Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Texto de la consulta

Condición

Denominación

Nota

Definición

Área temática

Idioma

Categoría léxica

Jerarquía

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "escrit" dentro de todas las áreas temáticas

àntrax de l'escrot

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca àntrax de l'escrot
en carbuncle of scrotum

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell genitourinari>

abscés de l'escrot

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

ca abscés de l'escrot
en abscess of scrotum

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell genitourinari>

akhvakh

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca akhvakh
cod Ашwалlи мицlи (Ashvalkhi mitskhi)
ar الأكهفاخية
cy Akhvakh
de Achwachisch
en Akhvakh
es akhvakh
eu akhwakhera
fr akhvakh
gn akvak
it akhvakh
ja アフバフ語
nl Achvach
pt akhvakh
ru Ахвахский язык
tmh Takhvakht
zh 阿克瓦克语
scr Sense tradició escrita

<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Andi>, <Àsia > Rússia>

Definición

Els akhvakhs constitueixen un dels molts grups ètnics petits de la República del Daguestan. Com els altres pobles andi-dido, són molt similars als àvars en les seves tradicions i cultura, per la seva història comuna ja des dels temps del kanat de l'Avaristan. El principal element diferenciador és la llengua.

La llengua akhvakh té dos blocs dialectals principals: akhvakh septentrional i akhvakh meridional. Les diferències entre tots dos són molt grans i els parlants d'ambdues varietats es comuniquen interdialectalment en llengua àvar. El vocabulari de l'akhvakh s'ha conservat bastant bé, tot i els nombrosos manlleus de l'àrab, l'àvar i el rus. Una particularitat que el diferencia de les llengües que l'envolten és que ha desenvolupat un sistema de concordança de la persona amb el verb.

L'akhvakh és una llengua oral i mai no se n'ha creat una norma estàndard. Tampoc no ha estat mai ensenyada a l'escola i, des de principi del segle XX, amb la introducció del poder soviètic, s'ha vist reduïda a un ús exclusivament domèstic; per a tots els altres àmbits la llengua de comunicació és l'àvar i, de vegades, el rus. L'escolarització és en àvar a l'educació primària i en rus a la secundària. Pràcticament tots els akhvakh són plurilingües.

La pèrdua de les tradicions, del folklore i de la tradicional endogàmia akhvakh (hi ha un important creixement dels matrimonis mixtos) ha implicat també la pèrdua dels usos lingüístics associats a aquestes manifestacions culturals.

La llengua akhvakh ha estat poc estudiada, tot i que a partir dels anys 1940 s'han publicat alguns estudis lingüístics sobre l'idioma. Hi ha també textos publicats amb materials en llengua akhvakh, inclòs un recull de contes de 1949.

Hi ha una comunitat akhvakh a l'Azerbaidjan, al districte Zakatala, en un poble anomenat Akhakh-Dere. És un assentament fundat fa 150 o 200 anys i hi viuen entre 1.000 i 2.000 persones que parlen una variant de la llengua molt semblant al dialecte septentrional.

akuntsú

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca akuntsú
ca akunsu sin. compl.
ca akunt'su sin. compl.
ca akuntsu sin. compl.
cy Akuntsú
de Akuntsu
de Akunsu sin. compl.
de Akunt'su sin. compl.
de Akuntsú sin. compl.
en Akuntsu
en Akunsu sin. compl.
en Akunt'su sin. compl.
eu akuntsuera
fr akuntsu
gn akuntsu
gn akunsu sin. compl.
gn akunt'su sin. compl.
gn akuntsu sin. compl.
it akuntsu
it akunsu sin. compl.
it akunt'su sin. compl.
it akuntsú sin. compl.
ja アクンツ語
ja アクンス語 sin. compl.
nl Akuntsú
nl Akunsu sin. compl.
nl Akunt'su sin. compl.
nl Akuntsu sin. compl.
pt akuntsú
pt akunsu sin. compl.
pt akunt'su sin. compl.
pt akuntsu sin. compl.
ru Акунтсу
ru Акунсу sin. compl.
ru Акунцу sin. compl.
zh 阿昆苏语
zh 阿昆簇 sin. compl.
zh 阿昆苏 sin. compl.
zh 阿昆特苏 sin. compl.
scr Sense tradició escrita
num Sistema aràbic

<Tupí > Tuparí>, <Amèrica > Brasil>

Definición

La llengua akuntsú és parlada per un grup indígena molt petit contactat oficialment el 1995 pels serveis de protecció als indis del govern brasiler i que havia viscut fins aleshores en aïllament gairebé complet. Segons el relat dels akuntsús mateixos, vers el 1980 un grup d'homes blancs va exterminar brutalment una quinzena de membres de la tribu.

