Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

ca amplitud d'ona, n f
es amplitud de onda
en wave amplitude

<Enginyeria civil > Enginyeria marítima>

Definición

Distància vertical entre el ^nivell mitjà del mar^ en repòs i la ^cresta d'ona^.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

ca analogia a favor del reu, n f
ca analogia in bonam partem, n f sin. compl.
es analogía en favor del reo, n f
es analogía in bonam partem, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca analogia in bonam partem [la], n f

Definición

Aplicació per analogia d'una norma de llei a favor d'algú.

Nota

Àmbit: Inespecífic
('analogia favorable')
Expressió oposada a analogia in malam partem.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca ancorar, v tr
ca donar fons, v intr sin. compl.
ca fondejar, v tr sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definición

Assegurar l'embarcació amb l'àncora o les àncores.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca ancorar, v intr
ca donar fons, v intr sin. compl.
ca fondejar, v tr sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definición

Clavar l'àncora al fons.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arracadetes de la Mare de Déu, n f pl
ca cendrellosa, n f alt. sin.
ca colomina, n f alt. sin.
ca conillets, n m pl alt. sin.
ca espardenyetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca fadristerns, n m pl alt. sin.
ca fartabous, n m alt. sin.
ca fumària, n f alt. sin.
ca fumària enfiladissa, n f alt. sin.
ca fumdeterra, n f alt. sin.
ca fumusterra, n f alt. sin.
ca gallaret, n m alt. sin.
ca gallarets, n m pl alt. sin.
ca herba de colom, n f alt. sin.
ca herba de fum, n f alt. sin.
ca herba dels innocents, n f alt. sin.
ca herba dona, n f alt. sin.
ca herba ponedora, n f alt. sin.
ca inflabou, n m alt. sin.
ca inflabous, n m alt. sin.
ca julivert bord, n m alt. sin.
ca julivert de rata, n m alt. sin.
ca manetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
ca mataconill, n m/f alt. sin.
ca mataconills, n m/f alt. sin.
ca ponedora, n f alt. sin.
ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca unflabous, n m alt. sin.
ca arrecadetes de la Mare de Déu, n f pl var. ling.
ca felibusternis, n m pl var. ling.
ca ferri-busterri, n m var. ling.
ca ferri-musterri, n m var. ling.
ca ferribusterri, n m var. ling.
ca ferribustèrribus, n m var. ling.
ca fum de terra, n f var. ling.
ca fumisterra, n f var. ling.
ca gallerets, n m pl var. ling.
ca gatamoro, n m var. ling.
ca jolivert bord, n m var. ling.
ca juevert bord, n m var. ling.
ca orribustèrri, n m var. ling.
ca serri-musterri, n m var. ling.
ca terri musterri, n m var. ling.
ca terri-busterri, n m var. ling.
ca terri-musterri, n m var. ling.
nc Fumaria capreolata L.

<Botànica > papaveràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arracadetes de la Mare de Déu, n f pl
ca cendrellosa, n f alt. sin.
ca colomina, n f alt. sin.
ca conillets, n m pl alt. sin.
ca espardenyetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca fadristerns, n m pl alt. sin.
ca fartabous, n m alt. sin.
ca fumària, n f alt. sin.
ca fumària enfiladissa, n f alt. sin.
ca fumdeterra, n f alt. sin.
ca fumusterra, n f alt. sin.
ca gallaret, n m alt. sin.
ca gallarets, n m pl alt. sin.
ca herba de colom, n f alt. sin.
ca herba de fum, n f alt. sin.
ca herba dels innocents, n f alt. sin.
ca herba dona, n f alt. sin.
ca herba ponedora, n f alt. sin.
ca inflabou, n m alt. sin.
ca inflabous, n m alt. sin.
ca julivert bord, n m alt. sin.
ca julivert de rata, n m alt. sin.
ca manetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
ca mataconill, n m/f alt. sin.
ca mataconills, n m/f alt. sin.
ca ponedora, n f alt. sin.
ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca unflabous, n m alt. sin.
ca arrecadetes de la Mare de Déu, n f pl var. ling.
ca felibusternis, n m pl var. ling.
ca ferri-busterri, n m var. ling.
ca ferri-musterri, n m var. ling.
ca ferribusterri, n m var. ling.
ca ferribustèrribus, n m var. ling.
ca fum de terra, n f var. ling.
ca fumisterra, n f var. ling.
ca gallerets, n m pl var. ling.
ca gatamoro, n m var. ling.
ca jolivert bord, n m var. ling.
ca juevert bord, n m var. ling.
ca orribustèrri, n m var. ling.
ca serri-musterri, n m var. ling.
ca terri musterri, n m var. ling.
ca terri-busterri, n m var. ling.
ca terri-musterri, n m var. ling.
nc Fumaria capreolata L.

<Botànica > papaveràcies>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca assabentar, v tr
ca donar a conèixer sin. compl.
ca fer conèixer sin. compl.
es dar a conocer
es informar

<Dret>

Definición

Informar o fer sabedor {algú} d'alguna cosa o donar-li'n notícia.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: La policia l'ha assabentat de la detenció del seu fill.

Ex.: Han donat a conèixer la llista d'admesos.

Ex.: Un cop s'ha aixecat el secret de sumari, s'han fet conèixer els noms dels implicats.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca baix, n m
ca baix donat, n m sin. compl.
es bajete, n m

<Música > Teoria de la música>

Definición

Part greu o baixa que serveix de base a l'harmonia.

Nota

El baix o baix donat es dona habitualment als alumnes perquè facin exercicis d'harmonia.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca calafatar, v tr
ca calafatejar, v tr sin. compl.
ca donar estopa, v intr sin. compl.
ca estopejar, v tr sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definición

Tapar amb estopa els coments de les posts o taules dels vaixells i de les embarcacions menors de fusta i cobrir-los després amb una capa de brea a fi d'impedir-hi el pas de l'aigua.

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "donam" dentro de todas las áreas temáticas

Definición

Definición

Nota

Definición

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición