Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "federar" dentro de todas las áreas temáticas

agulla d'enllardar de sonda agulla d'enllardar de sonda

<Utillatge de cuina>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  agulla d'enllardar de sonda, n f
  • es  aguja de medrar de sonda
  • fr  lardoir à sonde

<Utillatge de cuina>

Definición
Agulla d'enllardar composta d'un tub i el seu èmbol amb mànec, que s'utilitza clavant el tub a la peça de carn i empenyent l'èmbol de manera que hi entri la substància prèviament dipositada al tub.
agulla d'enllardar travessera agulla d'enllardar travessera

<Utillatge de cuina>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  agulla d'enllardar travessera, n f
  • es  aguja de medrar a través
  • fr  aiguille à piquer
  • fr  lardoir à pointe

<Utillatge de cuina>

Definición
Agulla d'enllardar que té la forma d'una agulla de cosir però més gran, a la qual s'enfilen les substàncies que es volen introduir a la peça de carn, i que s'utilitza clavant-la per un extrem i traient-la per l'altra banda de la peça.
anèmia hemolítica aguda febril de Lederer-Brill anèmia hemolítica aguda febril de Lederer-Brill

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Hematologia i hemoteràpia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  anèmia hemolítica aguda febril de Lederer-Brill, n f
  • ca  anèmia de Lederer-Brill, n f sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Hematologia i hemoteràpia>

Definición
Denominació desueta del que hom definia com una varietat d'anèmia hereditària adquirida idiopàtica, provocada per hemoaglutinines o hemolisines, caracteritzada per un inici violent amb febre elevada, prostració extrema, cefalea, vòmits i dispnea, seguit d'una síndrome anèmica greu amb icterícia i, a vegades, hemoglobinúria. Ben segur que es tractava d'una anèmia hemolítica immunitària.
arbre femer arbre femer

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arbre femer, n m
  • ca  femera, n f alt. sin.
  • ca  gandul, n m alt. sin.
  • ca  mostassa, n f alt. sin.
  • ca  tabac, n m alt. sin.
  • ca  tabac americà, n m alt. sin.
  • ca  tabac blanc, n m alt. sin.
  • ca  tabac d'Alger, n m alt. sin.
  • ca  tabac d'espasa, n m alt. sin.
  • ca  tabac d'espaseta, n m alt. sin.
  • ca  tabac de jardí, n m alt. sin.
  • ca  tabac de moro, n m alt. sin.
  • ca  tabac groc, n m alt. sin.
  • ca  tabaquera, n f alt. sin.
  • ca  curalotodo, n m var. ling.
  • ca  curatodo, n m var. ling.
  • ca  palan-palan, n m var. ling.
  • ca  tabaco, n m var. ling.
  • nc  Nicotiana glauca Graham

<Botànica > solanàcies>

arbre femer arbre femer

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arbre femer, n m
  • ca  femera, n f alt. sin.
  • ca  gandul, n m alt. sin.
  • ca  mostassa, n f alt. sin.
  • ca  tabac, n m alt. sin.
  • ca  tabac americà, n m alt. sin.
  • ca  tabac blanc, n m alt. sin.
  • ca  tabac d'Alger, n m alt. sin.
  • ca  tabac d'espasa, n m alt. sin.
  • ca  tabac d'espaseta, n m alt. sin.
  • ca  tabac de jardí, n m alt. sin.
  • ca  tabac de moro, n m alt. sin.
  • ca  tabac groc, n m alt. sin.
  • ca  tabaquera, n f alt. sin.
  • ca  curalotodo, n m var. ling.
  • ca  curatodo, n m var. ling.
  • ca  palan-palan, n m var. ling.
  • ca  tabaco, n m var. ling.
  • nc  Nicotiana glauca Graham

<Botànica > solanàcies>

aristolòquia llarga aristolòquia llarga

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aristolòquia llarga, n f
  • ca  campanes, n f pl alt. sin.
  • ca  carabasseta de barranc, n f alt. sin.
  • ca  carabasseta de pobre, n f alt. sin.
  • ca  carbassó, n m alt. sin.
  • ca  carbassots pudents, n m pl alt. sin.
  • ca  corretjola borda, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  melonera, n f alt. sin.
  • ca  pudenta, n f alt. sin.
  • ca  brossa de sapo, n f var. ling.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  viborera, n f var. ling.
  • nc  Aristolochia longa L. subsp. paucinervis (Pomel) Batt. in Batt. et Trab.
  • nc  Aristolochia paucinervis Pomel sin. compl.

<Botànica > aristoloquiàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació brossa de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
aristolòquia llarga aristolòquia llarga

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aristolòquia llarga, n f
  • ca  campanes, n f pl alt. sin.
  • ca  carabasseta de barranc, n f alt. sin.
  • ca  carabasseta de pobre, n f alt. sin.
  • ca  carbassó, n m alt. sin.
  • ca  carbassots pudents, n m pl alt. sin.
  • ca  corretjola borda, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  melonera, n f alt. sin.
  • ca  pudenta, n f alt. sin.
  • ca  brossa de sapo, n f var. ling.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  viborera, n f var. ling.
  • nc  Aristolochia longa L. subsp. paucinervis (Pomel) Batt. in Batt. et Trab.
  • nc  Aristolochia paucinervis Pomel sin. compl.

<Botànica > aristoloquiàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació brossa de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
aristolòquia rodona aristolòquia rodona

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aristolòquia rodona, n f
  • ca  caputxes, n f pl alt. sin.
  • ca  carabassa pudent, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta borda, n f alt. sin.
  • ca  carbassina, n f alt. sin.
  • ca  carbassina pudent, n f alt. sin.
  • ca  carbassó pudent, n m alt. sin.
  • ca  carbassots pudents, n m pl alt. sin.
  • ca  felera, n f alt. sin.
  • ca  herba de gauda, n f alt. sin.
  • ca  herba de la gauda, n f alt. sin.
  • ca  herba de les gotes, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  llengua rodona, n f alt. sin.
  • ca  herba de la gouda, n f var. ling.
  • nc  Aristolochia rotunda L.

<Botànica > aristoloquiàcies>

aristolòquia rodona aristolòquia rodona

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aristolòquia rodona, n f
  • ca  caputxes, n f pl alt. sin.
  • ca  carabassa pudent, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta borda, n f alt. sin.
  • ca  carbassina, n f alt. sin.
  • ca  carbassina pudent, n f alt. sin.
  • ca  carbassó pudent, n m alt. sin.
  • ca  carbassots pudents, n m pl alt. sin.
  • ca  felera, n f alt. sin.
  • ca  herba de gauda, n f alt. sin.
  • ca  herba de la gauda, n f alt. sin.
  • ca  herba de les gotes, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  llengua rodona, n f alt. sin.
  • ca  herba de la gouda, n f var. ling.
  • nc  Aristolochia rotunda L.

<Botànica > aristoloquiàcies>

asimetria federal asimetria federal

<Dret constitucional>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  asimetria federal, n f
  • es  asimetría federal

<Dret constitucional>