Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "espertina" dentro de todas las áreas temáticas

aviació esportiva aviació esportiva

<16 Esports aeris > 04 Vol amb motor>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  aviació esportiva, n f
  • es  aviación deportiva
  • fr  aviation sportive

<Esport > 16 Esports aeris > 04 Vol amb motor>

Definición
Modalitat de vol amb motor practicada amb un avió esportiu.

Nota

  • Són disciplines d'aviació esportiva el vol acrobàtic i el vol ultralleuger.
borró borró

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  borró, n m
  • ca  espartina, n f alt. sin.
  • ca  espartina júncia, n f alt. sin.
  • ca  gram de mallada, n m alt. sin.
  • nc  Spartina versicolor Fabre
  • nc  Spartina juncea Willd. var. ling.
  • nc  Spartina patens auct. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  borró, n m
  • ca  espartina, n f alt. sin.
  • ca  espartina júncia, n f alt. sin.
  • ca  gram de mallada, n m alt. sin.
  • nc  Spartina versicolor Fabre
  • nc  Spartina juncea Willd. var. ling.
  • nc  Spartina patens auct. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

còlit del desert còlit del desert

<Zoologia > Ocells>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  còlit del desert, n m
  • es  collalba desértica
  • fr  traquet du désert
  • en  desert wheatear
  • de  Wüstensteinschmätzer
  • nc  Oenanthe deserti

<36.100 Ocells > Passeriformes > Muscicàpids>

còlit del desert còlit del desert

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  còlit del desert, n m
  • es  collalba desértica
  • fr  traquet du désert
  • en  desert wheatear
  • de  Wüstensteinschmätzer
  • nc  Oenanthe deserti

<36.100 Ocells > Passeriformes > Muscicàpids>

cap-roig cap-roig

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cap-roig, n m
  • ca  cap de drac, n m sin. compl.
  • ca  escorpí, n m sin. compl.
  • ca  escórpora, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de cap roig, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de fang, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de fonera, n f sin. compl.
  • ca  escórpora dels bruts, n f sin. compl.
  • ca  escórpora groga, n f sin. compl.
  • ca  escórpora roja, n f sin. compl.
  • ca  gallina, n f sin. compl.
  • ca  gallina de mar, n f sin. compl.
  • ca  gallina de penegal, n f sin. compl.
  • ca  gallineta, n f sin. compl.
  • ca  penegal, n m sin. compl.
  • ca  polla, n f sin. compl.
  • ca  polla d'alguer, n f sin. compl.
  • ca  polla de mar, n f sin. compl.
  • ca  raina, n f sin. compl.
  • ca  rascassa, n f sin. compl.
  • ca  rascla, n f sin. compl.
  • ca  rasclot, n m sin. compl.
  • ca  roja, n f sin. compl.
  • ca  rufí, n m sin. compl.
  • ca  ca-roig, n m var. ling.
  • ca  ca-rotgell, n m var. ling.
  • ca  ca-rotgí, n m var. ling.
  • ca  calroig, n m var. ling.
  • ca  cap roig, n m var. ling.
  • ca  capo, n m var. ling.
  • ca  capròtj, n m var. ling.
  • ca  cavet, n m var. ling.
  • ca  ciprino, n m var. ling.
  • ca  escorcho, n m var. ling.
  • ca  escorpa, n f var. ling.
  • ca  escorpa roja, n f var. ling.
  • ca  escorpena, n f var. ling.
  • ca  escorpena roja, n f var. ling.
  • ca  escorpi, n m var. ling.
  • ca  escòrpora, n f var. ling.
  • ca  escorpora de fonera, n f var. ling.
  • ca  gallina de panegal, n f var. ling.
  • ca  panegal, n m var. ling.
  • ca  rascasa, n f var. ling.
  • ca  rayna, n f var. ling.
  • ca  rotja, n f var. ling.
  • nc  Scorpaena scrofa
  • nc  Scorpaena lutea var. ling.
  • nc  Scorpaena scrofra var. ling.
  • nc  Scorpaena scropha var. ling.
  • nc  Scorpaera scrofa var. ling.
  • es  araña
  • es  cabracho
  • es  escorpena
  • es  escórpena
  • es  escorpina
  • es  raño
  • es  rascacio
  • fr  rascasse rouge
  • it  scorfano rosso
  • en  grooper
  • en  large-scaled scorpion fish
  • en  red scorpionfish
  • de  Grouper
  • de  Roter Drachenkopf

