Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "destintar" dentro de todas las áreas temáticas

0 CRITERI Categoria lèxica verb (2): Verbs pronominals i falsos verbs pronominals 0 CRITERI Categoria lèxica verb (2): Verbs pronominals i falsos verbs pronominals

<Criteris>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Categoria lèxica verb (2): Verbs pronominals i falsos verbs pronominals
  • ca  Verb autènticament pronominal: arrogar-se (EXEMPLE), v tr pron
  • ca  Verb autènticament pronominal: llevar-se (EXEMPLE), v intr pron
  • ca  Verb no pronominal amb pronom d'objecte: pentinar (cf. pentinar-se, pentinar-lo) (EXEMPLE), v tr
  • ca  Verb no pronominal amb pronom de destinatari: baixar (cf. baixar-se, baixar-li) (EXEMPLE), v intr
  • ca  Verb no pronominal amb pronom de destinatari: carregar (cf. carregar-se, carregar-li) (EXEMPLE), v intr
  • ca  Verb pronominal incorrecte: *caure's (EXEMPLE), v intr pron
  • ca  Verb pronominal incorrecte: *passar-se (EXEMPLE), v intr pron

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>

Definición
Un verb pronominal ha de presentar sempre un pronom referit al subjecte; si no és que canvia de significat, no pot alternar contextos amb un pronom referit al subjecte i contextos amb un objecte referit a una altra persona.
Ex.: Demà em llevaré tard (llevar-se és un verb intransitiu pronominal); El president s'arroga la facultat de dissoldre el Parlament (arrogar-se és un verb transitiu pronominal).

Per tant, no tots els verbs que porten un pronom referit al subjecte són verbs pronominals. Així, són correctes però NO són verbs pronominals els casos següents:
- Verbs que alternen un pronom referit al subjecte i un complement d'objecte referit a una altra persona.
Ex.: Pentina't bé - Pentina la Laia (pentinar és un verb transitiu no pronominal, ja que el subjecte fa la mateixa acció, en un cas sobre ell mateix i en un altre sobre una segona persona).
- Verbs que porten un pronom opcional que indica el destinatari de l'acció, sovint amb la finalitat de mostrar l'interès que té el subjecte en l'acció.
Ex.: M'he baixat les fotos de la sortida - He baixat les fotos de la sortida - Baixa-li les fotos de la sortida a l'avi (baixar és un verb transitiu no pronominal, ja que el pronom del primer exemple, que és opcional, indica per a qui es fa l'acció, igual que en el tercer exemple).

Igualment, hi ha casos en què el pronom NO és correcte segons la normativa catalana, generalment deguts a la influència d'una altra llengua.
Ex.: *S'ha caigut de la cadira - *Passa't per casa quan vulguis (caure i passar són verbs intransitius no pronominals; aquí el pronom s'ha d'evitar perquè segons la normativa són verbs no pronominals i, a més, el pronom no hi fa cap funció sintàctica ni hi aporta cap matís de significat).

Nota

  • 1. Per a ampliar la informació sobre el cas concret de baixar - baixar-se, podeu consultar la nota del criteri CRITERI Baixar o descarrgar?
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats.
alcohol destil·lat alcohol destil·lat

<Alimentació. Gastronomia > Begudes>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Begudes [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>

  • ca  alcohol destil·lat, n m
  • es  alcohol destilado
  • fr  alcool distillé
  • en  distilled alcohol
  • en  distilled spirit

<Begudes>

alcohol destil·lat alcohol destil·lat

<Productes bevibles>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  alcohol destil·lat, n m
  • es  alcohol destilado
  • fr  alcool distillé
  • en  distilled alcohol
  • en  distilled spirit

<Indústria > Indústria alimentària > Begudes > Productes bevibles>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  apuntalar, v tr
  • ca  estintolar, v tr sin. compl.
  • es  apuntalar

<Arts > Escultura>

arada rompedora arada rompedora

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  arada rompedora, n f
  • es  arado de desmontar
  • es  arado roturador
  • fr  charrue défricheuse
  • it  aratro dissodatore
  • en  brush plow [US]
  • en  new ground plough
  • de  Rodepflug
  • de  Umbruchpflug

