Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "episodi" dentro de todas las áreas temáticas
<Criteris sobre àmbits d'especialitat>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Termes meteorològics: Ús de singular i plural
- ca Ús comptable: pluges (EXEMPLE d'ús d'un episodi), n f
- ca Ús comptable: temperatures (EXEMPLE d'ús d'un valor), n f
- ca Ús comptable: vents (EXEMPLE d'ús d'un episodi), n m
- ca Ús incomptable: pluja (EXEMPLE d'ús d'un fenomen), n f
- ca Ús incomptable: temperatura (EXEMPLE d'ús d'una magnitud), n f
- ca Ús incomptable: vent (EXEMPLE d'ús d'un fenomen), n m
<Criteris lingüístics > Criteris sobre àmbits d'especialitat>
Definición
- Quan es fa referència al fenomen o a la magnitud en si, es tracta de noms incomptables. És a dir, són noms que no poden ser comptats (no se'ls pot aplicar un numeral), ni tampoc poden ser quantificats (no se'ls pot aplicar una unitat de mesura). La conseqüència d'aquesta propietat és que són noms que només s'utilitzen en singular.
. Aquest ús és el més habitual, tant en llengua general com en l'àmbit de la meteorologia.
Ex. 1: La previsió de pluja fa baixar el nombre de visitants. (pluja = Fenomen meteorològic consistent en una precipitació de gotes d'aigua procedents de la condensació del vapor d'aigua de l'atmosfera)
Ex. 2: L'anemòmetre permet mesurar la velocitat del vent. (vent = Fenomen meteorològic consistent en un moviment molt perceptible de l'aire sobre la superfície terrestre)
Ex. 3: La temperatura està condicionada, entre altres factors, per la latitud i per l'altitud. (temperatura = Magnitud física que mesura en graus l'energia cinètica mitjana de les molècules de l'aire)
- Quan es fa referència a un episodi concret del fenomen o a un valor concret de la magnitud, passen a ser noms comptables o, almenys, noms molt propers als noms comptables. És a dir, són noms que es poden entendre com a materialitzacions concretes dels fenòmens i, per tant, poden ser utilitzats en plural quan el context ho requereix. (No és habitual, però, quantificar-los: *dues pluges,* tres vents, *sis temperatures, etc.)
. Aquest ús és propi sobretot de textos d'informació meteorològica, en què és necessari referir-se a concrecions múltiples d'un fenomen en punts diferents d'una àrea geogràfica.
Ex. 1: Es preveuen pluges disperses d'intensitat variable. (pluja = Cadascun dels episodis de pluja en una àrea diversa o en moments diferents)
Ex. 2: Els vents de ponent són els més freqüents a Barcelona; La rosa dels vents; Els vents alisis. (vent = Cadascuna de les bufades de vent en direccions diverses o en moments diferents)
Ex. 3: Contrast entre les temperatures màximes i les temperatures mínimes a tot el país. (temperatura = Cadascun dels valors que pren la temperatura en punts diversos o en moments diferents)
En els contextos més habituals, doncs (referits sovint a una sola zona i a una sola franja de temps), és preferible l'ús en singular; en canvi, en contextos en què es posen en joc zones diverses d'una mateixa àrea o franges de temps diferents, és adequat l'ús en plural.
Nota
- 1. A més dels usos en plural, cal tenir en compte que sovint també es pot fer referència al significat d'episodi d'un fenomen o valor d'una magnitud per mitjà de formes més específiques: plugims, gotellades, ruixats, xàfecs, tempestes, etc. per als episodis de pluja; airades, ventijols, embats, ràfegues, ventades, etc. per als episodis de vent, i valors, màximes, mínimes, etc. per als valors que pren la temperatura.
-
2. Podeu consultar el document de criteri original, La temperatura i la pluja? O també podem dir les temperatures i les pluges?, en el blog del TERMCAT
(termcat.blog.gencat.cat/2016/06/23/la-temperatura-i-la-pluja-o-tambe-podem-dir-les-temperatures-i-les-pluges/).
<Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Termes meteorològics: Ús de singular i plural
- ca Ús comptable: pluges (EXEMPLE d'ús d'un episodi), n f
- ca Ús comptable: temperatures (EXEMPLE d'ús d'un valor), n f
- ca Ús comptable: vents (EXEMPLE d'ús d'un episodi), n m
- ca Ús incomptable: pluja (EXEMPLE d'ús d'un fenomen), n f
- ca Ús incomptable: temperatura (EXEMPLE d'ús d'una magnitud), n f
- ca Ús incomptable: vent (EXEMPLE d'ús d'un fenomen), n m
<Física > Meteorologia>
Definición
- Quan es fa referència al fenomen o a la magnitud en si, es tracta de noms incomptables. És a dir, són noms que no poden ser comptats (no se'ls pot aplicar un numeral), ni tampoc poden ser quantificats (no se'ls pot aplicar una unitat de mesura). La conseqüència d'aquesta propietat és que són noms que només s'utilitzen en singular.
