Back to top
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bitllet, n m
  • es  billete

<Numismàtica>

Definición
Paper subscrit per un banc emissor que representa una quantitat de diner pagable a qui el porta, normalment a la vista.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • A Catalunya, els primers bitllets impresos en sèrie foren emesos pel Banc de Barcelona, entre el 1845 i el 1868, i per altres bancs locals com ara els de Reus i Tarragona, abans que el Banc d'Espanya assumís la competència emissora exclusiva. Els bitllets que no són pagables a la vista, sinó a un temps determinat, s'anomenen abonarés o pagarés. L'any 1852, la Junta de Moneda de Barcelona creà uns abonarés que serviren per a retirar de la circulació la moneda de xavalla i que van ser pagats periòdicament segons uns sorteigs celebrats fins a l'any 1880.
    El paper moneda és, més específicament, el bitllet emès i garantit per una autoritat emissora de caràcter polític, ja sigui un govern nacional o una institució municipal, que representa una quantitat de diner pagable al portador. A Catalunya, el govern de la Generalitat i la major part dels municipis van emetre paper moneda durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), a causa de la manca de moneda de petit valor en circulació.