contracte de compravenda mercantil

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca contracte de compravenda mercantil, n m
ca compravenda mercantil, n f sin. compl.
es compraventa mercantil
es contrato de compraventa mercantil

<Història del dret>

Definición

Contracte bilateral entre persones que es dedicaven al comerç, pel qual una de les parts, la venedora, havia de lliurar una cosa determinada, i l'altra, la compradora, pagar-ne un cert preu en diners o amb un altre bé, i en què s'havien de complir unes certes condicions.

Nota

Àmbit: Catalunya
Els juristes romanistes la defineixen com una compra de gèneres. Des dels seus orígens, en el procediment normal, el comprador examinava prèviament la mercaderia i després triava la que volia (així quedaven exclosos els drets d'evicció per vicis ocults i, òbviament, pels manifestos). En qualsevol cas, és el contracte més antic i més estès en el gran i petit tràfic mercantil; i el contracte més apte per a la circulació de béns en qualsevol economia dinerària, tant nacional com internacional.
Va esdevenir el contracte tipus dels contractes bilaterals, ja que les seves normes s'aplicaven a tots els contractes amb prestacions recíproques. Evidentment, el seu objecte en l'àmbit mercantil eren les mercaderies, sens perjudici que altres béns que pròpiament no ho eren també poguessin ser objecte de compravendes mercantils. En definitiva, totes les coses mobles i immobles, corporals o incorporals, fungibles o no podien ser objecte d'una compravenda mercantil si es compraven o es venien en l'exercici d'una activitat d'aquesta naturalesa; i ja la finalitat del contracte era destinar el seu objecte a la revenda.
Pel que fa al preu, a diferència de la compravenda regulada per l'ordenament civil, en aquest cas no se solia fixar d'una manera subjectiva, sinó a partir de criteris objectius de mercat. D'aquesta manera, en les compravendes mercantils es pot dir que es fixava un preu just i la norma general era que mai no es denunciava una possible lesió, com sí que succeïa en la compravenda privada. A banda d'això, el preu sempre consistia en diners o en un signe que els representés, com ara altres productes de valor equivalent.
Les obligacions que es derivaven d'aquest contracte de compravenda eren bàsicament les següents: a) el venedor estava obligat a lliurar la cosa objecte del contracte en el moment i en el lloc que s'hagués pactat, i també era responsable d'evicció i sanejament a favor del comprador (si aquest no l'havia examinat i triat abans), i b) el comprador estava obligat a pagar el preu de la compra, en els terminis i de la manera que s'hagués pactat.
D'altra banda, el contracte mercantil de compravenda, d'acord amb la doctrina, no es perfeia amb el contracte sinó amb el lliurament del seu objecte (que era quan es produïa transmissió de la propietat) i el pagament del preu corresponent.