Back to top
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Rosa Artigas i Catassús, procedeix de l'obra següent:

ARTIGAS i CATASSÚS, Rosa. Terminologia de lingüística textual [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/221/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  oració, n f

<Lingüística textual>

Definición
Supracategoria gramatical, semàntica i pragmàtica que constitueix la unitat funcional fonamental del text i la seva estructura mínima i s'actualitza en modalitats que sistematitzen la representació del món i les intencions de l'emissor.

Des del punt de vista gramatical, l'oració és una unitat sintàctica flexible amb el verb com a constituent bàsic, que compendia les diverses categories gramaticals en una supracategoria susceptible de funcionar com a categoria nominal, adjectival, adverbial o connectiva per formar oracions compostes o seqüències d'oracions, segons els imperatius textuals i contextuals.

Des del punt de vista semàntic, l'oració és una unitat dinàmica coherent amb el món i amb el text de què forma part, que actualitza les funcions lingüístiques de descriure, narrar, manar, exhortar i exclamar, i adquireix ple sentit en el text i el context.

Des del punt de vista pragmàtic, l'oració és una unitat comunicativa adaptativa que porta l'empremta de les intencions de l'emissor respecte a l'enunciat, actualitza les funcions comunicatives i s'adequa a l'intercanvi comunicatiu i a l'àmbit de la cultura en què s'insereix.

Nota

  • 1. En l'oració, la representació del món s'atribueix al dictum de l'oració (o informació literal); les intencions o empremta de l'emissor, al modus de l'oració (o informació psicològica).
  • 2. Les diverses categories gramaticals que constitueixen l'oració des del punt de vista gramatical són el nom, el verb, l'adjectiu i l'adverbi, com a paraules lèxiques, i l'article, el pronom, la preposició i la conjunció, com a paraules gramaticals.
  • 3. L'oració es desplega per formar el teixit textual mitjançant nexes lingüístics en la coordinació amb altres oracions, la subordinació a altres oracions i la interordinació amb altres oracions, i també per mitjà de nexes paralingüístics en la juxtaposició amb altres oracions i clàusules.
  • 4. Amb relació a les modalitats que prenen les oracions, vegeu el terme tipologia d'oracions i, amb relació a les funcions comunicatives, el terme funció comunicativa.