Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "divisi��" dentro de todas las áreas temáticas

delicte contra la divisió de poders de l'Estat delicte contra la divisió de poders de l'Estat

<Dret penal>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  delicte contra la divisió de poders de l'Estat, n m
  • es  delito contra la división de poderes del Estado

<Dret penal>

Definición
Delicte relatiu a la usurpació d'atribucions pròpies de l'Administració pública.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Conjunt de delictes contra la Constitució.
    El Codi penal regula aquest tipus de delictes en els articles 492 al 509, i els agrupa en dues seccions. La primera (art. 492 al 505), és dedicada als anomenats «delictes contra les institucions de l'Estat«; la segona (art. 506 al 509), als delictes d'usurpació d'atribucions.
    Dins la secció primera, el Codi tipifica conductes amb les quals un subjecte s'interfereix en l'exercici de les funcions de les Corts Generals o les assemblees legislatives autonòmiques, o bé n'afecta el prestigi. Així, l'article 492 castiga qui impedeix les Corts de reunir-se per nomenar regents o tutors. L'article 493 sanciona els subjectes que, sense alçar-se públicament, envaeixen amb força, violència o intimidació les seus del Congrés, del Senat o d'un parlament autonòmic quan hom hi està reunit, i l'article 494, els qui promouen, dirigeixen o presideixen manifestacions o reunions davant les seus esmentades i alteren així el funcionament d'aquestes institucions. En un sentit similar, l'article 495 castiga els subjectes que intenten penetrar en les dites seus portant armes o altres instruments perillosos per tal de presentar-hi peticions en persona o col·lectivament. L'article 496 tipifica la conducta consistent a injuriar greument les Corts Generals o una assemblea legislativa autonòmica quan s'hi faci una sessió, o alguna de les comissions que en formen part en els actes públics en què les representen, i, seguidament, l'article 497 fixa el càstig de les conductes que pertorben greument l'ordre de les sessions parlamentàries.
    Els articles 498 al 501 sancionen conductes que afecten negativament l'exercici de les funcions dels parlamentaris estatals o autonòmics. Així, es castiga l'ús de força, violència o intimidació per a impedir que els parlamentaris assisteixin a les reunions de la cambra corresponent, la coacció de la lliure manifestació de llurs opinions o l'emissió de llur vot (art. 498), la vulneració de llur inviolabilitat (art. 499), llur detenció prescindint dels requisits legalment regulats (art. 500) i llur processament judicial sense respectar la legislació vigent (art. 501). L'article 502 castiga com a reu de desobediència la persona que, havent estat requerida legalment, no compareix davant les comissions investigadores de les cambres legislatives estatals o autonòmiques, o que, havent-hi comparegut, falta a la veritat en el seu testimoni. El mateix article (502.2) castiga la conducta de les autoritats o els funcionaris que obstaculitzen la investigació del Defensor del Poble, el Tribunal de Comptes o els òrgans autonòmics equivalents.
    Seguidament, els articles 503 al 505 fixen el càstig de certes conductes amb les quals s'afecta negativament l'exercici de funcions i el prestigi d'altres institucions de l'Estat. En primer lloc, l'article 503 tipifica la conducta d'invasió violenta o intimidatòria del local on està constituït el Consell de Ministres o un consell executiu autonòmic i la de coartar-ne la llibertat. En segon lloc, l'article 504 estableix la responsabilitat penal dels qui calumnien, injurien o amenacen greument el govern estatal o autonòmic i els principals òrgans judicials, i el mateix article castiga qualsevol persona que, amb força, violència o intimidació, intenta impedir que algun dels membres de les institucions esmentades assisteixi a les reunions respectives. Finalment, l'article 505 estableix el càstig de les injúries o amenaces greus als exèrcits, classes o cossos i forces de seguretat.
    Pel que fa a les conductes denominades «d'usurpació d'atribucions» (art. 506 al 509), el Codi castiga els subjectes que vulneren el repartiment constitucional de competències entre els poders de l'Estat. Així, entre altres conductes, es castiga l'autoritat o funcionari que dicta o suspèn l'execució de disposicions generals (art. 506), els jutges que s'arroguen atribucions administratives (art. 507) i els funcionaris que s'arroguen atribucions judicials o atempten contra la independència judicial (art. 508).
desdoblament d'accions desdoblament d'accions

<Economia > Finances > Mercats financers>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  desdoblament d'accions, n m
  • es  desdoblamiento de acciones
  • es  split
  • fr  division d'actions
  • fr  fractionnement d'actions
  • en  share split
  • en  split
  • en  stock split

<Economia > Finances > Mercats financers>

Definición
Operació consistent a fraccionar cadascuna de les accions ja emeses en diverses accions de valor nominal reduït proporcionalment, amb la intenció d'augmentar la liquiditat sense afectar el capital social de l'empresa emissora.
desdoblament d'accions desdoblament d'accions

