Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "deslligar" dentro de todas las áreas temáticas

0 CRITERI baixar o descarregar? 0 CRITERI baixar o descarregar?

<Informàtica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI baixar o descarregar?
  • es  bajar, v tr
  • es  descargar, v tr
  • fr  télécharger, v tr
  • fr  télécharger vers l'aval, v tr
  • fr  télédécharger, v tr
  • it  scaricare, v tr
  • pt  baixar, v tr
  • pt  descarregar, v tr
  • en  download, to, v tr

<Tecnologies de la informació i la comunicació > Informàtica>

Definición
Tant baixar (verb transitiu, és una forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) com descarregar (verb transitiu, és una forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) es consideren formes adequades.

Els motius del Consell Supervisor del TERMCAT per a avalar descarregar com a sinònim de la forma normativa baixar són els següents:
(1) És una forma motivada des d'un punt de vista semàntic com a metàfora basada en la definició del diccionari normatiu ("Treure (càrrega)").
(2) Es documenta la sinonímia en l'ús (tot i que no en obres lexicogràfiques o terminogràfiques).
(3) Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.
(4) Es documenten parelles anàlogues en castellà (bajar i descargar) i en portuguès (baixar i descarregar).
(5) Es documenta la formà anàloga a descarregar en italià (scaricare).

El verb baixar, o el verb descarregar, fa referència a l'acció de copiar programes, fitxers, etc. d'un ordinador remot a un ordinador local o a un altre dispositiu electrònic, generalment a través d'internet.

Nota

  • 1. Són freqüents, i adequades, les construccions d'aquests verbs amb un pronom.
    Ex.: He baixat les fotos de la sortida; M'he baixat les fotos de la sortida | Descarrega l'última versió; Descarrega't l'última versió.

    La presència d'aquests pronoms no implica que els verbs baixar i descarregar siguin pronominals, sinó que es deu a l'afegiment d'un complement que indica el destinatari. És una construcció possible amb molts verbs.
    Ex.: Porta't la cadira (és a dir, 'Porta la cadira que és per a tu').

    El pronom, doncs, és possible però no obligatori, ja que pot no ser-hi i pot no coincidir amb el subjecte:
    Ex.: Baixa les fotos | Baixa-li les fotos.

    [Per a ampliar la informació sobre la distinció entre verbs pronominals i verbs no pronominals que porten pronom, podeu consultar la fitxa CRITERI: Categoria lèxica verb (2): Verbs pronominals i falsos verbs pronominals.]
  • 2. Els noms corresponents a l'acció de baixar o descarregar són baixada i descàrrega (tots dos, noms femenins).
  • 3. El Consell Supervisor també ha aprovat el terme relacionat pujar com a sinònim de la forma normativa penjar. (Vegeu la fitxa CRITERI Penjar o pujar?)
  • 4. Podeu consultar la fitxa completa de baixar al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Es poden usar indistintament baixar i descarregar en informàtica?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/poden-usar-indistintament-baixar-i-descarregar-informatica).
administració deslleial administració deslleial

<Dret penal>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  administració deslleial, n f
  • es  administración desleal

<Dret penal>

Definición
Delicte que comet la persona que administra un patrimoni aliè i perjudica aquest patrimoni en excedir-se en l'exercici de les facultats atorgades.

Nota

  • L'article 252 del Codi penal (CP) recull que els qui tinguin facultats per a administrar un patrimoni aliè, d'acord amb la llei, l'autoritat o en atenció a un negoci jurídic, i s'excedeixin en l'exercici d'aquestes facultats, de manera que es causi un perjudici en el patrimoni de la persona administrada, seran castigats amb les penes contingudes en els articles 249 i 250 del CP.
    Els articles citats recullen, respectivament, sancions pel delicte d'estafa, que impliquen una pena de presó de sis mesos a tres anys (segons l'import defraudat o el dany econòmic, entre altres variables), o pena de presó d'un a sis anys i multa de sis a dotze mesos; pot ascendir, aquesta última sanció, a entre quatre i vuit anys i multa de dotze a vint-i-quatre mesos, si es compleixen determinades circumstàncies especials recollides a l'articulat. En el cas que el perjudici patrimonial no superi els quatre-cents euros, s'imposarà una pena de multa d'un a tres mesos.
    La reforma del CP, feta a partir de la Llei orgànica 1/2015, del 30 de març, suposa un important canvi en la concepció d'aquest delicte, atès que va en el mateix sentit que diverses legislacions europees. Anteriorment es concebia com un delicte de caràcter societari, tot i ser un delicte patrimonial, del qual pot ser subjecte passiu qualsevol persona
  • V. t.: apropiació indeguda
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  afeblir, v tr
  • es  debilitar

<Arts > Dibuix artístic>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alliberar, v tr
  • ca  deslliurar, v tr sin. compl.
  • es  liberar

<Dret>

Definición
Aixecar les càrregues que pesen {sobre alguna cosa}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El consistori va haver d'alliberar la hipoteca de les instal·lacions.

