Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "especisme" dentro de todas las áreas temáticas

0 CRITERI e protètica en el grup [s+consonant] 0 CRITERI e protètica en el grup [s+consonant]

<Criteris>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI e protètica en el grup [s+consonant]
  • ca  A. Paraula simple: escàner (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Paraula simple: esnob (EXEMPLE), n m, f
  • ca  A. Paraula simple: espècie (EXEMPLE), n f
  • ca  A. Paraula simple: estàndard (EXEMPLE), n m
  • ca  B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: adscriure (EXCEPCIÓ), v tr
  • ca  B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: aeròstat (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: arterioesclerosi (EXEMPLE), n f
  • ca  B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: autoescola (EXEMPLE), n f
  • ca  B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: bioespeleologia (EXEMPLE), n f
  • ca  B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: cardioespasme (EXEMPLE), n m
  • ca  B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: megàspora (EXCEPCIÓ), n f
  • ca  B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: substrat (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  B2. Paraula complexa amb segon formant no lliure: angiosperm -a (EXEMPLE), adj
  • ca  B2. Paraula complexa amb segon formant no lliure: colonoscòpia (EXEMPLE), n f

<Criteris lingüístics > Aspectes generals>

Definición
En determinades paraules catalanes, hi ha grups consonàntics encapçalats per una s que presenten a l'inici l'anomenada e protètica (és a dir, una e que no figurava en la llengua d'origen, sigui el llatí o una altra llengua, sinó que ha estat afegida en català per a facilitar la pronúncia del grup consonàntic inicial).

A continuació s'exposen els criteris que porten a escriure una e protètica a les paraules catalanes que tenen [s+consonant] al principi, en una paraula simple, o davant del segon formant, en una paraula complexa. Aquests criteris són vàlids tant per a les paraules ja fixades com per a les paraules de nova creació.

A. PARAULES SIMPLES

S'afegeix una e protètica a les paraules simples procedents d'una altra llengua que comencin pel grup [s + consonant].
Ex. 1 (paraules antigues del català): escriure (<llatí scribere); espècie (<llatí species)
Ex. 2 (paraules modernes del català): escàner (<anglès scanner); esnob (<anglès snob); estàndard (<anglès standard)

B. PARAULES COMPLEXES

B.1 Paraules complexes amb un segon formant coincident amb una paraula catalana:
S'afegeix una e protètica en el segon formant d'una paraula complexa quan aquest segon formant coincideix formalment i semànticament amb una paraula catalana. (Tant si el primer formant també és una paraula com si és un prefix o una forma prefixada.)
Ex. 1 (suma de paraules independents): guardaespatlles; barbaespès
Ex. 2 (suma de prefix o forma prefixada i paraula independent): antiestàtic; arterioesclerosi; autoescola; biestable; bioespeleologia; cardioespasme; contraespionatge; heliestació; hidroestàtic; infraestructura; interestel·lar; monoestratificat; poliesportiu; semiesfera; teleesquí

Excepció 1: Quan l'accent tònic de la paraula complexa recau sobre el primer formant, no s'afegeix una e protètica en el segon, encara que compleixi la condició de coincidir amb una paraula catalana.
Ex.: aeròstat; antístrofa; megàspora; hipòstil

Excepció 2: Quan el caràcter compost d'una paraula complexa no és evident (sovint perquè és antiga), no s'afegeix una e protètica en el segon formant, encara que compleixi la condició de coincidir amb una paraula catalana.
Ex.: adscriure, prescriure, manuscrit; constrènyer; contrastar; omniscient; restablir; substrat; transpirar

B.2 Paraules complexes amb un segon formant no coincident amb una paraula catalana:
No s'afegeix e protètica en el segon formant d'una paraula complexa quan aquest segon formant no coincideix formalment i semànticament amb una paraula catalana. Sol ser el cas de compostos creats amb dos formants cultes o bé de manlleus d'altres llengües.
Ex.: angiosperm -a; batiscaf; colonoscòpia, microscopi; diàstole; isòsceles

C. PARAULES NOVES PARAL·LELES A ALTRES DE JA EXISTENTS

A més dels criteris exposats, l'existència anterior d'una forma catalana paral·lela pot determinar la grafia dels neologismes. Així, el fet que una paraula composta o prefixada estigui inclosa al diccionari normatiu sense e protètica comporta que tampoc en tingui una paraula de nova creació amb la mateixa estructura.

