Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "eruga" dentro de todas las áreas temáticas

herba d'eruga herba d'eruga

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba d'eruga, n f
  • ca  herba eriçada, n f alt. sin.
  • ca  orella de llebre, n f alt. sin.
  • nc  Scorpiurus muricatus L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

herba d'eruga herba d'eruga

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba d'eruga, n f
  • ca  herba eriçada, n f alt. sin.
  • ca  orella de llebre, n f alt. sin.
  • nc  Scorpiurus muricatus L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

lòfir del pi lòfir del pi

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  lòfir del pi, n m
  • ca  eruga falsa del pi, n f sin. compl.
  • es  diprion
  • es  lofiro
  • fr  lophyre

<Agricultura > Fitopatologia>

Definición
Himenòpter tentredínids, Diprion pinii i Diprion sertifer, que forma colònies que danyen les agulles del pi.
piral de la vinya piral de la vinya

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  piral de la vinya, n m
  • ca  cuc revoltó, n m sin. compl.
  • ca  cuc verd de la vinya, n m sin. compl.
  • ca  eruga del pàmpol, n f sin. compl.
  • es  gusano revoltón
  • es  gusano verde de la vid
  • es  piral de la vid
  • es  sapo
  • fr  pyrale de la vigne

<Agricultura > Fitopatologia>

Definición
Lepidòpter tortrícid, Sparganothis pilleriana.
processionària del pi processionària del pi

<Agricultura > Fitopatologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  processionària del pi, n f
  • ca  eruga del pi, n f sin. compl.
  • ca  eruga gregària, n f sin. compl.
  • es  procesionaria del pino, n f
  • fr  processionnaire du pin, n f
  • nc  Thaumetopoea pytiocampa

<Agricultura > Fitopatologia>

Definición
Lepidòpter que, en fase d'eruga, es desplaça en grup fent llargues fileres, forma bosses als arbres per protegir-se i defolia els pins.

Nota

  • La denominació eruga gregària té un valor genèric, que val per a tots els tipus de processionàries.
processionària del roure processionària del roure

<Agricultura > Fitopatologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  processionària del roure, n f
  • ca  eruga del roure, n f sin. compl.
  • es  procesionaria del roble, n f
  • nc  Thaumetopoea processionea

<Agricultura > Fitopatologia>

Definición
Lepidòpter que defolia el roure.
ravenissa blanca ravenissa blanca

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ravenissa blanca, n f
  • ca  cap blanc, n m alt. sin.
  • ca  caps blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  cardet, n m alt. sin.
  • ca  citró, n m alt. sin.
  • ca  citró blanc, n m alt. sin.
  • ca  citrons, n m pl alt. sin.
  • ca  eruga silvestre, n f alt. sin.
  • ca  erviana, n f alt. sin.
  • ca  erviana blanca, n f alt. sin.
  • ca  flor blanca, n f alt. sin.
  • ca  herbes blanques, n f pl alt. sin.
  • ca  morritort, n m alt. sin.
  • ca  ravenell, n m alt. sin.
  • ca  ravenell blanc, n m alt. sin.
  • ca  ravenissa, n f alt. sin.
  • ca  ravenissa comuna, n f alt. sin.
  • ca  ravenisses, n f pl alt. sin.
  • ca  ravenisses blanques, n f pl alt. sin.
  • ca  ruca, n f alt. sin.
  • ca  arviana, n f var. ling.
  • ca  capblancs, n m pl var. ling.
  • ca  citró, n f var. ling.
  • ca  garbiana blanca, n f var. ling.
  • ca  ravanell, n m var. ling.
  • ca  ravanissa, n f var. ling.
  • ca  raveníssia, n f var. ling.
  • ca  revenell, n m var. ling.
  • nc  Diplotaxis erucoides (L.) DC.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

ravenissa blanca ravenissa blanca

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ravenissa blanca, n f
  • ca  cap blanc, n m alt. sin.
  • ca  caps blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  cardet, n m alt. sin.
  • ca  citró, n m alt. sin.
  • ca  citró blanc, n m alt. sin.
  • ca  citrons, n m pl alt. sin.
  • ca  eruga silvestre, n f alt. sin.
  • ca  erviana, n f alt. sin.
  • ca  erviana blanca, n f alt. sin.
  • ca  flor blanca, n f alt. sin.
  • ca  herbes blanques, n f pl alt. sin.
  • ca  morritort, n m alt. sin.
  • ca  ravenell, n m alt. sin.
  • ca  ravenell blanc, n m alt. sin.
  • ca  ravenissa, n f alt. sin.
  • ca  ravenissa comuna, n f alt. sin.
  • ca  ravenisses, n f pl alt. sin.
  • ca  ravenisses blanques, n f pl alt. sin.
  • ca  ruca, n f alt. sin.
  • ca  arviana, n f var. ling.
  • ca  capblancs, n m pl var. ling.
  • ca  citró, n f var. ling.
  • ca  garbiana blanca, n f var. ling.
  • ca  ravanell, n m var. ling.
  • ca  ravanissa, n f var. ling.
  • ca  raveníssia, n f var. ling.
  • ca  revenell, n m var. ling.
  • nc  Diplotaxis erucoides (L.) DC.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

tractor agrícola d'erugues tractor agrícola d'erugues

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  tractor agrícola d'erugues, n m
  • ca  tractor de cadenes, n m sin. compl.
  • ca  tractor eruga, n m sin. compl.
  • es  tractor de cadenas, n m
  • es  tractor oruga, n m
  • fr  tracteur agricole à chenilles, n m
  • en  track-type tractor, n

<Enginyeria forestal>

tractor de cadenes tractor de cadenes

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  tractor de cadenes, n m
  • ca  tractor eruga, n m sin. compl.
  • es  tractor de cadenas
  • es  tractor oruga
  • fr  chenillard
  • fr  tracteur à chenilles
  • it  trattore a cingoli
  • it  trattore cingolato
  • en  track-type tractor
  • en  tracklaying tractor
  • de  Kettenschlepper
  • de  Raupenschlepper

<Maquinària i equip agropecuari>

Definición
Tractor que es desplaça sobre una cinta metàl·lica articulada que forma part del sistema de tracció, totexercint una feble pressió sobre el sòl que li permet desplaçar-se en terrenys difícils.