Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "fajol" dentro de todas las áreas temáticas

arc faixó arc faixó

<Ciències socials > Arqueologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  arc faixó, n m
  • ca  arc dobler, n m sin. compl.
  • ca  arc perpany, n m sin. compl.
  • es  arco fajón
  • es  arco perpiaño
  • en  transverse arch

<Arqueologia > Construccions > Elements arquitectònics>

Definición
Arc construït transversalment a l'eix d'una volta, que sobresurt de l'intradós i li serveix de reforç.
arc faixó arc faixó

<Construcció>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arc faixó, n m
  • ca  arc dobler, n m sin. compl.
  • ca  arc perpany, n m sin. compl.
  • es  arco fajón
  • es  arco perpiaño
  • fr  arc-doubleau
  • en  transverse arch
  • en  transverse rib
  • de  Gurtrippe

<Construcció>

arc faixó arc faixó

<Arts > Arts plàstiques>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  arc faixó, n m
  • ca  arc dobler, n m sin. compl.
  • ca  arc perpany, n m sin. compl.
  • es  arco fajón
  • es  arco perpiaño
  • en  transverse arch

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definición
Arc que sobresurt de l'intradós d'una volta i que, en dividir-la en trams, la reforça.
catxa catxa

<Lleure > Jocs. Joguines > Jocs de cartes>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  catxa, n f
  • ca  bluf, n m sin. compl.
  • es  farol

<Lleure > Jocs. Joguines > Jocs de cartes>

Definición
Fet d'envidar com si es tingués bon joc per tal de provocar l'abstenció o la retirada dels contraris.
feix feix

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  feix, n m
  • ca  gavell, n m sin. compl.
  • es  fajo, n m
  • fr  faisceau, n m
  • en  bunch, n
  • en  bundle, n

<Enginyeria forestal>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mongetera, n f
  • ca  bajoca (fruit tendre), n f sin. compl.
  • ca  bajoquera, n f sin. compl.
  • ca  bajoqueta (fruit tendre), n f sin. compl.
  • ca  fesol (fruit), n m sin. compl.
  • ca  fesol (llavor), n m sin. compl.
  • ca  mongeta (fruit), n f sin. compl.
  • ca  mongeta (llavor), n f sin. compl.
  • ca  mongeta seca (llavor), n f sin. compl.
  • ca  mongeta tendra (fruit tendre), n f sin. compl.
  • ca  monja (fruit), n f sin. compl.
  • ca  monja (llavor), n f sin. compl.
  • ca  tavella (fruit tendre), n f sin. compl.
  • ca  tavelleta (fruit tendre), n f sin. compl.
  • ca  bajoca, n f alt. sin.
  • ca  bajoques, n f pl alt. sin.
  • ca  bajoques (fruit tendre), n f pl alt. sin.
  • ca  fesol, n m alt. sin.
  • ca  fesoler, n m alt. sin.
  • ca  fesolera, n f alt. sin.
  • ca  fesolet, n m alt. sin.
  • ca  fesols, n m pl alt. sin.
  • ca  fesols (llavor), n m pl alt. sin.
  • ca  monges, n f pl alt. sin.
  • ca  mongeta, n f alt. sin.
  • ca  mongeta blanca (llavor), n f alt. sin.
  • ca  mongeta comuna, n f alt. sin.
  • ca  mongeta tendra, n f alt. sin.
  • ca  mongeta verda, n f alt. sin.
  • ca  mongeteres, n f pl alt. sin.
  • ca  mongetes, n f pl alt. sin.
  • ca  mongetes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  mongetes seques (llavor), n f pl alt. sin.
  • ca  mongetes tendres (fruit tendre), n f pl alt. sin.
  • ca  tavella de mongeta (valves del fruit), n f alt. sin.
  • ca  tavellat de mongeta (valves del fruit), n m alt. sin.
  • ca  tavellera, n f alt. sin.
  • ca  batxoquera, n f var. ling.
  • ca  fasol, n m var. ling.
  • ca  fasoler, n m var. ling.
  • ca  fasolera, n f var. ling.
  • ca  fresol, n m var. ling.
  • ca  fresol (fruit), n m var. ling.
  • ca  fresol (llavor), n m var. ling.
  • ca  fresolera, n f var. ling.
  • ca  mungeta, n f var. ling.
  • nc  Phaseolus vulgaris L.
  • nc  Phaseolus compressus DC. var. ling.
  • nc  Phaseolus haematocarpus Savi var. ling.
  • nc  Phaseolus oblongus Savi var. ling.
  • nc  Phaseolus sphaericus Savi var. ling.
  • nc  Phaseolus tumidus Savi var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • Les obres de buidatge recullen nombroses denominacions referides a races de conreu, algunes de les quals han estat tractades com a espècies. Per exemple, MASCLANS esmenta mongetera de la reina i mongetera de pasta reial per a Phaseolus haematocarpus; mongetera de fava, mongetera de mitja lluna, mongetera del ganxet, mongetera montmelona, mongetera nana, mongetera tarragonina, mongetera terrera i mongetera torteta per a Phaseolus compressus; mongetera del grapat per a Phaseolus oblongus; dragona blanca, mongetera catalana, mongetera nana catalana i mongetera setsetmanera per a Phaseolus tumidus; mongetera de confIt i mongetera rènega per a Phaseolus sphaericus.
    D'altres obres recullen les denominacions dragones blanques, fesols del ganxet blancs, fesols menuts, mongeta de confi t, mongeta de fava, mongeta de genoll de Crist, mongeta de pasta reial, mongeta de la reina, mongeta del rector, mongetes catalanes, mongetes de Montmeló, mongetes de Parets, mongetes de la torte­ta, mongetes del ganxet, mongetes del grapat, mongetes del pinet, mongetes dragones, mongetes mitges llunes, mongetes montmelones, mongetes nanets, mongetes negres del frare, mongetes rènegues, mongetes setsetmaneres i mongetes tarragonines.
mongetera mongetera

