Back to top
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  desacatament, n m
  • es  desacato

<Dret penal>, <Història del dret>

Definición
Delicte que consisteix a calumniar, injuriar, difamar o amenaçar una autoritat o un funcionari o funcionària públic quan obrava en l'execució de les lleis o en l'exercici de les funcions que tenia assignades.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • El Codi penal (CP) del 1973 definia el delicte de desacatament com la calúmnia, injúria, insult o amenaça de fet o de paraula que es realitza davant un ministre, una autoritat, un funcionari públic o un agent de l'autoritat (art. 240 al 245), i imposava penes substancialment superiors a les que corresponien per delictes comuns d'injúries, calúmnies i amenaces. La circumstància agreujant s'entenia que era justificada pel fet d'atemptar contra el principi d'autoritat que representaven aquestes conductes.
    En vista de les fortes crítiques que va realitzar la doctrina a aquest delicte i al principi d'autoritat com a bé jurídic mereixedor de protecció penal en un Estat social i democràtic de dret, la legislació del 1995 va suprimir el delicte de desacatament. Tot i això, com a reminiscència en romanen la falta de respecte i la consideració deguda a l'autoritat o als agents corresponents de l'article 634 del CP del 1995.