Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "desocupaci��" dentro de todas las áreas temáticas
<Treball>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat per aquest servei.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca 0 CRITERI desocupació o atur?
- es desempleo, n m
- es paro, n m
- fr chômage, n m
- fr privation d'emploi, n f
- it disoccupazione, n f
- pt desemprego, n m
- en unemployment, n
<Treball>
Definición
Els motius de la preferència de desocupació respecte a atur són els següents:
(1) És una forma no interferida, mentre que atur és un calc del castellà.
(2) Permet establir una relació formal amb l'antònim ocupació.
(3) Diverses llengües presenten una solució paral·lela (castellà desempleo, italià disoccupazione, portuguès desemprego i anglès unemployment).
Es descarta la possibilitat d'especialitzar semànticament cada forma (per exemple, segons si la inactivitat és voluntària o forçosa o bé si les persones inactives han tingut abans feina o no). El motiu de descartar l'especialització és que els usos de desocupació i atur en català (i els usos de les formes paral·leles en llengües del nostre entorn) no responen a aquests criteris.
<Dret laboral i de la seguretat social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca assegurança de desocupació, n f
- es seguro de desempleo, n m
<Dret laboral i de la seguretat social>
<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la renda [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2007. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/6/>
- ca atur, n m
- ca desocupació, n f
- es desempleo
- es desocupación
- es paro
<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>
Definición
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca atur, n m
- ca desocupació, n f sin. compl.
- es desempleo
- es desocupación
- es paro
- en unemployment
<Assegurances > Assegurança pública>
Definición
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca atur, n m
- ca desocupació, n f sin. compl.
- es desempleo
- es desocupación
- es paro
- en unemployment
<Economia i empresa>
Definición
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca atur, n m
- ca desocupació, n f
- es desempleo
- es desocupación
- es paro
- fr chômage
- en unemployment
<Negociació col·lectiva > Mercat laboral>
Definición
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca atur, n m
- ca desocupació, n f sin. compl.
- es desempleo
- es desocupación
- es paro
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
Definición
Nota
-
Històricament, els sistemes de protecció social han fixat la pèrdua d'ocupació, però l'establiment de prestacions per atur és la situació de necessitat que es va incorporar més tard als sistemes de protecció. En l'ordenament jurídic català, el Decret del 25 de maig de 1931, elevat a rang de Llei el 9 de setembre del mateix any, va crear la Caixa Nacional contra l'atur forçós, que és suprimida per la Llei del 25 de novembre de 1944. Posteriorment, es van promulgar normes que regulaven certes situacions d'atur amb caràcter sectorial o específic, però fins a l'aprovació de la Llei 62/1961, del 21 de juny, sobre assegurança d'atur, no se'n regula la prestació amb caràcter general. A partir d'aquesta data, la protecció per atur ha estat regulada tant per disposicions reguladores de l'ocupació (art. 1 Llei 51/1980, del 8 d'octubre, bàsica d'ocupació [LBO], de l'Estat) o com a prestació de la Seguretat Social.
En l'àmbit normatiu de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), la Declaració Universal dels Drets Humans, del 10 de desembre de 1948, reconeix, en els articles 23 i 25.1, el dret de la persona a la protecció davant l'atur i a l'assegurança per la pèrdua d'ocupació. L'Organització Internacional del Treball (OIT), organització especialitzada de l'ONU, ha elaborat convenis i recomanacions que tutelen la pèrdua d'ocupació; com a més rellevant hi ha el Conveni número 44 de l'OIT, ratificat per l'Estat espanyol el 8 d'abril de 1971, que garanteix indemnitzacions i subsidis als aturats involuntaris i el Conveni número 102, ratificat el 17 de maig de 1988. El Conveni número 168, aprovat el 22 de juny de 1988, de Foment de l'Ocupació i Protecció davant l'Atur, que fixa la coordinació entre les polítiques d'ocupació i de protecció davant l'atur, no ha estat ratificat per l'Estat espanyol. El Codi Europeu de la Seguretat Social, del 16 d'abril de 1964, ratificat el 8 de març de 1994, regula les prestacions d'atur en els articles del 19 al 24, i fixa nivells mínims de protecció; i el Conveni Europeu de la Seguretat Social, ratificat el 24 de gener de 1986, i el seu Acord complementari regulen el sistema de coordinació de les legislacions nacionals en matèria de protecció per desocupació. Els articles 2 i 3 i el títol vi bis del Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea (TCE), reformat pel Tractat d'Amsterdam (1997) i el Tractat de Niça (2001), recullen la preocupació dels països de la Unió Europea per la reducció de les taxes d'atur. Inclou un nou títol relatiu a l'ocupació, i ha impulsat mesures de caràcter polític i l'establiment de directius adreçades als membres de la UE, basades en la substitució de polítiques passives per polítiques actives d'ocupació, mitjançant plans anuals d'ocupació.
