Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "ensems" dentro de todas las áreas temáticas

0 CRITERI contraban d'éssers humans, contraban de persones, tràfic d'éssers humans o tràfic de persones? 0 CRITERI contraban d'éssers humans, contraban de persones, tràfic d'éssers humans o tràfic de persones?

<Ciències socials>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI contraban d'éssers humans, contraban de persones, tràfic d'éssers humans o tràfic de persones?
  • es  (contraban d'éssers humans) tráfico de personas, n m
  • es  (tràfic d'éssers humans) trata de personas, n f
  • es  (tràfic d'éssers humans) trata de seres humanos, n f
  • fr  (contraban d'éssers humans) trafic d'êtres humains, n m
  • fr  (contraban d'éssers humans) trafic de personnes, n m
  • fr  (tràfic d'éssers humans) traite de personnes, n f
  • fr  (tràfic d'éssers humans) traite des êtres humains, n f
  • en  (contraban d'éssers humans) human smuggling, n
  • en  (contraban d'éssers humans) people smuggling, n
  • en  (tràfic d'éssers humans) human trafficking, n
  • en  (tràfic d'éssers humans) trafficking in human beings, n
  • en  (tràfic d'éssers humans) trafficking in persons, n

<Ciències socials > Sociologia>

Definición
Tant contraban d'éssers humans i contraban de persones com tràfic d'éssers humans i tràfic de persones (tots, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- El contraban d'éssers humans, o contraban de persones, és l'acció de facilitar l'entrada il·legal de persones a un estat del qual no tenen la nacionalitat ni el permís de residència, amb la finalitat de treure'n un benefici econòmic; sovint, el contraban inclou també el transport dels afectats.
. L'equivalent castellà és tráfico de personas; els francesos, trafic d'êtres humains i trafic de personnes, i els anglesos, human smuggling i people smuggling.

- El tràfic d'éssers humans, o tràfic de persones, és l'acció de captar, transportar o acollir persones, sovint aprofitant-se d'una situació de vulnerabilitat, per mitjà de l'amenaça, l'engany, l'ús de la força o el pagament a algú amb autoritat sobre les víctimes, amb la finalitat d'explotar-les; aquesta explotació pot ser de tipus sexual o laboral, pot consistir en l'obligació de delinquir o contreure matrimoni, pot comportar sotmetre'ls a l'extracció d'òrgans, etc.
. Els equivalents castellans són trata de personas i trata de seres humanos; els francesos, traite de personnes i traite des êtres humains, i els anglesos, human trafficking, trafficking in human beings i trafficking in persons.

Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Pel que fa a les bases (contraban i tràfic), són calcs de les formes angleses (respectivament, human smuggling i human trafficking), a diferència del que fan el castellà (tráfico i trata de personas), el francès (trafic i traite de personnes) i també l'italià (traffico i tratta di persone). Això es deu al significat habitual de tràfic en català ("Transport de mercaderies") i a la inexistència d'una forma anàloga a trata-traite-tratta, per a les quals en català se sol recórrer també a tràfic.
(2) Pel que fa a la doble possibilitat dels complements en cada cas (d'éssers humans i de persones), es deuen a la documentació abundant de tots dos, amb la particularitat que éssers humans s'utilitza sobretot en àmbits especialitzats, i persones, en àmbits divulgatius.

Nota

0 CRITERI Denominació catalana d'enzims 0 CRITERI Denominació catalana d'enzims

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana d'enzims
  • ca  2.1 Denominació d'enzim uninominal: carboxilesterasa (EXEMPLE), n f
  • ca  2.1 Denominació d'enzim uninominal: fumarilacetoacetasa (EXEMPLE), n f
  • ca  2.1 Denominació d'enzim uninominal: leuciltransferasa (EXEMPLE), n f
  • ca  2.2 Denominació d'enzim nom + adjectiu: cal·licreïna tissular (EXEMPLE), n f
  • ca  2.2 Denominació d'enzim nom + adjectiu: col·lagenasa microbiana (EXEMPLE), n f
  • ca  2.2 Denominació d'enzim nom + adjectiu: fosfatasa alcalina (EXEMPLE), n f
  • ca  2.3 Denominació d'enzim nom + nom: acetat-cinasa (EXEMPLE), n f
  • ca  2.3 Denominació d'enzim nom + nom: alanina-transaminasa (EXEMPLE), n f
  • ca  2.3 Denominació d'enzim nom + nom: hidroxiglutamat-descarboxilasa (EXEMPLE), n f

