Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Búsqueda básica
Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "doctrinari" dentro de todas las áreas temáticas

doctrina de la legitimitat

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  doctrina de la legitimitat, n f
  • es  doctrina de la legitimidad
  • fr  doctrine de la légitimité
  • it  principio di legittimità
  • en  doctrine of constitutional legitimacy
  • en  doctrine of legitimacy
  • en  legitimacy doctrine
  • ar  مبدأ الشرعية

<Aproximacions teòriques i doctrines>

Definición
Doctrina que s'aplica en el reconeixement de governs segons la qual un estat pot reconèixer el govern d'un altre estat si aquest compta amb el suport de la població.

Nota

  • La doctrina Tobar o la doctrina Wilson, per exemple, es basen en la doctrina de la legitimitat.
doctrina de la neurona

<Neurologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  doctrina de la neurona, n f
  • ca  teoria de la neurona, n f sin. compl.

<Neurologia>

doctrina de les signatures

<Ciències de la salut > Teràpies complementàries > Homeopatia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CABRÉ i PLAYÀ, Xavier. Diccionari d'homeopatia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/115/>

  • ca  doctrina de les signatures, n f
  • ca  teoria de les signatures, n f
  • es  doctrina de las signaturas
  • es  teoría de las signaturas
  • fr  doctrine des signatures
  • fr  théorie des signatures
  • en  doctrine of signatures
  • en  theory of signatures

<Homeopatia > Terapèutiques afins>

Definición
Doctrina que preconitza que les substàncies utilitzades amb finalitats terapèutiques porten inscrits senyals que permeten predir els seus efectes i indicacions a partir de la seva morfologia, color, textura, entorn de procedència, relació amb els planetes o simbologia.

Nota

  • 1. Per exemple, segons la doctrina de les signatures, la nou del noguer estaria indicada en malalties d'origen cerebral per la seva semblança morfològica amb el cervell, o Euphrasia estaria indicada en malalties oculars perquè la corol·la de la flor recorda una pupil·la.

    2. Actualment, alguns homeòpates consideren aspectes parcials de la doctrina de les signatures per a l'estudi i la classificació dels medicaments i, en alguns casos, per orientar la prescripció d'un remei. Tot i això, Hahnemann va expressar en els seus escrits un rebuig decidit d'aquesta teoria.
doctrina de les signatures

<Ciències de la salut > Teràpies complementàries > Teràpies naturals>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Unió General de Treballadors de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

UNIÓ GENERAL DE TREBALLADORS DE CATALUNYA. Vocabulari de naturopatia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/195/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Unió General de Treballadors de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  doctrina de les signatures, n f
  • ca  teoria de les signatures, n f sin. compl.
  • es  doctrina de las signaturas
  • es  teoría de las signaturas

<Teràpies naturals > Naturopatia>

Definición
Doctrina que preconitza que les substàncies utilitzades amb finalitats terapèutiques porten inscrits senyals que permeten predir els seus efectes i indicacions a partir de la seva morfologia, color, textura, entorn de procedència, relació amb els planetes o simbologia.
doctrina de Monro

<Angiologia>, <Neurologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  doctrina de Monro, n f
  • ca  doctrina de Monro-Kelli, n f sin. compl.

<Angiologia>, <Neurologia>

Definición
Diu que la cavitat cranial, per la condició de compartiment rígid i tancat que té el crani, conté una quantitat constant de sang, sigui quin vulgui l'estat de salut; la sang només s'hi desplaça i, en ocasions, pot ésser reemplaçada parcialment per líquid cefalorraquidi.
doctrina dels doctors

<Història del dret>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  doctrina dels doctors, n f
  • es  doctrina de los doctores, n f

<Història del dret>

doctrina econòmica

<Filosofia / Economia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  doctrina econòmica, n f
  • es  doctrina económica
  • fr  doctrine économique
  • en  economic doctrine

<Filosofia / Economia>

Definición
Conjunt de postulats filosòfics que servixen de fonament a una teoria econòmica.
doctrina Estrada

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  doctrina Estrada, n f
  • es  doctrina Estrada
  • fr  doctrine Estrada
  • it  dottrina Estrada
  • en  Estrada doctrine
  • ar  مبدأ أسترادا

<Aproximacions teòriques i doctrines>

Definición
Doctrina que rebutja la pràctica del reconeixement de governs explícit sobre la base que es tracta d'una ingerència en els assumptes interns d'un altre estat i un atemptat a la seva sobirania.

Nota

  • 1. En l'aplicació de la doctrina Estrada, un estat es limita a mantenir o a retirar els seus agents diplomàtics de l'estat on hi ha el nou govern.
  • 2. La doctrina Estrada va ser formulada per primera vegada pel polític mexicà Genaro Estrada el 1930.
doctrina humoral

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  doctrina humoral, n f
  • ca  fluïdisme, n m sin. compl.
  • ca  humoralisme, n m sin. compl.
  • ca  humorisme, n m sin. compl.
  • ca  teoria humoral, n f sin. compl.

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definición
És l'antiga teoria de la medicina grega de l'existència en el cos de quatre humors (sang, bilis groga, bilis negra i flegma) que determinarien l'estat de salut o de malaltia i que es correspondrien amb els quatre elements (aire, foc, terra i aigua) i amb els quatre possibles temperaments (sanguini, colèric, malenconiós i flegmàtic).
Doctrina mèdica, sense valor científic, segons la qual totes les malalties són el resultat de les alteracions dels humors de l'organisme. ((humorisme))
doctrina jurídica

<Filosofia del dret>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  doctrina jurídica, n f
  • es  doctrina jurídica, n f

<Filosofia del dret>