es  (gestor de continguts | gestora de continguts) editor de contenidos | editora de contenidos, n m, f
  • es  (gestor de continguts | gestora de continguts) gestor de contenidos | gestora de contenidos, n m, f
  • fr  (curador de continguts | curadora de continguts) éditeur de contenu | éditrice de contenu, n m, f
  • fr  (curador de continguts | curadora de continguts) organisateur de contenu | organisatrice de contenu, n m, f
  • fr  (gestor de comunitats | gestora de comunitats) animateur de communauté | animatrice de communauté, n m, f
  • fr  (gestor de comunitats | gestora de comunitats) gestionnaire de communauté, n m, f
  • fr  (gestor de continguts | gestora de continguts) gestionnaire de contenu, n m, f
  • fr  (gestor de continguts | gestora de continguts) gestionnaire de contenus, n m, f
  • en  (curador de continguts | curadora de continguts) content curator, n
  • en  (curador de continguts | curadora de continguts) digital curator, n
  • en  (gestor de comunitats | gestora de comunitats) community manager, n
  • en  (gestor de comunitats | gestora de comunitats) online community manager, n
  • en  (gestor de continguts | gestora de continguts) content manager, n

<Economia. Empresa>

Definición
Tant curador de continguts | curadora de continguts, com gestor de continguts | gestora de continguts, com gestor de comunitats | gestora de comunitats (tot, noms masculins i femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es considera adequada la forma *responsable de continguts.

- Un curador de contingut o una curadora de continguts (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és la persona que s'encarrega de buscar, seleccionar, organitzar i compartir informació en línia que pugui ser rellevant per a una comunitat virtual.
. L'equivalent castellà és responsable de contenidos; els francesos, éditeur de contenu | éditrice de contenu i organisateur de contenu | organisatrice de contenu, i els anglesos, content curator i digital curator.

- Un gestor de continguts o una gestora de continguts (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és la persona que s'encarrega de decidir els continguts de difusió propis d'una organització i de supervisar-ne la creació, el desenvolupament, la publicació i l'actualització.
. Els equivalents castellans són administrador de contenidos | administradora de contenidos, director de contenidos | directora de contenidos, editor de contenidos | editora de contenidos, gestor de contenidos | gestora de contenidos i també responsable de contenidos; el francès, gestionnaire de contenu, amb la variant gestionnaire de contenus, i l'anglès, content manager.

- Un gestor de comunitats o una gestora de comunitats (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és la persona que s'encarrega de crear, fer créixer, administrar i dinamitzar comunitats virtuals d'acord amb l'estratègia de l'organització que les promou.
. Els equivalents castellans són community manager, gestor de comunidades | gestora de comunidades i gestor de comunidades en línea | gestora de comunidades en línea; els francesos, animateur de communauté | animatrice de communauté i gestionnaire de communauté, i els anglesos, community manager i online community manager.

Els motius de la tria de totes aquestes formes són els següents:
(1) Descriuen adequadament el concepte a què fan referència.
(2) Són adequades lingüísticament.
(3) Són paral·leles a formes utilitzades en les altres llengües romàniques.
(4) Ja tenen un cert ús en català.
(5) Els especialistes consideren que tenen possibilitats reals d'implantació.

En canvi, *responsable de continguts (tot i haver estat una forma difosa anteriorment pel TERMCAT) presenta problemes:
(1) Els especialistes consideren que té un significat menys precís que curador de continguts | curadora de continguts, ja que curador | curadora és una forma del món de l'edició amb un significat paral·lel. (Segons el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, curador | curadora és la "Persona que supervisa o dirigeix l'edició d'una obra, que en té cura".)
(2) No permet crear fàcilment una forma nominal transparent per a designar la tasca que es fa, ja que *responsabilitat de continguts no remetria a aquesta idea; per contra, cura de continguts sí.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI relat de marca, màrqueting de continguts, contingut de marca, entreteniment de marca, entreteniment publicitari, joc de marca o joc publicitari?
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de curador de continguts | curadora de continguts, gestor de continguts | gestora de continguts i gestor de comunitats | gestora de comunitats al Cercaterm i la Neoloteca i també el document de criteri original, Com es pot dir en català branded content, content marketing, content curator i altres termes relacionats?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/com-pot-dir-catala-branded-content-content-marketing-content-curator-i-altres).
0 CRITERI curador de continguts | curadora de continguts, gestor de continguts | gestora de continguts, responsable de continguts o gestor de comunitats | gestora de comunitats? 0 CRITERI curador de continguts | curadora de continguts, gestor de continguts | gestora de continguts, responsable de continguts o gestor de comunitats | gestora de comunitats?