    Ex.: L'aval pot ser deslliurat de la responsabilitat després d'un cert temps.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alliberar, v tr
  • ca  deslliurar, v tr sin. compl.
  • es  liberar

<Dret>

Definición
Eximir del compliment d'una obligació.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: L'han alliberat de les seves responsabilitats en l'empresa.

    Ex.: Han deslliurat el tutor de qualsevol obligació.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alliberar, v tr
  • ca  deslliurar, v tr sin. compl.
  • es  liberar

<Dret>

Definición
Fer que {algú} esdevingui lliure.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Han alliberat el pres després d'haver complert condemna durant tres anys.

    Ex.: Molts ciutadans volen deslliurar el poble català.
arrossegar el dit arrossegar el dit

<Informàtica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  arrossegar el dit, v intr
  • es  arrastrar el dedo, v intr
  • es  deslizar el dedo, v intr
  • fr  faire glisser le doigt, v intr
  • fr  laisser traîner le doigt, v intr
  • fr  traîner le doigt, v intr
  • en  drag finger, to, v tr

<Informàtica>

Definición
Desplaçar la punta del dit per la pantalla, en qualsevol direcció, exercint-hi una certa pressió i sense perdre el contacte amb la superfície.

Nota

  • Generalment s'arrossega el dit per la pantalla d'un dispositiu per desbloquejar-lo quan està en mode d'estalvi. Arrossegar el dit fent pressió sobre un element (és a dir, arrossegar l'element) sol servir per a moure'l de lloc.
  • Sovint també s'utilitza la forma fer lliscar el dit per a designar aquest concepte, per bé que estrictament designa una altra acció.
arrossegar el dit arrossegar el dit

<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Telefonia > Telefonia mòbil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia bàsica dels dispositius mòbils [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/171>

  • ca  arrossegar el dit, v intr
  • es  arrastrar el dedo, v intr
  • es  deslizar el dedo, v intr
  • fr  faire glisser le doigt, v intr
  • fr  laisser traîner le doigt, v intr
  • fr  traîner le doigt, v intr
  • en  drag finger, to, v intr

<Prestacions i funcions>

Definición
Desplaçar la punta del dit per la pantalla, en qualsevol direcció, exercint-hi una certa pressió i sense perdre el contacte amb la superfície.

Nota

  • Generalment s'arrossega el dit per la pantalla d'un dispositiu per desbloquejar-lo quan està en mode d'estalvi. Arrossegar el dit fent pressió sobre un element (és a dir, arrossegar l'element) sol servir per a moure'l de lloc.
  • Sovint també s'utilitza la forma fer lliscar el dit per a designar aquest concepte, per bé que estrictament designa una altra acció.
Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  atermenar, v tr
  • es  deslindar
  • fr  aborner
  • fr  borner
  • it  delimitare

<Dret civil>

Definición
Assenyalar els límits o termes d'un tros de terra.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  atermenar, v tr
  • es  deslindar