<Maquinària i equip agropecuari>

Definición
Arada enfondidora emprada per a llaurar per primera vegada una terra per posar-la en conreu.
Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  atermenar, v tr
  • es  deslindar
  • fr  aborner
  • fr  borner
  • it  delimitare

<Dret civil>

Definición
Assenyalar els límits o termes d'un tros de terra.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  atermenar, v tr
  • es  deslindar

<Dret>

Definición
Assenyalar els límits o termes {d'una propietat}.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Ex.: L'Administració atermenarà les propietats mitjançant un procediment administratiu.
  • El dret d'atermenar i l'actio finium regundorum es regulen, respectivament, pels articles 384 del Codi civil espanyol (CC) i 2601 de la Llei d'enjudiciament civil. Aquests articles reconeixen el dret de qualsevol propietari a delimitar les seves propietats, fixant-ne primer els límits i fent-los visibles per mitjà de les fites, operació anomenada fitació.
    En tot cas, és davant el jutge civil -mitjançant una activitat de jurisdicció voluntària o un judici contradictori declaratiu, si manca l'acord entre els propietaris- que cal atermenar les propietats veïnes.
    La facultat que té l'Administració d'atermenar directament, marginant el jutge civil i amb regles pròpies, tota mena de béns immobles de la seva propietat constitueix una potestat administrativa exorbitant que s'integra en el règim jurídic de protecció dels béns públics. Així, les administracions públiques poden exercir la potestat d'atermenar llurs béns, tant els béns demanials com els béns patrimonials (art. 13 al 17 Llei del patrimoni de les administracions públiques, art. 57 al 70 del Reglament de béns de les entitats locals [RBEL], de l'Estat, i normes concordants de la legislació autonòmica, així com algunes lleis especials, com la de forests [art. 12 al 15] i la de costes [art. 11 al 16]).
    La gran especialitat de l'atermenament administratiu està en el fet que es practica en virtut d'un privilegi exclusiu de l'Administració, i actua mitjançant un procediment administratiu que culmina en un acte administratiu inequívoc i veritable, tal com és definit per la jurisprudència; en conseqüència, aquest acte d'atermenament gaudeix de la presumpció de legitimitat i revisar-lo és competència de la jurisdicció contenciosa administrativa.
    D'altra banda, l'atermenament és concebut per la doctrina catalana com un acte declaratiu d'estats possessoris i no com un acte declaratiu de la titularitat dominical de l'Administració; així, s'afirma que l'atermenament implica la determinació de la possessió de fet, i el més important és provar que s'està posseint (ius possessionis); l'efecte de l'atermenament és, per tant, declarar un estat possessori, a reserva del que resulti del judici declaratiu ordinari de propietat, i la seva finalitat és fixar de manera precisa la situació possessòria de les finques atermenades.
    Els tràmits i els efectes generals dels atermenaments són els següents: a) l'atermenament és acorda d'ofici per l'Administració o per reclamació dels propietaris dels terrenys contigus, mitjançant un expedient integrat per l'acord d'iniciació i una sèrie de documents justificatius del domini de l'Administració i de les finques limítrofes; b) un cop iniciat el procediment, no es pot començar cap procés judicial amb la mateixa pretensió, i tampoc no s'admeten interdictes contra l'activitat d'atermenament; c) el tràmit essencial -que es coneix per delimitació- és constituït per les operacions materials de comprovació i fixació provisional de les fites que fan els facultatius competents amb la possibilitat d'assistència de les persones interessades, i el resultat, amb totes les manifestacions fetes en l'acte de delimitació, es recull en una acta que s'incorpora a l'expedient i que inclou la concreció de les línies perimetrals; d) l'acord de l'atermenament és executiu i es pot inscriure al Registre de la Propietat si hi consten la finca o les finques atermenades, i posteriorment es col·loquen les fites d'acord amb el resultat del procés, i e) aquest acord d'atermenament només pot ser impugnat per la via contenciosa si s'aprecien infraccions de procediment, però cal acudir a la jurisdicció civil en el cas que se suscitin qüestions de propietat.
    Quant al tractament que rep l'atermenament en les diferents lleis administratives especials, cal destacar el que disposa la Llei del 28 de juliol del 1988, de costes (Lcost), de l'Estat. El caràcter proteccionista d'aquesta Llei davant els fenòmens de degradació i usurpació del demani marítim i terrestre és molt clar en la regulació de l'atermenament (art. 11 al 16 Lcost), però les novetats no són en el procediment d'atermenament, sinó en els efectes de la resolució administrativa que hi posa fi.
    El procediment d'atermenament garanteix la participació de la comunitat autònoma i l'ajuntament corresponents i la resta de persones que acreditin la condició d'interessats, i faculta l'Administració de l'Estat per a realitzar, fins i tot en terreny privat, els treballs de presa de dades i les delimitacions necessàries. S'estableix també que, fins que no es resolgui l'expedient d'atermenament, queda en suspens l'atorgament de concessions i d'autoritzacions en el domini públic marítim i terrestre i la zona de servitud de protecció corresponent.
    Quant als efectes de l'acte d'atermenament, es disposa que «l'atermenament aprovat [.], declara la possessió i la titularitat dominical a favor de l'Estat, dona lloc a l'afitament i sense que les inscripcions del Registre de la Propietat puguin prevaler enfront de la naturalesa demanial dels béns atermenats» (art. 13.1 Lcost). A més, l'atermenament del demani marítim i terrestre és una excepció notable a l'article 1 de la Llei hipotecària (LH), de l'Estat, que situa els assentaments registrals sota la protecció dels jutges i tribunals civils. Contràriament, ara «la resolució d'aprovació de l'atermenament serà títol suficient per a rectificar les situacions jurídiques registrals contradictòries amb l'atermenament [.] i perquè l'Administració procedeixi a la immatriculació dels béns quan ho estimi convenient» (art. 13.2 Lcost).
    La Llei 3/1995, del 23 de març, de vies pecuàries, de l'Estat, ha estès aquest règim a l'atermenament de les vies pecuàries per les comunitats autònomes (art. 8). Respecte d'aquesta qüestió, el Tribunal Constitucional, en la Sentència 149/1991, del 4 de juliol, no reconeix a aquest acte administratiu d'atermenament l'eficàcia pròpia de les sentències judicials, perquè afirma que l'apartat 2 de l'article 13 «reconeix el dret dels afectats per l'atermenament d'exercir les accions que estimin pertinents en defensa dels seus drets, accions que poden ser objecte d'anotació preventiva en el Registre de la Propietat i que, sens dubte, es poden seguir en la via contenciosa administrativa, com en la civil, encara que només a aquestes últimes fa referència l'article 14 de la Llei». Finalment, la Lcost imposa determinades cauteles per a la immatriculació de finques situades a la zona de servitud de protecció: consisteixen en l'obligació de precisar si els terrenys que es volen inscriure limiten o no amb el demani marítim i terrestre, i exigeix, en cas afirmatiu, una certificació de l'Administració de l'Estat on s'acrediti que no s'envaeix el domini públic.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bandejar, v tr
  • ca  desterrar, v tr sin. compl.
  • ca  proscriure, v tr sin. compl.
  • es  desterrar
  • es  proscribir

