Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "est" dentro de todas las áreas temáticas

funció d'expansió de vora funció d'expansió de vora

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  funció d'expansió de vora, n f
  • es  función de expansión de borde
  • en  edge spread function
  • en  ESF sigla

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definición
Funció que descriu el perfil de transició entre nivells digitals en una vora d'una imatge.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
gest gest

<Esport > Esports de combat > Judo>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de judo. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 117 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 9)
ISBN 84-7739-227-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  gest, n m
  • es  gesto
  • fr  geste
  • en  gesture
  • en  signal

<Esport > Esports de combat > Judo>

Definición
Senyal reglamentat fet amb les mans, d'una durada mínima de tres segons i de vegades simultani a una exclamació, amb què un àrbitre o un jutge donen una instrucció precisa als competidors o als jutges cronometradors.
gest gest

<Esport > Esports de combat > Taekwondo>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de taekwondo. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 131 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 23)
ISBN 84-7739-241-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  gest, n m
  • es  gesto
  • fr  geste
  • en  gesture
  • en  signal

<Esport > Esports de combat > Taekwondo>

Definición
Senyal reglamentat i fet amb les mans, de vegades simultani a una exclamació, amb què l'àrbitre dona unainstrucció precisa als competidors o als altres oficials.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>

  • ca  gest, n m
  • es  gesto
  • fr  geste
  • it  gesto
  • en  gesture
  • de  Gebärde
  • de  Geste

<Circ > Espectacle > Interpretació>

Definición
Moviment d'una o de diverses parts del cos amb finalitat comunicativa i expressiva.

Nota

  • El gest se sol exagerar quan substitueix la paraula.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  gest, n m
  • es  gesto
  • fr  geste
  • en  gesture
  • en  signal

<Esport > 08 Esports de combat>

Definición
Senyal reglamentat fet amb les mans, d'una durada mínima de tres segons i de vegades simultani a una exclamació, amb què l'àrbitre o el jutge dona una instrucció precisa als competidors o als jutges cronometradors.
gest gest

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Salut mental>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  gest, n m

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Salut mental>

Definición
Moviment del cos, del cap, del braç, etc, que expressa certs pensaments o sentiments, que fa més expressiu el llenguatge.
gest gest

<Llengua > Lingüística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  gest, n m
  • es  gesto
  • fr  geste
  • en  gesture

<Lingüística>

Definición
Matriu de trets fonològics que especifica les característiques d'un segment.

Nota

  • En general, es diferencien els gestos categorials i els gestos articulatoris. Els gestos categorials alhora se subclassifiquen en subgestos fonatoris (consonanticitat, sonanticitat, sonoritat i continuïtat) i subgestos iniciadors (constricció glotal, glotalicitat i succió velar). Els gestos articulatoris, per la seua banda, se subclassifiquen en subgestos locatius (punt, altura, labialització i posterioritat) i subgestos oronasals (nasalitat i oralitat).
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  HST, n m
  • ca  Hubble Space Telescope, n m sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Plataformes>

Definición
Acrònim de Hubble Space Telescope, 'Telescopi Espacial Hubble'.

Giny desenvolupat en cooperació per l'ESA i la NASA per a disposar d'un observatori espacial per al benefici de la comunitat astronòmica internacional.

Es va denominar d'aquesta forma en honor a l'astrònom Edwin Hubble.

Tot i que no es tracta del primer telescopi espacial, és un dels més coneguts, gràcies a la seva versatilitat i la seva grandària. L'HST, d'òrbita circular al voltant de la Terra, a 593 km sobre el nivell del mar, va ser posat en funcionament el 25 d'abril de 1990 per la tripulació del transbordador espacial Discovery (STS-31). Està gestionat per l'STScI (Space Telescope Science Institute, Institut de la Ciència del Telescopi Espacial), institut operat, entre d'altres, per la NASA. Gràcies al fet que orbita pràcticament fora de l'atmosfera (i, per tant, no es veu afectat per les distorsions que provoca en les imatges), els seus sensors poden obtenir escenes d'objectes astronòmics de resolució elevada.

Una de les característiques de l'HST és la possibilitat de ser visitat per astronautes en les anomenades missions de servei, les quals tenen com a objectiu la reparació d'elements malmesos, la instal·lació de nous elements o l'elevació de la seva òrbita.

Es preveu que estigui en funcionament fins a l'any 2014, quan el seu successor, el JWST (James Webb Space Telescope, Telescopi Espacial James Webb) sigui llançat.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
HST HST

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  HST, n m
  • ca  Hubble Space Telescope, n m sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Plataformes>

Definición
Acrònim de Hubble Space Telescope, 'Telescopi Espacial Hubble'.

Giny desenvolupat en cooperació per l'ESA i la NASA per a disposar d'un observatori espacial per al benefici de la comunitat astronòmica internacional.

Es va denominar d'aquesta forma en honor a l'astrònom Edwin Hubble.

Tot i que no es tracta del primer telescopi espacial, és un dels més coneguts, gràcies a la seva versatilitat i la seva grandària. L'HST, d'òrbita circular al voltant de la Terra, a 593 km sobre el nivell del mar, va ser posat en funcionament el 25 d'abril de 1990 per la tripulació del transbordador espacial Discovery (STS-31). Està gestionat per l'STScI (Space Telescope Science Institute, Institut de la Ciència del Telescopi Espacial), institut operat, entre d'altres, per la NASA. Gràcies al fet que orbita pràcticament fora de l'atmosfera (i, per tant, no es veu afectat per les distorsions que provoca en les imatges), els seus sensors poden obtenir escenes d'objectes astronòmics de resolució elevada.

Una de les característiques de l'HST és la possibilitat de ser visitat per astronautes en les anomenades missions de servei, les quals tenen com a objectiu la reparació d'elements malmesos, la instal·lació de nous elements o l'elevació de la seva òrbita.

Es preveu que estigui en funcionament fins a l'any 2014, quan el seu successor, el JWST (James Webb Space Telescope, Telescopi Espacial James Webb) sigui llançat.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
HST HST

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  HST, n m
  • ca  Hubble Space Telescope, n m sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Plataformes>

Definición
Acrònim de Hubble Space Telescope, 'Telescopi Espacial Hubble'.

Giny desenvolupat en cooperació per l'ESA i la NASA per a disposar d'un observatori espacial per al benefici de la comunitat astronòmica internacional.

Es va denominar d'aquesta forma en honor a l'astrònom Edwin Hubble.

Tot i que no es tracta del primer telescopi espacial, és un dels més coneguts, gràcies a la seva versatilitat i la seva grandària. L'HST, d'òrbita circular al voltant de la Terra, a 593 km sobre el nivell del mar, va ser posat en funcionament el 25 d'abril de 1990 per la tripulació del transbordador espacial Discovery (STS-31). Està gestionat per l'STScI (Space Telescope Science Institute, Institut de la Ciència del Telescopi Espacial), institut operat, entre d'altres, per la NASA. Gràcies al fet que orbita pràcticament fora de l'atmosfera (i, per tant, no es veu afectat per les distorsions que provoca en les imatges), els seus sensors poden obtenir escenes d'objectes astronòmics de resolució elevada.

Una de les característiques de l'HST és la possibilitat de ser visitat per astronautes en les anomenades missions de servei, les quals tenen com a objectiu la reparació d'elements malmesos, la instal·lació de nous elements o l'elevació de la seva òrbita.

Es preveu que estigui en funcionament fins a l'any 2014, quan el seu successor, el JWST (James Webb Space Telescope, Telescopi Espacial James Webb) sigui llançat.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6