Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "doble" dentro de todas las áreas temáticas

poble poble

<Geografia > Geografia humana>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  poble, n m
  • es  pueblo
  • fr  village
  • en  village

<Geografia > Geografia humana>

Definición
Localitat de dimensions i població inferiors a les d'una vila, i que generalment constitueix un municipi.
poble poble

<Ciències socials > Antropologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  poble, n m
  • es  pueblo
  • en  people

<Antropologia>

Definición
Conjunt d'individus que posseeixen trets culturals comuns o que comparteixen un territori delimitat.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  poble, n m
  • es  pueblo, n m

<Filosofia del dret>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  poble, n m
  • es  pueblo

<Dret>

Definición
Conjunt dels habitants d'un territori o d'un país, units per vincles socials i polítics i per una identitat cultural comuna forjada històricament.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El poble català.
  • Ex.: El poble francès.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  poble, n m
  • es  pueblo

<Dret>

Definición
Població petita, especialment que no és ciutat ni vila.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El poble de Gisclareny.
  • Ex.: És un poble de mala mort.
poble poble

<Sociologia i ciències socials>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  poble, n m
  • es  pueblo, n m
  • fr  village, n m
  • en  village, n

<Modernització i globalització > Procés d'urbanització > Món rural>

Definición
Localitat de dimensions i població inferiors a les d'una vila, que generalment constitueix un municipi.
poble poble

<Sociologia i ciències socials>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  poble, n m
  • es  pueblo, n m
  • fr  peuple, n m
  • en  people, n

<Cultura i identitat > Identitat i relacions interculturals>

Definición
Conjunt d'individus que comparteixen un territori delimitat o uns trets culturals, una tradició o una religió.
raïm de l'escopeta raïm de l'escopeta

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  raïm de l'escopeta, n m
  • ca  escopeta, n f sin. compl.
  • ca  raïm de moro, n m sin. compl.
  • ca  raïm de Sant Salvi, n m sin. compl.
  • ca  arbre de la tinta, n m alt. sin.
  • ca  arbre de tinta, n m alt. sin.
  • ca  belladona borda, n f alt. sin.
  • ca  escopetes, n f pl alt. sin.
  • ca  fitolaca, n f alt. sin.
  • ca  herba carmí, n f alt. sin.
  • ca  raïm de guilla, n m alt. sin.
  • ca  raïm moro, n m alt. sin.
  • ca  raïms de moro, n m pl alt. sin.
  • ca  rem de moro, n m alt. sin.
  • ca  romiol, n m alt. sin.
  • ca  tinta, n f alt. sin.
  • ca  cagamutxo, n m var. ling.
  • ca  herba d'oblea, n f var. ling.
  • ca  herba de l'oblea, n f var. ling.
  • nc  Phytolacca americana L.
  • nc  Phytolacca decandra L. var. ling.

<Botànica > fitolacàcies>

raïm de l'escopeta raïm de l'escopeta

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  raïm de l'escopeta, n m
  • ca  escopeta, n f sin. compl.
  • ca  raïm de moro, n m sin. compl.
  • ca  raïm de Sant Salvi, n m sin. compl.
  • ca  arbre de la tinta, n m alt. sin.
  • ca  arbre de tinta, n m alt. sin.
  • ca  belladona borda, n f alt. sin.
  • ca  escopetes, n f pl alt. sin.
  • ca  fitolaca, n f alt. sin.
  • ca  herba carmí, n f alt. sin.
  • ca  raïm de guilla, n m alt. sin.
  • ca  raïm moro, n m alt. sin.
  • ca  raïms de moro, n m pl alt. sin.
  • ca  rem de moro, n m alt. sin.
  • ca  romiol, n m alt. sin.
  • ca  tinta, n f alt. sin.
  • ca  cagamutxo, n m var. ling.
  • ca  herba d'oblea, n f var. ling.
  • ca  herba de l'oblea, n f var. ling.
  • nc  Phytolacca americana L.
  • nc  Phytolacca decandra L. var. ling.

<Botànica > fitolacàcies>

roure roure

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  roure, n m
  • es  roble
  • fr  chêne

<Ciència forestal>

Definición
Fusta de color groguenc clar, dura i de textura heterogènia i mitjanament gruixuda i irregular.