Akuntsu significa 'els altres indis' en la llengua del grup veí kanoé.

Els akuntsús entenen parcialment el mequens.

Les anàlisis que tenim ara per ara de l'akuntsú no permeten determinar si és una varietat dialectal del mequens o si són llengües diferenciades. Akuntsú i mequens presenten semblances de vocabulari, però també moltes divergències. Encara no se n'ha comparat la gramàtica.

anambè

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca anambè
ca anambé sin. compl.
ar الأنامبية
cy Anambè
cy Anambé sin. compl.
de Anambé
de Anambe sin. compl.
en Anambé
es anambé
eu anambeera
eu anambe sin. compl.
eu anambé sin. compl.
fr anambé
gn anambe
gn anambé sin. compl.
it anambè
it anambé sin. compl.
ja アナンベ語
nl Anambé
nl Anambè sin. compl.
pt anambé
ru Анамбе
zh 阿纳姆贝语
zh 阿纳姆贝 sin. compl.
scr Sense tradició escrita
num Sistema aràbic

<Tupí>, <Amèrica > Brasil>

Definición

L'anambè és una llengua estretament emparentada amb el tenetehara, l'amanayé i el turiwara. Els anambès són originaris del costat occidental del riu Tocantins. Durant el segle XIX, conflictes amb els blancs i amb altres pobles indígenes els van fer traslladar cap al territori que ocupen actualment. Vers el 1960 la població anambè havia sofert una forta davallada demogràfica, a causa del xarampió i del fet que moltes dones marxaven de la comunitat en casar-se amb homes blancs. Durant les darreres dècades s'ha anat recuperant a poc a poc.

Els anambès mantenen relacions comercials amb la població no indígena. Des de fa unes quantes generacions, són freqüents els casaments interètnics, que aporten nous membres al grup. A la dècada del 1980 parlaven anambè amb fluïdesa només els individus més grans de 40 anys. Els joves l'entenien, però no solien parlar-lo. Ara resten ja molt pocs parlants competents.

andi

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca andi
cod КъIваннаб мицци (Kwannab mitxtxi)
ar الأنديّة
cy Andi
de Andisch
en Andi
es andi
eu andiera
fr andi
gn andi
it andi
ja アンディ語
nl Andi
pt andi
ru Андийский язык
tmh andi
tmh Tandit
zh 安迪语
scr Sense tradició escrita

<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Andi>, <Àsia > Rússia>

Definición

Els andis constitueixen un dels molts grups ètnics de la República del Daguestan. Com els altres pobles andi-dido, són molt similars als àvars en les seves tradicions i cultura, per la seva història comuna ja des dels temps del kanat de l'Avaristan. El principal element diferenciador és la llengua.

L'andi és una llengua oral i no s'ensenya a les escoles. Les llengües de l'educació i dels mitjans de comunicació són l'àvar (parlat per la majoria dels andis i utilitzat generalment com a llengua escrita) i el rus (parlat pels que han estat escolaritzats).

La llengua andi té cinc blocs dialectals principals, tot i que alguns lingüistes els han agrupat en dos: alt andi i baix andi.

Al poble andi (khiani, en llengua andi) s'ha observat que la fonètica i el lèxic de la llengua parlada pels homes difereix lleugerament de la parlada per les dones.

L'andi només es parla a casa i la majoria de la població és bilingüe. L'andi actual té molts manlleus de l'àvar i, durant el segle XX, ha tingut una gran influència del rus. Els joves tenen tendència a assimilar-se amb l'àvar.

El territori andi inclou una extensa vall rodejada de muntanyes. En el passat, els accessos a la vall estaven protegits per torres i fortaleses i els andis es van mantenir relativament aïllats dels diversos invasors de la regió fins a l'arribada de l'Imperi rus; més concretament, fins a l'establiment del poder soviètic.

Actualment, aquest aïllament ha desaparegut i la meitat dels andis ha emigrat cap a les planes daguestàniques, on es troben en entorns avaròfons o russòfons. Aquest fet, unit a la manca de materials didàctics per a l'ensenyament de la llengua, la manca d'un estàndard oficial i el relatiu poc nombre de parlants, fa que l'andi es pugui considerar una llengua amenaçada d'extinció.

