Back to top
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  error de vici, n m
  • ca  error propi, n m sin. compl.
  • es  error de vicio
  • es  error propio

<Dret civil>

Definición
Error que dona lloc a una declaració de voluntat que no es correspon amb el desig del declarant o la declarant.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic | Àmbit: Espanya
  • L'error de vici s'esdevé quan el subjecte té una creença inexacta respecte d'alguna qüestió relacionada amb el negoci jurídic a l'hora de prendre la decisió.
    Perquè aquest error sigui rellevant, ha de ser substancial -és a dir, ha de recaure sobre elements fonamentals del negoci jurídic-, determinant -per a promoure el consentiment de la persona- i excusable -en el sentit que la persona no l'ha pogut evitar.
    No s'ha de confondre l'error de vici amb l'error en la declaració o obstatiu, ja que en aquest darrer el subjecte ha format correctament la seva voluntat, però l'error es produeix en la manera de manifestar-la, ja sigui per distracció o descuit, o bé per ignorància del significat de la seva declaració.
    L'error obstatiu ha de reunir els mateixos requisits que l'error de vici per a adquirir rellevància jurídica.
  • V. t.: error de dol n m
  • V. t.: error de fet n m