Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "dialecte" dentro de todas las áreas temáticas

dialecte dialecte

<Llengua > Lingüística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  dialecte, n m
  • es  dialecto
  • fr  dialecte
  • en  dialect

<Lingüística>

Definición
1. Varietat geogràfica, històrica o social d'una llengua, associada a la procedència dels parlants. 2. En dialectologia, modalitat que presenta una llengua en una zona determinada del seu domini, delimitada per diverses isoglosses.
dialecte dialecte

<Empresa > Comunicació empresarial>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  dialecte, n m
  • es  dialecto
  • en  dialect

<Comunicació empresarial > Comunicació>

Definición
Varietat geogràfica, històrica o social d'una llengua, associada a la procedència dels parlants.
dialecte dialecte

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dialecte, n m
  • es  dialecto, n m
  • fr  dialecte, n m
  • en  dialect, n

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

dialecte dialecte

<Llengua > Lingüística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  dialecte, n m
  • es  dialecto
  • fr  dialecte
  • en  dialect

<Lingüística>

Definición
Varietat diatòpica o regional d'una llengua que presenta una sèrie de particularitats fonètiques i fonològiques, morfològiques, sintàctiques i lèxiques.

Nota

  • S'han adduït diferents criteris per a establir l'oposició entre llengua i dialecte, com ara la consciència lingüística dels parlants, la intercomprensió o el grau de diferenciació determinat per mitjà de procediments dialectomètrics. Aquests criteris poden ajudar a delimitar els diferents dialectes d'una llengua, però cap no és definitiu: la consciència lingüística dels parlants pot veure's molt alterada en una situació de diglòssia; la intercomprensió pot plantejar problemes en el cas dels dialectes constitutius, i l'intent de mesurar les diferències ha donat pocs resultats positius. Pel que fa a la classificació dels dialectes, es poden utilitzar criteris diferents. Des d'una perspectiva històrica, els dialectes poden ser constitutius i consecutius. Tenint en compte la vitalitat d'ús, es pot parlar de dialectes normals, decadents, residuals i extingits. Des d'un punt de vista geogràfic, es diferencien els parlars locals, els subdialectes i els dialectes pròpiament dits. Finalment, es parla també de dialectes socials, o sociolectes, i de dialectes històrics quan les varietats no són geogràfiques sinó socials i històriques.
varietat diatòpica varietat diatòpica

<Llengua > Lingüística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  varietat diatòpica, n f
  • ca  dialecte, n f sin. compl.
  • ca  varietat geogràfica, n f sin. compl.
  • es  variedad diatópica
  • fr  variété diatopique
  • en  regional variety

<Lingüística>

Definición
Varietat característica d'una zona determinada del domini d'una llengua.

Nota

  • El català, per exemple, té diferents varietats diatòpiques agrupades en dos gran blocs, l'oriental i l'occidental. Al bloc oriental pertanyen el català central, el septentrional, el baleàric i l'alguerés; i a l'occidental, el català nord-occidental i el valencià. Les varietats poden presentar alhora subvarietats, com el cas del valencià septentrional, el meridional, l'alacantí, etc.