<Ciències de la vida > Biologia>

Definición
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'establiment dels noms dels enzims en català:

(1) Prendre com a punt de partida les formes angleses establertes a l'Enzyme Nomenclature per la Comissió de Nomenclatura de la Unió Internacional de Bioquímica i Biologia Molecular (NC-IUBMB), consultables a <www.chem.qmul.ac.uk/iubmb/enzyme/&gt;.

(2) Tenir en compte la grafia de la forma anglesa original:

(2.1) Si la forma anglesa està formada per una sola paraula, en català també s'escriu com una sola paraula.
Ex. 1: [anglès] carboxylesterase --> [català] carboxilesterasa
Ex. 2: [anglès] fumarylacetoacetase --> [català] fumarilacetoacetasa
Ex. 3: [anglès] leucyltransferase --> [català] leuciltransferasa

(2.2) Si la forma anglesa està formada per un adjectiu (que descriu una característica del substrat) i un nom separats, en català també s'escriuran separats, amb l'ordre propi del català nom + adjectiu.
Ex. 1: [anglès] alkaline phosphatase --> [català] fosfatasa alcalina
Ex. 2: [anglès] microbial collagenase --> [català] col·lagenasa microbiana
Ex. 3: [anglès] tissue kallikrein --> [català] cal·licreïna tissular

(2.3) Si la forma anglesa està formada per un nom (el nom del substrat) i un segon nom acabat en -ase separats, en català es manté l'ordre dels noms de l'anglès però s'escriuen amb un guionet entremig.
Ex. 1: [anglès] hydroxyglutamate decarboxylase --> [català] hidroxiglutamat-descarboxilasa
Ex. 2: [anglès] acetate kinase --> [català] acetat-cinasa
Ex. 3: [anglès] alanine transaminase --> [català] alanina-transaminasa

. Els motius de la grafia nom-nom d'aquest últim grup són els següents:
(a) El seguiment de l'ordre propi del català donaria lloc a formes molt allunyades de les internacionals angleses.
Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *decarboxilasa d'hidroxiglutamat
(b) La grafia aglutinada crearia confusió amb els enzims del grup 2.1 i donaria lloc a formes molt llargues.
Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *hidroxiglutamatdecarboxilasa
(c) El manteniment com a dues paraules separades resultaria detonant, perquè és un compost que, per l'ordre seguit, no s'adapta a la morfologia del català.
Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *hidroxiglutamat decarboxilasa

Nota

  • 1. Amb relació a les denominacions dels enzims, convé també tenir en compte les consideracions següents:
    (a) Les normes internacionals recomanen no utilitzar abreviatures per als enzims.
    (b) En català, és preferible que la primera forma del nom d'un enzim sigui completa (igual que quan funciona de manera independent), en comptes d'escurçada.
    Ex.: *alanin-racemasa --> alanina-racemasa; *lipoproteïn-lipasa --> lipoproteïna-lipasa
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació comuna dels enzims, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-enzims.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana d'enzims 0 CRITERI Denominació catalana d'enzims

<Criteris>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana d'enzims
  • ca  2.1 Denominació d'enzim uninominal: carboxilesterasa (EXEMPLE), n f
  • ca  2.1 Denominació d'enzim uninominal: fumarilacetoacetasa (EXEMPLE), n f
  • ca  2.1 Denominació d'enzim uninominal: leuciltransferasa (EXEMPLE), n f
  • ca  2.2 Denominació d'enzim nom + adjectiu: cal·licreïna tissular (EXEMPLE), n f
  • ca  2.2 Denominació d'enzim nom + adjectiu: col·lagenasa microbiana (EXEMPLE), n f
  • ca  2.2 Denominació d'enzim nom + adjectiu: fosfatasa alcalina (EXEMPLE), n f
  • ca  2.3 Denominació d'enzim nom + nom: acetat-cinasa (EXEMPLE), n f
  • ca  2.3 Denominació d'enzim nom + nom: alanina-transaminasa (EXEMPLE), n f
  • ca  2.3 Denominació d'enzim nom + nom: hidroxiglutamat-descarboxilasa (EXEMPLE), n f

