Back to top
0 CRITERI Denominació de formatges: Amb ortografia adaptada o sense adaptar?; amb majúscula o amb minúscula? 0 CRITERI Denominació de formatges: Amb ortografia adaptada o sense adaptar?; amb majúscula o amb minúscula?

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació de formatges: Amb ortografia adaptada o sense adaptar?; amb majúscula o amb minúscula?
  • ca  Denominació coincident amb un gentilici: manxego (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació coincident amb un gentilici: parmesà (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació coincident amb un topònim: asiago (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació coincident amb un topònim: blarney (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació coincident amb un topònim: brie (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació coincident amb un topònim: cheshire (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació coincident amb un topònim: gloucester (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació coincident amb un topònim: idiazabal (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació coincident amb un topònim: jarlsberg (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació coincident amb un topònim: monterey (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació coincident amb un topònim: rocafort (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació coincident amb un topònim: saint-paulin (EXEMPLE), n m

<Alimentació. Gastronomia > Alimentació>, <Criteris lingüístics > Criteris sobre àmbits d'especialitat>

Definición
Sovint els formatges prenen el nom del lloc on són originaris. Quan aquest lloc no és català, es poden plantejar dos grans dubtes a l'hora d'escriure el nom del formatge:
(1) S'ha de mantenir la grafia del nom original o bé s'ha d'adaptar a l'ortografia catalana?
(2) S'ha de fer servir la majúscula inicial o bé la minúscula?

Amb relació a aquestes qüestions, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a les denominacions en català:

A. Adaptació de la grafia?

Quan el nom d'un formatge és un topònim (és a dir, un nom de lloc), és preferible respectar la grafia original.
. Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Habitualment la grafia original és molt coneguda, ja que el producte es comercialitza juntament amb la denominació.
(2) En determinats casos, l'adaptació de la pronúncia original a l'ortografia catalana podria provocar grans canvis que l'allunyarien molt de la forma original.
(3) La major part de llengües opten per adoptar el manlleu, sense adaptar-ne la grafia.
Ex.: appenzell, asiago, blarney, brie, cheshire, gloucester, idiazabal (seguint la grafia basca original, i no *idiazábal o *idiazàbal), jarlsberg, monterey, saint-paulin
. Aparentment el cas del rocafort contradiu el criteri de no adaptar el topònim original. Però en realitat la forma original no és la francesa roquefort sinó l'occitana rocafort (del topònim Ròcafòrt), i és aquesta forma occitana la que ha agafat el català.

En canvi, quan el nom del formatge és un gentilici (és a dir, un nom o adjectiu que expressa relació amb un topònim) i no el topònim mateix, és habitual adaptar-lo a la llengua catalana.
Ex.: manxego (a partir del castellà manchego [de la Manxa]), parmesà (a partir de l'italià parmigiano [de Parma])

B. Majúscula inicial o minúscula?

És preferible escriure la inicial en minúscula, excepte en casos en què, per context, hi pugui correspondre la majúscula (inici de frase, enumeracions, etc.).
. El motiu principal d'aquesta decisió és que, tot i que els topònims s'escriguin amb minúscula inicial, quan donen nom a un producte es converteixen en noms comuns de la llengua.
Ex. 1: L'antic cantó suís d'Appenzell - Un tros d'appenzell
Ex. 2: La ciutat de Parma - 100 g de parmesà ratllat

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de manxego, parmesà i rocafort al Cercaterm i de appenzell, asiago, blarney, brie, cheshire, gloucester, jarlsberg, monterey i saint-paulin al Cercaterm i la Neoloteca; també podeu consultar el document de criteri original, Com s'escriu en català aquest formatge: idiazabal, idiazábal o idiazàbal?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/oc/node/2352). [Aquest document es basa en un criteri adoptat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 2002.]