Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "enlla��" dentro de todas las áreas temáticas

0 CRITERI Denominació (0): Creació 0 CRITERI Denominació (0): Creació

<Criteris>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació (0): Creació
  • ca  1.1 Creació per especialització: enllaç (EXEMPLE), n m
  • ca  1.2 Creació per metàfora: sostre de vidre (EXEMPLE), n m
  • ca  1.3 Creació per habilitació: concursat | concursada (EXEMPLE), n m, f
  • ca  1.4 Creació per conversió: rebuig (EXEMPLE), n f
  • ca  1.5 Creació per derivació: autenticació (EXEMPLE], n f
  • ca  1.5 Creació per derivació: monopatí (EXEMPLE), n m
  • ca  1.6 Creació per composició: aplegapilotes (EXEMPLE), n m, f
  • ca  1.6 Creació per composició: mamografia (EXEMPLE), n f
  • ca  1.6 Creació per composició: psicomotricitat (EXEMPLE), n f
  • ca  1.7 Creació per sintagmació: pagament per visió (EXEMPLE), n m
  • ca  2.1Creació per manlleu adaptat: màrqueting (EXEMPLE), n m
  • ca  2.2 Creació per manlleu adoptat: web (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definición
L'aparició d'una nova realitat o d'un nou concepte en una llengua comporta la necessitat de trobar una denominació per a designar-los que resulti adequada i que eviti la dispersió de solucions.

El grau d'adequació que es pot atribuir a una denominació té a veure amb factors molt diversos que cal valorar. Per exemple:
- transparència de la forma
- ajustament a les regles lingüístiques pròpies (constituents semàntics, sintaxi, morfologia, fonètica i ortografia)
- ajustament al sistema denominatiu propi de l'àmbit
- percepció d'adequació que en tenen els especialistes
- coneixement entre els especialistes i els usuaris en general
- analogia amb les solucions donades en altres llengües

La nova denominació es pot crear seguint procediments molt diferents, que podem agrupar segons que comportin l'aplicació d'un recurs propi de la llengua o bé la tria d'un manlleu.

(1) Procediments de creació amb recursos propis

(1.1) Especialització o extensió semàntica: Consisteix a ajustar el significat d'una paraula de la llengua general al significat específic d'un àmbit, sobre la base d'uns trets bàsics de significat compartits.
Ex.: enllaç ('Unió, connexió, d'una cosa amb una altra') --> enllaç ('Element en un document, generalment d'hipertext, que permet de connectar amb altres documents o parts de documents')

(1.2) Metàfora: Consisteix a fer servir un mot o una expressió per a designar un significat amb el qual es considera que el significat original té una relació de semblança (per l'aspecte, la utilitat, etc.).
Ex. 1: sostre de vidre ('Barrera invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones per ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat')
Ex. 2: terra enganxós ('Barrera invisible que representa les tasques i càrregues culturalment associades a les dones que els impedeixen desenvolupar la seva carrera professional en igualtat de condicions amb els homes')

(1.3) Habilitació: Consisteix a donar una categoria lèxica diferent a una paraula ja existent sense canviar-ne cap morfema.
Ex.: concursat -ada adj (participi de concursar, 'Prendre part en un concurs de creditors') --> concursat | concursada n m, f ('Deutor sotmès a un concurs de creditors')

(1.4) Conversió: Consisteix a donar una categoria lèxica diferent a una paraula ja existent per mitjà d'una adequació dels morfemes de flexió o conjugació.
Ex.: rebuitjar v tr ('Allunyar la pilota de la zona pròxima a la porteria pròpia') --> rebuig n m ('Acció i efecte d'allunyar la pilota de la zona pròxima a la porteria pròpia')

