Back to top
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  mediar, v tr
  • es  mediar, v tr
  • it  mediare, v tr
  • en  mediate, to, v tr

<Ciències de la vida > Bioquímica>

Definición
Intervenir en el desencadenament d'un procés fisiològic o bioquímic per mitjà de la connexió d'algunes de les seves parts o etapes.

Nota

  • 1. L'equivalent anglès to mediate té un abast més ampli que mediar, de manera que sovint, segons el context, és preferible traduir-lo per intervenir, participar, fer d'intermediari, assistir, determinar, facilitar, originar, etc. De la mateixa manera, l'adjectiu anglès mediated, pres del participi de to mediate, té un significat més ampli que mediat -ada i de vegades la solució de traducció més recomanable i més natural en català no és el calc mediat -ada sinó formes alternatives; per exemple, immunitat cel·lular en comptes de *immunitat mediada per cèl·lules (de cell-mediated immunity); interaccions d'origen químic en comptes de *interaccions mediades químicament (de chemically-mediated interactions); inhibició amb cetuximab en comptes de *inhibició mediada per cetuximab (de cetuximab-mediated inhibition), hipersensibilitat produïda per immunocomplexos en comptes de *hipersensibilitat mediada per immunocomplexos (de immune complex-mediated hypersensibility), etc.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mediació, mediador, mediar, mediació química i mediador químic:

    S'aproven les denominacions mediació, mediador i mediar, probablement calcs de l'anglès mediation, mediator i to mediate, pels motius següents:

    ·totes tres formes són utilitzades amb naturalitat en l'àmbit de la biologia i es documenten en nombrosos contextos especialitzats i, en el cas de mediació i mediador, també en obres terminològiques catalanes;

    ·en altres llengües romàniques s'utilitzen denominacions anàlogues.

    Pel que fa, concretament, a mediació i mediador,

    ·poden considerar-se extensions de significat, per necessitats d'especialització, dels sentits amb què aquests dos noms es recullen en el diccionari normatiu, vinculats amb la idea de 'intervenir' o 'fer d'intermediari' entre dues parts ("Acció de qui intervé entre dues o més persones per posar-les d'acord" i "Que intervé entre dues o més persones per posar-les d'acord"); són, doncs, formes semànticament adequades.

    Quant al verb mediar,

    ·lingüísticament, es pot considerar una formació analògica creada sobre el model de les formes mediació i mediador | mediadora, ja documentades en el diccionari normatiu (al costat dels correlats patrimonials mitjanceria i mitjancer | mitjancera);

    ·des del punt de vista sincrònic del parlant, es tracta d'un verb pressuposat per les formes normatives mediació i mediador -a, per la seva naturalesa de nom deverbal i adjectiu deverbal, tot i que en realitat aquestes dues formes estan preses directament dels ètims llatins;

    ·és un verb utilitzat també en altres àmbits d'especialitat i força estès en biologia, especialment en forma de participi;

    ·el Consell Supervisor fa notar, malgrat tot, que sovint a l'hora de traduir l'anglès to mediate, que és un verb molt productiu en aquest àmbit, en català són preferibles, segons el context, solucions alternatives, com ara intervenir, participar, fer d'intermediari, assistir, determinar, facilitar o originar, que resulten més naturals, tal com s'indica en la nota del terme.

    Com a denominacions de conceptes semànticament relacionats s'aproven també les formes mediador químic i mediació química, d'ús habitual entre els especialistes i àmpliament documentades en textos especialitzats i en obres terminològiques.

    [Acta 591, 4 de juny de 2015]