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mongetera, n f
  • ca  bajoca (fruit tendre), n f sin. compl.
  • ca  bajoquera, n f sin. compl.
  • ca  bajoqueta (fruit tendre), n f sin. compl.
  • ca  fesol (fruit), n m sin. compl.
  • ca  fesol (llavor), n m sin. compl.
  • ca  mongeta (fruit), n f sin. compl.
  • ca  mongeta (llavor), n f sin. compl.
  • ca  mongeta seca (llavor), n f sin. compl.
  • ca  mongeta tendra (fruit tendre), n f sin. compl.
  • ca  monja (fruit), n f sin. compl.
  • ca  monja (llavor), n f sin. compl.
  • ca  tavella (fruit tendre), n f sin. compl.
  • ca  tavelleta (fruit tendre), n f sin. compl.
  • ca  bajoca, n f alt. sin.
  • ca  bajoques, n f pl alt. sin.
  • ca  bajoques (fruit tendre), n f pl alt. sin.
  • ca  fesol, n m alt. sin.
  • ca  fesoler, n m alt. sin.
  • ca  fesolera, n f alt. sin.
  • ca  fesolet, n m alt. sin.
  • ca  fesols, n m pl alt. sin.
  • ca  fesols (llavor), n m pl alt. sin.
  • ca  monges, n f pl alt. sin.
  • ca  mongeta, n f alt. sin.
  • ca  mongeta blanca (llavor), n f alt. sin.
  • ca  mongeta comuna, n f alt. sin.
  • ca  mongeta tendra, n f alt. sin.
  • ca  mongeta verda, n f alt. sin.
  • ca  mongeteres, n f pl alt. sin.
  • ca  mongetes, n f pl alt. sin.
  • ca  mongetes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  mongetes seques (llavor), n f pl alt. sin.
  • ca  mongetes tendres (fruit tendre), n f pl alt. sin.
  • ca  tavella de mongeta (valves del fruit), n f alt. sin.
  • ca  tavellat de mongeta (valves del fruit), n m alt. sin.
  • ca  tavellera, n f alt. sin.
  • ca  batxoquera, n f var. ling.
  • ca  fasol, n m var. ling.
  • ca  fasoler, n m var. ling.
  • ca  fasolera, n f var. ling.
  • ca  fresol, n m var. ling.
  • ca  fresol (fruit), n m var. ling.
  • ca  fresol (llavor), n m var. ling.
  • ca  fresolera, n f var. ling.
  • ca  mungeta, n f var. ling.
  • nc  Phaseolus vulgaris L.
  • nc  Phaseolus compressus DC. var. ling.
  • nc  Phaseolus haematocarpus Savi var. ling.
  • nc  Phaseolus oblongus Savi var. ling.
  • nc  Phaseolus sphaericus Savi var. ling.
  • nc  Phaseolus tumidus Savi var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • Les obres de buidatge recullen nombroses denominacions referides a races de conreu, algunes de les quals han estat tractades com a espècies. Per exemple, MASCLANS esmenta mongetera de la reina i mongetera de pasta reial per a Phaseolus haematocarpus; mongetera de fava, mongetera de mitja lluna, mongetera del ganxet, mongetera montmelona, mongetera nana, mongetera tarragonina, mongetera terrera i mongetera torteta per a Phaseolus compressus; mongetera del grapat per a Phaseolus oblongus; dragona blanca, mongetera catalana, mongetera nana catalana i mongetera setsetmanera per a Phaseolus tumidus; mongetera de confIt i mongetera rènega per a Phaseolus sphaericus.
    D'altres obres recullen les denominacions dragones blanques, fesols del ganxet blancs, fesols menuts, mongeta de confi t, mongeta de fava, mongeta de genoll de Crist, mongeta de pasta reial, mongeta de la reina, mongeta del rector, mongetes catalanes, mongetes de Montmeló, mongetes de Parets, mongetes de la torte­ta, mongetes del ganxet, mongetes del grapat, mongetes del pinet, mongetes dragones, mongetes mitges llunes, mongetes montmelones, mongetes nanets, mongetes negres del frare, mongetes rènegues, mongetes setsetmaneres i mongetes tarragonines.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  nabinera, n f
  • ca  avajonera, n f sin. compl.
  • ca  mirtil, n m sin. compl.
  • ca  moixereta, n f sin. compl.
  • ca  nabissera, n f sin. compl.
  • ca  nabiu, n m sin. compl.
  • ca  nabiu (fruit), n m sin. compl.
  • ca  avajó (fruit), n m alt. sin.
  • ca  blauet, n m alt. sin.
  • ca  gerdera silvestre, n f alt. sin.
  • ca  gerdonera silvestre, n f alt. sin.
  • ca  mirtil (fruit), n m alt. sin.
  • ca  nabiner, n m alt. sin.
  • ca  nabís (fruit), n m alt. sin.
  • ca  nabissera comuna, n f alt. sin.
  • ca  nabissonera, n f alt. sin.
  • ca  nabissos, n m pl alt. sin.
  • ca  nabius, n m pl alt. sin.
  • ca  raïm de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïms de pastor, n m pl alt. sin.
  • ca  servera boscana, n f alt. sin.
  • ca  abaixoner, n m var. ling.
  • ca  abajonera, n f var. ling.
  • ca  abajus, n m pl var. ling.
  • ca  anadiu, n m var. ling.
  • ca  anajó, n m var. ling.
  • ca  anajú, n m var. ling.
  • ca  anajus, n m pl var. ling.
  • ca  anajús, n m var. ling.
  • ca  anajussos (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  avajo (fruit), n m var. ling.
  • ca  milixera, n f var. ling.
  • ca  nadiu, n m var. ling.
  • ca  nadius, n m pl var. ling.
  • ca  naiet, n m var. ling.
  • ca  naió, n m var. ling.
  • ca  naió (fruit), n m var. ling.
  • ca  naionera, n f var. ling.
  • ca  naions, n m pl var. ling.
  • ca  navissera, n f var. ling.
  • ca  navissera comuna, n f var. ling.
  • ca  navissos, n m pl var. ling.
  • ca  navius, n m pl var. ling.
  • ca  nibix (fruit), n m var. ling.
  • ca  nibixera, n f var. ling.
  • ca  vajol, n m var. ling.
  • ca  vajonera, n f var. ling.
  • ca  vajoneres, n f pl var. ling.
  • ca  vajos (fruit), n m pl var. ling.
  • nc  Vaccinium myrtillus L.