(1.5) Derivació: Consisteix a sumar un morfema derivatiu a una base ja existent per a crear una nova paraula en què el morfema matisa el significat de la base, en canvia la categoria lèxica o fa totes dues coses.
Ex. 1 (matís de significat): mono- pfx ('Un de sol') + patí n m ('Cadascun dels dos aparells, un per a cada peu, proveïts de rodetes a la part inferior, que s'utilitzen per a desplaçar-se sobre una superfície llisa i dura') --> monopatí n m ('Aparell consistent en una planxa, sobre la qual se situa l'usuari, proveïda de quatre rodetes a la part inferior, que s'utilitza per a desplaçar-se sobre una superfície llisa i dura')
Ex. 2 (canvi de categoria): autenticar v tr ('Comprovar la conformitat de les dades transmeses per internet en una transacció comercial') + -ció sfx ('Acció i efecte de' --> autenticació n f ('Comprovació de la conformitat de les dades transmeses per internet en una transacció comercial')

(1.6) Composició: Consisteix a ajuntar dues o més bases ja existents per a crear una nova paraula que suma els diversos significats. Aquestes bases ja existents poden ser paraules pròpies de la llengua o bé formants de les llengües clàssiques (llatins o grecs), siguin combinats entre ells o combinats amb una paraula de la llengua.
Ex. 1 (paraules de la llengua): aplegar v tr ('Reunir') + pilota n f ('Cos esfèric o ovalat elàstic amb molta capacitat de bot') --> aplegapilotes n m, f ('Persona encarregada de retornar als jugadors les pilotes que cauen fora del camp de joc')
Ex. 2 (formants cultes): mamo- ('Forma prefixada del mot grec mámma) + -grafia ('Forma sufixada del mot grec -graphía') --> mamografia n f ('Exploració radiològica de la mamella')
Ex. 3 (formant culte + paraula de la llengua): psico- ('Ànima') + motricitat n f ('Activitat motriu d'una persona') --> psicomotricitat n f ('Activitat motriu d'una persona considerada des del punt de vista de la intencionalitat')

(1.7) Sintagmació: Consisteix a sumar dues o més paraules ja existents per a crear un sintagma fixat.
Ex. pagament + per + visió --> pagament per visió ('Sistema de facturació en què l'abonat a un servei de televisió paga per la recepció dels programes que ha sol·licitat')

(2) Procediments de creació per manlleu

Consisteix a incorporar una paraula o una expressió procedents d'una altra llengua.

(2.1) Amb adaptació: S'ajusta l'ortografia del manlleu a les regles ortogràfiques de la llengua d'arribada.
Ex.: marketing --> màrqueting

(2.2) Amb adopció: No s'intervé sobre l'ortografia del manlleu, generalment perquè l'adaptació comportaria canvis significatius o bé perquè es considera que ja és una forma molt estesa.
Ex.: web --> web

Nota

  • 1. Per a ampliar la informació sobre la qüestió concreta del tractament dels manlleus, podeu consultar les fitxes CRITERI Manlleus (1): Generalitats; CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims; CRITERI Manlleus (5): Xenismes, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia.
  • 2. Podeu consultar els documents de criteri originals, TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. El diccionari terminològic. Vic: Eumo Editorial; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia (pàg. 81-82) i també #terme de la setmana: terra enganxós, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/termedelasetmana-terra-enganxos).
0 CRITERI Formants cultes (2): Grafia dels formants d'un mot complex 0 CRITERI Formants cultes (2): Grafia dels formants d'un mot complex

<Criteris>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Formants cultes (2): Grafia dels formants d'un mot complex
  • ca  A. Grafia de prefix: ultraatòmic -a (EXEMPLE), adj
  • ca  B. Grafia de forma prefixada invariable: megaesòfag (EXEMPLE), n m
  • ca  C. Grafia de forma prefixada sense vocal d'enllaç: termalgèsia (EXEMPLE), n f
  • ca  D1. Grafia de forma prefixada amb vocal d'enllaç (adjunció a formant llatí amb consonant): acidificació (EXEMPLE), n f
  • ca  D2. Grafia de forma prefixada amb vocal d'enllaç (adjunció a formant amb consonant): cardiovascular (EXEMPLE), adj
  • ca  D3. Grafia de forma prefixada amb vocal d'enllaç (adjunció a mot lliure): termoanalgèsia (EXEMPLE), n f
  • ca  E1. Segon formant començat amb s+CONS (coincident amb paraula): cardioespasme (EXEMPLE), n m
  • ca  E2. Segon formant començat amb s+CONS (no coincident amb paraula): angiosperm -a (EXEMPLE), adj
  • ca  F. Segon formant començat amb r+VOC o s+VOC: asèpal -a (EXEMPLE), adj

