Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "estordit" dentro de todas las áreas temáticas

bot estamordit bot estamordit

<Esport>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bot estamordit, n m

<Esport>

Definición
Bot de la pilota sense força en una partida de pilota valenciana.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botons, n m pl
  • ca  melgó de botons, n m alt. sin.
  • ca  trèvol d'estormia, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de rodet, n m alt. sin.
  • nc  Medicago scutellata (L.) Mill.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

botons botons

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botons, n m pl
  • ca  melgó de botons, n m alt. sin.
  • ca  trèvol d'estormia, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de rodet, n m alt. sin.
  • nc  Medicago scutellata (L.) Mill.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

debut debut

<Ciències de la salut > Immunodeficiències > Sida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari multilingüe de la sida [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/134/>

  • ca  debut, n m
  • es  debut, n m
  • es  principio [MX], n m sin. compl.
  • fr  début, n m
  • fr  début de la maladie, n m
  • gl  debut, n m
  • it  esordio di malattia, n m
  • pt  início [PT], n m
  • pt  manifestações iniciais [BR], n m
  • ro  debut, n m
  • en  debut
  • en  disease onset

<Sida > Infecció pel VIH i sida > Història natural i diagnòstic>

Definición
Manifestació dels primers símptomes d'una malaltia, especialment crònica o de curs llarg.
escórpora escórpora

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escórpora, n f
  • ca  alacrà, n m sin. compl.
  • ca  captinyós, n m sin. compl.
  • ca  escorpí, n m sin. compl.
  • ca  escórpora de roca, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de roquer, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de terra, n f sin. compl.
  • ca  escórpora fosca, n f sin. compl.
  • ca  escórpora morena, n f sin. compl.
  • ca  escórpora roja, n f sin. compl.
  • ca  gallina de mar, n f sin. compl.
  • ca  polla, n f sin. compl.
  • ca  polla ronca, n f sin. compl.
  • ca  porc, n m sin. compl.
  • ca  rascassa, n f sin. compl.
  • ca  rascassot, n m sin. compl.
  • ca  rascla, n f sin. compl.
  • ca  rascló [petit], n m sin. compl.
  • ca  rasclot, n m sin. compl.
  • ca  rufí, n m sin. compl.
  • ca  rufí de roca, n m sin. compl.
  • ca  ullot, n m sin. compl.
  • ca  cap-tiñós, n m var. ling.
  • ca  escorpa, n f var. ling.
  • ca  escorpa de roca, n f var. ling.
  • ca  escorpa fosca, n f var. ling.
  • ca  escorpa morena, n f var. ling.
  • ca  escórpara, n f var. ling.
  • ca  escórpena, n f var. ling.
  • ca  escórpera, n f var. ling.
  • ca  escorpia, n f var. ling.
  • ca  escorpine, n f var. ling.
  • ca  escorpit, n m var. ling.
  • ca  escorpora, n f var. ling.
  • ca  escòrpora, n f var. ling.
  • ca  escòrpora, n f var. ling.
  • ca  escorpora de roqué, n f var. ling.
  • ca  escorpora de roquer, n f var. ling.
  • ca  escòrpores de roquer, n f pl var. ling.
  • ca  escorpra, n f var. ling.
  • ca  porch, n m var. ling.
  • ca  rascasa, n f var. ling.
  • ca  rasclá, n f var. ling.
  • ca  rascle, n m var. ling.
  • ca  resclot, n m var. ling.
  • ca  rucassa, n f var. ling.
  • ca  rufi, n m var. ling.
  • ca  rufi de roca, n m var. ling.
  • ca  uyot, n m var. ling.
  • nc  Scorpaena porcus
  • nc  Scorpaera porcus var. ling.
  • es  cabra roquera
  • es  cabracho
  • es  cabracho de roca
  • es  escorpena
  • es  escorpon
  • es  peje diablo
  • es  rascacio
  • es  rescacio
  • es  rescaza
  • fr  rascasse brune
  • fr  rascasse porc
  • it  scorfano nero
  • en  black scorpion fish
  • en  black scorpionfish
  • en  sea scorpion
  • de  brauner Drachenk