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI curador de continguts | curadora de continguts, gestor de continguts | gestora de continguts, responsable de continguts o gestor de comunitats | gestora de comunitats?
  • es  (curador de continguts | curadora de continguts; gestor de continguts | gestora de continguts) responsable de contenidos, n m, f
  • es  (gestor de comunitats | gestora de comunitats) community manager, n m, f
  • es  (gestor de comunitats | gestora de comunitats) gestor de comunidades | gestora de comunidades, n m, f
  • es  (gestor de comunitats | gestora de comunitats) gestor de comunidades en línea | gestora de comunidades en línea, n m, f
  • es  (gestor de continguts | gestora de continguts) administrador de contenidos | administradora de contenidos, n m, f
  • es  (gestor de continguts | gestora de continguts) director de contenidos | directora de contenidos, n m, f
  • es  (gestor de continguts | gestora de continguts) editor de contenidos | editora de contenidos, n m, f
  • es  (gestor de continguts | gestora de continguts) gestor de contenidos | gestora de contenidos, n m, f
  • fr  (curador de continguts | curadora de continguts) éditeur de contenu | éditrice de contenu, n m, f
  • fr  (curador de continguts | curadora de continguts) organisateur de contenu | organisatrice de contenu, n m, f
  • fr  (gestor de comunitats | gestora de comunitats) animateur de communauté | animatrice de communauté, n m, f
  • fr  (gestor de comunitats | gestora de comunitats) gestionnaire de communauté, n m, f
  • fr  (gestor de continguts | gestora de continguts) gestionnaire de contenu, n m, f
  • fr  (gestor de continguts | gestora de continguts) gestionnaire de contenus, n m, f
  • en  (curador de continguts | curadora de continguts) content curator, n
  • en  (curador de continguts | curadora de continguts) digital curator, n
  • en  (gestor de comunitats | gestora de comunitats) community manager, n
  • en  (gestor de comunitats | gestora de comunitats) online community manager, n
  • en  (gestor de continguts | gestora de continguts) content manager, n

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Definición
Tant curador de continguts | curadora de continguts, com gestor de continguts | gestora de continguts, com gestor de comunitats | gestora de comunitats (tot, noms masculins i femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es considera adequada la forma *responsable de continguts.

- Un curador de contingut o una curadora de continguts (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és la persona que s'encarrega de buscar, seleccionar, organitzar i compartir informació en línia que pugui ser rellevant per a una comunitat virtual.
. L'equivalent castellà és responsable de contenidos; els francesos, éditeur de contenu | éditrice de contenu i organisateur de contenu | organisatrice de contenu, i els anglesos, content curator i digital curator.

- Un gestor de continguts o una gestora de continguts (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és la persona que s'encarrega de decidir els continguts de difusió propis d'una organització i de supervisar-ne la creació, el desenvolupament, la publicació i l'actualització.
. Els equivalents castellans són administrador de contenidos | administradora de contenidos, director de contenidos | directora de contenidos, editor de contenidos | editora de contenidos, gestor de contenidos | gestora de contenidos i també responsable de contenidos; el francès, gestionnaire de contenu, amb la variant gestionnaire de contenus, i l'anglès, content manager.

- Un gestor de comunitats o una gestora de comunitats (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és la persona que s'encarrega de crear, fer créixer, administrar i dinamitzar comunitats virtuals d'acord amb l'estratègia de l'organització que les promou.
. Els equivalents castellans són community manager, gestor de comunidades | gestora de comunidades i gestor de comunidades en línea | gestora de comunidades en línea; els francesos, animateur de communauté | animatrice de communauté i gestionnaire de communauté, i els anglesos, community manager i online community manager.

Els motius de la tria de totes aquestes formes són els següents:
(1) Descriuen adequadament el concepte a què fan referència.
(2) Són adequades lingüísticament.
(3) Són paral·leles a formes utilitzades en les altres llengües romàniques.
(4) Ja tenen un cert ús en català.
(5) Els especialistes consideren que tenen possibilitats reals d'implantació.

