Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "deslleial" dentro de todas las áreas temáticas
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca administració deslleial, n f
- es administración desleal
<Dret penal>
Definición
Nota
-
L'article 252 del Codi penal (CP) recull que els qui tinguin facultats per a administrar un patrimoni aliè, d'acord amb la llei, l'autoritat o en atenció a un negoci jurídic, i s'excedeixin en l'exercici d'aquestes facultats, de manera que es causi un perjudici en el patrimoni de la persona administrada, seran castigats amb les penes contingudes en els articles 249 i 250 del CP.
Els articles citats recullen, respectivament, sancions pel delicte d'estafa, que impliquen una pena de presó de sis mesos a tres anys (segons l'import defraudat o el dany econòmic, entre altres variables), o pena de presó d'un a sis anys i multa de sis a dotze mesos; pot ascendir, aquesta última sanció, a entre quatre i vuit anys i multa de dotze a vint-i-quatre mesos, si es compleixen determinades circumstàncies especials recollides a l'articulat. En el cas que el perjudici patrimonial no superi els quatre-cents euros, s'imposarà una pena de multa d'un a tres mesos.
La reforma del CP, feta a partir de la Llei orgànica 1/2015, del 30 de març, suposa un important canvi en la concepció d'aquest delicte, atès que va en el mateix sentit que diverses legislacions europees. Anteriorment es concebia com un delicte de caràcter societari, tot i ser un delicte patrimonial, del qual pot ser subjecte passiu qualsevol persona - V. t.: apropiació indeguda
<Empresa > Comunicació empresarial>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca competència deslleial, n f
- es competencia desleal
- en unfair competition
<Comunicació empresarial > Comunicació > Disciplines relacionades > Màrqueting > Producte>
Definición
Nota
- Es considera competència deslleial: qualsevol acte capaç de crear confusió en relació amb l'establiment, els productes o l'activitat econòmica d'un competidor; les asseveracions falses, en l'exercici del comerç, capaces de desacreditar l'establiment, els productes o l'activitat industrial o comercial d'un competidor; la utilització directa o indirecta d'una indicació falsa o enganyosa sobre la procedència d'un producte o d'un servei, o sobre la identitat d'un productor, fabricant o comerciant; la utilització d'una denominació d'origen falsa o enganyosa, etc.
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca competència deslleial, n f
- es competencia desleal
- en unfair competition
<Economia i empresa>
Definición
Nota
- Es tracta d'una competència il·legal. Es considera competència deslleial: qualsevol acte capaç de crear confusió en relació amb l'establiment, els productes o l'activitat econòmica d'un competidor; les asseveracions falses, en l'exercici del comerç, capaces de desacreditar l'establiment, els productes o l'activitat industrial o comercial d'un competidor; la utilització directa o indirecta d'una indicació falsa o enganyosa sobre la procedència d'un producte o d'un servei, o sobre la identitat d'un productor, fabricant o comerciant; la utilització d'una denominació d'origen falsa o enganyosa, etc.
<Arts > Circ>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>
- ca competència deslleial, n f
- es competencia desleal
- fr concurrence déloyale
- fr contrecarre
- it concorrenza sleale
- en unfair competition
<Circ > Gestió empresarial>
Definición
Nota
- Són exemples de competència deslleial el fet que un circ s'apropiï de noms o eslògans d'un circ més conegut o que s'instal·li en una població al mateix temps que un altre circ, o poc temps abans, a fi de poder utilitzar la publicitat de l'altre circ en benefici propi.
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca competència deslleial, n f
- es competencia desleal, n f
<Dret mercantil>
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca competència deslleial, n f
- ca concurrència deslleial, n f
- es competencia desleal
- es concurrencia desleal
- fr concurrence déloyale
- en disloyal competition
<Negociació col·lectiva > Conceptes generals>
Definición
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca competència deslleial, n f
- es competencia desleal
<Dret mercantil>
Definición
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Les normes reguladores de la competència deslleial configuren un ordenament primàriament dirigit a ser un instrument d'ordenació i de control de les conductes en el mercat en lloc de limitar-se a ser un mitjà de resolució dels conflictes entre els competidors, amb l'objectiu d'aconseguir que el mercat sigui sanejat i net.
