Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "dot" dentro de todas las áreas temáticas
<21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 03 Tir amb arc>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca creu, n f
- ca mosca, n f
- es aspa
- es mosca
- fr mouche
- en dot
<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 03 Tir amb arc>
Definición
<Esport > Tir > Tir amb arc>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tir amb arc. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 12)
ISBN 84-7739-230-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca creu, n f
- es aspa
- fr mouche
- en dot
<Esport > Tir > Tir amb arc>
Definición
<Esport > Tir > Tir amb arc>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.
- ca creu, n f
- ca mosca, n f
- es aspa
- es mosca
- fr mouche
- en dot
<Esport > Tir > Tir amb arc>
Definición
<Dret > Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>
- la dos dotis, n f
- ca dot, n m
- es dote, n f
- fr dot, n f
- it dote, n f
<Dret romà>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca dot, n m
- ca atzèrnia, n f sin. compl.
- ca dot [adult], n m sin. compl.
- ca dot de fons, n m sin. compl.
- ca famfre, n m sin. compl.
- ca gerna, n f sin. compl.
- ca gèrnera, n f sin. compl.
- ca pàmpol, n m sin. compl.
- ca pàmpol rascàs, n m sin. compl.
- ca pàmpol rascàs [jove], n m sin. compl.
- ca pàmpol verd, n m sin. compl.
- ca rascàs, n m sin. compl.
- ca atzerina, n f var. ling.
- ca atzernia, n f var. ling.
- ca cherna, n f var. ling.
- ca dòt, n m var. ling.
- ca fambre, n m var. ling.
- ca gerla, n f var. ling.
- ca gernera, n f var. ling.
- ca gét-lera, n f var. ling.
- ca jerna, n f var. ling.
- ca pampol, n m var. ling.
- ca pampol rascás, n m var. ling.
- ca pampol rascat, n m var. ling.
- ca pàmpol rascat, n m var. ling.
- ca pepe, n m var. ling.
- ca rascás, n m var. ling.
- ca rescàs, n m var. ling.
- ca romero, n m var. ling.
- ca xerla, n f var. ling.
- ca xerna, n f var. ling.
- nc Polyprion americanus
- nc Polyprion americanum var. ling.
- nc Polyprion cernium var. ling.
- es cherna
- es mero
- fr cernier commun
- en stone bass
- en wreck-fish
- en wreckfish
<Peixos > Serrànids>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca dot, n m
- ca famfre, n m sin. compl.
- ca gerna, n f sin. compl.
- ca pàmpol rascàs, n m sin. compl.
- ca rascàs, n m sin. compl.
- ca xerla, n f sin. compl.
- ca xerna, n f sin. compl.
- es cherna
- fr cernier commun
- en stone bass
- en wreck-fish
- nc Polyprion americanum
<Peixos>
Definición
<Ciències socials > Antropologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca dot, n m
- es dote
- en dowry
<Antropologia>
Definición
<Dret civil>, <Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dot, n m
- es dote
<Dret civil>, <Història del dret>
Definición
Nota
- Àmbit: Illes Balears
-
El règim dotal va ser molt freqüent històricament a les Illes, i es troba establert -també amb el nom de aixovar- en capítols atorgats fins al segle XIX. Però això no passava solament a les Illes, sinó que també era una realitat històrica en molts territoris influenciats pel ius commune, i ho prova la molt extensa regulació que dedicava al dot el Codi civil espanyol (CC), per a tortura d'estudiants i opositors. Tanmateix, aquesta regulació va llevar a la institució una característica essencial, com era la inalienabilitat, ja que, com s'indicava en la llei setena, títol XI de la partida quarta del codi Las Siete Partidas d'Alfons X, el marit no podia «enajenar ni malmeter mientras que durase el matrimonio, la dote que recibió de ella, fueras ende, si la diese apreciada». En l'època de la codificació, tant la circulació de la riquesa com els mateixos interessos de les famílies li van llevar la inalienabilitat i, des d'aleshores, la institució vivia més en els preceptes del CC que en la realitat quotidiana, fins que va desaparèixer també d'aquells. Fins i tot, després de la Constitució espanyola (CE) del 1978, s'ha dit que el dot podria ser inconstitucional, i seria prohibit -en els territoris en què regeix el CC íntegrament- per l'article 1328 -que recull que és nul·la qualsevol estipulació contrària a les lleis o als bons costums o limitativa de la igualtat de drets que correspon a cada cònjuge-, que és, si fa no fa, una concreció del principi constitucional d'igualtat, establert pels articles 14 i 32 de la CE. En realitat, la qüestió no deixa de ser molt discutible, ja que no es pot dubtar que seria vàlid un pacte capitular en què l'esposa, o una altra persona per ella, cedeix a l'espòs uns béns perquè els administri, apliqui els seus fruits i rendiments a l'aixecament de les càrregues, de manera que els recupera quan s'extingeix el règim econòmic del matrimoni; la realitat és que aquestes funcions són les que tenia fonamentalment el dot.