<Dret>

Definición
Condemnar {algú} a l'exili o a sortir d'un territori o d'un lloc.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El Govern va bandejar la comunitat gitana que vivia en descampats.

    Ex.: Durant el franquisme es van desterrar moltes famílies.

    Ex.: Després de la guerra, els van proscriure a un poble del sud.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bandejar, v tr
  • ca  desterrar, v tr sin. compl.
  • es  alejar
  • es  apartar
  • es  desterrar
  • es  proscribir

<Dret>

Definición
Apartar o allunyar {alguna cosa}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: L'Ajuntament té l'obligació de bandejar les polítiques de malbaratament.

    Ex.: Són partidaris de desterrar el vel islàmic, ja que el consideren una tradició discriminatòria i incompatible amb els drets humans.
baro jirugi baro jirugi

<Esport > Esports de combat > Taekwondo>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de taekwondo. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 131 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 23)
ISBN 84-7739-241-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  baro jirugi, n m
  • ca  cop de puny amb la cama contrària, n m sin. compl.
  • es  baro jirugui
  • es  golpe de puño con distinta pierna
  • fr  attaque contraire
  • fr  attaque du poing côté jambe arrière
  • fr  balo jileugui
  • en  baro jireugi
  • en  reverse front punch

<Esport > Esports de combat > Taekwondo>

Definición
Cop de puny que s'executa amb el puny corresponent a la cama endarrerida.