<Criteris lingüístics > Formació per composició>

Definición
Els formants cultes són un dels recursos existents en català per a la creació de paraules. (Considerem formants cultes les formes procedents del llatí o del grec que no funcionen com a paraules independents en català però que sí que serveixen per a crear paraules catalanes.) A l'hora d'utilitzar aquests formants, convé tenir en compte diverses qüestions, referides a la norma general, la grafia dels formants en contacte (exposada en aquesta fitxa) i l'accentuació de la paraula resultant.

A. PREFIXOS

En general els prefixos no es modifiquen quan s'adjunten a un altre formant. (Considerem prefixos els formants procedents de prefixos llatins i grecs, com ara anti-, pre-, post- i ultra-; sovint tenen un valor preposicional.)
Ex.: posttònic, antiaeri, ultraatòmic
Excepció 1: Alguns prefixos són objecte d'assimilació consonàntica. (Ex.: in- [indefinit, il·lògic, impertinent, irracional]; sin- [sincrònic, sil·logisme, simplasma])
Excepció 2: Els prefixos a- i co- afegits a un formant amb r inicial comporten la duplicació d'aquesta r. (Ex.: arrítmia, correferència) [Vegeu el punt F.]

B. FORMES PREFIXADES INVARIABLES

Una sèrie limitada de formes prefixades són invariables. (Considerem formes prefixades els formants procedents de paraules lliures del llatí o el grec que en català s'anteposen a un altre formant per a construir un compost).
Ex.: bi- (bivalve), braqui- (braquiür), hemi- (hemiplegia), mega- (megaesòfag), multi- (multiaxial), pan- (panmielitis), paqui- (paquiderm), pluri- (pluridimensional), poli- (poliartritis), taqui- (taquicàrdia), taxi- (taxidèrmia), tele- (teleassistència), tri- (triacetat)

C. FORMES PREFIXADES SENSE VOCAL D'ENLLAÇ

Quan el segon formant és d'origen culte i comença amb vocal, és habitual que el primer formant no prengui cap vocal d'enllaç.
Ex.: proteràndria, termalgèsia, osteïtis, enuràlgia
Excepció: Els formants breus que podrien resultar incomprensibles mantenen la vocal. (Ex.: iso- [isoèdric -a], bio-, eco-, neo-)

D. FORMES PREFIXADES AMB VOCAL D'ENLLAÇ

D1. Adjuntades a formes sufixades llatines començades amb consonant
Les formes prefixades que s'adjunten a una forma sufixada que ja era forma sufixada en llatí i que comença amb consonant prenen la vocal d'enllaç i. (Considerem formes sufixades els formants procedents de paraules lliures que es posposen a un altre formant per a construir un compost.)
Ex.: herbicida, centrífug, velocípede, caducifoli, piscicultor, aqüífer, acidificació
Excepció: Amb -metria i -metre hi ha casos de formes prefixades amb final en -i i casos amb final en -o. (Ex.: planimetria, sacarímetre; craniometria, pluviòmetre.)