S'han elaborat estudis lingüístics i sociolingüístics sobre els andis, així com diverses gramàtiques descriptives, diccionaris i reculls de textos.

arára

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca arára
ca ajujure sin. compl.
ca apingui sin. compl.
ca arára do Pará sin. compl.
ca parirí sin. compl.
cod opinadkóm
cod u-kara-ngmã
cod wogarangma
ar أرارا
cy Arára
cy Ajujure sin. compl.
cy Arára do Apingui sin. compl.
cy Arára do Pará sin. compl.
cy Parirí sin. compl.
de Arara
de Ajujure sin. compl.
de Apingui sin. compl.
de Arára do Pará sin. compl.
de Parirí sin. compl.
en Arara
en Ajujure sin. compl.
en Apingui sin. compl.
en Arára sin. compl.
en Arára do Pará sin. compl.
es ajujure
es apingui sin. compl.
es arára do Pará sin. compl.
es parirí sin. compl.
eu ararera
eu ajujure sin. compl.
eu apingui sin. compl.
eu arára sin. compl.
eu arára do Pará sin. compl.
fr arara
fr ajujure sin. compl.
fr apingui sin. compl.
fr arára do Pará sin. compl.
fr parirí sin. compl.
gl arara
gl ajujure sin. compl.
gl apingui sin. compl.
gl arara do Pará sin. compl.
gl parirí sin. compl.
it arara
it ajujure sin. compl.
it apingui sin. compl.
it arára do Pará sin. compl.
it parirí sin. compl.
ja アララ語
nl Arára
nl Ajujure sin. compl.
nl Apingui sin. compl.
nl Arára do Pará sin. compl.
nl Parirí sin. compl.
pt arára
pt ajujure sin. compl.
pt apingui sin. compl.
pt arára do Pará sin. compl.
pt parirí sin. compl.
ru Арара
ru Апинги sin. compl.
ru Парири sin. compl.
ru Арара-ду-пара sin. compl.
zh 阿拉拉语
zh 帕拉州的阿拉拉语、阿约约勒、阿平圭、帕里里 sin. compl.
scr Sense tradició escrita

<Carib > Amazones meridional > Ararà>, <Amèrica > Brasil>

Definición

Sembla que els arára es van establir al marge esquerre del riu Xingu, prop d'Altamira, a mitjan segle XIX. Anteriorment s'havien desplaçat pel curs mitjà d'aquest riu, per tots dos marges. Els enemics tradicionals dels arára han estat els kayapó, els jurúna i, més tardanament, els xipaya.

A la dècada de 1940 es va pensar que els arára s'havien extingit. Se'n va tornar a tenir notícies cap a 1970, amb la construcció de la carretera Transamazônica, que va ocupar àrees de caça dels arára i va tallar la interacció entre els diferents subgrups. Després d'uns quants intents fallits, a partir de 1981 es van anar trobant diversos grups arára desvinculats els uns dels altres.

Fins al 1990 els arára eren majoritàriament monolingües. Amb la introducció d'una escola, els infants i els joves van començar a utilitzar sovint el portuguès, fins al punt de substituir la llengua arára. Com a mínim fins al 1994, la gent gran era encara monolingüe.

El nom arára pot crear confusió, atès que hi ha altres llengües sud-americanes que duen el mateix nom.

artxi

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca artxi
cod Аршаттен чIат (Arshatten txat)
ar الأرتشية
cy Archi
de Artschinisch
en Archi
es archi
eu archiera
fr archi
gn archi
it arci
ja アルチ語
nl Arshi
pt archi
ru Арчинский язык
tmh Tartcict
zh 阿齐语
scr Sense tradició escrita

<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Lesguiana>, <Àsia > Rússia>

Definición

Els artxis (o arshishtib) constitueixen un dels grups ètnics més petits i desconeguts del Daguestan. Són originaris de la zona muntanyosa a l'interior del sud de la república i viuen en una àrea molt inaccessible del Caucas; les poblacions es troben a una altitud de 2.000 metres i durant bona part de l'any queden aïllats de la resta del territori. Al llarg de la seva història han tingut vincles socials i polítics estrets amb els pobles lak i àvar.

La llengua artxi no té dialectes i rep el nom de la localitat principal on és parlada. És la llengua de la branca lesguiana més diferent de totes pel fet de ser parlada en un enclavament lingüístic envoltat de territoris de llengües de branques diferents (lak i àvar), les quals l'han influïda al llarg de la seva història, juntament amb el rus.