Però, en tot cas, és evident la possibilitat de pactar un sistema dotal a les Illes, ja que ho permet, per a Mallorca i Menorca, l'article 5 de la Compilació del dret civil de les Illes Balears del 1990, que estableix que «el dot serà sempre voluntari i es regularà pel que s'ha establert a l'escriptura de constitució i, supletòriament, pel règim que tradicionalment ha estat d'aplicació»; i, quant a Eivissa i Formentera, l'article 66.5 disposa que «quan les estipulacions capitulars es refereixin a institucions familiars i successòries consuetudinàries, tals com constitució de dot o d'escreix [...] hom se subjectarà al que s'hagi pactat i aquelles s'interpretaran d'acord amb el costum», i l'article 67 in fine indica que «si hi ha dot o altres béns afectes al sosteniment de les càrregues familiars, els fruits i les rendes s'aplicaran preferentment a aquest fi».
Pel que fa al règim jurídic aplicable al dot, en primer terme és el que s'ha pactat en l'escriptura de constitució. Subsidiàriament s'ha d'acudir, a Mallorca i a Menorca, al règim que tradicionalment s'ha aplicat; mentre que, amb relació a Eivissa i Formentera, s'ha de considerar el costum. En el primer cas, la referència al règim tradicional posa a disposició de l'intèrpret tota la regulació romana del dot, suficient per a donar solució als problemes plantejats. En canvi, pel que fa a Eivissa i Formentera, potser és més difícil determinar el costum aplicable. Si les dificultats són insuperables, s'han de considerar -tal com mana el paràgraf segon de l'article 1- els principis generals i la tradició jurídica, encarnada per les antigues lleis, els costums, la jurisprudència i la doctrina, que possiblement portaran també a la regulació romana.
En relació amb el dot, dins la història jurídica de les Illes, hi havia l'escreix, augment del dot que constituïa el marit a favor de la muller fadrina amb la qual contreia matrimoni. La institució, que com el dot tenia caràcter voluntari, recompensava la virginitat de la dona, per la qual cosa no es constituïa escreix a favor de les vídues. Segons privilegi del rei Sanç I de Mallorca, del 8 de juliol de 1316, l'import era fixat en una quarta part del dot. Es diu que la institució pot tenir l'origen en la Morgengabe germànica, que era la donació que el marit feia a l'esposa al matí, posteriorment a la nit de noces, després d'haver comprovat la virginitat de l'esposa. No és estrany, en aquestes circumstàncies, que l'escreix hagi passat a la història; i el mateix ha fet el dot, substituït en la realitat per les donacions propter nuptias o per raó de matrimoni.
Aquestes donacions no són regulades per la Compilació del 1990, i això determina que tinguin el règim jurídic dels articles del 1336 al 1343 del CC, per aplicació de l'article 1 de la Compilació. Per aquesta raó, la doctrina ha assenyalat que seria convenient regular-les, especialment per a tractar-ne la ineficàcia i la revocació, i establir clarament les causes de revocació, a més d'excloure'n els regals de casament de béns mobles, el valor dels quals s'ajusti als usos, atès el nivell de vida de la família. Pel que fa a la ineficàcia, s'hauria de produir si el matrimoni no es contreu en el termini d'un any a comptar de l'acceptació de la donació. També s'haurien de regular les condicions d'exercici de les accions corresponents per a aconseguir la ineficàcia i la revocació, donant terminis breus per raons de seguretat jurídica i regulant els efectes de les sentències declaratòries d'aquestes situacions. - V. t.: règim de separació de béns n m
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dot, n m
- es dote, n f
<Dret civil>
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dot, n m
- es dote
<Dret canònic>
Definición
Nota
- Àmbit: Inespecífic