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definición
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'establiment dels noms dels enzims en català:

(1) Prendre com a punt de partida les formes angleses establertes a l'Enzyme Nomenclature per la Comissió de Nomenclatura de la Unió Internacional de Bioquímica i Biologia Molecular (NC-IUBMB), consultables a <www.chem.qmul.ac.uk/iubmb/enzyme/&gt;.

(2) Tenir en compte la grafia de la forma anglesa original:

(2.1) Si la forma anglesa està formada per una sola paraula, en català també s'escriu com una sola paraula.
Ex. 1: [anglès] carboxylesterase --> [català] carboxilesterasa
Ex. 2: [anglès] fumarylacetoacetase --> [català] fumarilacetoacetasa
Ex. 3: [anglès] leucyltransferase --> [català] leuciltransferasa

(2.2) Si la forma anglesa està formada per un adjectiu (que descriu una característica del substrat) i un nom separats, en català també s'escriuran separats, amb l'ordre propi del català nom + adjectiu.
Ex. 1: [anglès] alkaline phosphatase --> [català] fosfatasa alcalina
Ex. 2: [anglès] microbial collagenase --> [català] col·lagenasa microbiana
Ex. 3: [anglès] tissue kallikrein --> [català] cal·licreïna tissular

(2.3) Si la forma anglesa està formada per un nom (el nom del substrat) i un segon nom acabat en -ase separats, en català es manté l'ordre dels noms de l'anglès però s'escriuen amb un guionet entremig.
Ex. 1: [anglès] hydroxyglutamate decarboxylase --> [català] hidroxiglutamat-descarboxilasa
Ex. 2: [anglès] acetate kinase --> [català] acetat-cinasa
Ex. 3: [anglès] alanine transaminase --> [català] alanina-transaminasa

. Els motius de la grafia nom-nom d'aquest últim grup són els següents:
(a) El seguiment de l'ordre propi del català donaria lloc a formes molt allunyades de les internacionals angleses.
Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *decarboxilasa d'hidroxiglutamat
(b) La grafia aglutinada crearia confusió amb els enzims del grup 2.1 i donaria lloc a formes molt llargues.
Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *hidroxiglutamatdecarboxilasa
(c) El manteniment com a dues paraules separades resultaria detonant, perquè és un compost que, per l'ordre seguit, no s'adapta a la morfologia del català.
Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *hidroxiglutamat decarboxilasa

Nota

  • 1. Amb relació a les denominacions dels enzims, convé també tenir en compte les consideracions següents:
    (a) Les normes internacionals recomanen no utilitzar abreviatures per als enzims.
    (b) En català, és preferible que la primera forma del nom d'un enzim sigui completa (igual que quan funciona de manera independent), en comptes d'escurçada.
    Ex.: *alanin-racemasa --> alanina-racemasa; *lipoproteïn-lipasa --> lipoproteïna-lipasa
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació comuna dels enzims, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-enzims.pdf).
al·lèrgia al donzell (Artemisia absinthium) al·lèrgia al donzell (Artemisia absinthium)

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia al donzell (Artemisia absinthium), n f
  • ca  al·lèrgia a l'absenta (Artemisia absinthium), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a l'encens (Artemisia absinthium), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al donzell mascle (Artemisia absinthium), n f sin. compl.
  • es  alergia a ajenjo (Artemisia absinthium), n f

<Al·lergologia>

Nota

  • Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 100951000135106
al·lèrgia al libocedre (Calocedrus decurrens) al·lèrgia al libocedre (Calocedrus decurrens)

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia al libocedre (Calocedrus decurrens), n f
  • ca  al·lèrgia al cedre d'encens (Calocedrus decurrens), n f sin. compl.
  • es  alergia a cedro (Calocedrus decurrens), n f