D2. Adjuntades a formants començats amb consonant diferent de r i s
Les formes prefixades que s'adjunten a un formant que no era forma sufixada en llatí i que comença amb consonant diferent de r o s prenen la vocal d'enllaç o.
Ex.: cardiovascular, heterosexual, escenografia, condriosoma, galactocele, pseudoscopi, psicofàrmac, neuròleg | neuròloga, biogeoquímic

D3. Adjuntades a paraules del català
Les formes prefixades que s'adjunten a un formant que és una paraula del català solen prendre la vocal d'enllaç o en tots els contextos.
Ex.: psicoanàlisi, microona, macroeconomia, psicoestètic, termoanalgèsia, neuroanatomia

E. SEGON FORMANT COMENÇAT AMB S + [CONSONANT]

E1. És un formant coincident amb una paraula del català
Quan el segon formant d'un compost (manllevat o creat en català) coincideix formalment i semànticament amb una paraula catalana, s'escriu una e (anomenada e protètica) com a lletra inicial d'aquest segon formant.
Ex.: cardioespasme (per coincidència amb espasme), bioespeleologia (per coincidència amb espeleologia); antiestàtic, biestable, contraespionatge, poliesportiu, subespècie, autoescola
Excepció 1: Si l'accent tònic del compost recau en el primer formant, no s'escriu la e protètica (Ex.: megàspora [malgrat espora])
Excepció 2: Si el caràcter complex no és evident, no s'escriu la e protètica. (Ex.: substrat [malgrat estrat])

E2. És un formant no coincident amb cap paraula del català
Quan el segon formant d'un compost no coincideix formalment i semànticament amb una paraula catalana, no s'escriu la e protètica davant del segon formant.
Ex.: angiosperm, microscopi

F. SEGON FORMANT COMENÇAT AMB R O S + [VOCAL]

Quan s'adjunta un prefix o una forma prefixada a un segon formant començat amb r o s+[vocal], generalment no hi ha ni duplicació de r o s ni cap altre canvi gràfic.
. En la pronúncia, es considera que la r és múltiple (=rr) i la s és sorda (=ss).
Ex.: asèpal, antireumàtic, multiracial, ecosistema
Excepció 1: Amb els prefixos a- i co- es duplica la r del segon formant. (Ex.: arrítimia, correferent)]
Excepció 2: Els formants grecs ràfia, ràgia, raqui(o), reo, rexi, rin(o), rinco, riz(o) i rod(o) dupliquen la r quan se'ls adjunta un primer formant acabat en vocal. (Ex.: gastrorràfia, menorràgia, cefalorraquidi, piorrea, otorrinolaringologia, ornitorrinc, micorriza, cinorròdon)
Excepció 3: En paraules antigues de llengua general, hi ha duplicació de r o s. (Ex.: birrem, trirrem, pressuposar.)

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Formants cultes (1): Norma general i tria de variants per a la creació d'un mot complex i CRITERI Formants cultes (3): Accentuació d'un mot complex.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Formació de termes amb elements cultes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/formacio-elements-cultes.pdf). [Aquest document és la publicació d'un criteri normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 1990.] (S'han aplicat sobre aquest criteri les modificacions ortogràfiques establertes per l'IEC l'octubre del 2016.)
0 CRITERI traducció a la vista, interpretació simultània, traducció simultània, interpretació consecutiva, interpretació d'enllaç o interpretació a cau d'orella? 0 CRITERI traducció a la vista, interpretació simultània, traducció simultània, interpretació consecutiva, interpretació d'enllaç o interpretació a cau d'orella?