<Botànica > ericàcies>

nabinera nabinera

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  nabinera, n f
  • ca  avajonera, n f sin. compl.
  • ca  mirtil, n m sin. compl.
  • ca  moixereta, n f sin. compl.
  • ca  nabissera, n f sin. compl.
  • ca  nabiu, n m sin. compl.
  • ca  nabiu (fruit), n m sin. compl.
  • ca  avajó (fruit), n m alt. sin.
  • ca  blauet, n m alt. sin.
  • ca  gerdera silvestre, n f alt. sin.
  • ca  gerdonera silvestre, n f alt. sin.
  • ca  mirtil (fruit), n m alt. sin.
  • ca  nabiner, n m alt. sin.
  • ca  nabís (fruit), n m alt. sin.
  • ca  nabissera comuna, n f alt. sin.
  • ca  nabissonera, n f alt. sin.
  • ca  nabissos, n m pl alt. sin.
  • ca  nabius, n m pl alt. sin.
  • ca  raïm de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïms de pastor, n m pl alt. sin.
  • ca  servera boscana, n f alt. sin.
  • ca  abaixoner, n m var. ling.
  • ca  abajonera, n f var. ling.
  • ca  abajus, n m pl var. ling.
  • ca  anadiu, n m var. ling.
  • ca  anajó, n m var. ling.
  • ca  anajú, n m var. ling.
  • ca  anajus, n m pl var. ling.
  • ca  anajús, n m var. ling.
  • ca  anajussos (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  avajo (fruit), n m var. ling.
  • ca  milixera, n f var. ling.
  • ca  nadiu, n m var. ling.
  • ca  nadius, n m pl var. ling.
  • ca  naiet, n m var. ling.
  • ca  naió, n m var. ling.
  • ca  naió (fruit), n m var. ling.
  • ca  naionera, n f var. ling.
  • ca  naions, n m pl var. ling.
  • ca  navissera, n f var. ling.
  • ca  navissera comuna, n f var. ling.
  • ca  navissos, n m pl var. ling.
  • ca  navius, n m pl var. ling.
  • ca  nibix (fruit), n m var. ling.
  • ca  nibixera, n f var. ling.
  • ca  vajol, n m var. ling.
  • ca  vajonera, n f var. ling.
  • ca  vajoneres, n f pl var. ling.
  • ca  vajos (fruit), n m pl var. ling.
  • nc  Vaccinium myrtillus L.

<Botànica > ericàcies>

nervi faixó nervi faixó

<Arts > Arts plàstiques>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  nervi faixó, n m
  • es  nervio fajón
  • en  transverse rib

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definición
Nervi que segueix exactament el perfil de l'intradós d'una volta.