<Economia > Finances > Mercats financers>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>

  • ca  desdoblament d'accions, n m
  • es  desdoblamiento de acciones
  • es  split
  • fr  division d'actions
  • fr  fractionnement d'actions
  • en  share split
  • en  split
  • en  stock split

<Mercats financers > Operacions borsàries>

Definición
Operació consistent a fraccionar cadascuna de les accions ja emeses en diverses accions de valor nominal reduït proporcionalment, amb la intenció d'augmentar la liquiditat sense afectar el capital social de l'emissor.
desdoblament de tempesta desdoblament de tempesta

<Física > Meteorologia > Pertorbacions atmosfèriques>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  desdoblament de tempesta, n m
  • es  división de tormenta, n f
  • es  storm splitting, n m
  • fr  dédoublement cellulaire, n m
  • fr  dédoublement d'orage, n m
  • fr  division cellulaire, n f
  • fr  division d'orage, n f
  • en  storm splitting, n

<Física > Meteorologia > Pertorbacions atmosfèriques>

Definición
Procés consistent en la divisió d'una tempesta en dues tempestes que segueixen camins divergents, la qual cosa pot comportar la formació d'una o dues supercèl·lules.

Nota

  • Després del desdoblament de tempesta, a l'hemisferi nord la tempesta que es propaga cap a l'esquerra del vent mitjà típicament tendeix a debilitar-se i dissipar-se, tot i que també pot convertir-se en una supercèl·lula anticiclònica, mentre que la que es propaga cap a la dreta del vent mitjà és la més susceptible de convertir-se en una supercèl·lula ciclònica.
desdoblament de tempesta desdoblament de tempesta

<Física > Meteorologia > Pertorbacions atmosfèriques>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  desdoblament de tempesta, n m
  • es  división de tormenta, n f
  • es  storm splitting, n m
  • fr  dédoublement cellulaire, n m
  • fr  dédoublement d'orage, n m
  • fr  division cellulaire, n f
  • fr  division d'orage, n f
  • en  storm splitting, n

<Física > Meteorologia > Pertorbacions atmosfèriques>

Definición
Procés consistent en la divisió d'una tempesta en dues tempestes que segueixen camins divergents, la qual cosa pot comportar la formació d'una o dues supercèl·lules.

Nota

  • Després del desdoblament de tempesta, a l'hemisferi nord la tempesta que es propaga cap a l'esquerra del vent mitjà típicament tendeix a debilitar-se i dissipar-se, tot i que també pot convertir-se en una supercèl·lula anticiclònica, mentre que la que es propaga cap a la dreta del vent mitjà és la més susceptible de convertir-se en una supercèl·lula ciclònica.
director d'allotjament | directora d'allotjament director d'allotjament | directora d'allotjament

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  director d'allotjament | directora d'allotjament, n m, f
  • es  director de alojamiento | directora de alojamiento, n m, f
  • fr  directeur de l'hébergement | directrice de l'hébergement, n m, f
  • fr  responsable d'hébergement, n m, f
  • en  accommodation manager, n
  • en  assistant manager, n
  • en  house manager, n
  • en  room department manager, n
  • en  room division manager, n
  • en  room manager, n
  • en  rooms division manager, n
  • de  Raummanager | Raummanagerin, n m, f

<Turisme > Allotjament>

Definición
Persona que s'encarrega de planificar i coordinar les activitats que tenen lloc en els departaments d'un hotel relacionats amb l'oferta d'allotjament.
director de divisió | directora de divisió director de divisió | directora de divisió

<Economia. Empresa>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  director de divisió | directora de divisió, n m, f
  • es  director de división
  • en  division manager

<Economia i empresa>

Definición
Director responsable d'un centre de beneficis que disposa de cert poder sobre el seu producte o servei i el seu mercat.
dissolució de comunitat dissolució de comunitat

<Dret > Dret notarial > Notaria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>

  • ca  dissolució de comunitat, n f
  • ca  divisió de cosa comuna, n f sin. compl.
  • es  disolución de comunidad
  • es  división de cosa común

<Notaria > Tipologia documental > Contractes>

Definición
Acte jurídic en virtut del qual dues o més persones titulars d'una cosa o dret en comunitat n'extingeixen la indivisió i s'adjudiquen part del bé, béns o drets que posseïen.
distoclusió, divisió I distoclusió, divisió I

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Fuente de la imagen del término

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  distoclusió, divisió I
  • en  disto-occlusion, division I

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell digestiu>

distoclusió, divisió II distoclusió, divisió II

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Fuente de la imagen del término

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  distoclusió, divisió II
  • en  disto-occlusion, division II

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell digestiu>