<Llengua. Literatura>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI traducció a la vista, interpretació simultània, traducció simultània, interpretació consecutiva, interpretació d'enllaç o interpretació a cau d'orella?
  • es  (interpretació a cau d'orella) interpretación susurrada, n f
  • es  (interpretació consecutiva) interpretación consecutiva, n f
  • es  (interpretació consecutiva) traducción consecutiva, n f
  • es  (interpretació d'enllaç) interpretación ad hoc, n f
  • es  (interpretació d'enllaç) interpretación bilateral, n f
  • es  (interpretació d'enllaç) interpretación de enlace, n f
  • es  (interpretació simultània) interpretación simultánea, n f
  • es  (interpretació simultània) traducción simultánea, n f
  • es  (traducció a la vista) traducción a la vista, n f
  • es  (traducció a la vista) traducción a vista, n f
  • fr  (interpretació a cau d'orella) chuchotage, n m
  • fr  (interpretació a cau d'orella) interprétation chuchotée, n f
  • fr  (interpretació a cau d'orella) interprétation par chuchotage, n f
  • fr  (interpretació consecutiva) interprétation consécutive, n f
  • fr  (interpretació consecutiva) interprétation en consécutive, n f
  • fr  (interpretació consecutiva) traduction consécutive, n f
  • fr  (interpretació d'enllaç) interprétation ad hoc, n f
  • fr  (interpretació d'enllaç) interprétation de liaison, n f
  • fr  (interpretació simultània) interprétation simultanée, n f
  • fr  (interpretació simultània) traduction simultanée, n f
  • fr  (traducció a la vista) traduction à vue, n f
  • en  (interpretació a cau d'orella) chuchotage, n
  • en  (interpretació a cau d'orella) elbow interpretation, n
  • en  (interpretació a cau d'orella) whispered interpretation, n
  • en  (interpretació a cau d'orella) whispered interpreting, n
  • en  (interpretació consecutiva) consecutive interpretation, n
  • en  (interpretació consecutiva) consecutive interpreting, n
  • en  (interpretació consecutiva) consecutive translation, n
  • en  (interpretació d'enllaç) ad hoc interpreting, n
  • en  (interpretació d'enllaç) liaison interpretation, n
  • en  (interpretació d'enllaç) liaison interpreting, n
  • en  (interpretació simultània) simultaneous interpretation, n
  • en  (interpretació simultània) simultaneous interpreting, n
  • en  (interpretació simultània) simultaneous translation, n
  • en  (traducció a la vista) sight translation, n

<Llengua. Literatura>

Definición
Tant traducció a la vista, com interpretació simultània i traducció simultània, com interpretació consecutiva, com interpretació d'enllaç i com interpretació a cau d'orella (tot, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- La traducció a la vista (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un tipus de traducció en què el traductor fa una traducció oral a la llengua d'arribada d'un text expressat per escrit en la llengua de partida, generalment sense temps de preparació prèvia.
. Els equivalents castellans són traducción a la vista i traducción a vista; el francès, traduction à vue, i l'anglès, sight translation.

- La interpretació simultània, o el sinònim complementari traducció simultània (totes dues formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és un tipus d'interpretació en què l'intèrpret va traduint el discurs a mesura que l'orador el pronuncia, generalment amb l'ajuda de mitjans tècnics específics d'audiovisió.
. Els equivalents castellans són interpretación simultánea i traducción simultánea; els francesos, interprétation simultanée i traduction simultanée, i els anglesos, simultaneous interpretation, simultaneous interpreting i simultaneous translation.

- La interpretació consecutiva (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un tipus d'interpretació en què l'intèrpret, situat al costat de l'orador, tradueix el seu discurs davant del públic a continuació de cada fragment discursiu, a partir de les notes que ha anat prenent.
. Els equivalents castellans són interpretación consecutiva i traducción consecutiva; els francesos, interprétation consécutive, interprétation en consécutive i traduction consécutive, i els anglesos, consecutive interpretation, consecutive interpreting i consecutive translation.

- La interpretació d'enllaç (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un tipus d'interpretació en què l'intèrpret fa possible el diàleg entre dues o més persones que parlen dues llengües diferents traduint les intervencions de cadascuna.
. Els equivalents castellans són interpretación ad hoc, interpretación bilateral i interpretación de enlace; els francesos, interprétation ad hoc i interprétation de liaison, i els anglesos, ad hoc interpreting, liaison interpretation i liaison interpreting.

Finalment, la interpretació a cau d'orella (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un tipus específic d'interpretació simultània en què l'intèrpret, situat al costat dels destinataris, tradueix el discurs de l'orador en veu baixa.
. La denominació interpretació a cau d'orella té una motivació similar al manlleu del francès chuchotage (de chuchoter, 'xiuxiuejar'), que és com se sol anomenar
. L'equivalent castellà és interpretación susurrada; els francesos, chuchotage i interprétation chuchotée, i els anglesos, chuchotage, elbow interpretation, whispered interpretation i whispered interpreting.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI traducció o interpretació?
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de tots aquestes termes al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Nous mots per a interpretar, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/148/).
acceptor d'enllaç d'hidrogen acceptor d'enllaç d'hidrogen

<Química > Química física>

Fuente de la imagen del término

Aquesta fitxa ha estat elaborada pel TERMCAT en el marc del projecte Guaita terminològica, en què col·laboren l'Institut d'Estudis Catalans, el TERMCAT i la Universitat Pompeu Fabra.