. Aquest ús és el més habitual, tant en llengua general com en l'àmbit de la meteorologia.
Ex. 1: La previsió de pluja fa baixar el nombre de visitants. (pluja = Fenomen meteorològic consistent en una precipitació de gotes d'aigua procedents de la condensació del vapor d'aigua de l'atmosfera)
Ex. 2: L'anemòmetre permet mesurar la velocitat del vent. (vent = Fenomen meteorològic consistent en un moviment molt perceptible de l'aire sobre la superfície terrestre)
Ex. 3: La temperatura està condicionada, entre altres factors, per la latitud i per l'altitud. (temperatura = Magnitud física que mesura en graus l'energia cinètica mitjana de les molècules de l'aire)
- Quan es fa referència a un episodi concret del fenomen o a un valor concret de la magnitud, passen a ser noms comptables o, almenys, noms molt propers als noms comptables. És a dir, són noms que es poden entendre com a materialitzacions concretes dels fenòmens i, per tant, poden ser utilitzats en plural quan el context ho requereix. (No és habitual, però, quantificar-los: *dues pluges,* tres vents, *sis temperatures, etc.)
. Aquest ús és propi sobretot de textos d'informació meteorològica, en què és necessari referir-se a concrecions múltiples d'un fenomen en punts diferents d'una àrea geogràfica.
Ex. 1: Es preveuen pluges disperses d'intensitat variable. (pluja = Cadascun dels episodis de pluja en una àrea diversa o en moments diferents)
Ex. 2: Els vents de ponent són els més freqüents a Barcelona; La rosa dels vents; Els vents alisis. (vent = Cadascuna de les bufades de vent en direccions diverses o en moments diferents)
Ex. 3: Contrast entre les temperatures màximes i les temperatures mínimes a tot el país. (temperatura = Cadascun dels valors que pren la temperatura en punts diversos o en moments diferents)
En els contextos més habituals, doncs (referits sovint a una sola zona i a una sola franja de temps), és preferible l'ús en singular; en canvi, en contextos en què es posen en joc zones diverses d'una mateixa àrea o franges de temps diferents, és adequat l'ús en plural.
Nota
- 1. A més dels usos en plural, cal tenir en compte que sovint també es pot fer referència al significat d'episodi d'un fenomen o valor d'una magnitud per mitjà de formes més específiques: plugims, gotellades, ruixats, xàfecs, tempestes, etc. per als episodis de pluja; airades, ventijols, embats, ràfegues, ventades, etc. per als episodis de vent, i valors, màximes, mínimes, etc. per als valors que pren la temperatura.
-
2. Podeu consultar el document de criteri original, La temperatura i la pluja? O també podem dir les temperatures i les pluges?, en el blog del TERMCAT
(termcat.blog.gencat.cat/2016/06/23/la-temperatura-i-la-pluja-o-tambe-podem-dir-les-temperatures-i-les-pluges/).
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca complicació prepart durant l'episodi d'assistència mèdica
- en antepartum complication during episode of care
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Complicacions de l'embaràs, el part i el puerperi>
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca depressió endògena d'episodi únic
- en single episode endogenous depression
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Trastorns mentals>
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca depressió monopolar d'episodi únic
- en single episode monopolar depression
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Trastorns mentals>
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca depressió psicòtica d'episodi únic
- en single episode psychotic depression
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Trastorns mentals>
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>
- ca episodi de contaminació, n m
- es episodio de contaminación
- fr épisode de pollution
- en pollution episode
<Gestió ambiental > Política > Vectors > Ambient atmosfèric>
Definición
Nota
- En un episodi de contaminació la presència de contaminants a l'atmosfera supera el llindar de tolerància per a les persones, i per això es produeix un augment significatiu de malalties o defuncions.
<Medi ambient > Gestió ambiental>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>
- ca episodi de contaminació, n m
- es episodio de contaminación
- fr épisode de pollution
- en pollution episode
<Gestió ambiental > Política > Vectors > Ambient atmosfèric>
Definición
Nota
- En un episodi de contaminació la presència de contaminants a l'atmosfera supera el llindar de tolerància per a les persones, i per això es produeix un augment significatiu de malalties o defuncions.
<Salut mental>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca episodi esquizofrènic agut, n m
<Salut mental>
Definición
<Ciències de la salut > Salut mental. Psiquiatria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>
- ca episodi mixt, n m
- es episodio mixto, n m
- fr épisode mixte, n m
- en mixed episode, n
- de gemischte Episode, n f
<Psiquiatria > Psiquiatria clínica>