En canvi, *responsable de continguts (tot i haver estat una forma difosa anteriorment pel TERMCAT) presenta problemes:
(1) Els especialistes consideren que té un significat menys precís que curador de continguts | curadora de continguts, ja que curador | curadora és una forma del món de l'edició amb un significat paral·lel. (Segons el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, curador | curadora és la "Persona que supervisa o dirigeix l'edició d'una obra, que en té cura".)
(2) No permet crear fàcilment una forma nominal transparent per a designar la tasca que es fa, ja que *responsabilitat de continguts no remetria a aquesta idea; per contra, cura de continguts sí.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI relat de marca, màrqueting de continguts, contingut de marca, entreteniment de marca, entreteniment publicitari, joc de marca o joc publicitari?
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de curador de continguts | curadora de continguts, gestor de continguts | gestora de continguts i gestor de comunitats | gestora de comunitats al Cercaterm i la Neoloteca i també el document de criteri original, Com es pot dir en català branded content, content marketing, content curator i altres termes relacionats?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/com-pot-dir-catala-branded-content-content-marketing-content-curator-i-altres).
assecador de tabac | assecadora de tabac assecador de tabac | assecadora de tabac

<Indústria. Energia > Ocupacions>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  assecador de tabac | assecadora de tabac, n m, f
  • es  curador de tabaco
  • fr  sécheur de tabac
  • en  barn tender
  • en  tobacco curer

<Indústria. Energia > Ocupacions>

Definición
Persona que controla el procés d'assecament de les fulles de tabac.
curador | curadora curador | curadora

<Dret > Dret civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  curador | curadora, n m, f
  • es  curador | curadora

<Dret civil > Dret de família>

Definición
Persona designada en un testament o judicialment per a exercir la curatela.
curador | curadora curador | curadora

<Dret civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  curador | curadora, n m, f
  • es  curador | curadora, n m, f

<Dret civil>

curador | curadora curador | curadora

<Ciències de la salut > Bioètica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bioètica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/271/>

  • ca  curador | curadora, n m, f
  • es  curador | curadora, n m, f
  • en  curator, n

<Bioètica > Salut mental>

Definición
Persona que complementa la capacitat de les persones subjectes a curatela en la realització de determinats actes.

Nota

  • El curador, a diferència del tutor, no representa la persona subjecte a curatela, sinó que es limita a completar-ne la capacitat.
curador | curadora curador | curadora

<Ciències de la salut > Salut mental i addiccions>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'atenció a la salut mental i a les addiccions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/242>

  • ca  curador | curadora, n m, f
  • es  curador | curadora, n m, f
  • fr  curateur | curatrice, n m, f
  • en  curator, n

<Atenció a salut mental i addiccions > Aspectes legals>

Definición
Persona física o jurídica en qui recau l'exercici de la curatela.

Nota

  • El curador o la curadora, a diferència del tutor o la tutora, no representa la persona subjecta a curatela, sinó que es limita a completar-ne la capacitat d'obrar.
curador | curadora curador | curadora

<Dret civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  curador | curadora, n m, f
  • es  curador | curadora

<Dret civil>

Definición
Persona que exerceix la protecció de les persones subjectes a curatela per mitjà de l'assistència en la realització de determinats actes.

