Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "eruga" dentro de todas las áreas temáticas

0 CRITERI Denominació de marca comercial (1): Generalitats 0 CRITERI Denominació de marca comercial (1): Generalitats

<Criteris>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació de marca comercial (1): Generalitats
  • ca  Nom de marca adaptat (Cellon): cel·lo (EXEMPLE), n m
  • ca  Nom de marca evitat (Biobrick): biopeça (EXEMPLE), n f
  • ca  Nom de marca evitat (Blu Tack): pasta adhesiva (EXEMPLE), n f
  • ca  Nom de marca evitat (Carpule): cartutx d'anestèsia (EXEMPLE), n m
  • ca  Nom de marca evitat (Cello): cinta adhesiva (EXEMPLE), n f
  • ca  Nom de marca evitat (Ratrac): màquina trepitjaneu (EXEMPLE), n f
  • ca  Nom de marca evitat (Ratrac): eruga (EXEMPLE), n f sin. compl.

<Criteris lingüístics > Criteris sobre àmbits d'especialitat>

Definición
El Consell Supervisor del TERMCAT recomana els criteris generals següents per al tractament de les denominacions i equivalents procedents de marques comercials:

(1) Sempre que sigui possible, s'han d'evitar les denominacions basades en una marca registrada, ja que la utilització d'una marca concreta com a denominació podria discriminar la resta de marques.
. Per a facilitar la identificació del terme, es pot fer constar en una nota el nom de la marca amb què és més conegut el concepte, amb una fórmula del tipus "L'x / Els x es coneix/en sovint amb la forma y, que és una marca comercial".
Ex.: [català] biopeça, n f | Nota: Les biopeces es coneixen sovint amb la forma Biobrick, que és una marca comercial.
(2) Tot i això, en determinats casos es poden fixar denominacions procedents de marques (per extensió d'ús, documentació abundant, internacionalitat, etc.), seguint els criteris següents:
- S'ha d'escriure la denominació amb minúscula inicial i sense cap símbol de marca registrada (a més d'altres possibles adaptacions), igual com es fa amb qualsevol denominació. El motiu és que un nom de marca no adaptat no tindria un valor genèric, sinó que designaria exclusivament els referents d'aquella marca.
- S'ha de fer constar en una nota l'origen com a marca de la forma aprovada, amb un esment explícit a la marca, per mitjà d'una fórmula del tipus "La denominació x prové de la marca comercial y".
(3) Els equivalents poden ser adaptacions de marques comercials si es documenten així en fonts fiables, seguint els criteris següents:
- S'ha de fer constar en una nota la referència a l'origen com a marca de la forma aprovada, amb un esment explícit a la marca, per mitjà d'una fórmula similar.
Ex.: [anglès] ice machine, n; ice resurfacer, n; zamboni, n | Nota: L'equivalent anglès zamboni prové de la marca comercial Zamboni, deguda al nom de l'inventor de la màquina (Frank J. Zamboni).

Els arguments que avalen aquest tractament són els següents:
a) El marc legal és poc clar: el preàmbul de la Llei de marques diu que la llei "habilita el titular per impedir la reproducció de la seva marca en diccionaris, si això perjudica el seu caràcter distintiu"; en canvi, l'article 35 afirma que "Si la reproducció d'una marca en un diccionari, una enciclopèdia o una obra de consulta similar fa la impressió que constitueix el terme genèric dels béns o serveis per als quals està registrada la marca, l'editor, a petició del titular de la marca, ha de vetllar perquè la seva reproducció vagi acompanyada, com a màxim en l'edició següent de l'obra, de la indicació que diu que es tracta d'una marca registrada".
b) La doctrina establerta pel TERMCAT l'any 1990 (Manlleus i calcs lingüístics en els treballs de terminologia catalana) assenyalava la necessitat d'evitar les denominacions procedents de marques comercials.
c) Les obres lexicogràfiques de diferents llengües en fan un tractament desigual: hi ha adopcions directes del nom comercial, adaptacions amb indicació de procedència (en l'interior de la definició, a l'encapçalament, com a informació etimològica), adaptacions sense indicació de procedència i evitació de la utilització dels noms de marca.
d) En terminografia catalana es documenta el mateix tractament desigual.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació de marca comercial (2): WhatsApp, whatsapp, whatsap, watsap, wassap o wasap?, CRITERI Denominació de marca comercial (3): Fer / escriure / enviar un missatge de WhatsApp, fer / escriure / enviar un whatsap, whatsappejar o whatsapejar?, CRITERI Denominació de marca comercial (4): Wi-Fi o wifi?; masculí o femení? i CRITERI Denominació de marca comercial (5): tapaboques, braga, calces, buff® o buf?
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominacions procedents de marques comercials: Proposta de tractament, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-marques-comercials.pdf).
balladores balladores

