Back to top
0 CRITERI Sufix -ista o -metra per a derivats de -metria? 0 CRITERI Sufix -ista o -metra per a derivats de -metria?

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Sufix -ista o -metra per a derivats de -metria?
  • ca  -ista: *antropometrista (FORMA POSSIBLE), n m, f
  • ca  -ista: *arqueometrista (FORMA POSSIBLE), n m, f
  • ca  -ista: *astrometrista (FORMA POSSIBLE), n m, f
  • ca  -ista: *psicometrista (FORMA POSSIBLE), n m, f
  • ca  -ista: *topometrista (FORMA POSSIBLE), n m, f
  • ca  -ista: *zoometrista (FORMA POSSIBLE), n m, f
  • ca  -ista: biometrista (EXEMPLE), n m, f
  • ca  -ista: econometrista (EXEMPLE), n m, f
  • ca  -ista: fotogrametrista (EXEMPLE), n m, f
  • ca  -ista: optometrista (EXEMPLE), n m, f
  • ca  -metra: biòmetra (EXEMPLE), n m, f
  • ca  -metra: geòmetra (EXEMPLE), n m, f

<Criteris lingüístics > Formació amb afixos>

Definición
Tant la terminació -ista com la terminació -metra es consideren formes adequades per a designar la persona especialitzada en una tècnica de mesurament expressada per una forma acabada amb -metria; tot i això, -ista es considera preferible per a crear neologismes.

El motiu de la preferència pel sufix -ista en la formació de neologismes derivats de noms acabats amb -metria és la seva elevada productivitat.
Ex.: biometrista (<biometria), econometrista (<econometria), fotogrametrista (<fotogrametria), optometrista (<optometria), psicometrista (<psicometria).

En canvi, -metra té el problema de ser una terminació molt poc productiva:
(1) El diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans només en recull un cas: geòmetra ( 'Persona versada en geometria'). En realitat, però, geòmetra no està format sobre geometria, sinó que està pres directament del llatí geometra, pres al seu torn del grec geométres ('Topògraf', 'Mesurador de la Terra').
(2) El Gran diccionari de la llengua catalana recull també biòmetra, forma que conviu amb el sinònim biometrista.

El sufix -ista (i, de manera residual, la terminació -metra) s'adjunta a paraules acabades amb -metria que expressen la tècnica de mesurament d'una magnitud determinada per a indicar la persona que hi està especialitzada.

Nota

  • 1. D'acord amb el criteri de preferir -ista en la formació de neologismes, també es podrien crear les formes antropometrista (<antropometria), arqueometrista (<arqueometria), astrometrista (<astrometria), topometrista (<topometria), psicometrista (<psicometria) o zoometrista (<zoometria).
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de biometrista, econometrista, fotogrametrista i optometrista al Cercaterm, i també el document de criteri original, Psicòmetra o psicometrista?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/112/).