<Peixos > Escorpènids>

escórpora escórpora

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escórpora, n f
  • ca  alacrà, n m sin. compl.
  • ca  captinyós, n m sin. compl.
  • ca  escorpí, n m sin. compl.
  • ca  escórpora de roca, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de roquer, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de terra, n f sin. compl.
  • ca  escórpora fosca, n f sin. compl.
  • ca  escórpora morena, n f sin. compl.
  • ca  escórpora roja, n f sin. compl.
  • ca  gallina de mar, n f sin. compl.
  • ca  polla, n f sin. compl.
  • ca  polla ronca, n f sin. compl.
  • ca  porc, n m sin. compl.
  • ca  rascassa, n f sin. compl.
  • ca  rascassot, n m sin. compl.
  • ca  rascla, n f sin. compl.
  • ca  rascló [petit], n m sin. compl.
  • ca  rasclot, n m sin. compl.
  • ca  rufí, n m sin. compl.
  • ca  rufí de roca, n m sin. compl.
  • ca  ullot, n m sin. compl.
  • ca  cap-tiñós, n m var. ling.
  • ca  escorpa, n f var. ling.
  • ca  escorpa de roca, n f var. ling.
  • ca  escorpa fosca, n f var. ling.
  • ca  escorpa morena, n f var. ling.
  • ca  escórpara, n f var. ling.
  • ca  escórpena, n f var. ling.
  • ca  escórpera, n f var. ling.
  • ca  escorpia, n f var. ling.
  • ca  escorpine, n f var. ling.
  • ca  escorpit, n m var. ling.
  • ca  escorpora, n f var. ling.
  • ca  escòrpora, n f var. ling.
  • ca  escòrpora, n f var. ling.
  • ca  escorpora de roqué, n f var. ling.
  • ca  escorpora de roquer, n f var. ling.
  • ca  escòrpores de roquer, n f pl var. ling.
  • ca  escorpra, n f var. ling.
  • ca  porch, n m var. ling.
  • ca  rascasa, n f var. ling.
  • ca  rasclá, n f var. ling.
  • ca  rascle, n m var. ling.
  • ca  resclot, n m var. ling.
  • ca  rucassa, n f var. ling.
  • ca  rufi, n m var. ling.
  • ca  rufi de roca, n m var. ling.
  • ca  uyot, n m var. ling.
  • nc  Scorpaena porcus
  • nc  Scorpaera porcus var. ling.
  • es  cabra roquera
  • es  cabracho
  • es  cabracho de roca
  • es  escorpena
  • es  escorpon
  • es  peje diablo
  • es  rascacio
  • es  rescacio
  • es  rescaza
  • fr  rascasse brune
  • fr  rascasse porc
  • it  scorfano nero
  • en  black scorpion fish
  • en  black scorpionfish
  • en  sea scorpion
  • de  brauner Drachenk

<Peixos > Escorpènids>

escordi escordi

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escordi, n m
  • ca  discordi, n m var. ling.
  • ca  discordis, n m var. ling.
  • ca  escordí, n m var. ling.
  • ca  scordia, n f var. ling.
  • nc  Teucrium scordium L. subsp. scordioides (Schreb.) Arcang.
  • nc  Teucrium scordioides Schreb. sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escordi, n m
  • ca  discordi, n m var. ling.
  • ca  discordis, n m var. ling.
  • ca  escordí, n m var. ling.
  • ca  scordia, n f var. ling.
  • nc  Teucrium scordium L. subsp. scordioides (Schreb.) Arcang.
  • nc  Teucrium scordioides Schreb. sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

escordi escordi

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  escordi, n m
  • es  ajote
  • es  escordio
  • fr  germandrée
  • nc  Teucrium scordium

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definición
Planta herbàcia, de la família de les labiades, que creix en llocs humits, a quasi tot Europa. Emprat en infusió com a vermífug, estimulant i antisèptic.
escorpit escorpit

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  escorpit, n f
  • ca  camisa, n f sin. compl.
  • ca  mare del suro, n f sin. compl.
  • es  capa madre, n f
  • es  casca, n f
  • fr  mère (ensemble des tissus végétaux situés entre le liège et le bois du chêne-liège), n f
  • en  bark, n

<Enginyeria forestal>