<Al·lergologia>

Nota

  • 1. Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 101501000135105
  • 2. El nom científic principal corresponent al libocedre és Calocedrus decurrens i és únicament aquest el que s'ha recollit, si bé en les dades originals en castellà es feia servir el sinònim nomenclatural Libocedrus decurrens, referit al mateix tàxon.
al·lèrgia als enzims terapèutics al·lèrgia als enzims terapèutics

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia als enzims terapèutics, n f
  • en  medicinal enzyme allergy, n
  • cod  295107003

<Al·lergologia>

anèmia hemolítica causada per trastorns d'enzims glicolítics anèmia hemolítica causada per trastorns d'enzims glicolítics

<Ciències de la salut > Malalties minoritàries>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de malalties minoritàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/279>

  • ca  anèmia hemolítica causada per trastorns d'enzims glicolítics, n f
  • ca  deficiència de gliceraldehid-3-fosfat-deshidrogenasa, n f sin. compl.
  • es  anemia hemolítica por anomalías de las enzimas glicolíticas, n f
  • fr  anémie hémolytique par anomalie des enzymes glycolytiques, n f
  • en  hemolytic anemia due to a disorder of glycolytic enzymes, n
  • cod  98372

<Malalties minoritàries > Malalties hematològiques no oncològiques>

anglès anglès

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  anglès
  • cod  English
  • ar  الإنجليزية
  • cy  Saesneg
  • de  Englisch
  • en  English
  • es  inglés
  • eu  ingelesa
  • fr  anglais
  • gl  inglés
  • gn  ingle
  • gn  english sin. compl.
  • it  inglese
  • ja  英語
  • nl  Engels
  • oc  anglés
  • pt  inglês
  • ru  Английский язык
  • sw  Kiingereza
  • tmh  Taglinzit
  • zh  英语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Germànica > Occidental>, <Àfrica > Angola>, <Àfrica > Benín>, <Àfrica > Botswana>, <Àfrica > Burkina Faso>, <Àfrica > Burundi>, <Àfrica > Camerun>, <Àfrica > Congo>, <Àfrica > Costa d'Ivori>, <Àfrica > Eritrea>, <Àfrica > Etiòpia>, <Àfrica > Gabon>, <Àfrica > Gàmbia>, <Àfrica > Ghana>, <Àfrica > Kenya>, <Àfrica > Lesotho>, <Àfrica > Libèria>, <Àfrica > Malawi>, <Àfrica > Moçambic>, <Àfrica > Níger>, <Àfrica > Nigèria>, <Àfrica > República Centreafricana>, <Àfrica > República de Sud-àfrica>, <Àfrica > Ruanda>, <Àfrica > Senegal>, <Àfrica > Seychelles>, <Àfrica > Sierra Leone>, <Àfrica > Somàlia>, <Àfrica > Sudan>, <Àfrica > Swazilàndia>, <Àfrica > Tanzània>, <Àfrica > Togo>, <Àfrica > Txad>, <Àfrica > Uganda>, <Àfrica > Zàmbia>, <Àfrica > Zimbabwe>, <Amèrica > Anguilla>, <Amèrica > Antigua i Barbuda>, <Amèrica > Bahames>, <Amèrica > Barbados>, <Amèrica > Belize>, <Amèrica > Bermudes>, <Amèrica > Canadà>, <Amèrica > Dominica>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>, <Amèrica > Grenada>, <Amèrica > Grenlàndia>, <Amèrica > Guadeloupe>, <Amèrica > Guyana>, <Amèrica > Illa Jarvis>, <Amèrica > Illes Caiman>, <Amèrica > Illes Malvines>, <Amèrica > Illes Turks i Caicos>, <Amèrica > Illes Verges (EUA)>, <Amèrica > Illes Verges (Regne Unit)>, <Amèrica > Jamaica>, <Amèrica > Montserrat>, <Amèrica > Saint Christopher i Nevis>, <Amèrica > Saint Lucia>, <Amèrica > Saint Vincent i les Grenadines>, <Amèrica > Saint-Pierre-et-Miquelon>, <Amèrica > Trinitat i Tobago>, <Àsia > Bangla Desh>, <Àsia > Brunei>, <Àsia > Filipines>, <Àsia > Índia>, <Àsia > Iran>, <Àsia > Malàisia>, <Àsia > Mongòlia>, <Àsia > Myanmar>, <Àsia > Nepal>, <Àsia > Pakistan>, <Àsia > Singapur>, <Àsia > Tailàndia>, <Àsia > Xina>, <Europa > Gibraltar>, <Europa > Illa de Man>, <Europa > Illes Fèroe>, <Europa > Irlanda>, <Europa > Jan Mayen>, <Europa > Regne Unit>, <Europa > Svalbard>, <Oceania > Austràlia>, <Oceania > Fiji>, <Oceania > Guam>, <Oceania > Illes Cook>, <Oceania > Illes Mariannes del Nord>, <Oceania > Illes Marshall>, <Oceania > Kiribati>, <Oceania > Micronèsia>, <Oceania > Nauru>, <Oceania > Niue>, <Oceania > Nova Zelanda>, <Oceania > Palau>, <Oceania > Salomó>, <Oceania > Samoa>, <Oceania > Samoa Americana>

