Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "estafeter" dentro de todas las áreas temáticas

lliri dels blats lliri dels blats

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lliri dels blats, n m
  • ca  coltell, n m sin. compl.
  • ca  coltell vermell, n m sin. compl.
  • ca  espadella, n f sin. compl.
  • ca  espaseta, n f sin. compl.
  • ca  herba d'espasa, n f sin. compl.
  • ca  herba palma, n f sin. compl.
  • ca  espadelles, n f pl alt. sin.
  • ca  espadola, n f alt. sin.
  • ca  espasa, n f alt. sin.
  • ca  espases, n f pl alt. sin.
  • ca  espasetes, n f pl alt. sin.
  • ca  espasí, n m alt. sin.
  • ca  fulla d'espasa, n f alt. sin.
  • ca  ganivet, n m alt. sin.
  • ca  gladiol, n m alt. sin.
  • ca  glavi, n m alt. sin.
  • ca  lliri d'espases, n m alt. sin.
  • ca  lliri de blat, n m alt. sin.
  • ca  lliri de blats, n m alt. sin.
  • ca  lliri de Sant Joan, n m alt. sin.
  • ca  lliri del blat, n m alt. sin.
  • ca  lliri roig, n m alt. sin.
  • ca  maig, n m alt. sin.
  • ca  palma, n f alt. sin.
  • ca  rossinyol, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  contell, n m var. ling.
  • ca  contell vermell, n m var. ling.
  • ca  matx, n m var. ling.
  • ca  xupla-melo, n m var. ling.
  • nc  Gladiolus italicus Mill.
  • nc  Gladiolus segetum Ker Gawl. var. ling.

<Botànica > iridàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  màstec, n m
  • ca  cama-roja, n f sin. compl.
  • ca  estaqueta, n f sin. compl.
  • ca  masteguera, n f sin. compl.
  • ca  messeguera, n f sin. compl.
  • ca  cama-roges espinoses, n f pl alt. sin.
  • ca  cama-roja amarga, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja d'arrel, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja de rel, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja dolça, n f alt. sin.
  • ca  enciam salvatge, n m alt. sin.
  • ca  estaquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  fusell, n m alt. sin.
  • ca  fusells, n m pl alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  herba per a visc, n f alt. sin.
  • ca  llonja, n f alt. sin.
  • ca  màstecs, n m pl alt. sin.
  • ca  mastegueres, n f pl alt. sin.
  • ca  morret de bou, n m alt. sin.
  • ca  peu d'arpella, n m alt. sin.
  • ca  xicoies, n f pl alt. sin.
  • ca  xicoira, n f alt. sin.
  • ca  xicoira dolça, n f alt. sin.
  • ca  alotja, n f var. ling.
  • ca  alotxa, n f var. ling.
  • ca  camarotges espinoses, n f pl var. ling.
  • ca  cames-roges espinoses, n f pl var. ling.
  • ca  masseguer, n m var. ling.
  • ca  mastec, n m var. ling.
  • ca  mastecs, n m pl var. ling.
  • ca  màsterecs, n m pl var. ling.
  • ca  mosseguera, n f var. ling.
  • ca  xicloina, n f var. ling.
  • ca  xicòria, n f var. ling.
  • nc  Chondrilla juncea L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

màstec màstec

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  màstec, n m
  • ca  cama-roja, n f sin. compl.
  • ca  estaqueta, n f sin. compl.
  • ca  masteguera, n f sin. compl.
  • ca  messeguera, n f sin. compl.
  • ca  cama-roges espinoses, n f pl alt. sin.
  • ca  cama-roja amarga, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja d'arrel, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja de rel, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja dolça, n f alt. sin.
  • ca  enciam salvatge, n m alt. sin.
  • ca  estaquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  fusell, n m alt. sin.
  • ca  fusells, n m pl alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  herba per a visc, n f alt. sin.
  • ca  llonja, n f alt. sin.
  • ca  màstecs, n m pl alt. sin.
  • ca  mastegueres, n f pl alt. sin.
  • ca  morret de bou, n m alt. sin.
  • ca  peu d'arpella, n m alt. sin.
  • ca  xicoies, n f pl alt. sin.
  • ca  xicoira, n f alt. sin.
  • ca  xicoira dolça, n f alt. sin.
  • ca  alotja, n f var. ling.
  • ca  alotxa, n f var. ling.
  • ca  camarotges espinoses, n f pl var. ling.
  • ca  cames-roges espinoses, n f pl var. ling.
  • ca  masseguer, n m var. ling.
  • ca  mastec, n m var. ling.
  • ca  mastecs, n m pl var. ling.
  • ca  màsterecs, n m pl var. ling.
  • ca  mosseguera, n f var. ling.
  • ca  xicloina, n f var. ling.
  • ca  xicòria, n f var. ling.
  • nc  Chondrilla juncea L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

pinso d'iniciació pinso d'iniciació

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  pinso d'iniciació, n m
  • es  pienso estárter

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Definición
Pinso d'alta digestibilitat, que sovint es barreja amb llet deshidratada, que s'administra als garrins en el període de deslletament.
pinso d'iniciació pinso d'iniciació

<Alimentació animal>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  pinso d'iniciació, n m
  • ca  iniciador, n m sin. compl.
  • es  iniciador
  • es  pienso estárter
  • fr  aliment premier âge
  • fr  initiateur
  • en  starter

<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Alimentació animal>

pinso d'iniciació pinso d'iniciació

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  pinso d'iniciació, n m
  • ca  iniciador, n m sin. compl.
  • es  iniciador
  • es  pienso estárter
  • fr  aliment premier âge
  • fr  initiateur
  • en  starter

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Definición
Pinso especialment adequat per a ser administrat a les cries que comencen a ser deslletades, sovint barrejat amb llet deshidratada, ja que prepara l'estómac per als aliments sòlids amb l'aportament d'una certa quantitat de fibra i és molt digerible.
pinso d'iniciació pinso d'iniciació

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  pinso d'iniciació, n m
  • ca  iniciador, n m sin. compl.
  • es  iniciador
  • es  pienso estárter
  • fr  aliment premier âge
  • fr  initiateur
  • en  starter

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Definición
Pinso especialment adequat per a ser administrat a les cries que comencen a ser deslletades, sovint barrejat amb llet deshidratada, ja que prepara l'estómac per als aliments sòlids amb l'aportament d'una certa quantitat de fibra i és molt digerible.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  rotàmetre, n m
  • es  rotámetro, n m
  • fr  rotamètre, n m
  • en  rotameter, n
  • de  Durchflussmesser, n m

<Enginyeria>

rotàmetre rotàmetre

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Sistemes i màquines de fluids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  rotàmetre, n m
  • es  rotámetro
  • fr  rotamètre
  • en  rotameter

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Sistemes i màquines de fluids>

Definición
Aparell per a mesurar el cabal d'un corrent de fluid que es fa passar per un conducte vertical graduat on hi ha ajustat un indicador metàl·lic lleuger, el qual és arrossegat més o menys enlaire segons el cabal.
teslàmetre teslàmetre

<Física > Electricitat>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  teslàmetre, n m
  • es  teslámetro
  • en  teslameter

<Física > Electricitat>

Definición
Aparell per mesurar la inducció magnètica.