contestar

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  contestar, v intr
  • ca  respondre, v intr sin. compl.
  • es  contestar
  • es  responder

<Dret processal>

Definición
Dir o escriure alguna cosa en resposta a una carta, a una pregunta o a una altra cosa.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: L'alcalde contestà a la petició.
  • Ex.: En contestar a la demanda, va negar els fets que se li atribuïen.
  • Ex.: El demandat no contestà a la demanda i el jutge el declarà en rebel·lia.

    Ex.: El detingut no respongué a les preguntes de la policia.
  • [Si porta un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb la preposició a.]