Els seus es remunten al segle XIX, amb el desenvolupament històric del sistema econòmic liberal. Durant aquest període, una de les conquestes de la Revolució Francesa va consistir en la introducció en el mercat dels principis de llibertat d'indústria i comerç, o, dit d'una altra manera, la llibertat de competir. La implantació d'aquests principis, inicialment a França, Alemanya i Itàlia, va comportar una regulació de la competència deslleial, basada principalment en la protecció dels empresaris enfront de les actuacions incorrectes de llurs competidors directes que els poguessin perjudicar. Finalitzada la Segona Guerra Mundial, aquesta normativa corporativa protectora dels interessos empresarials es va haver de canviar per a donar entrada al denominat model social, que va donar un gran joc a l'interès col·lectiu i al públic, de manera que la protecció contra la competència deslleial es preocupés, a més a més dels empresaris afectats, dels interessos dels consumidors i que el sistema competitiu funcionés.
A l'Estat espanyol, la regulació de la competència deslleial es va dur a terme d'una manera discontínua i fragmentària. Durant molts anys es va mantenir la mateixa regulació continguda en els articles 131 i 132 de la Llei de propietat industrial, del 16 de maig de 1902, de marcat caràcter penal, que tendia a salvaguardar els drets de propietat industrial i castigava els actes deslleials que s'hi relacionessin. El Conveni de la Unió de París per a la Protecció de la Propietat Industrial, del 20 de març de 1893, ratificat per Espanya el 14 de juliol de 1970, va significar la introducció d'una clàusula general contra els actes de competència deslleial inspirada en criteris corporatius o de protecció dels empresaris des d'un punt de vista civil. No obstant això, no va ser operatiu perquè faltava una norma interna que n'autoritzés la utilització pels ciutadans espanyols. Per aquest motiu, es va haver d'esperar la Llei de marques per a disposar d'una regulació més sòlida sobre la matèria, ja que en aquesta llei es tractava per primera vegada amb caràcter autònom i independent la competència deslleial, encara que d'una manera incompleta i amb plantejaments antiquats, que, units a la poca experiència i sensibilitat sobre la matèria dels òrgans jurisdiccionals, la va fer pràcticament inoperant. No obstant això, va servir per a permetre de preparar el camí de la Llei 3/1991, del 10 de gener, de competència deslleial, de l'Estat.
La Llei de competència deslleial, tal com diu al preàmbul, introdueix un canvi radical en la concepció tradicional d'aquesta matèria en l'Estat espanyol. Aquest canvi consisteix en el fet que la competència deslleial «es deixa de concebre com un ordenament primàriament dirigit a resoldre els conflictes entre els competidors, per a convertir-se en un instrument d'ordenació i control de les conductes en el mercat». Per tant, es pretén abandonar un model corporatiu o professional de la Llei de competència deslleial i acomodar-se a un model social en el centre del qual hi ha el mercat, i que harmonitza l'interès privat dels empresaris, l'interès col·lectiu dels consumidors i el públic de l'Estat, mitjançant el manteniment d'un sistema concurrencial degudament sanejat de pertorbacions abusives.
Des d'un punt de vista objectiu, perquè un acte pugui ser perseguit dins l'àmbit de la Llei, és necessari que es compleixin dues condicions (art. 2): que l'acte es realitzi dins el mercat, és a dir, com assenyala el preàmbul de la Llei, que es tracti d'un acte dotat de transcendència externa al qui el produeix, i que la transcendència es produeixi en l'àmbit econòmic (no literari, filosòfic, etc.); a més, cal que es dugui a terme amb finalitats concurrencials, i es presumeixi la finalitat concurrencial quan «per les circumstàncies en què es realitzi, es reveli objectivament idoni per a promoure o assegurar la difusió dins el mercat de les prestacions pròpies o d'una tercera persona.»
Des d'un punt de vista subjectiu, l'article 3 diu que «la Llei és d'aplicació als empresaris i a qualsevol altra persona física o jurídica que participi en el mercat (artesans, agricultors, professionals liberals.), ja que no té cap rellevància la qualitat dels subjectes que intervenen en l'acte deslleial. A més, s'ha de tenir en compte que, encara que la llei serveix per a protegir la competència, no és necessari que entre el subjecte actiu i passiu de l'acte de competència deslleial existeixi una relació de competència, ja que la llei es deixa de concebre com un ordenament dirigit a resoldre en exclusiva els problemes entre els competidors, i es converteix en un instrument d'ordenació i control de les conductes en el mercat.