Definición
L'anglès és una llengua germànica occidental sorgida dels parlars que, a partir del segle V, van dur a la Gran Bretanya els angles, els saxons i els juts, pobles germànics que procedien de la costa continental de la mar del Nord, concretament de la regió fronterera entre les actuals Alemanya i Dinamarca. Aquest origen geogràfic explica les semblances que encara avui hi ha entre el frisó, el baix alemany i l'anglès. Els primers textos anglesos conservats daten de cap a l'any 700.

El fet que l'anglès s'utilitzi actualment a tots cinc continents i que hagi estat durant els darrers segles la llengua de la principal potència politicoeconòmica mundial, primer de l'Imperi Britànic i després dels Estats Units d'Amèrica, fa que el seu ús com a principal llengua vehicular (de la diplomàcia, de la ciència, del turisme, etc.) s'hagi escampat arreu com mai abans no ho havia fet cap altra llengua i que, doncs, milions de persones l'estudiïn a tot el món. Tot plegat, avui exerceix una forta influència, especialment lèxica, sobre una gran part de les llengües del món.
anticonceptiu postcoital anticonceptiu postcoital

<Ciències de la salut > Farmacologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

DAVI ARMENGOL, Esteve; NIN LUMBIARRES, Josep Maria. Terminologia d'obstetrícia i ginecologia. Barcelona: Nexus Médica, 2004.
ISBN 84-933785-7-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  anticonceptiu postcoital, n m
  • ca  contraceptiu postcoital, n m
  • ca  pastilla de l'endemà, n f
  • ca  píndola de l'endemà, n f
  • ca  píndola postcoital, n f sin. compl.
  • es  anticonceptivo poscoital
  • es  anticonceptivo postcoital
  • es  píldora del día siguiente
  • es  píldora postcoital
  • en  after morning pill
  • en  morning after pill
  • en  postcoital contraceptive

<Ciències de la salut > Farmacologia>

Definición
Anticonceptiu consistent en un comprimit de substàncies hormonals que impedeix la implantació d'un òvul fecundat a la paret de la matriu.

Nota

  • En les denominacions pastilla de l'endemà i píndola de l'endemà es dona a les formes pastilla i píndola el significat propi de la llengua general, ja que estrictament l'anticonceptiu postcoital té forma de comprimit i no de pastilla o píndola.
anticonceptiu postcoital anticonceptiu postcoital

<Ciències de la salut > Bioètica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bioètica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/271/>

  • ca  anticonceptiu postcoital, n m
  • ca  píndola de l'endemà, n f sin. compl.
  • ca  píndola postcoital, n f sin. compl.
  • es  anticonceptivo postcoital, n m
  • es  píldora del día siguiente, n f
  • es  píldora postcoital, n f
  • en  emergency contraceptive, n
  • en  postcoital contraceptive, n

<Bioètica > Reproducció humana>

Definición
Anticonceptiu consistent en un comprimit de substàncies hormonals que impedeix la implantació d'un embrió a la paret de la matriu.