Nota

  • (Del llatí curator, -oris, 'administrador', 'encarregat'.)
  • En l'ordenament civil català, la normativa reguladora del càrrec de curador o curadora es conté en el llibre segon del Codi civil de Catalunya (CCCat), en el capítol III («La curatela») del títol II («Les institucions de protecció de la persona»), en els articles 223-1 i següents. Però el llibre quart del CCCat disposa també el nomenament d'un curador o curadora que representi els interessos dels no-concebuts cridats a una successió, mitjançant la protecció dels béns disposats mortis causa a favor seu (art. 423-7, 424-1 al 424-4 i 426-24 CCCat), cas en el qual la curatela no té contingut de complement de capacitat. Fora dels casos establerts en el Codi de successions, atès el caràcter diferent de la figura del curador que allí s'hi recull, el curador o curadora com a càrrec tutelar es configura, en el CCCat, com un òrgan estable d'actuació no habitual.
    El càrrec de curador o curadora es nomena en els casos fixats legalment (art. 223-1 CCCat), però només actua prestant l'assistència en els actes la realització dels quals no pot dur a terme per si sol el sotmès a curatela (art. 223-5 CCCat i art. 223-4 CCCat). Els curadors no són representants dels sotmesos a curatela (art. 223-4 CCCat), característica que distingeix aquesta institució de guarda de la institució de la tutela en la qual els tutors tenen encomanda la representació dels tutelats (art. 222-47 CCCat) i, tot i que intervenen en un àmbit clarament patrimonial, els curadors no són els administradors dels béns dels sotmesos a curatela (art. 222-40 CCCat).
    El càrrec de curador o curadora és obligatori (art. 221-2.1 CCCat), de manera que la persona nomenada només se'n pot excusar en els casos establerts legalment (art. 222-18 CCCat); la persona nomenada pot al·legar, per a no exercir la curatela, l'edat, la malaltia, la manca de relació amb la persona sotmesa a curatela, les situacions derivades de les característiques peculiars de l'ocupació professional de la persona designada o qualsevol altra situació que faci especialment feixuc o pugui alterar el bon exercici de la curatela. Cal al·legar l'excusa en el termini de quinze dies a comptar de la notificació del nomenament, i quan l'excusa sobrevé posteriorment, amb la màxima diligència possible (art. 222-19 CCCat).
    Finalment, cal afegir que el càrrec de curador o curadora és gratuït (art. 221-3 CCCat), excepte en els casos en què s'estableix expressament una remuneració (art. 222-4, 222-5 i 223-13 CCCat, per remissió de l'art. 223-10 CCCat).
    La persona que exerceix com a titular del càrrec de curador o curadora pot haver estat designada pel mateix subjecte legitimat en efectuar designacions per si mateix en previsió d'una futura declaració d'incapacitació (art. 222-4 CCCat) o pel pare i la mare (art. 222-5 CCCat) en els termes determinats en aquests preceptes. Però si no hi ha curador o curadora nomenat per la mateixa persona interessada o pel pare i la mare, o si la persona designada és incapaç d'exercir el càrrec, se n'excusa o n'és destituïda, correspon a l'autoritat judicial la designació de la persona titular del càrrec (art. 222-10 CCCat).
    En la constitució de la curatela —en procediment de jurisdicció voluntària—, instada per les persones obligades a demanar la constitució de la tutela (art. 223-2, 222-14 i 222-10 CCCat), l'autoritat judicial nomena la persona designada per la persona interessada o pel pare i la mare (art. 222-4, 222-5 i 222-9 CCCat) i li dona possessió del càrrec (art. 222-9, per remissió de l'art. 223-10 CCCat).