La Constitució espanyola (CE) del 27 de desembre de 1978 atorga a la situació d'atur una protecció qualificada, i encarrega als poders públics el manteniment d'un règim públic de seguretat social, que garanteixi prestacions suficients davant situacions de necessitat «especialment en cas de desocupació» (art. 41). En l'article 149.1.17 atribueix a l'Estat la competència exclusiva per a establir la legislació bàsica i el règim econòmic de la Seguretat Social, llevat de l'execució dels seus serveis per les comunitats autònomes.
La protecció davant l'atur és regulada pel títol iii del Reial decret legislatiu 8/2015, del 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general de la Seguretat Social, dels articles 262 al 285, que ha estat afectat per nombroses reformes en aspectes específics. Continua vigent el Reial decret 625/1985, del 2 d'abril, que reglamenta la protecció d'atur, malgrat les modificacions que hi ha introduït la normativa posterior.
Anualment, les lleis de pressupostos generals de l'Estat fixen el tipus de cotització, a càrrec de l'empresa i dels treballadors, per a afrontar l'esmentada contingència. La protecció per la contingència de desocupació desenvolupa una funció social especialment rellevant dins el sistema de l'estat del benestar i és un factor d'equilibri econòmic i polític del sistema. La institucionalització de la seva protecció com a mètode de regulació dels mercats de treball i dels processos econòmics el situa com una de les prioritats dels sistemes de la Seguretat Social.
La situació d'atur és un dels principals problemes de les economies dels països industrialitzats, per les repercussions socials i econòmiques que comporta. A l'Estat espanyol, les estadístiques ofereixen percentatges molt elevats, tant d'atur registrat a les oficines públiques de col·locació, com de taxes de la població activa no ocupada, segons l'enquesta de població activa (EPA). Els estats adopten, per a afrontar la situació d'atur, polítiques passives, basades en l'establiment d'una prestació substitutiva de les rendes salarials o subsidis de subsistència adreçades a les persones en atur, i polítiques actives, d'inserció i reinserció laboral.
La protecció per atur ha adoptat models diferents. El model contributiu s'instrumenta per la tècnica de la previsió: cotització prèvia, configuració de les situacions legals d'atur, prestació substitutiva de les rendes de treball, per una durada que depèn de les cotitzacions efectuades. El model assistencial s'articula per la tècnica d'ajuda, d'acord amb la necessitat que la situació d'atur genera, per a garantir la subsistència, i amb tendència a la universalització; permet abastar les situacions d'atur inicial i de llarga durada. Els models mixtos combinen les tècniques contributives i assistencials. La CE permet mantenir dos models de protecció social i, per tant, d'aplicació a la prestació d'atur: l'assegurança del risc d'atur de tipus professional i contributiu, i un model assistencial, de protecció de la situació d'atur amb independència de la vinculació prèvia a un lloc de treball.
