Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "doble" dentro de todas las áreas temáticas

agafada doble agafada doble

<08 Esports de combat > 05 Lluita>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  agafada doble, n f
  • es  doble agarre
  • fr  saisie double
  • en  double hold

<Esport > 08 Esports de combat > 05 Lluita>

Definición
Agafada executada amb tots dos braços, totes dues mans o totes dues cames sobre una o més parts del tronc de l'adversari.
aliguer aliguer

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aliguer, n m
  • ca  aliguer matoner, n m alt. sin.
  • ca  bola de neu, n f alt. sin.
  • ca  bola de neu (fruit), n f alt. sin.
  • ca  boles de neu, n f pl alt. sin.
  • ca  bolla de neu, n f alt. sin.
  • ca  mató de monja, n m alt. sin.
  • ca  matoner, n m alt. sin.
  • ca  matons, n m pl alt. sin.
  • ca  merda de gat, n f alt. sin.
  • ca  pom de neu, n m alt. sin.
  • ca  rosa del vent, n f alt. sin.
  • ca  saüc doble, n m alt. sin.
  • nc  Viburnum opulus L.

<Botànica > caprifoliàcies>

Nota

  • DIEC2-E recull boles de neu per a l'«aliguer d'una varietat d'inflorescències globoses, cultivat com a ornamental»
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aliguer, n m
  • ca  aliguer matoner, n m alt. sin.
  • ca  bola de neu, n f alt. sin.
  • ca  bola de neu (fruit), n f alt. sin.
  • ca  boles de neu, n f pl alt. sin.
  • ca  bolla de neu, n f alt. sin.
  • ca  mató de monja, n m alt. sin.
  • ca  matoner, n m alt. sin.
  • ca  matons, n m pl alt. sin.
  • ca  merda de gat, n f alt. sin.
  • ca  pom de neu, n m alt. sin.
  • ca  rosa del vent, n f alt. sin.
  • ca  saüc doble, n m alt. sin.
  • nc  Viburnum opulus L.

<Botànica > caprifoliàcies>

Nota

  • DIEC2-E recull boles de neu per a l'«aliguer d'una varietat d'inflorescències globoses, cultivat com a ornamental»
arnès doble arnès doble

<Ciències socials > Sexualitat. Erotisme>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la sexualitat i l'erotisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/262/>

  • ca  arnès doble, n m
  • es  arnés doble, n m
  • fr  harnais double, n m
  • en  double harness, n
  • en  double strap-on, n

<Sexualitat i erotisme > Utillatge>

Definición
Arnès que permet l'acoblament d'un godomací addicional a la part interna, de manera que la persona que penetra pot ser, alhora, penetrada.
arnès doble arnès doble

<Ciències de la salut>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la sexualitat i l'erotisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/262/>

  • ca  arnès doble, n m
  • es  arnés doble, n m
  • fr  harnais double, n m
  • en  double harness, n
  • en  double strap-on, n

<Sexualitat i erotisme > Utillatge>

Definición
Arnès que permet l'acoblament d'un godomací addicional a la part interna, de manera que la persona que penetra pot ser, alhora, penetrada.
arnès doble arnès doble

<Ciències socials > Sociologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BREU, Marta. Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans) [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/256/

  • ca  arnès doble, n m
  • es  arnés doble, n m
  • fr  harnais double, n m
  • en  double harness, n
  • en  double strap-on, n

<LGBT > Comportament sexual>

Definición
Arnès que permet l'acoblament d'un godomací addicional a la part interna, de manera que la persona que penetra pot ser, alhora, penetrada.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  atac doble, n m
  • es  ataque doble
  • fr  attaque double
  • en  double attack
  • de  Doppelangriff

<Esport > 22 Escacs>

Definición
Atac consistent a amenaçar simultàniament dues peces del jugador adversari movent una sola peça.
autobús articulat autobús articulat

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.

  • ca  autobús articulat, n m
  • ca  autobús doble, n m sin. compl.
  • es  autobús articulado, n m
  • es  autobús doble, n m
  • fr  autobus articulé, n m
  • fr  bus accordéon, n m
  • fr  bus articulé, n m
  • it  autobus articolato, n m
  • it  autosnodato, n m
  • en  articulated bus, n

<Mobilitat sostenible > Mitjans de transport > Mode viari > Vehicles de gran capacitat>, <Mobilitat sostenible > Z. Fitxes il·lustrades>

Definición
Autobús de capacitat augmentada configurat en un únic espai interior que està constituït per una secció anterior amb eixos de rodes davant i darrere, amb funció de direcció, i una o més seccions posteriors consecutives només amb eixos a darrere, amb funció de remolc, les quals estan articulades entre si per mitjà de pivots.

Nota

  • 1. Respecte a un autobús de dos pisos, l'autobús articulat millora l'accessibilitat en l'entrada i la sortida de passatgers, la capacitat, l'estabilitat i el coeficient aerodinàmic i, per tant, també el consum, però perd maniobrabilitat.
  • 2. La denominació autobús doble i l'equivalent castellà paral·lel no tenen un valor genèric sinó que s'apliquen exclusivament a la configuració d'una secció anterior i una única secció posterior, que és la més habitual.
birefringència birefringència

<Ciències de la vida > Biologia cel·lular>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de biologia cel·lular. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 197 p.; 19 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-12-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  birefringència, n f
  • ca  refracció doble, n f sin. compl.
  • es  birrefringencia
  • es  refracción doble
  • en  birefringence
  • en  double refraction

<Biologia cel·lular > Tècniques i material de laboratori>

Definición
Propietat dels medis anisòtrops de desdoblar un raig lluminós que els travessi.

Nota

  • El midó o les fibres musculars estriades són birefringents.
birefringència birefringència

<Ciències de la salut>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de biologia cel·lular. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 197 p.; 19 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-12-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  birefringència, n f
  • ca  refracció doble, n f sin. compl.
  • es  birrefringencia
  • es  refracción doble
  • en  birefringence
  • en  double refraction

<Biologia cel·lular > Tècniques i material de laboratori>

Definición
Propietat dels medis anisòtrops de desdoblar un raig lluminós que els travessi.

Nota

  • El midó o les fibres musculars estriades són birefringents.