    Destaquen dues normes específiques pel que fa al càrrec de curador o curadora. En primer lloc, l'autoritat judicial pot disposar la constitució de la curatela, malgrat que la petició s'hagi fet en relació amb la tutela, si així resulta de les circumstàncies de la persona afectada (art. 223-2.2 CCCat). En segon lloc, cal tenir en compte que si es tracta de constituir la curatela d'una persona sotmesa a tutela, l'ha d'exercir la persona que n'és tutor o tutora o que té cura de l'administració patrimonial, tret que l'autoritat judicial ho disposi altrament (art. 223-3 CCCat).
    Poden ser curadors les persones que estiguin en el ple exercici de llurs drets civils i no incorrin en alguna de les causes d'incapacitat assenyalades per l'article 222-15 del CCCat (art. 222-15 i 222-16 CCCat, per remissió de l'art. 223-10 CCCat). També poden ser nomenats curadors les persones jurídiques que no tenen afany de lucre i que es dediquen a la protecció de menors i incapacitats i que compleixen els requisits establerts per la normativa vigent (art. 222-16.1 CCCat). En aquest cas, s'entén que l'execució material correspon a l'òrgan que en té la representació o, si aquest és col·legiat, a qui en té la presidència, llevat que se n'hagi designat especialment algun dels membres.
    El càrrec de curador o curadora també és obligatori en el cas que hagi estat nomenada una persona jurídica (art. 221-2 CCCat), si bé les persones jurídiques se'n poden excusar si no disposen de prou mitjans per al desenvolupament adequat de la curatela (art. 222-18.2 CCCat).
    La funció essencial dels curadors és exercir l'assistència prescrita per la llei. Aquesta assistència es concreta en el complement de capacitat per a realitzar determinats actes que els sotmesos a curatela no poden executar tots sols (art. 223-4, 223-5 i 223-6 CCCat).
    Els curadors dels menors emancipats nomenats perquè els pares o els tutors han mort o han quedat impedits per a exercir l'assistència prescrita per la llei (art. 211-12 CCCat) només han d'intervenir quan la llei disposi la necessitat de la intervenció (art. 223-5 CCCat). Els menors emancipats poden actuar en relació amb ells mateixos i llurs béns com si fossin majors, però necessiten un complement de capacitat per a la realització de determinats actes. En aquest sentit, l'article 211-12 del CCCat estableix els casos en què cal la intervenció dels curadors: en els actes determinats per dur a terme l'acceptació del càrrec d'administrador o administradora en qualsevol mena de societats i en els actes que excedeixin de l'administració ordinària pel que fa als béns adquirits pel fill o filla de més de setze anys amb una activitat que generi benefici.
    També cal la intervenció dels curadors per a l'atorgament de capítols matrimonials (art. 231-21 CCCat), així com per a l'exercici de la potestat respecte dels fills, si, tot i tractar-se de persones emancipades no haguessin complert setze anys o estiguessin casades amb una persona major d'edat, respecte als fills comuns (art. 236-16 CCCat).
    El CCCat estableix una regulació conjunta de la curatela dels pròdigs i de la curatela dels incapacitats, i la distingeix clarament de la curatela dels menors emancipats. La sentència que declara la incapacitat o la prodigalitat determina quin és l'àmbit en què la persona pot administrar els seus béns i en quin àmbit necessita assistència. Per tant, és la sentència que declara la incapacitació o la que declara la prodigalitat la que determina l'àmbit de competència dels curadors, és a dir, en quins actes dels pròdigs o dels incapacitats han de prestar l'assistència. A manca de la determinació d'aquests actes, l'article 223-4.2 del CCCat considera que cal l'assistència, en la curatela d'incapacitats i pròdigs, per a la realització dels actes de l'article 222-43 del CCCat, i per a atorgar capítols matrimonials (art. 231-21 CCCat).
    Cal dir que la llei determina que si els curadors refusen prestar l'assistència, la persona afectada pot sol·licitar l'autorització judicial per a fer-ho per si sola (art. 223-4.2 CCCat).
