Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "esfullada" dentro de todas las áreas temáticas

escaldada escaldada

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  escaldada, n f
  • es  escaldado

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Definición
Operació de preparació de la canal que consisteix a sotmetre el porc a l'acció d'aigua o de vapor calents a fi d'estovar-ne la pell i facilitar-ne la depilació.
escaldada escaldada

<Procediments i processos dels aliments sòlids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  escaldada, n f
  • es  escaldado
  • fr  échaudage
  • en  scalding

<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Procediments i processos dels aliments sòlids>

escaldada escaldada

<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  escaldada, n f
  • es  escaldado
  • fr  échaudage
  • en  scalding

<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>

Definición
Fase de la carnització consistent a sotmetre els porcs i l'aviram a l'acció de l'aigua calenta o del vapor per a estovar-ne la pell i facilitar-ne el raspament, la depilació o la plomada.
escaldada escaldada

<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  escaldada, n f
  • es  escaldado
  • fr  échaudage
  • en  scalding

<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>

Definición
Fase de la carnització consistent a sotmetre els porcs i l'aviram a l'acció de l'aigua calenta o del vapor per a estovar-ne la pell i facilitar-ne el raspament, la depilació o la plomada.
escatat escatat

<Ciències socials > Arqueologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  escatat, n m
  • es  pieza astillada
  • en  flake

<Arqueologia > Treball de laboratori > Indústria lítica>

Definición
Instrument caracteritzat per un retoc irregular a les dues vores oposades.
escavallament escavallament

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  escavallament, n m
  • ca  esbrollada, n f sin. compl.
  • ca  esbrostimada, n f sin. compl.
  • ca  esllemenada, n f sin. compl.
  • ca  esperonada, n f sin. compl.
  • ca  espollada, n f sin. compl.
  • es  descaballado
  • es  desnietado
  • es  esfornecinado
  • fr  ébourgeonnage
  • fr  ébourgeonnement
  • fr  écourcelage
  • fr  épamprage
  • en  crown suckering
  • en  desuckering

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

escullera escullera

<Esport > Esports nàutics > Rem>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de rem. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 101 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 15)
ISBN 84-7739-233-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  escullera, n f
  • es  escollera
  • es  rompeolas
  • fr  brise-lame
  • en  breakwater

<Esport > Esports nàutics > Rem>

Definición
Conjunt de roques de la vora del camp de regata que esmorteeixen les onades.
escullera escullera

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  escullera, n f
  • es  escollera
  • fr  enrochement
  • en  rip-rap

<Ports > Obres exteriors i interiors>

Definición
Obra feta amb pedres grosses o grans blocs de ciment tirats a l'aigua, per formar un dic de defensa contra les onades, per servir de fonament a un moll o per protegir una obra contra l'acció dels corrents, i a la costa contra l'erosió marina.
escullera escullera

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  escullera, n f
  • es  escollera
  • en  rubblemound

<Enginyeria civil > Enginyeria marítima>

Definición
Obra marítima feta amb pedres grosses o amb blocs tirats a l'aigua, per a formar un ^dic^ de defensa contra l'^onatge^, per a servir de fonament a un ^moll^ o per a protegir una obra contra l'acció dels corrents.
escullera escullera

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  escullera, n f
  • es  escollera
  • en  rip-rap

<Enginyeria civil > Enginyeria hidràulica>

Definición
Revestiment del terreny format per elements petris naturals, generalment procedents de pedreres, que es col·loquen sense cap material que els lligui, de manera que constitueixen una estructura permeable no monolítica.

S'utilitza en enginyeria fluvial per a l'estabilització de marges, la protecció de l'erosió i la construcció de dics transversals i longitudinals. La imbricació entre els blocs i el seu pes donen estabilitat al conjunt. La seva flexibilitat és un dels principals avantatges respecte d'altres tipus de revestiments del terreny.