<Dret>

Definición
Assenyalar els límits o termes {d'una propietat}.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Ex.: L'Administració atermenarà les propietats mitjançant un procediment administratiu.
  • El dret d'atermenar i l'actio finium regundorum es regulen, respectivament, pels articles 384 del Codi civil espanyol (CC) i 2601 de la Llei d'enjudiciament civil. Aquests articles reconeixen el dret de qualsevol propietari a delimitar les seves propietats, fixant-ne primer els límits i fent-los visibles per mitjà de les fites, operació anomenada fitació.
    En tot cas, és davant el jutge civil -mitjançant una activitat de jurisdicció voluntària o un judici contradictori declaratiu, si manca l'acord entre els propietaris- que cal atermenar les propietats veïnes.
    La facultat que té l'Administració d'atermenar directament, marginant el jutge civil i amb regles pròpies, tota mena de béns immobles de la seva propietat constitueix una potestat administrativa exorbitant que s'integra en el règim jurídic de protecció dels béns públics. Així, les administracions públiques poden exercir la potestat d'atermenar llurs béns, tant els béns demanials com els béns patrimonials (art. 13 al 17 Llei del patrimoni de les administracions públiques, art. 57 al 70 del Reglament de béns de les entitats locals [RBEL], de l'Estat, i normes concordants de la legislació autonòmica, així com algunes lleis especials, com la de forests [art. 12 al 15] i la de costes [art. 11 al 16]).
    La gran especialitat de l'atermenament administratiu està en el fet que es practica en virtut d'un privilegi exclusiu de l'Administració, i actua mitjançant un procediment administratiu que culmina en un acte administratiu inequívoc i veritable, tal com és definit per la jurisprudència; en conseqüència, aquest acte d'atermenament gaudeix de la presumpció de legitimitat i revisar-lo és competència de la jurisdicció contenciosa administrativa.
    D'altra banda, l'atermenament és concebut per la doctrina catalana com un acte declaratiu d'estats possessoris i no com un acte declaratiu de la titularitat dominical de l'Administració; així, s'afirma que l'atermenament implica la determinació de la possessió de fet, i el més important és provar que s'està posseint (ius possessionis); l'efecte de l'atermenament és, per tant, declarar un estat possessori, a reserva del que resulti del judici declaratiu ordinari de propietat, i la seva finalitat és fixar de manera precisa la situació possessòria de les finques atermenades.
    Els tràmits i els efectes generals dels atermenaments són els següents: a) l'atermenament és acorda d'ofici per l'Administració o per reclamació dels propietaris dels terrenys contigus, mitjançant un expedient integrat per l'acord d'iniciació i una sèrie de documents justificatius del domini de l'Administració i de les finques limítrofes; b) un cop iniciat el procediment, no es pot començar cap procés judicial amb la mateixa pretensió, i tampoc no s'admeten interdictes contra l'activitat d'atermenament; c) el tràmit essencial -que es coneix per delimitació- és constituït per les operacions materials de comprovació i fixació provisional de les fites que fan els facultatius competents amb la possibilitat d'assistència de les persones interessades, i el resultat, amb totes les manifestacions fetes en l'acte de delimitació, es recull en una acta que s'incorpora a l'expedient i que inclou la concreció de les línies perimetrals; d) l'acord de l'atermenament és executiu i es pot inscriure al Registre de la Propietat si hi consten la finca o les finques atermenades, i posteriorment es col·loquen les fites d'acord amb el resultat del procés, i e) aquest acord d'atermenament només pot ser impugnat per la via contenciosa si s'aprecien infraccions de procediment, però cal acudir a la jurisdicció civil en el cas que se suscitin qüestions de propietat.
    Quant al tractament que rep l'atermenament en les diferents lleis administratives especials, cal destacar el que disposa la Llei del 28 de juliol del 1988, de costes (Lcost), de l'Estat. El caràcter proteccionista d'aquesta Llei davant els fenòmens de degradació i usurpació del demani marítim i terrestre és molt clar en la regulació de l'atermenament (art. 11 al 16 Lcost), però les novetats no són en el procediment d'atermenament, sinó en els efectes de la resolució administrativa que hi posa fi.
    El procediment d'atermenament garanteix la participació de la comunitat autònoma i l'ajuntament corresponents i la resta de persones que acreditin la condició d'interessats, i faculta l'Administració de l'Estat per a realitzar, fins i tot en terreny privat, els treballs de presa de dades i les delimitacions necessàries. S'estableix també que, fins que no es resolgui l'expedient d'atermenament, queda en suspens l'atorgament de concessions i d'autoritzacions en el domini públic marítim i terrestre i la zona de servitud de protecció corresponent.
    Quant als efectes de l'acte d'atermenament, es disposa que «l'atermenament aprovat [.], declara la possessió i la titularitat dominical a favor de l'Estat, dona lloc a l'afitament i sense que les inscripcions del Registre de la Propietat puguin prevaler enfront de la naturalesa demanial dels béns atermenats» (art. 13.1 Lcost). A més, l'atermenament del demani marítim i terrestre és una excepció notable a l'article 1 de la Llei hipotecària (LH), de l'Estat, que situa els assentaments registrals sota la protecció dels jutges i tribunals civils. Contràriament, ara «la resolució d'aprovació de l'atermenament serà títol suficient per a rectificar les situacions jurídiques registrals contradictòries amb l'atermenament [.] i perquè l'Administració procedeixi a la immatriculació dels béns quan ho estimi convenient» (art. 13.2 Lcost).
    La Llei 3/1995, del 23 de març, de vies pecuàries, de l'Estat, ha estès aquest règim a l'atermenament de les vies pecuàries per les comunitats autònomes (art. 8). Respecte d'aquesta qüestió, el Tribunal Constitucional, en la Sentència 149/1991, del 4 de juliol, no reconeix a aquest acte administratiu d'atermenament l'eficàcia pròpia de les sentències judicials, perquè afirma que l'apartat 2 de l'article 13 «reconeix el dret dels afectats per l'atermenament d'exercir les accions que estimin pertinents en defensa dels seus drets, accions que poden ser objecte d'anotació preventiva en el Registre de la Propietat i que, sens dubte, es poden seguir en la via contenciosa administrativa, com en la civil, encara que només a aquestes últimes fa referència l'article 14 de la Llei». Finalment, la Lcost imposa determinades cauteles per a la immatriculació de finques situades a la zona de servitud de protecció: consisteixen en l'obligació de precisar si els terrenys que es volen inscriure limiten o no amb el demani marítim i terrestre, i exigeix, en cas afirmatiu, una certificació de l'Administració de l'Estat on s'acrediti que no s'envaeix el domini públic.