Guaita terminològica és un projecte d'extracció de terminologia científica i tècnica d'un corpus original en anglès i de revistes especialitzades en català.

  • ca  acceptor d'enllaç d'hidrogen, n m
  • es  aceptor de enlace de hidrógeno, n m
  • en  hydrogen bond acceptor, n

<Química > Química física>

Definición
Espècie que aporta l'element electronegatiu en un enllaç per pont d'hidrogen.

Nota

  • L'acceptor d'enllaç d'hidrogen s'oposa al donador d'enllaç d'hidrogen.
afegeix un enllaç a la barra de navegació del web afegeix un enllaç a la barra de navegació del web

<TIC > Informàtica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  afegeix un enllaç a la barra de navegació del web
  • en  add hyperlink to Web navigation bar

<Localització > Fraseologia>

aparcament d'enllaç aparcament d'enllaç

<Transports > Transport per carretera>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  aparcament d'enllaç, n m
  • ca  aparcament de dissuasió, n m sin. compl.
  • es  aparcamiento disuasorio
  • fr  parc d'échange
  • fr  parc de dissuasion
  • en  park-and-ride

<Transports > Transport per carretera>

Definición
Aparcament de gran capacitat connectat amb mitjans de transport públic que s'ofereixen com a alternativa a l'ús del vehicle privat, que generalment serveix per a disminuir el trànsit en l'interior d'una població.
aparcament d'enllaç aparcament d'enllaç

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

  • ca  aparcament d'enllaç, n m
  • ca  aparcament de dissuasió, n m sin. compl.
  • es  aparcamiento disuasorio
  • es  estacionamiento de disuasión
  • fr  parc de change
  • fr  parc de dissuasion
  • en  park-and-ride

<Trànsit > Via > Zones>

Definición
Aparcament de gran capacitat connectat amb mitjans de transport públic i concebut perquè els conductors hi deixin els seus vehicles i es desplacin amb transport públic per l'interior d'una població.
aparcament de bicicletes d'enllaç aparcament de bicicletes d'enllaç

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  aparcament de bicicletes d'enllaç, n m
  • es  aparcamiento para bicicleta y transporte colectivo, n m
  • fr  stationnement incitatif pour vélos, n m
  • fr  vélostation, n f
  • en  bike-and-ride facility, n

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Definición
Aparcament de bicicletes de gran capacitat situat al costat d'una estació o una parada d'un mitjà de transport públic, que s'integra en un sistema de bicicleta d'enllaç.
aresta aresta

<Geografia > Geografia humana>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aresta, n f
  • ca  enllaç, n m
  • es  arista
  • es  enlace
  • fr  arête
  • en  edge
  • en  link

<Geografia > Geografia humana>

Definición
En l'estudi abstracte d'una xarxa, cadascuna de les línies que connecten dos vèrtexs.
bicicleta d'enllaç bicicleta d'enllaç

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  bicicleta d'enllaç, n f
  • es  sistema bicicleta y transporte colectivo, n m
  • fr  mode combiné vélo-transport en commun, n m
  • fr  système vélo et transport en commun, n m
  • en  bike and ride, n

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Definición
Sistema de connexió de bicicletes i transport públic consistent en l'oferiment d'aparcaments de bicicletes de gran capacitat en estacions i parades dels mitjans de transport públic, perquè els usuaris que els agafen puguin estacionar-hi els vehicles d'una manera còmoda i segura.

Nota

  • Cadascun dels aparcaments de bicicletes integrats en un sistema de bicicleta d'enllaç s'anomena aparcament de bicicleta d'enllaç.