L'artxi només té ús oralment com a llengua familiar, no s'escriu. Per escriure i per comunicar-se amb la resta de pobles de l'entorn, els artxis han fet servir normalment la llengua àvara. Malgrat això, el seu aïllament a la muntanya els ha permès de conservar la llengua i cultura pròpies. L'artxi tampoc s'ensenya a l'escola: els primers cinc anys d'ensenyament primari els nens artxis aprenen àvar i, després, rus.

Com la resta de llengües del Daguestan amb poc nombre de parlants, avui dia l'artxi presenta greus problemes de supervivència, tant per l'àmplia difusió actual del rus com per l'expansió cultural històrica de l'àvar. A això cal sumar-hi el fet que els parlants no identifiquen la llengua com a part essencial de la seva identitat com a poble, l'emigració per motius econòmics a zones on es parla rus o àvar i la manca d'un estàndard escrit per ensenyar la llengua als centres escolars.

avà-canoeiro

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca avà-canoeiro
ca ava-canoeiro sin. compl.
ca avá-canoeiro sin. compl.
ca awana sin. compl.
ca canoeiro de Goiás sin. compl.
ar أفا كانويرو
cy Avá-canoeiro
cy Ava-canoeiro sin. compl.
cy Avá-canoeiro sin. compl.
cy Awana sin. compl.
cy Canoeiro de Goiás sin. compl.
de Ava-Canoeiro
de Avá-Canoeiro sin. compl.
de Awana sin. compl.
de Canoeiro de Goiás sin. compl.
en Avá-Canoeiro
en Abá sin. compl.
en Avá sin. compl.
en Ava-Canoeiro sin. compl.
en Awana sin. compl.
en Canoa sin. compl.
en Canoe sin. compl.
en Canoeiro de Goiás sin. compl.
en Canoeiros sin. compl.
es avá-canoeiro
es ava-canoerio sin. compl.
es awana sin. compl.
es canoeiro de Goiás sin. compl.
eu ava-canoeiroera
eu ava-canoeiro sin. compl.
eu avá-canoeiro sin. compl.
eu awana sin. compl.
eu goiasko canoeiroera sin. compl.
fr ava-canoeiro
fr avá-canoeiro sin. compl.
fr awana sin. compl.
fr canoeiro de Goiás sin. compl.
gn ava-kanoeiro
gn ava-canoeiro sin. compl.
gn avá-canoeiro sin. compl.
gn awana sin. compl.
gn canoeiro de Goiás sin. compl.
it ava-canoeiro
it ava-canoeiro sin. compl.
it avá-canoeiro sin. compl.
it awana sin. compl.
it canoeiro de Goiàs sin. compl.
ja アバ・カノエイロ語
ja カノア語 sin. compl.
ja カノエ語 sin. compl.
ja カノエイロ語 sin. compl.
ja アバ語、アワナ語 sin. compl.
ja ゴイアスのカノエイロ語 sin. compl.
nl Avá-Canoeiro
nl Ava-Canoeiro sin. compl.
nl Awana sin. compl.
nl Canoeiro de Goiás sin. compl.
pt avá-canoeiro
pt ava-canoeiro sin. compl.
pt awana sin. compl.
pt canoeiro de Goiás sin. compl.
ru Ава-каноэйро
ru Кануэйро ди Гойас sin. compl.
ru Аба sin. compl.
ru Ава sin. compl.
ru Авана sin. compl.
ru Кануэйрос sin. compl.
ru Ава-кануэйро sin. compl.
zh 阿瓦－卡诺埃罗语
zh 阿瓦那 sin. compl.
zh 阿瓦－卡诺埃罗 sin. compl.
zh 戈亚斯卡诺埃罗语 sin. compl.
scr Sense tradició escrita
num Sistema aràbic

<Tupí > Tupí-guaraní>, <Amèrica > Brasil>

Definición

L'avà-canoeiro no s'ha de confondre amb el canoeiro/rikbaktsà, el kanoé (llengua aïllada) ni el guaratira/kanoè (dialecte del mequens, llengua tuparí). La família tupí-guaraní és la més gran del tronc tupí.

Tot i que se'n té notícia des del segle XVII, els avà-canoeiros mantenen relacions estables amb els pobladors no indígenes més o menys des de 1970, moment en què eren aproximadament 300 persones. Actualment, dels 40 membres del grup ètnic, n'hi ha 15 que viuen en poblats amb neobrasilers i altres indígenes. Alguns grupets (en total uns 25 individus), però, encara romanen aïllats.

