Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "far��" dentro de todas las áreas temáticas

0 CRITERI far de xenó dual, far bixenó, far de xenó doble o far de doble xenó? 0 CRITERI far de xenó dual, far bixenó, far de xenó doble o far de doble xenó?

<Transports>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI far de xenó dual, far bixenó, far de xenó doble o far de doble xenó?
  • es  faro bixenón, n m
  • fr  phare bi-xénon, n m
  • en  bi-xenon headlamp, n
  • de  Bi-Xenon-Scheinwerfer, n m

<Transports > Transport per carretera>

Definición
Es considera que la forma adequada és far de xenó dual (nom masculí), i no *far bixenó, *far de xenó doble ni *far de doble xenó.

Els motiu de la tria de far de xenó dual (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) L'element de duplicitat recollit a la denominació no indica que sigui un far compost de dos xenons sinó que és un tipus de far de xenó que té dues funcions (llum d'encreuament i llum de carretera), a diferència dels primers fars de xenó (només eren llums d'encreuament). Això fa descartar per inapropiades les formes *far bixenó, *far de xenó doble i *far de doble xenó.
(2) Dual ja s'utilitza amb un significat paral·lel en l'àmbit de la comunicació, per a indicar que un sistema permet disposar de dues sortides d'àudio per a una mateixa versió de vídeo.

Un far de xenó dual és un far de xenó que pot funcionar com a llum d'encreuament i de carretera, i un far de xenó és un far de descàrrega d'alta intensitat constituït per una làmpada que conté dos elèctrodes en una atmosfera de xenó.

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de far de xenó i far de xenó dual al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Dos fars en un, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/dos-fars).
abast llunyà abast llunyà

<Ciències de la Terra>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  abast llunyà, n m
  • es  alcance lejano
  • en  far range

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció>

Definición
Regió de l'abast més allunyada de la ruta de vol d'una aeronau o d'un satèl·lit que transporta un sensor, en una imatge de radar de visió lateral.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
abast llunyà abast llunyà

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  abast llunyà, n m
  • es  alcance lejano
  • en  far range

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció>

Definición
Regió de l'abast més allunyada de la ruta de vol d'una aeronau o d'un satèl·lit que transporta un sensor, en una imatge de radar de visió lateral.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
abast llunyà abast llunyà

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  abast llunyà, n m
  • es  alcance lejano
  • en  far range

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció>

Definición
Regió de l'abast més allunyada de la ruta de vol d'una aeronau o d'un satèl·lit que transporta un sensor, en una imatge de radar de visió lateral.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
angle llarg angle llarg

<09 Esports de pilota>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  angle llarg, n m
  • ca  segon pal, n m
  • ca  pal llarg, n m sin. compl.
  • es  ángulo largo
  • es  segundo palo
  • es  segundo poste
  • fr  coin long
  • fr  deuxième coin
  • fr  montant le plus éloigné
  • en  far goal post
  • en  further corner

<Esport > 09 Esports de pilota>

Definición
Part extrema de la porteria més allunyada d'un atacant en possessió de la pilota en un moment determinat del joc.
becut siberià becut siberià

<Zoologia > Ocells>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  becut siberià, n m
  • es  zarapito siberiano
  • fr  courlis de Sibérie
  • en  far Eastern curlew
  • de  Isabellbrachvogel
  • nc  Numenius madagascariensis

<23.13 Ocells > Caradriformes > Escolopàcids>

becut siberià becut siberià

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  becut siberià, n m
  • es  zarapito siberiano
  • fr  courlis de Sibérie
  • en  far Eastern curlew
  • de  Isabellbrachvogel
  • nc  Numenius madagascariensis

<23.13 Ocells > Caradriformes > Escolopàcids>

camp llunyà camp llunyà

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  camp llunyà, n m
  • es  campo lejano
  • en  far field

<Enginyeria civil > Enginyeria marítima>

Definición
Zona marítima suficientment allunyada del punt de descàrrega de l'^emissari submarí^ per a ser insensible a les condicions d'aquesta descàrrega i perquè només els ^corrents marins^ i la turbulència portin a terme la dispersió.
camp radiat camp radiat

<TIC > Telecomunicacions>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  camp radiat, n m
  • ca  camp llunyà, n m sin. compl.
  • es  campo lejano
  • es  campo radiado
  • en  far field
  • en  radiation field

<Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació>

Definición
Camp electromagnètic generat per una antena que predomina en punts molt allunyats i que contribueix a la propagació d'energia.
efecte prop-lluny efecte prop-lluny

<TIC > Telecomunicacions>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  efecte prop-lluny, n m
  • es  efecto near-far
  • en  near-far effect

<Telecomunicacions > Sistemes i serveis de telecomunicació>

Definición
Efecte que es produeix quan la transmissió d'un usuari que és prop d'un receptor degrada o impedeix la recepció a un altre usuari que és més lluny. Aquest efecte es produeix principalment en sistemes CDMA.