    Els curadors han d'exercir llurs funcions amb la diligència dels bons administradors, i són responsables davant la persona sotmesa a curatela, per acció o omissió (art. 222-40.1 CCCat, per remissió de l'art. 223-10 CCCat). Els curadors poden ser destituïts per l'incompliment dels deures inherents al càrrec i la ineptitud o la negligència en l'exercici del càrrec, així com per l'existència d'una causa sobrevinguda d'inhabilitació (art. 222-33 i 222-34 CCCat, per remissió de l'art. 223-10 CCCat). El procediment de destitució es produeix d'ofici o a instància del ministeri fiscal o de la persona sotmesa a curatela (art. 222-33.2 CCCat), i abans de resoldre sobre la destitució, l'autoritat judicial ha d'escoltar la persona afectada, les que poden instar a la destitució i la sotmesa a curatela (art. 222-33.3 CCCat). La resolució que ordena la destitució ha de contenir el nomenament de la persona que ha d'ocupar el càrrec de la que hagi estat destituïda (art. 222-34.1 CCCat). L'autoritat judicial pot determinar que la persona destituïda de la curatela perdi, totalment o parcialment, allò que hom li hagi deixat en consideració al nomenament (art. 222-34.2 CCCat).
    Quant a la figura del curador o curadora dels béns disposats mortis causa a favor de no-concebuts té una naturalesa jurídica pròpia, distinta de la figura del curador o curadora com a càrrec tutelar, previst en el CCCat, de manera que no li són aplicables, de manera supletòria, i en allò que no està establert, aquestes disposicions. L'article 427-3.4 del CCCat fixa el nomenament d'un curador o curadora que representi els interessos dels no-concebuts quan el testador o testadora institueix genèricament els fills o descendents d'una persona a la qual llega l'usdefruit universal. Aquest curador o curadora només pot ser nomenat pel testador, i té les facultats que el mateix testador o testadora li atribueixi.
    Finalment, l'article 426-24 del CCCat fixa el nomenament d'un curador o curadora que representi i defensi els fideïcomissaris que no hagin nascut ni estiguin concebuts. Aquest curador o curadora pot ser nomenat pel fideïcomitent o pel jutge o jutgessa, i la seva funció es concreta, en aquest cas, a rebre la notificació relativa a la disposició d'un bé fideïcomès, i, un cop practicada la notificació, cessa en les funcions assignades, si bé es pot personar i formular oposició. L'article 426-24.3 del CCCat estableix que aquest càrrec es regeix per les regles dels marmessors, tot i que aquesta remissió no permet atribuir als curadors la naturalesa jurídica dels marmessors. Aquesta figura es distingeix, al seu torn, del curador o curadora d'acord amb l'article 427-3 del CCCat.
    L'article 222-34 del CCCat determina el nomenament d'un curador o curadora en el procediment de destitució de la persona titular d'un càrrec tutelar, i mentre no recaigui la resolució que n'ordeni la destitució, i nomeni la persona que ha d'ocupar el càrrec respecte del qual s'ha produït la destitució.
    Tanmateix, tot i la referència feta al curador o curadora, una interpretació sistemàtica de la llei i d'acord amb els antecedents d'aquest precepte porta a considerar que es tracta d'una referència errònia, i que hauria de ser feta al defensor o defensora judicial. En efecte, l'article 224-1.d del CCCat disposa el nomenament per part del jutge o jutgessa d'un defensor o defensora judicial en els casos en què, per qualsevol causa, els titulars de la tutela o curatela no exerceixin llurs funcions, mentre no acabi la causa o no es designi una altra persona per a l'exercici del càrrec. En concordança amb aquesta previsió, caldria entendre que un dels casos a què fa referència aquest precepte és recollit per l'article 222-34 del CCCat.
curador | curadora curador | curadora