La protecció per atur es materialitza en prestacions contributives i assistencials a càrrec de l'Estat, i en l'establiment de polítiques actives de foment de l'ocupació adreçades al conjunt de la població activa o a grups o col·lectius singulars amb dificultats per a accedir a una ocupació o mantenir-la. Entre les polítiques actives hi ha l'assistència formativa a treballadors en atur mitjançant el desenvolupament d'accions de formació i orientació professional, que promouen els programes de formació professionals, que s'estableixen en els plans anuals de política d'ocupació. Les prestacions contributives per atur enfronten situacions de necessitat, en què es poden trobar persones que, amb capacitat i voluntat de treballar, veuen reduïda la jornada de treball temporalment o perden l'ocupació temporalment o definitivament, amb la pèrdua o la reducció de llurs percepcions econòmiques. L'atur objecte de protecció per la normativa de la Seguretat Social és l'atur total si el treballador o treballadora cessa en la seva prestació de treball temporalment, a causa de la suspensió del contracte de treball, o definitivament per extinció del contracte, amb pèrdua de la seva retribució. L'atur parcial protegeix la reducció temporal de la jornada laboral, a conseqüència d'un expedient de regulació d'ocupació. Comprèn una prestació econòmica i l'abonament de les quotes de l'empresari o empresària a la Seguretat Social per extinció de contracte i un complement de la quota del treballador o treballadora durant la percepció de la prestació econòmica.
L'àmbit assistencial té caràcter complementari i garanteix la protecció de les persones en atur mitjançant un subsidi i l'ingrés de les cotitzacions sobre determinades contingències que el sistema de la Seguretat Social protegeix. Per a accedir a la protecció contributiva davant l'atur els treballadors han de complir els requisits d'afiliació, alta o assimilada al règim general de la Seguretat Social o als règims especials que protegeixen la situació, haver cobert les cotitzacions exigibles, trobar-se en les situacions legals d'atur que estableix la normativa d'aplicació i no haver arribat a l'edat de jubilació. Per a accedir al nivell assistencial s'exigeix la inscripció com a aturat o aturada a l'oficina pública corresponent, no disposar de rendes de cap tipus, tenint en compte les rendes de la unitat familiar, que en còmput mensual superin el 75 % del salari mínim interprofessional excloent-ne les pagues extraordinàries, i trobar-se en les situacions que són objecte de protecció. Les prestacions que es reconeixen afecten els col·lectius següents: treballadors que hagin esgotat la prestació contributiva d'atur amb responsabilitats familiars; majors de quaranta-cinc anys que hagin esgotat la prestació contributiva d'atur sense responsabilitats familiars; treballadors majors de cinquanta-cinc anys, sense càrregues familiars i amb dret a la jubilació contributiva, encara que per als treballadors majors de cinquanta-dos anys sense càrregues familiars i amb dret a la jubilació contributiva, el còmput de rendes és individual -sense computar la unitat familiar-; treballadors que no reuneixin el període mínim de cotització per a accedir a les prestacions contributives d'atur; alliberats de la presó i emigrants retornats. També, treballadors i treballadores declarats plenament capaços o invàlids parcials a conseqüència d'expedients de revisió, arran d'una millora de la situació de gran invalidesa i incapacitat permanent absoluta, total o parcial per a l'exercici de la professió habitual i als treballadors i treballadores majors de cinquanta-dos anys que tinguin dret a la pensió de jubilació.
El subsidi per al col·lectiu d'aturats majors de cinquanta-dos anys ha sofert diverses modificacions. El Reial decret llei 20/2012, del 13 de juliol, va modificar l'edat en què es podia percebre el subsidi d'atur per a les persones que acreditaven el dret a jubilar-se. La va fixar en cinquanta-cinc anys en lloc de cinquanta-dos, i en va reduir la durada en establir que es podia percebre fins al primer moment en què es pogués percebre la pensió contributiva de jubilació. El Reial decret llei 8/2019, del 8 de març, va revertir aquesta limitació atès que va incrementar-ne la durada màxima, de manera que, si es percebia fins que la persona beneficiària pogués accedir a qualsevol de les modalitats de pensió contributiva de jubilació, passava a poder-se percebre fins al compliment de l'edat ordinària de jubilació.
Finalment, per mitjà dels anomenats plans prepara i davant les altes taxes d'atur, s'han dictat diversos reials decrets llei, com ara l'1/2011, de l'1 de febrer, el 20/2011, del 30 de desembre, el 23/2012, del 24 d'agost, i el 14/2017, del 6 d'octubre, per a promoure la transició a l'ocupació, que sota estrictes condicions de participació de cerca de feina i de formació reconeixen un subsidi temporal i únic de sis mesos per un import del 75 % del salari mínim interprofessional sense pagues extres, sempre que els ingressos de la persona beneficiària no superin aquest import i, si conviu en una unitat familiar, tampoc no poden superar aquest import, i haurà d'haver esgotat prèviament tots els nivells de la prestació per desocupació.
