Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "dinada" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruc boal, n m
  • ca  bruc arbori, n m sin. compl.
  • ca  bruc de pipes, n m sin. compl.
  • ca  bruc mascle, n m sin. compl.
  • ca  bruc, n m alt. sin.
  • ca  bruc bouer, n m alt. sin.
  • ca  bruc de bou, n m alt. sin.
  • ca  bruc de fer escombres, n m alt. sin.
  • ca  bruc de la flor blanca, n m alt. sin.
  • ca  bruc de soca, n m alt. sin.
  • ca  bruc de soques, n m alt. sin.
  • ca  bruc femella, n m alt. sin.
  • ca  bruc vertader, n m alt. sin.
  • ca  bruguera, n f alt. sin.
  • ca  dinada, n f alt. sin.
  • ca  gat pixat, n m alt. sin.
  • ca  bruc boual, n m var. ling.
  • ca  bruc broal, n m var. ling.
  • ca  bruc brual, n m var. ling.
  • ca  castanjarjo, n m var. ling.
  • ca  castanjarju, n m var. ling.
  • nc  Erica arborea L.

<Botànica > ericàcies>

Nota

  • Castanjarjo i castanjarju són noms algueresos provinents del sard castangiàrgiu / castanarju.
bruc boal bruc boal

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruc boal, n m
  • ca  bruc arbori, n m sin. compl.
  • ca  bruc de pipes, n m sin. compl.
  • ca  bruc mascle, n m sin. compl.
  • ca  bruc, n m alt. sin.
  • ca  bruc bouer, n m alt. sin.
  • ca  bruc de bou, n m alt. sin.
  • ca  bruc de fer escombres, n m alt. sin.
  • ca  bruc de la flor blanca, n m alt. sin.
  • ca  bruc de soca, n m alt. sin.
  • ca  bruc de soques, n m alt. sin.
  • ca  bruc femella, n m alt. sin.
  • ca  bruc vertader, n m alt. sin.
  • ca  bruguera, n f alt. sin.
  • ca  dinada, n f alt. sin.
  • ca  gat pixat, n m alt. sin.
  • ca  bruc boual, n m var. ling.
  • ca  bruc broal, n m var. ling.
  • ca  bruc brual, n m var. ling.
  • ca  castanjarjo, n m var. ling.
  • ca  castanjarju, n m var. ling.
  • nc  Erica arborea L.

<Botànica > ericàcies>

Nota

  • Castanjarjo i castanjarju són noms algueresos provinents del sard castangiàrgiu / castanarju.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruguerola, n f
  • ca  bronsa, n f sin. compl.
  • ca  bruga, n f sin. compl.
  • ca  sap, n m sin. compl.
  • ca  brossa, n f alt. sin.
  • ca  bruc, n m alt. sin.
  • ca  bruc marí, n m alt. sin.
  • ca  bruc petets, n m alt. sin.
  • ca  brucal, n m alt. sin.
  • ca  brucs, n m pl alt. sin.
  • ca  bruguera, n f alt. sin.
  • ca  carrassella, n f alt. sin.
  • ca  cepell, n m alt. sin.
  • ca  dinada, n f alt. sin.
  • ca  flor de la fam, n f alt. sin.
  • ca  herba negra, n f alt. sin.
  • ca  petorra, n f alt. sin.
  • ca  petorrera, n f alt. sin.
  • ca  salabruga, n f alt. sin.
  • ca  serpó, n m alt. sin.
  • ca  xipell, n m alt. sin.
  • ca  xipell brossa, n m alt. sin.
  • ca  brocal, n m var. ling.
  • ca  broncal, n m var. ling.
  • ca  bronza, n f var. ling.
  • ca  bruca, n f var. ling.
  • ca  brugarola, n f var. ling.
  • ca  bruiera, n f var. ling.
  • ca  brussa, n f var. ling.
  • ca  bruza, n f var. ling.
  • ca  carrasella, n f var. ling.
  • ca  cipell, n m var. ling.
  • ca  sepelle, n m var. ling.
  • ca  xerpó, n m var. ling.
  • nc  Calluna vulgaris (L.) Hull
  • nc  Erica vulgaris L. sin. compl.

<Botànica > ericàcies>

bruguerola bruguerola

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruguerola, n f
  • ca  bronsa, n f sin. compl.
  • ca  bruga, n f sin. compl.
  • ca  sap, n m sin. compl.
  • ca  brossa, n f alt. sin.
  • ca  bruc, n m alt. sin.
  • ca  bruc marí, n m alt. sin.
  • ca  bruc petets, n m alt. sin.
  • ca  brucal, n m alt. sin.
  • ca  brucs, n m pl alt. sin.
  • ca  bruguera, n f alt. sin.
  • ca  carrassella, n f alt. sin.
  • ca  cepell, n m alt. sin.
  • ca  dinada, n f alt. sin.
  • ca  flor de la fam, n f alt. sin.
  • ca  herba negra, n f alt. sin.
  • ca  petorra, n f alt. sin.
  • ca  petorrera, n f alt. sin.
  • ca  salabruga, n f alt. sin.
  • ca  serpó, n m alt. sin.
  • ca  xipell, n m alt. sin.
  • ca  xipell brossa, n m alt. sin.
  • ca  brocal, n m var. ling.
  • ca  broncal, n m var. ling.
  • ca  bronza, n f var. ling.
  • ca  bruca, n f var. ling.
  • ca  brugarola, n f var. ling.
  • ca  bruiera, n f var. ling.
  • ca  brussa, n f var. ling.
  • ca  bruza, n f var. ling.
  • ca  carrasella, n f var. ling.
  • ca  cipell, n m var. ling.
  • ca  sepelle, n m var. ling.
  • ca  xerpó, n m var. ling.
  • nc  Calluna vulgaris (L.) Hull
  • nc  Erica vulgaris L. sin. compl.

<Botànica > ericàcies>

dinada dinada

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dinada, n f
  • es  yesca, n f
  • fr  fagot, n m
  • en  tinder, n

<Enginyeria forestal>