Se'ls anomena també caras pretas ('cares fosques') i canoeiros, com altres indígenes brasilers, per l'habilitat en la navegació amb canoes. La llengua presenta diferències dialectals. Es distingeixen bàsicament el dialecte de la zona del Tocantins i el de la zona de l'Araguaia.

No hi ha cap programa educatiu específic per als avà-canoeiros. Els infants rarament van a l'escola, ja que l'única possibilitat seria l'escola dels javaés i la llengua javaé és molt diferent de l'avà-canoeiro. Els grups que mantenen relacions amb no indígenes parlen portuguès. Els que viuen isolats es mantenen totalment monolingües.

Els primers estudis sobre la llengua dels avà-canoeiros (començament del segle XX) l'emparentaven amb el carijó, parlada a São Paulo al segle XVIII. Segons aquests estudis, els avà-canoeiros haurien marxat de São Paulo amb expedicions de cercadors d'or i s'haurien instal·lat a la regió que ocupen ara a la fi del segle XVIII. Estudis més recents i rigorosos, tanmateix, estableixen el parentiu amb les llengües tupí-guaraní del nord de Brasil.

bagvalal

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca bagvalal
cod Багвалал мисIсI (Bagwalal mishsh)
ar الباغفالالية
cy Bagvalal
de Bagwalalisch
de Bagulal sin. compl.
de Bagvalalisch sin. compl.
en Bagvalal
es bagvalal
eu bagvalera
eu bagulalera sin. compl.
eu bagval sin. compl.
eu bagvalalera sin. compl.
fr bagvalal
gn vagvalal
it bagvalal
ja バグバリ語
nl Bagvalal
pt bagvalal
ru Багвалинский язык
ru Багулальский sin. compl.
ru Кванадинский sin. compl.
tmh Tabagvalalt
zh 巴格瓦拉尔语
scr Sense tradició escrita

<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Andi>, <Àsia > Azerbaidjan>, <Àsia > Rússia>

Definición

Els bagvalals constitueixen un dels molts grups ètnics petits de la República del Daguestan. Com els altres pobles andi-dido, són molt similars als àvars en les seves tradicions i cultura (només es distingeixen en petits detalls com, per exemple, la manera de vestir) a causa de la seva història comuna ja des dels temps del kanat de l'Avaristan.

El principal element identificador dels bagvalals és la llengua, que han conservat gràcies al seu aïllament a les muntanyes. Els seus parlants es concentren en sis petits pobles aïllats i de difícil accés al sud-oest de la república, al marge dret del riu Andijskoje Kojsu i turons adjacents.

El bagvalal té tres variants dialectals que reben el nom dels pobles on es parlen. L'únic dialecte que ha estat bastant estudiat és el tlissi, per les seves particulars similituds amb la llengua tindi. Bagvalal i tindi es van arribar a considerar dialectes d'una mateixa llengua.

La llengua bagvalal és una llengua oral. Per a les comunicacions escrites, els seus parlants utilitzen generalment l'àvar. Tanmateix, el vocabulari del bagvalal està ben conservat tot i els nombrosos manlleus de l'àrab, el turc, l'àvar i el rus.

Durant l'època de l'URSS, la col·lectivització va destruir la base de tota l'estructura social i el mode de vida tradicional del poble bagvalal. El poder soviètic va erosionar el seu aïllament tradicional. Així mateix, l'escolarització i la revolució cultural van dificultar el futur de la llengua, ja que es va imposar el currículum escolar en àvar a l'escola primària i en rus a partir de la secundària.

Actualment, la llengua bagvalal ha quedat relegada a l'ús domèstic i tots els altres àmbits lingüístics estan ocupats per l'àvar o el rus. Per aquests motius, el bagvalal, com la resta de llengües del Daguestan amb poc nombre de parlants, presenta greus problemes de supervivència i es considera greument amenaçada d'extinció.

També ha contribuït a la pèrdua de parlants la forta emigració per motius econòmics que es va produir els anys 1950-1970 cap als districtes de Hasavjurt, Kizljar i Nogai, i també alguns a la província d'Astrakhan i a altres regions de la Federació Russa.

S'ha fet molt poca recerca lingüística sobre la llengua. Les primeres mencions es troben en alguns treballs del segle XIX. Se n'ha creat un alfabet fonètic per a ús dels lingüistes. Tampoc hi ha enregistraments de bagvalal parlat.