<Dret canònic>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  curador | curadora, n m, f
  • es  curador | curadora

<Dret canònic>

Definición
Persona designada per l'autoritat eclesiàstica que ha d'intervenir en certs actes per a suplir la incapacitat total o parcial d'una persona major d'edat o d'una menor de divuit anys.

Nota

  • (Del llatí curator, -oris, 'administrador', 'encarregat'.)
  • En dret romà, la curatela era un encàrrec públic d'administració d'interessos públics o privats. Antigament, en la llei s'assignava als curadors una potestat sobre el patrimoni i la persona del declarat boig (furiosus), que jurisprudencialment es va ampliar al declarat pròdig (prodigus). La cura minorum que neix de la Lex laetoria (s. II aC) protegia mitjançant el règim de la curatela el puber minor XXV annis que, en ser jurídicament capaç, necessitava un curador en els actes negocials que el perjudicaven.
    En el dret postclàssic, el curador estable del minor es convertí en un gestor necessari assimilat al tutor de l'impúber.
    A Espanya, la influència del dret romà va passar a Las Siete Partidas i es va mantenir fins al Projecte del Codi civil espanyol (CC) del 1851 i la Llei d'enjudiciament civil. La reforma legal del 24 d'octubre de 1983 adoptà un sistema de pluralitat i de gradualitat en la representació (tutors, curadors i defensors judicials), en funció del nivell de maduresa de la persona necessitada de protecció jurídica.
    En el cas de la curatela, la limitació de la capacitat d'obrar dels menors emancipats, del benefici de la majoria d'edat, del pròdig o de la incapacitat és menor que en els casos en els quals han d'intervenir els tutors o els defensors judicials, ja que la curatela és una intervenció esporàdica motivada per la llei, per sentència incapacitatòria o per resolució judicial que modifiqui l'esmentada sentència (art. 286 al 288 CC). En absència de normes específiques, s'aplica a la curatela el règim general de la tutela (disposicions transitòries de setena a desena; art. 291 i s. CC). A Catalunya, el llibre segon del Codi civil de Catalunya regula àmpliament la curatela en els articles del 223-1 al 223-10.
    La institució de la curatela també ha estat present en la història del dret canònic (decretals). El Codi de dret canònic (CDC) del 1917 exigia que, en les causes temporals, els menors de vint-i-un anys actuessin processalment als tribunals eclesiàstics representats per llurs pares, tutors o curadors (càn. 1648, CDC-17).
    El codi llatí actual, amb referència a les parts que compareixen a judici, estableix que els menors (és a dir, aquells que no han complert els divuit anys) i aquells que no tenen ús de raó han d'actuar per mitjà de llurs pares, tutors o curadors. El Codi dels Cànons de les Esglésies Orientals regula una disciplina similar (càn. 1136 i s.). Pel que fa als menors, el cànon 1478 incorpora una persona curadora dativa quan el jutge nomena curadora una persona perquè supleixi les situacions de conflicte entre els menors i llurs representants legals, en considerar-se que aquests no podrien tutelar suficientment els drets de l'altre (càn. 1478, § 2, CDC-83) o quan, en les causes espirituals (càn. 1401, § 1, CDC-83) els menors no tinguin ús de raó ni hagin complert catorze anys (càn. 1478, § 3, CDC-83; Dignitas connubii, 97, 3).
    Aquells que estan inhabilitats per a patir la interdicció dels béns (els pròdigs), o en iniciar-se el procés o mentre dura tenen algun tipus de trastorn mental (amència o debilitat mental en grau tal que manqui la maduresa psíquica proporcionada per a una defensa judicial adient) també han d'actuar processalment per mitjà de curadors, excepte quan hagin de respondre dels delictes propis o per mandat del jutge (càn. 1478, § 4, CDC-83; Dignitas connubii, 97, 2). En aquests casos, llur domicili o quasi domicili serà el dels curadors (càn. 105, § 2, CDC-83).
    Quan l'autoritat civil ha designat prèviament uns curadors, el jutge eclesiàstic ha d'escoltar, si és possible, el bisbe diocesà d'on el menor tingui el domicili o quasi domicili, i pot admetre els curadors anomenats civilment perquè compareguin a judici. En els casos d'inadmissió o d'absència d'una designació civil prèvia, el jutge eclesiàstic designa, ad hoc, uns curadors per a la causa (càn. 1479, CDC-83; Dignitas connubii, 98), que, ad validitatem, han d'acceptar el nomenament.
    Els curadors han de tutelar els drets de la part (Dignitas connubii, 100); a més, la doctrina hi afegeix que els curadors han de ser majors d'edat, tenir capacitat i actuar amb la diligència d'un bon pare de família, juntament amb altres requisits desitjables, com ara ser moralment dignes i pertànyer al mateix ritu que la persona representada.
    Si no hi ha un motiu greu, el decret judicial del nomenament dels curadors, degudament motivat, ha de constar en les actuacions i ha de ser notificat a tots els interessats; sense greuge, en cap cas, del dret de defensa (Dignitas connubii, 99, 1 i 2). Contra aquest dret cal interposar un recurs davant el jutge únic, el col·legi de jutges o la instància superior, atenent els efectes que sobre la causa té aquesta qüestió preliminar sobre la capacitat processal.
    La constitució, l'admissió, el cessament i la substitució dels curadors es regeixen per les disposicions del tutor (Dignitas connubii, 98, 2; càn. 1519, § 1, CDC-83). El jutge ha de citar els curadors (càn. 1508, § 3, CDC-83). La caducitat culpable de la instància comporta el dret de la persona representada de demanar una indemnització als seus curadors (càn. 1521, CDC-83). En el recurs a la Rota Romana, el ponent constitueix o confirma els curadors (Normes del Tribunal de la Rota Romana, 53, 3).
curador de continguts | curadora de continguts curador de continguts | curadora de continguts

<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Aplicacions per xarxa > Xarxes socials>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari de les xarxes socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/156>

  • ca  curador de continguts | curadora de continguts, n m, f
  • es  gestor de contenidos | gestora de contenidos, n m, f
  • es  responsable de contenidos, n m, f
  • fr  éditeur de contenu | éditrice de contenu, n m, f
  • fr  organisateur de contenu | organisatrice de contenu, n m, f
  • gl  responsable de contidos, n m, f
  • gl  xestor de contidos | xestora de contidos, n m, f
  • it  content curator, n m, f
  • it  curatore di contenuti | curatrice di contenuti, n m, f
  • pt  administrador | administradora [BR], n m, f
  • pt  gestor de conteúdos | gestora de conteúdos [PT], n m, f
  • pt  moderador | moderadora [BR], n m, f
  • pt  responsável de conteúdos [PT], n m, f
  • ro  manager de conținut, n m
  • en  content curator, n

<Xarxes socials > Conceptes generals>

Definición
Persona encarregada de buscar, seleccionar, organitzar i compartir informació en una comunitat virtual.