Entre les mesures de foment de l'inici d'una activitat per compte propi hi ha les relatives a les prestacions d'atur. La Llei 31/2015, del 9 de setembre, per la qual es modifica i s'actualitza la normativa en matèria d'autoocupació i s'adopten mesures de foment i promoció del treball autònom i de l'economia social, estableix que es podrà compatibilitzar la prestació de desocupació derivada d'un treball per compte d'altri si es causa alta exclusivament com a treballador per compte propi en algun dels règims de Seguretat Social per un màxim de dos-cents setanta dies o pel temps inferior pendent de percebre. Així mateix, es podran capitalitzar les prestacions d'atur per a destinar-ne l'import a fer una aportació al capital social d'una entitat mercantil de nova creació o creada en el termini màxim de dotze mesos anteriors a l'aportació, sempre que es tingui el control efectiu de l'empresa. Aquesta possibilitat s'aplicarà igualment per ser soci de treball en una cooperativa o una societat laboral. No s'aplicarà, en canvi, als treballadors autònoms dependents.
En relació amb les prestacions d'atur que els treballadors autònoms percebien prèviament a la seva alta en aquest règim, hi ha dues possibilitats: si es deixa l'activitat abans dels nous mesos, podran recuperar la prestació d'atur que havien percebut. A partir d'aquest període, podran recuperar la prestació d'atur sempre que la cessin, obligadament, abans dels seixanta mesos a comptar des de la data en què es va causar alta a aquest règim especial. Les prestacions d'atur no són compatibles amb les prestacions de cessament d'activitat.
El Tribunal Constitucional (TC) ha avalat el tractament legislatiu desigual dels subjectes protegits per la situació d'atur d'acord amb la incidència del nivell d'atur en sectors i àmbits territorials específics (Sentència del Tribunal Constitucional espanyol [STC] 90/1989, de l'11 de maig). Són nombroses les sentències que incideixen en les actuacions de frau legal per a generar la situació legal que és objecte de protecció (sentències del Tribunal Suprem [STS] del 18.2.1992 i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya [STSJC] del 23.1.2018, Centre de Documentació Judicial [CENDOJ], Recurs 6418/2017, Resolució 431/2018). L'extinció de contractes temporals en frau de llei no provoca la pèrdua de la prestació, ja que es considera inexigible als treballadors un coneixement tècnic i rigorós de la legalitat de llur contractació (STS del 20.12.1995). Els estrangers cal que tinguin permís de residència i de treball en vigor per a accedir a les prestacions d'atur (STS del 31.1.2017, CENDOJ, Recurs 1153/2015, Resolució 76/2017, STSJC d'1.12.2017 i STSJC, CENDOJ, Recurs 5703/2017, Resolució 7406/2017).
El dret a la prestació o subsidi es perd si es perceben rendes superiors a les legalment establertes (STSJC del 12.3.2018, CENDOJ, Recurs 7357/2017, Resolució 1640/2018) o per sanció greu, com la negativa a acceptar una ocupació adequada o a participar en polítiques actives d'ocupació sense causa justificada (STS del 8.2.1995, CENDOJ, Recurs 1015/1994). - V. t.: prestació d'atur n f
- V. t.: subsidi d'atur n m
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca atur, n m
- ca desocupació, n f
- es desempleo, n m
- es desocupación, n f
- es paro, n m
- en unemployment, n
<Treball > Crisi dels models laborals>
Definición
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca atur, n m
- ca desocupació, n f
- es desempleo, n m
- es desocupación, n f
- es paro, n m
- en unemployment, n
<Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics>, <Treball > Crisi dels models laborals>
Definición
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca atur juvenil, n m
- ca desocupació juvenil, n f
- es desempleo juvenil
- es desocupación juvenil
- es paro juvenil
- fr chômage des jeunes
- en youth unemployment
<Educació > Orientació psicopedagògica > Orientació professional>
Definición
Nota
- La taxa d'atur juvenil sempre sol ser més alta que la dels adults.