<Peixos > Escorpènids>

cap-roig cap-roig

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cap-roig, n m
  • ca  cap de drac, n m sin. compl.
  • ca  escorpí, n m sin. compl.
  • ca  escórpora, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de cap roig, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de fang, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de fonera, n f sin. compl.
  • ca  escórpora dels bruts, n f sin. compl.
  • ca  escórpora groga, n f sin. compl.
  • ca  escórpora roja, n f sin. compl.
  • ca  gallina, n f sin. compl.
  • ca  gallina de mar, n f sin. compl.
  • ca  gallina de penegal, n f sin. compl.
  • ca  gallineta, n f sin. compl.
  • ca  penegal, n m sin. compl.
  • ca  polla, n f sin. compl.
  • ca  polla d'alguer, n f sin. compl.
  • ca  polla de mar, n f sin. compl.
  • ca  raina, n f sin. compl.
  • ca  rascassa, n f sin. compl.
  • ca  rascla, n f sin. compl.
  • ca  rasclot, n m sin. compl.
  • ca  roja, n f sin. compl.
  • ca  rufí, n m sin. compl.
  • ca  ca-roig, n m var. ling.
  • ca  ca-rotgell, n m var. ling.
  • ca  ca-rotgí, n m var. ling.
  • ca  calroig, n m var. ling.
  • ca  cap roig, n m var. ling.
  • ca  capo, n m var. ling.
  • ca  capròtj, n m var. ling.
  • ca  cavet, n m var. ling.
  • ca  ciprino, n m var. ling.
  • ca  escorcho, n m var. ling.
  • ca  escorpa, n f var. ling.
  • ca  escorpa roja, n f var. ling.
  • ca  escorpena, n f var. ling.
  • ca  escorpena roja, n f var. ling.
  • ca  escorpi, n m var. ling.
  • ca  escòrpora, n f var. ling.
  • ca  escorpora de fonera, n f var. ling.
  • ca  gallina de panegal, n f var. ling.
  • ca  panegal, n m var. ling.
  • ca  rascasa, n f var. ling.
  • ca  rayna, n f var. ling.
  • ca  rotja, n f var. ling.
  • nc  Scorpaena scrofa
  • nc  Scorpaena lutea var. ling.
  • nc  Scorpaena scrofra var. ling.
  • nc  Scorpaena scropha var. ling.
  • nc  Scorpaera scrofa var. ling.
  • es  araña
  • es  cabracho
  • es  escorpena
  • es  escórpena
  • es  escorpina
  • es  raño
  • es  rascacio
  • fr  rascasse rouge
  • it  scorfano rosso
  • en  grooper
  • en  large-scaled scorpion fish
  • en  red scorpionfish
  • de  Grouper
  • de  Roter Drachenkopf

<Peixos > Escorpènids>

centpeus centpeus

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  centpeus, n m
  • ca  centcames, n m sin. compl.
  • ca  centpotes, n m sin. compl.
  • ca  cuca de cent cames, n f sin. compl.
  • ca  escolopendra, n f sin. compl.
  • ca  escorpina, n f sin. compl.
  • ca  mare centcames, n f sin. compl.
  • ca  tallamocs, n m sin. compl.
  • es  cienpiés
  • fr  mille-pattes

<Agricultura > Fitopatologia>

Definición
Miriàpode quilòpode dels gèneres Scolopendra, Scutigera, Lithobius i d'altres.
cerebrina cerebrina

<Bioquímica i biologia molecular>, <Neurologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cerebrina, n f
  • ca  estearina cerebral, n f sin. compl.
  • ca  substància blanca adiposa del cervell, n f sin. compl.

<Bioquímica i biologia molecular>, <Neurologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definición
Substància nitrogenada que hom obté del teixit nerviós bullint-lo amb un àlcali de composició no ben definida però afí a la dels fosfàtids, estearina cerebral.
coberta coberta

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  coberta, n f
  • es  cubierta
  • fr  couverture
  • it  copertina
  • en  cover
  • de  Deckel
  • de  Umschlag

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació>

Definición
Protecció externa de cartolina, cartó, plàstic o un altre material, amb què es cobreix i es presenta un atles, un mapa plegat, un llibre o qualsevol altre document.

Nota

  • 1. Cal no confondre el terme coberta amb el terme portada.

    2. Sovint aquest terme s'utilitza en plural.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3