Nota

  • Per a ampliar la informació, podeu acudir a l'apartat "4.3 L'ortografia dels mots prefixats, dels compostos i de les locucions. El guionet i l'aglutinació gràfica" de l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, que és el text que s'ha resumit en aquesta fitxa (www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf).
alpínia especiosa alpínia especiosa

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alpínia especiosa, n f
  • nc  Alpinia zerumbet (Pers.) Burtt et Smith
  • nc  Alpinia speciosa (J.C. Wendl.) K. Schum. var. ling.

<Botànica > zingiberàcies>

alpínia especiosa alpínia especiosa

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alpínia especiosa, n f
  • nc  Alpinia zerumbet (Pers.) Burtt et Smith
  • nc  Alpinia speciosa (J.C. Wendl.) K. Schum. var. ling.

<Botànica > zingiberàcies>

animalculisme animalculisme

<Anatomia > Citologia>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Ginecologia i obstetrícia>, <Urologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  animalculisme, n m
  • ca  espermatisme, n m sin. compl.
  • ca  esperminisme, n m sin. compl.
  • ca  espermisme, n m sin. compl.

<Anatomia > Citologia>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Ginecologia i obstetrícia>, <Urologia>

Definición
Tesi proposada per Anthony Leeuwenhoek (segle XVII) que identificava l'espermatozoide amb el germen, i reduïa el paper de l'òvul a una simple funció d'acolliment i alimentació de l'espermatozoide.
antigen específic d'espècie antigen específic d'espècie

<Bioquímica i biologia molecular>, <Immunologia>, <Disciplines de suport > Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  antigen específic d'espècie, n m

<Bioquímica i biologia molecular>, <Immunologia>, <Disciplines de suport > Ciències de la vida>

Definición
Cadascun dels antígens presents en tots els individus d'una mateixa espècie animal. Les diferències antigèniques d'espècies distintes són més importants si es troben més allunyades en l'escala zoològica.
ascetisme ascetisme

<Ciències de la religió>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  ascetisme, n m

<Religions > Ciències de la religió>

Definición
Programa voluntari, sostingut i, si més no, parcialment sistemàtic d'autodisciplina i autonegació en què es renuncia a les gratificacions immediates, sensorials o profanes per tal d'atènyer un estat espiritual més elevat o una absorció més completa en el que és sagrat.

Nota

  • L'etimologia de la paraula ascetisme deriva del grec askesis, que significa 'exercici, pràctica, entrenament'. A partir d'un significat inicial estrictament físic o atlètic, el terme va anar adquirint progressivament un significat filosòfic, ètic i espiritual. L'ascetisme és virtualment universal en el món de les religions.
ascetisme ascetisme

<Sociologia i ciències socials>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  ascetisme, n m
  • es  ascetismo, n m
  • en  asceticism, n

<Religió > Religió i religiositat>

Definición
Esforç constant i sistemàtic, present a la majoria de tradicions religioses, que aspira a la perfecció personal mitjançant la privació i un estil de vida auster i desprès.
asterisme asterisme

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  asterisme, n m
  • ca  efecte d'estrella, n m sin. compl.
  • es  asterismo
  • es  efecto estrella
  • fr  astérisme
  • fr  effet d'étoile
  • en  asterism
  • en  star effect
  • de  Asterismus

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Definición
Fenomen òptic consistent en l'aparició d'imatges asteriformes en certs cristalls exposats a una llum puntual intensa.
asterisme asterisme

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  asterisme, n m
  • ca  efecte d'estrella, n m sin. compl.
  • es  asterismo
  • es  efecto estrella
  • fr  astérisme
  • fr  effet d'étoile
  • it  asterismo
  • en  asterism
  • en  star effect
  • de  Asterismus

<Gemmologia > Propietats òptiques de les gemmes > Dispersió, vida i lluïssor>

Definición
Fenomen òptic consistent en l'aparició d'imatges asteriformes en certs cristalls exposats a una llum puntual intensa.

Nota

  • Aquest fenomen es deu a la presència d'inclusions aciculars orientades d'acord amb la simetria del cristall. És molt apreciat en les gemmes.
bipedisme bipedisme

<Ciències socials > Arqueologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  bipedisme, n m
  • es  bipedación
  • es  bipedalismo
  • es  bipedismo
  • en  bipedalism
  • en  bipedality

<Arqueologia > Treball de laboratori > Arqueobiologia > Paleoantropologia>

Definición
Facultat de poder desplaçar-se en posició erecta sobre dos peus.