Per a determinar quines conductes es consideren deslleials, a causa de l'amplitud i la fenomenologia canviant de la competència deslleial, l'òrgan legislador ha volgut establir una clàusula general basada en un principi tan ampli com és la «bona fe», així, l'article 5 estableix que «es reputa deslleial qualsevol comportament que resulti objectivament contrari a les exigències de la bona fe», i s'han rebutjat altres criteris més tradicionals («correcció professional», «usos honestos» en matèria comercial i industrial, etc.), perquè es consideren sectorials i d'un saber corporatiu inequívoc. Però, a causa de l'enorme amplitud de la clàusula general, l'òrgan legislador ha cregut convenient, amb l'objecte de «dotar de més certesa la disciplina», tipificar actes concrets de competència deslleial, i hi ha dedicat dotze articles (del 6 al 17, ambdós inclosos).
Quan es produeix un acte de competència deslleial, poden actuar-hi en contra, legitimades activament (art. 19), tant les persones físiques com les jurídiques que participen en el mercat i que llurs interessos són perjudicats o amenaçats per l'acte de competència deslleial; i les associacions professionals i de consumidors en tant que defensen els interessos del col·lectiu que representen, extrem que és una autèntica novetat en la matèria. Lògicament, les reclamacions s'han d'adreçar (art. 20, «legitimació passiva»), contra qualsevol persona (física o jurídica, empresària o no) que ha realitzat o ordenat l'acte de competència deslleial o ha cooperat a l'hora de realitzar-lo. Les persones o entitats que pretenguin actuar, ho han de fer dins el termini previst (art. 21), i acomodar llurs peticions a una o diverses de les accions que estableix l'article 18 de la Llei. A l'últim, els articles 22 al 26 de la Llei contenen diverses disposicions processals, entre les quals cal destacar, per llur especialitat, les relatives a la determinació de la competència territorial; les que permeten adoptar les diligències preliminars que són necessàries per a preparar el procés; les que pretenen agilitar l'adopció de mesures cautelars i les particularitats en matèria de prova.
La Llei 3/1991, del 10 de gener, de competència deslleial, de l'Estat, és la llei general no només perquè tracta de regular la matèria en conjunt, sinó també perquè s'aplica tant als empresaris com a la generalitat dels subjectes que participen en el mercat. Juntament amb aquest cos normatiu general, coexisteixen un seguit de lleis especials que tracten aspectes particulars de la competència deslleial; com ara la Llei de marques; la Llei 34/1988, de l'11 de novembre, general de publicitat, de l'Estat; la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris, i la Llei orgànica 2/1996, del 15 de gener, complementària de l'ordenació del comerç minorista, de l'Estat.
Aquesta multiplicitat normativa planteja un problema important: entre els diferents cossos normatius mencionats, no existeix una unitat quant als principis inspiradors i les normes que regulen situacions similars, problema que s'agreuja per la possibilitat d'aplicar al camp de la competència deslleial la Llei de defensa de la competència, del 18 de juliol de 1989, de caràcter purament administratiu. D'aquesta manera, es dona entrada a un element distorsionador i possiblement generador de confusions, perquè la protecció davant de conductes deslleials és susceptible d'aconseguir-se davant els òrgans administratius mitjançant la imposició de multes (en cas de comportaments que afecten sensiblement el mercat) o per mitjà dels òrgans de la jurisdicció ordinària. Encara que la Llei de competència deslleial és del 1991, les resolucions que ha dictat el Tribunal Suprem en què l'ha aplicat fan referència a aspectes puntuals i dispersos, sense que es pugui afirmar encara que existeix una doctrina jurisprudencial en aquest camp; com a exemple cal esmentar la Sentència del Tribunal Suprem (STS) del 20.3.1996. D'altra banda, el Tribunal Suprem (TS) sí que ha fet referència a la matèria, perquè aplica la Llei de marques (p. ex., en les STS del 23.4.1991, del 29.11.991, del 19.5.1993, del 5.7.1993, del 22.7.1993 i del 29.10.1994), la Llei de societats de responsabilitat limitada (STS del 7.11.1986 i del 4.3.1993), i l'article 1902 del Codi civil espanyol (del 4 de febrer de 1991). El Tribunal de Defensa de la Competència, en conèixer casos en què determinades empreses realitzaven pràctiques restrictives de la competència, les ha qualificades de deslleials.
<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>
- ca competència deslleial, n f
- es competencia desleal, n f
- en unfair competition, n
<03.Àmbits d'aplicació > 03.Mediació mercantil>
Definición
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca competència deslleial, n f
- es competencia desleal, n f
- en unfair competition, n
<Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Mercat i sistema de preus>
Definición
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca competència deslleial, n f
- es competencia desleal, n f
- en unfair competition, n
<Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Mercat i sistema de preus>
