Back to top
fer espòiler [de] fer espòiler [de]

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  fer espòiler [de], v prep
  • ca  fer un espòiler [de], v prep
  • es  destripar, v tr
  • es  espoilear, v tr
  • es  hacer espoiler [de], v prep
  • es  hacer un espoiler [de], v prep
  • es  reventar, v tr
  • fr  divulgâcher, v tr
  • fr  gâcher le plaisir, v intr
  • fr  raconter, v tr
  • fr  spoiler, v tr
  • it  rivelare, v tr
  • it  spoilerare, v tr
  • it  svelare, v tr
  • en  spoil, to, v tr
  • de  ruinieren, v tr
  • de  spoilern, v tr
  • de  verderben, v tr

<Literatura>, <Audiovisuals > Imatge. So > Multimèdia > Videojocs>, <Arts > Cinema>

Definición
Revelar anticipadament una part decisiva de la trama argumental d'una obra literària o audiovisual.

Nota

  • En contextos informals, la forma fer espòiler pot substituir-se sovint per expressions pròpies, com ara esbotzar, rebentar o esguerrar (el final d'una pel·lícula, l'argument d'un llibre, el joc, etc., segons el cas).
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes espòiler (reconsideració de la forma filtració) i fer espòiler (sin. fer un espòiler):

    Motius per a la reconsideració

    ·La forma filtració, aprovada inicialment pel Consell Supervisor, no ha aconseguit substituir el manlleu, que continua tenint un ús considerable en català.

    ·A banda del pes de l'anglès en l'àmbit audiovisual, el poc ús de filtració (i, per tant, l'extensió del manlleu) respon també sobretot a motius d'inadequació semàntica, ja que filtració s'associa fonamentalment (a diferència de espòiler) a la revelació d'informació secreta o reservada. D'altra banda, espòiler, a diferència també de filtració, sol remetre a un concepte negatiu i s'utilitza sobretot -per bé que no sempre- en registres informals.


    Resolució del Consell Supervisor

    Es reconsidera la decisió presa en la reunió núm. 477, en què es va aprovar la forma filtració com a equivalent català de l'anglès spoiler, i s'aprova ara la forma espòiler (manlleu adaptat de l'anglès) com a nova designació catalana del concepte, juntament amb els verbs relacionats fer espòiler [de] o fer un espòiler [de] com a equivalents de l'anglès to spoil (en sentit general, 'fer malbé' o 'arruïnar').


    Criteris aplicats

    Pel que fa a espòiler:

    ·No divergeix gaire de la denominació de partida i, per tant, permet identificar sense dificultats el concepte.

    ·Segueix el paral·lelisme d'altres anglicismes ja plenament integrats en la llengua, com ara escàner (de scanner), esprínter (de sprinter) o estrès (de stress), amb una adaptació similar.

    ·És una forma ja àmpliament documentada, utilitzada i obertament admesa en la majoria de mitjans de comunicació, i ja recollida, fins i tot, en algunes obres lexicogràfiques catalanes considerades de referència.

    ·En altres llengües el manlleu té també un ús considerable: en castellà la Fundéu proposa destripe, però també admet, secundàriament, espóiler; en francès existeixen alternatives oficials (divulgâcheur, rabat-joie, etc.), però el manlleu té també un ús important, sobretot a França; en italià i en alemany spoiler es recull en diccionaris de la llengua general, i en portuguès també és una forma coneguda i força estesa.


    Pel que fa al verb fer un espòiler (de):

    ·És una solució lingüísticament adequada, tenint en compte la tradició en català de construir formes verbals a partir del verb fer + substantiu (per exemple, fer alçaprem, fer angle, fer ràpel, fer antesala, fer l'arquet, fer arreplega, fer zàping, etc.).

    ·És una forma molt utilitzada, més que *espoilejar, adaptació del manlleu to spoil amb possible influència del castellà espoilear.

    Pel que fa a les formes esbotzada, rebentada o esguerro (i als verbs corresponents, esbotzar, rebentar i esguerrar), s'acorda de fer-les constar en nota a la fitxa del terme, com a solucions possibles en català segons el context. Tenen el desavantatge, respecte de espòiler, que no funcionen amb ús absolut i necessiten que s'expliciti sempre què és allò que s'ha esbotzat, rebentat o esguerrat; en aquest sentit, resulten menys precises que el manlleu.


    Formes desestimades

    Es descarta l'adopció directa del manlleu (spoiler) perquè la forma adaptada ja té ús i no difereix gaire de la denominació d'origen. El fet que es tracti d'un concepte força pròxim a la llengua general també fa aconsellable l'adaptació, a fi d'evitar irregularitats en la llengua i eventuals dubtes de pronúncia entre els parlants.

    Es descarta també el verb espoilejar, malgrat que es documenta, perquè és d'adequació dubtosa (en català -ejar forma bàsicament verbs d'iteració i molts dels usos actuals s'atribueixen a la influència del castellà) i perquè les formes compostes aprovades (fer espòiler i fer un espòiler) tenen més ús que espoilejar. Cal dir, a més, que espoilejar presenta unes certes dificultats de pronúncia: situa el grup oil en posició àtona, cosa que no passa en cap forma normativa; en dialectes orientals, la consciència de manlleu de espòiler pot dificultar la neutralització de oi en ui, i en dialectes occidentals, crea un grup àton probablement inexistent.

    Els verbs espoilar i espoilerar (aquest darrer, derivat de espòiler), que també s'han valorat, pràcticament no es documenten. Tampoc es documenta fer spoil.

    [Acta 647, 27 de febrer de 2019]