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  balladores, n f pl
  • ca  arracades, n f pl sin. compl.
  • ca  balladors, n m pl sin. compl.
  • ca  paltruc d'eruga, n m sin. compl.
  • ca  arracades de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  ballaruga, n f alt. sin.
  • ca  ballarugues, n f pl alt. sin.
  • ca  bellugadís, n m alt. sin.
  • ca  bellugadís gros, n m alt. sin.
  • ca  bellugadissa, n f alt. sin.
  • ca  belluguet gros, n m alt. sin.
  • ca  belluguets, n m pl alt. sin.
  • ca  campanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  campanetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
  • ca  escarabatons, n m pl alt. sin.
  • ca  fanalets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba tremoluda, n f alt. sin.
  • ca  sabatetes, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  timbaleres, n f pl alt. sin.
  • ca  timbals, n m pl alt. sin.
  • ca  xinel·la de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  xinel·les de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  balleruga, n f var. ling.
  • ca  poltre d'eruga, n m var. ling.
  • ca  poltriu d'erugues, n m var. ling.
  • ca  poltriu d'orugues, n m var. ling.
  • ca  poltrú d'oruga, n m var. ling.
  • ca  xinella de la Mare de Déu, n f var. ling.
  • nc  Briza maxima L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  balladores, n f pl
  • ca  arracades, n f pl sin. compl.
  • ca  balladors, n m pl sin. compl.
  • ca  paltruc d'eruga, n m sin. compl.
  • ca  arracades de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  ballaruga, n f alt. sin.
  • ca  ballarugues, n f pl alt. sin.
  • ca  bellugadís, n m alt. sin.
  • ca  bellugadís gros, n m alt. sin.
  • ca  bellugadissa, n f alt. sin.
  • ca  belluguet gros, n m alt. sin.
  • ca  belluguets, n m pl alt. sin.
  • ca  campanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  campanetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
  • ca  escarabatons, n m pl alt. sin.
  • ca  fanalets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba tremoluda, n f alt. sin.
  • ca  sabatetes, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  timbaleres, n f pl alt. sin.
  • ca  timbals, n m pl alt. sin.
  • ca  xinel·la de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  xinel·les de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  balleruga, n f var. ling.
  • ca  poltre d'eruga, n m var. ling.
  • ca  poltriu d'erugues, n m var. ling.
  • ca  poltriu d'orugues, n m var. ling.
  • ca  poltrú d'oruga, n m var. ling.
  • ca  xinella de la Mare de Déu, n f var. ling.
  • nc  Briza maxima L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

conductor de màquina trepitjaneu | conductora de màquina trepitjaneu conductor de màquina trepitjaneu | conductora de màquina trepitjaneu

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  conductor de màquina trepitjaneu | conductora de màquina trepitjaneu, n m, f
  • ca  conductor d'eruga | conductora d'eruga, n m, f sin. compl.
  • es  conductor de máquina pisanieve | conductora de máquina pisanieve
  • fr  conducteur d'engin de damage | conductrice d'engin de damage
  • en  half-track driver

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Personal>

Definición
Persona que s'ocupa de menar una màquina trepitjaneu.
conductor de màquina trepitjaneu | conductora de màquina trepitjaneu conductor de màquina trepitjaneu | conductora de màquina trepitjaneu

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

  • ca  conductor de màquina trepitjaneu | conductora de màquina trepitjaneu, n m, f
  • ca  conductor d'eruga | conductora d'eruga, n m, f sin. compl.
  • es  conductor de máquina pisanieve | conductora de máquina pisanieve
  • fr  conducteur d'engin de damage | conductrice d'engin de damage
  • en  half-track driver

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Personal>

Definición
Persona que s'ocupa de menar una màquina trepitjaneu.
cua d'escorpí cua d'escorpí

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua d'escorpí, n f
  • ca  herba d'eruga, n f alt. sin.
  • ca  llengua d'ovella, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  llengua de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  orella de llebre, n f alt. sin.
  • ca  orella de ratolí, n f alt. sin.
  • ca  orelleta de burro, n f alt. sin.
  • ca  orelleta de llebre, n f alt. sin.
  • ca  orelleta de ruc, n f alt. sin.
  • ca  orelletes de conill, n f pl alt. sin.
  • ca  orellola, n f alt. sin.
  • ca  llengua de borrego, n f var. ling.
  • nc  Scorpiurus muricatus L. subsp. subvillosus (L.) Thell.
  • nc  Scorpiurus subvillosus L. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

cua d'escorpí cua d'escorpí

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua d'escorpí, n f
  • ca  herba d'eruga, n f alt. sin.
  • ca  llengua d'ovella, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  llengua de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  orella de llebre, n f alt. sin.
  • ca  orella de ratolí, n f alt. sin.
  • ca  orelleta de burro, n f alt. sin.
  • ca  orelleta de llebre, n f alt. sin.
  • ca  orelleta de ruc, n f alt. sin.
  • ca  orelletes de conill, n f pl alt. sin.
  • ca  orellola, n f alt. sin.
  • ca  llengua de borrego, n f var. ling.
  • nc  Scorpiurus muricatus L. subsp. subvillosus (L.) Thell.
  • nc  Scorpiurus subvillosus L. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

cuc de seda cuc de seda

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cuc de seda, n m
  • ca  eruga de la seda, n f sin. compl.
  • es  gusano de la seda
  • es  oruga de la seda
  • fr  ver à soie
  • en  silkworm

<Agricultura > Fitopatologia>

Definición
Lepidòpter, Bombyx mori.
eruga barrinadora del gerani eruga barrinadora del gerani

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  eruga barrinadora del gerani, n f
  • ca  barrinador del gerani, n m sin. compl.

<Agricultura > Fitopatologia>

Definición
Lepidòpter licènid, Cacyreus marshalique ataca els geranis.
eruga bruixa nord-americana eruga bruixa nord-americana

<Zoologia > Insectes>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  eruga bruixa nord-americana, n f
  • en  hagmoth
  • en  hagmoth caterpillar
  • nc  Phobetron pithecium

<Zoologia > Insectes>