Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "distint" dentro de todas las áreas temáticas
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca àrea bàsica de salut, n f
- ca ABS, n f sigla
- es área básica de salud, n f
- es ABS, n f sigla
- fr attention sanitaire, n f
- en health district, n
<Infermeria>
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca a llarga distància, adj
- es a larga distancia
- en distant
<Protecció civil > Policia>
Definición
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca a llarga distància, adj
- es a larga distancia
- en distant
<Policia > Funcions i tècnica > Policia científica>
Definición
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca abandó de destinació, n m
- es abandono de destino, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>, <Dret penal i penitenciari > Dret penal militar>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca abandó de destinació, n m
- ca abandonament de destinació, n m sin. compl.
- es abandono de destino
<Dret penal>
Definición
Nota
- Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
-
L'article 407 del Codi penal (CP) estableix que «1. L'autoritat o el funcionari públic que abandoni la seva destinació amb el propòsit de no impedir o no perseguir qualsevol dels delictes recollits en els títols XI, XII, XXIII i XXIV ha de ser castigat amb la pena de presó d'entre un any i quatre i la inhabilitació absoluta per a ocupació o càrrec públic per un període d'entre sis i deu anys. Si ha realitzat l'abandó per a no impedir o no perseguir qualsevol altre delicte, se li ha d'imposar la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un període d'un a tres anys.» i que «2. S'han d'imposar les mateixes penes, respectivament, quan l'abandó tingui per objecte no executar les penes corresponents a aquests delictes imposades per l'autoritat judicial competent.»
Cal que la conducta d'abandó tingui certa durada temporal. No n'hi ha prou amb una «simple» inassistència a la feina, atès que l'abandó pot ser exprés (dimissió) o tàcit (inassistència perllongada).
El subjecte actiu de les quatre modalitats típiques d'abandó establertes per aquest precepte ha de ser una autoritat o un funcionari públic «a efectes penals» (l'article 24 del CP ofereix unes pautes d'interpretació del concepte de autoritat o de funcionari públic «als efectes penals»). Es tracta d'un delicte especial propi, perquè no té correspondència amb un altre delicte comú. El bé jurídic general o categorial protegit és el propi dels delictes contra l'Administració pública: el funcionament correcte de la funció pública envers la ciutadania (aspecte extern o social que s'identifica amb el servei públic). Concretament, en les modalitats d'abandó primera i segona, el bé jurídic protegit és constituït pels serveis concrets dels poders públics, relacionats amb l'Administració de justícia, la policia judicial i l'ordre públic; i en la primera, en resta afectat, a més, el sistema juridicopolític. En les modalitats típiques tercera i quarta, en resta afectada directament l'Administració de justícia. Es tracta de delictes d'omissió per mera inactivitat integrats per dos actes de tipus penal en què la part subjectiva preval respecte de la part objectiva. La intenció de l'autor en executar el comportament típic s'ha d'adreçar a una altra conducta posterior del mateix subjecte: la d'afavorir delictes no impedint-los, no perseguint-los o no executant les penes corresponents als delictes esmentats, imposades per l'autoritat judicial competent. Si el funcionari sol·licita l'excedència o el trasllat a una destinació diferent i li és concedit, tot i que l'hagi sol·licitat a fi de no impedir o no perseguir delictes o no executar les penes imposades, no incorre en cap responsabilitat criminal, perquè des del moment en què obté una d'aquestes situacions l'allunyament no es pot considerar abandó; a més, no cal que l'abandó tingui èxit.
Les tres modalitats típiques giren a l'entorn de la idea de simpatia amb els rebels, covardia o simple oportunitat. Quant a l'aspecte subjectiu, es tracta d'un delicte dolós. Cal «la intenció de deixar d'acomplir les funcions encomanades a càrrec seu» (STS del 6.5.1988, Repertorio de jurisprudencia Aranzadi [RJA] 1988\2440). No es castiga, doncs, l'abandó per imprudència, incompatible amb l'element subjectiu de l'injust de l'ànim de no impedir o no perseguir delictes o no executar les penes imposades per l'autoritat judicial competent. L'article 407 té antecedents en l'article 376.2 del CP del 1973 i en l'article 388 del Projecte de Llei orgànica del Codi penal del 1992. Cal observar que, en el CP del 1995, l'abandó de destinació amb dany o sense per a la causa pública per altres motius o mòbils diferents del no impediment o la no persecució dels delictes o la no execució de les penes imposades, sense que hagi estat admesa al funcionari la renúncia a la seva destinació (art. 376.1 CP del 1973), es destipifica (es deixa de castigar penalment) i esdevé només una infracció administrativa.
Pel que fa a les penes, el CP del 1995 assenyala la pena de presó d'entre un i quatre anys i la inhabilitació absoluta per a ocupació d'un càrrec públic per un període d'entre sis i deu anys (en el CP del 1973 era presó menor --privació de llibertat de sis mesos i d'entre un dia fins a sis anys) per a les modalitats típiques d'abandó primera i tercera. I per a les modalitats segona i quarta s'imposa la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, per un període d'entre un i tres anys (en el CP del 1973 la pena era d'arrest major, o sigui, d'entre un mes i un dia fins a sis mesos de privació de llibertat). - V.t.: abandó de família n m
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca abrillantar, v tr
- es abrillantar, v tr
- fr faire briller, v tr
- fr lustrer, v tr
- fr polir, v tr
- en gloss (to), v tr
- en make glossy (to), v tr
- en polish, v tr
- eu distira eman
- eu distirarazi
<Fusteria > Tècniques i procediments>
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la sexualitat i l'erotisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/262/>
- ca absència de dissensió, n f
- es ausencia de disensión, n f
- fr absence de dissension, n f
- en absence of dissent, n
<Sexualitat i erotisme > Consentiment>
Definición
Nota
- Segons la cultura jurídica, aquesta manca de negativa es pot arribar a interpretar com a consentiment sexual.
<Ciències socials > Sexualitat. Erotisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la sexualitat i l'erotisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/262/>
- ca absència de dissensió, n f
- es ausencia de disensión, n f
- fr absence de dissension, n f
- en absence of dissent, n
<Sexualitat i erotisme > Consentiment>
Definición
Nota
- Segons la cultura jurídica, aquesta manca de negativa es pot arribar a interpretar com a consentiment sexual.
<Ciències socials > Sexualitat > Consentiment sexual>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del consentiment sexual [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/302/>
- ca absència de dissensió, n f
- es ausencia de disensión, n f
- fr absence de dissension, n f
- en absence of dissent, n
<Consentiment sexual>
Definición
Nota
- Segons la cultura jurídica, aquesta manca de negativa es pot arribar a interpretar com a consentiment sexual.
<Dret > Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del consentiment sexual [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/302/>
- ca absència de dissensió, n f
- es ausencia de disensión, n f
- fr absence de dissension, n f
- en absence of dissent, n
<Consentiment sexual>
Definición
Nota
- Segons la cultura jurídica, aquesta manca de negativa es pot arribar a interpretar com a consentiment sexual.
