Nota

• Àmbit: Espanya
• Les formes típiques de pluralitat de subjectes en les obligacions són la parciària, la mancomunada i la solidària. La responsabilitat solidària és regulada pels articles del 1137 al 1148 del Codi civil espanyol (CC), que estableix una regulació basada en un règim contractual i en l'existència d'un pacte previ exprés de solidaritat (art. 1137 i 1138 CC). No obstant això, la jurisprudència civil espanyola i moltes lleis especials apliquen aquestes regles als casos en què dues persones o més han causat un dany. Quan hi ha diversos causants d'un dany i no es pot determinar la quota de responsabilitat de cadascun d'ells, quan no es pot identificar alguns dels causants, o quan es vol atribuir responsabilitat a qui, sense haver causat materialment el dany, l'hauria d'haver evitat, la responsabilitat és solidària.
  En l'àmbit de les obligacions, es diu que una obligació és solidària quan cadascun dels creditors té dret a exigir el contingut íntegre de l'obligació (solidaritat activa) o quan cadascun dels deutors té l'obligació de realitzar la totalitat de la prestació (solidaritat passiva). Convé diferenciar entre la relació externa, que uneix els creditors solidaris amb el deutor comú o els deutors solidaris amb el creditor únic, i la interna, que uneix els diferents creditors o deutors solidaris, i que es correspon amb els pactes o relacions que hi ha entre les persones unides per vincles de solidaritat.
  En la solidaritat activa, un crèdit és solidari quan cadascuna de les persones creditores, actuant individualment, es troba facultada per a exigir i per a rebre, de la persona deutora, la totalitat de la prestació deguda, i la persona deutora, quan paga el deute a una sola creditora, s'allibera completament de la responsabilitat. Cadascun dels creditors solidaris pot fer el que sigui útil per a la resta de creditors, però no el que els pugui perjudicar (art. 1141 CC). Per tant, qualsevol de les persones creditores pot, tota sola, constituir en mora la persona deutora, interrompre la prescripció, comparèixer en un judici universal seguit contra la persona deutora o efectuar qualsevol altre acte de naturalesa anàloga. També pot realitzar actes de disposició i actes modificatius del dret de crèdit, com la novació, la compensació, la confusió o la remissió del deute (art. 1143 CC).
  La persona deutora, d'altra banda, pot pagar el deute a qualsevol dels creditors solidaris. No obstant això, si ha estat demandada judicialment per algun dels creditors, el pagament l'ha de fer a aquest o aquesta (art. 1142 CC). Si paga a un creditor o una creditora diferent, el creditor o la creditora demandant i la resta de creditors poden optar per acceptar el pagament i exercitar l'acció de retorn enfront del creditor o la creditora que hagi cobrat, o insistir en la demanda judicial plantejada, de manera que la persona deutora que es vegi obligada a efectuar un nou pagament veurà néixer una acció d'enriquiment injust a favor seu. La persona creditora escollida per la persona deutora no pot rebutjar el pagament sense causa justa ni tampoc pot retardar la recepció de la prestació, ja que, en aquest cas, la persona deutora la podria constituir en mora accipiendi o creditoris i alliberar-se de la responsabilitat mitjançant la consignació judicial del deute.
  Pel que fa a la relació interna, la persona creditora que cobri el deute i que executi qualsevol dels actes modificatius o extintius de la relació obligatòria ha de respondre als altres de la part que els correspon en l'obligació (art. 1143 CC).
  En la solidaritat passiva, un deute és solidari quan cadascuna de les persones deutores té, ella sola i individualment, el deure de complir íntegrament la prestació objecte de la relació obligatòria, encara que els deutors no estiguin vinculats de la mateixa manera, per uns mateixos terminis i unes mateixes condicions (art. 1140 CC). La persona creditora es pot adreçar contra qualsevol dels deutors solidaris o contra tots ells simultàniament. Les reclamacions efectuades contra un d'ells no són obstacle per a les que s'adrecin posteriorment contra la resta, sempre que el deute no s'hagi cobrat íntegrament (art. 1144 CC).
  El pagament fet per un dels deutors solidaris extingeix l'obligació (art. 1145 CC). Si el bé desapareix o la prestació esdevé impossible sense culpa dels deutors solidaris, l'obligació també queda extingida (art. 1147, paràgraf primer, CC). Si hi ha hagut culpa per part de qualsevol d'ells, tots són responsables solidaris, envers la persona creditora, del preu i de la indemnització de danys i de l'abonament d'interessos, sens perjudici de l'acció dels deutors no culpables contra la persona culpable o negligent (art. 1147 CC). La persona deutora solidària requerida per al pagament pot utilitzar totes les excepcions que es deriven de l'obligació (excepcions objectives) i les que li siguin personals. De les que corresponguin personalment als altres, només se'n pot servir en la part del deute de què aquests siguin responsables (art. 1148 CC).
  Pel que fa a la relació interna, la persona creditora pot dur a terme, amb qualsevol dels deutors solidaris, actes modificatius o extintius de la relació obligatòria (novació, compensació, confusió i remissió del deute) que, en principi, extingeixen l'obligació (art. 1143 CC). La remissió que afecti un dels deutors solidaris no l'allibera de la seva responsabilitat enfront dels altres deutors, encara que qualsevol d'ells hagi pagat íntegrament el deute. En tot cas, el deutor o la deutora que pagui disposa, enfront de la resta de deutors, d'una acció de regrés per a reclamar la part que els correspongui amb els interessos de l'avançament. La manca de compliment de l'obligació per insolvència dels deutors solidaris l'han de suplir els codeutors en proporció amb el deute de cadascun d'ells (art. 1145 CC).
• V. t.: obligació n f
• V. t.: obligació mancomunada n f
• V. t.: obligació parciària n f