reptació
reptació
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca reptació, n f
- es reptación
- en creep
<Enginyeria civil > Enginyeria del terreny i cartogràfica>
Definición
Moviment molt lent d'una capa de sòl en un vessant, perceptible només després de llargs períodes d'observació.
No presenta superfícies de trencament definides. Aquest terme s'aplica a diferents mecanismes: a) desplaçaments estacionals, per efecte de la gravetat, de partícules aïllades o de capes fines de sòl amb l'ajuda de cicles de gel-desgel o d'humectació-assecat i que disminueixen ràpidament en profunditat; b) desplaçaments lents però continus, a gran profunditat, que tenen lloc en terrenys de naturalesa plàstica, com ara les formacions argiloses i margoses, quan es troben recoberts per estrats potents i densos que els transmeten fortes càrregues verticals.
El mecanisme correspon al concepte de fluència emprat en enginyeria, pel qual la deformació té lloc a tensió constant, per sota la resistència límit del material afectat; c) desplaçaments, primer molt lents, que s'acceleren progressivament i precedeixen la ruptura del vessant. Poden considerar-se els primers estadis de la ruptura.
No presenta superfícies de trencament definides. Aquest terme s'aplica a diferents mecanismes: a) desplaçaments estacionals, per efecte de la gravetat, de partícules aïllades o de capes fines de sòl amb l'ajuda de cicles de gel-desgel o d'humectació-assecat i que disminueixen ràpidament en profunditat; b) desplaçaments lents però continus, a gran profunditat, que tenen lloc en terrenys de naturalesa plàstica, com ara les formacions argiloses i margoses, quan es troben recoberts per estrats potents i densos que els transmeten fortes càrregues verticals.
El mecanisme correspon al concepte de fluència emprat en enginyeria, pel qual la deformació té lloc a tensió constant, per sota la resistència límit del material afectat; c) desplaçaments, primer molt lents, que s'acceleren progressivament i precedeixen la ruptura del vessant. Poden considerar-se els primers estadis de la ruptura.
